Nota de premsa

Els participants han opinat sobre les característiques de les habitacions, controls d’infermeria o la distància entre serveis, entre d’altres.

Els següents processos seran els de crítics i serveis generals.

El procés participatiu per a definir l’àrea d’hospitalització del futur Campus de Salut de Girona ha comptat amb la participació de més de 200  professionals de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i de l’Hospital Santa Caterina de Salt. L’àrea d’hospitalització és el segon procés de participació que s’impulsa -després d’urgències- en el marc de la redacció del pla funcional del nou hospital, en tant que es considera el cor organitzatiu de l’hospital.

La metodologia utilitzada és la mateixa que en el procés d’urgències i s’ha estructurat en dues etapes. La primera ha sigut en format telemàtic a través d’un qüestionari dirigit als treballadors dels dos hospitals, actiu entre el 25 d’octubre i el 7 de novembre. Durant aquest període s’han recollit 210 respostes, el 55% de les quals corresponen a professionals de l’àrea d’hospitalització d’adults. Un cop completada aquesta primera fase, s’han organitzat dos grups de treball presencial, amb professionals de referència de les diferents especialitats i perfils que hi treballen. Aquesta segona etapa ha comptat amb una trentena de professionals.

Als participants se’ls ha interpel·lat sobre la distribució de les àrees d’hospitalització, l’agrupació de pacients segons complexitat de cures, controls d’infermeria o característiques de les habitacions. També s’ha preguntat per la priorització i valoració d’espais físics i la distància entre les diferents àrees d’hospitalització i serveis de l’hospital. A més, s’han tractat específicament l’àrea maternal i infantil i la salut mental, donades les seves especificitats.  

Principals conclusions

En línies generals, els professionals consideren rellevant la distribució dels pacients segons la complexitat de cures dins la mateixa planta per tal d’aprofitar les sinergies entre l’expertesa d’infermeria i l’especialització mèdica. També es conclou que els ratis entre infermeria/pacient ha de ser variable segons la complexitat de cada cas i es proposa un augment de la proporció d’habitacions d’ús individual. Per altra banda, es planteja que hi hagi espais amb accés directe a l’exterior per a pacients i acompanyants, la importància de la llum natural i de disposar d’un entorn confortable. Al llarg del procés, també ha quedat palès que l’agrupació de les àrees d’hospitalització s’ha de fer d’acord amb els processos assistencials o àrees de coneixement, evitant sectoritzar només per especialitats.

Pel que fa a l’àrea maternoinfantil, els participants demanen augmentar la humanització d’espais, com ara les sales de part. En aquesta línia, la proposta de crear les anomenades “cases de naixements o de parts” en el projecte del nou hospital és ben rebuda pels professionals. Es tracta de sales que simulen una habitació d’una llar i pensades per afavorir els parts naturals. 

Per últim, a salut  mental es considera que cal una diferenciació del tipus d’habitació o de zones segons la complexitat de l’atenció i també s’aposta per un augment de les habitacions individuals. A més, es prioritza la comoditat dels professionals, la llum natural, la privadesa i la confidencialitat del pacient i la seguretat.  

L’elaboració del Pla funcional assistencial es fa seguint una metodologia de treball per processos assistencials o àrees. El primer va ser el d’urgències, en tant que és una de les principals vies d’accés a l’hospital, i l’ha seguit el d’hospitalització. Paral·lelament s’estan elaborant els següents processos, que seran els de serveis generals (hostaleria, bugaderia...) i el de crítics.

El Pla funcional assistencial hospitalari haurà de descriure la cartera de serveis i tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut. La proposta resultant d’aquests processos participatius es presentarà a l’Equip impulsor per consensuar el contingut i, posteriorment, s’elevarà a la Direcció del projecte.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Salut, Manel Balcells, han anunciat aquest matí que, per primera vegada, s’incorporaran higienistes dentals als equips d’atenció primària i comunitària de Catalunya. “Des d’ara i fins a finals d’any, incorporarem 70 higienistes dentals als centres d’atenció primària, fins arribar als 365 al llarg del proper 2023”, ha detallat el cap de l’Executiu. Una mesura que suposa “un pas endavant en el reforç de tots els professionals dedicats a la prevenció i la cura dels problemes derivats de salut bucodental de la població”, i que Aragonès ha destacat que s’impulsa “per un compromís amb l’equitat”. “La nostra voluntat és fer arribar la salut bucodental a tothom. Perquè tots els ciutadans de Catalunya, independentment del territori on visquin i de la seva situació socioeconòmica, puguin accedir als mateixos serveis i, per tant, puguin tenir dret a una salut en igualtat de condicions”, ha subratllat. I ha ressaltat la importància que “des del sistema sanitari públic es pugui oferir aquest servei” amb un reforç de l’atenció primària, “que és la columna vertebral del sistema de salut”. La incorporació d’aquests 70 professionals es durà a terme entre els mesos de novembre i desembre d’aquest any, amb un cost anual de 2,8 M€. La previsió és arribar als 360-365 higienistes dentals al llarg del 2023, per això el president ha explicat que s’incorporarà una partida de 14,5 M€ en el pressupost del Departament de Salut. Amb la incorporació d’aquests professionals s’inicia el desplegament de la Llei de salut bucodental de 2002 i es comença a ampliar, així, la cartera de serveis bucodental augmentant les activitats preventives dirigides a la comunitat i millorant el seguiment de les malalties bucodentals en grups de risc. Aquest nou servei, tal com ha avançat Aragonès, es destinarà primer “a la població més vulnerable, com són els infants de fins a 14 anys, mares gestants, població amb discapacitat, pacients sota determinats tractaments sanitaris i persones en risc de vulnerabilitat social”, amb l’objectiu final “d’arribar al conjunt de la població”. Per la seva part, el conseller Manel Balcells ha remarcat “l’aposta” de Salut “per reforçar l’atenció primària amb nous perfils professionals” i ha assenyalat que aquests nous perfils, -els higienistes dentals, els fisioterapeutes, els nutricionistes i els referents de benestar emocional-, han de permetre “una atenció primària que treballi amb un enfoc comunitari i preventiu per tal d’evitar en un futur moltes patologies, sobretot entre els col·lectius vulnerables”. Balcells, que ha avançat que Salut anirà avaluant el desplegament dels higienistes dentals als EAP,també ha destacat que aquesta aposta per reforçar la primària “millora, en definitiva, el que ens interessa, que és la salut de la població”. La funció de l’higienista dental serà la de fer activitats de prevenció i promoció de la salut bucodental així com la de fer el seguiment i tractament preventiu de càries i patologia periodontal de baixa complexitat als CAP i a la comunitat. Aquesta figura s’integrarà a les unitats d’odontologia, formades actualment per odontòlegs de l’Atenció Primària i comunitària (APiC) i tècnics auxiliars en cures d’infermeria. Aquesta integració suposarà un impuls per a l’atenció a la salut bucodental dels equips d’atenció primària (EAP) i facilitarà que l’odontòleg destini més temps a les prestacions amb més complexitat de la cartera de serveis d’APiC, desenvolupant al màxim les seves competències. Els serveis i les activitats dels higienistes dentals formen part del desplegament de la Llei de salut bucodental, que es farà progressivament durant els propers 5 anys i segons les necessitats de la població, de professionals i de tecnologia. En aquest sentit, a partir de 2022, els serveis es prioritzaran per a menors de 15 anys, persones amb unes condicions de salut que comporten un risc per a la seva salut bucodental (gestants, persones amb un procés oncològic o amb risc de càncer oral, població amb discapacitat), i a persones en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Per regions sanitàries, la incorporació d’higienistes dentals per aquest 2022 queda repartida de la següent manera: a l’Alt Pirineu i Aran, 2; a Barcelona, 12; a Catalunya Central, 6; a Girona, 10; a Lleida, 5; a Metropolitana Nord, 13; al Camp de Tarragona, 7; a Terres de l’Ebre, 3; i finalment a Metropolitana Sud, 12. Actualment a la Regió Sanitària de Girona els centres d'atenció primària que compten amb la figura d'higeniste dental són l'EAP Figueres, EAP Tordera, EAP Salt, EAP Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, EAP Blanes, EAP Arbúcies-Sant Hilari, EAP Santa Coloma de Farners, EAP Girona 4 (Dr. Joan Vilaplana) i EAP Girona 1 (Santa Clara) Incorporació de nous perfils a l’atenció primària La incorporació dels higienistes dentals com a desplegament de la Llei de salut bucodental s’afegeix a la introducció de nous rols professionals que s’està duent a terme a l’atenció primària. En aquest sentit, ja s’han incorporat 366 referents de benestar emocional i 136 dietistes - nutricionistes. A més, abans d’acabar l’any està prevista la incorporació de 30 fisioterapeutes. L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de 2021 evidencia que la desigualtat segons classe social i nivell d’estudis influeix en la valoració positiva de la salut bucodental per part de la ciutadania. Així, el percentatge de persones de classe social més afavorida amb percepció de bona salut bucodental és un 16% més elevat que el de la classe menys afavorida. Pel que fa als infants, es constata que és pitjor la valoració de la salut bucodental dels infants de famílies amb estudis primaris o sense estudis (91,3% amb progenitors amb formació universitària i 78,1% progenitors sense formació o estudis primaris). Amb la incorporació dels higienistes dentals es vol lluitar contra les desigualtats en matèria de salut bucodental que són evitables, ja que es poden reduir amb intervencions de salut pública de promoció i prevenció.

El tràmit s’havia de fer fins ara als centres d’atenció primària i progressivament s’estendrà a la resta d’hospitals

L'Hospital Universitari de Girona  ha començat a fer la gestió de les incapacitats temporals (IT) per ingrés hospitalari des del propi centre, amb l’objectiu de desburocratitzar la gestió de les baixes a l’atenció primària. Així, les persones que ingressin, ja sigui de forma urgent com programada,poden tramitar la baixa facilitant les dades a l’hospital i s’estalvien desplaçaments dels familiars al centre d’atenció primària per gestionar-la. El document també es podrà descarregar des de la Meva Salut un cop tramitat. Des de la setmana passada, i un cop feta l’adaptació tecnològica, els hospitals d’Olot, Trueta i Santa Caterina han començat a tramitar baixes IT per ingrés hospitalari als seus centres. Fins ara, al Trueta s’han generat 7 IT.

La mesura beneficia la població en edat laboral i el canvi permet agilitzar els processos, disminuir el nombre de contactes a l’atenció primària per gestions d’aquest tipus i millorar l’experiència del pacient i el seu entorn. Actualment, el 18% de les IT generades a la regió són per ingrés hospitalari.

La tramitació de l’IT ja s’inicia al mateix hospital, al prescriure l’IT d’acord amb l’ordre d’ingrés. Així, la tramesa d’IT es realitzarà als pacients que estiguin hospitalitzats, tant si han ingressat per urgències, com si tenien programat l’ingrés. També es farà la baixa per IT a aquells pacients que són atesos al Servei d’Urgències i han d’ingressar.

La baixa per IT la genera el propi hospital en el moment de l’ingrés, a partir de la informació que es recull en aquell moment. Si al cap de 7 dies –comptant des del primer dia que va faltar a la feina- el pacient encara continua ingressat, es genera un comunicat de confirmació de manera automàtica, el qual té una validesa de 14 dies. Tant la baixa com el primer comunicat es poden descarregar immediatament des de La Meva Salut. Els següents comunicats de confirmació s’han de tramitar des de l’atenció primària.

A Catalunya, la gestió de les IT des dels hospitals va començar en forma de pla pilot a principis de febrer a l’Hospital Parc Taulí i paulatinament s’està desplegant a la resta de regions. En el conjunt de Catalunya es preveu estalviar entre 180.000 i 324.000 visites anuals a l’atenció primària, segons el volum de població activa que genera un ingrés hospitalari. Actualment a la Tegió Sanitàroa de Girona hi ha tres preparats informàticament per tramitar les IT: l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa; l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l’Hospital Santa Caterina de Salt. La setmana vinent es preveu que els hospitals de Calella i Blanes també tinguin a punt els sistemes d’informació per incorporar la gestió de les baixes IT i que al llarg del mes d’octubre s’hi sumin Figueres, Palamós i Campdevànol.

 

 

Dues escoles de Pineda de Mar són els primers centresde la regió onja s’ha començat a vacunar nens, a més denenes,de 6è de primària. L’Agència de Salut Pública i el Departament de Salutvananunciar al maigla inclusió d’aquesta vacuna al calendari de vacunacions sistematitzat també per a nens, garantint així l’equitat de gènere i la protecció davant aquesta infecció.

La Regió Sanitària Girona ha començat a desplegar aquest dijous 22 de setembre la vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) a tot l’alumnat de 6è de primària, nois i noies d’entre 11 i 12anys. Els primers centres de la regió on s’ha vacunat, que inclou també l’Alt Maresme, són dues escoles de Pineda de Mar: AntoniDoltraiMontpalau.Lavacunaciól’hanportatatermeprofessionals d’infermeria de l’EAP Pineda alsmateixoscentreseducatius. En el conjunt, s’han administrat vacunes contra el VPHi l’Hepatitis Aa43infants de6è deprimària.

El mes de maig, l’Agència de Salut Pública de Catalunya iel Departament de Salut ja va anunciar la inclusió d’aquesta vacuna al calendari de vacunacions sistematitzat per a nens i nenes, garantint l’equitat de gènere i la protecció, també dels nens, davant la infecció de VPH.Fins aleshores, es recomanava la vacunació en noies als 11-12 anysi persones amb condicions de risc, però actualment també s’ha estès en nens.

Coincidint amb l’inici del curs escolar, els centres d’atenció primària de la regió s’estan coordinant amb les escoles per acordar una data perdesplaçar-se al centreiiniciaraquestavacunacióiprogressivaments’iniciaràalarestade comarques.Així, la setmana que ve es vacunaràen centres escolarsa Vilajuïga,Vilabertran, Sant Climent Sescebes,Garriguella, Cabanes, Espolla, Peralada, el Port de la Selva,BesalúiSant Joan de les Abadesses,i a partir de l’octubre s’anirà estenenta la resta de territori.El vaccí consta de dues dosis i la segona s’administra6 mesosdesprés, de tal manera que les infermeres es tornaran a desplaçar als centres per completar la pauta. El dia de la vacunació els infants han de portar el llibre de vacunes perquè les infermeres les hi puguin registrar, amb prèvia autorització dels pares i mares.

Importància de la vacunació del VPH. El VPH és una infecció de transmissió sexual (ITS) que s’estima que el 85-90% de les dones i dels homes sexualment actius adquiriran en algun moment de la seva vida. Actualment, les vacunes administrades a Catalunya protegeixen contra 9 dels més de 100 tipus de VPH existents i representen el 90% de protecció contra el càncer de coll uterí i el 90% de les berrugues anogenitals.

La vacunació en noies als 11-12 anys va començar a implementar-se el curs 2008-09 i va provocar la disminució de més del 60% de la incidència de les berrugues anogenitals ennoies d’entre 16 i 19anys,una dècada després. Aquesta vacunació ha donat protecció indirecta en nois i homes, amb la reducció d’un 4-6% de les berrugues genitals i la reducció de certs genotips, alhora que ha donat també protecció indirecta a noies i dones no vacunades.Ala Regió Sanitària Girona, el percentatge de noies que esvan vacunar durant el curs 2020-21 va ser del88%.

Les butaques, que s’han adquirit gràcies als diners que es van recaptar en la darrera edició de l’Oncotrail, s’han instal·lat a la cinquena planta i també a la UCI

Girona, 9 d’agost de 2022  – Les dependències de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta han estrenat vint noves butaques per a pacients i acompanyants, gràcies al donatiu fet per la Fundació Oncolliga Girona amb diners recollits a la cursa solidària Oncotrail 2021. Les butaques, valorades en 48.158 euros, s’han instal·lat a les habitacions de la cinquena planta i també a la UCI.

El director de l’Oncotrail, Lluís Comet, i la presidenta de la Fundació Oncolliga Girona, Paqui Badosa, han visitat avui  la planta on s’han distribuït les butaques, acompanyats per la directora d’Infermeria de l’Hospital, Pilar Solé, i el gerent de l’ICS Girona, Joaquim Casanovas.

L'Hospital Trueta assumeix la pràctica totalitat de la cirurgia oncològica d’alta complexitat d’aquells pacients amb càncer de la demarcació que requereixen d’una intervenció quirúrgica. Així doncs, els cirurgians dels Trueta són els encarregats d’operar els pacients de la Regió Sanitària de Girona amb neoplàsies malignes de cervell, esòfag, estómac, fetge, pàncrees, pulmó, recte, cap i coll i ovaris. Cada any, realitzen més de 500 operacions d’aquests tipus que, per la seva complexitat i necessitat d’expertesa, només es poden assumir en un hospital terciari.  

La majoria d’aquests pacients, un cop operats, ingressen a la Unitat d’Hospitalització 5a A, on hi ha una àrea de semicrítics i una àrea d’hospitalització convencional. Alguns fins i tot requereixen d'ingrés a la UCI durant un període curt de temps, abans d'anar a la planta convencional. “La voluntat del Trueta és millorar el confort d’aquestes habitacions perquè els pacients i també els seus acompanyants se sentin gairebé com a casa en moments d’especial vulnerabilitat, i una de les actuacions per aconseguir-ho és renovar les butaques que hi ha a cada habitació”, ha explicat el gerent de l’ICS Girona.  

Per la seva part, la directora d’Infermeria ha explicat que la  renovació de les butaques d’hospitalització “permet millorar no només la comoditat del malalt oncològic postquirúrgic, sinó també la seva autonomia i implicació en el procés de recuperació”. També, ha afegit,  “afavoreix el descans dels familiars i acompanyants que passen la nit a l’hospital i faciliten la tasca dels professionals assistencials, sobretot, pel que fa al maneig dels pacients amb mobilitat reduïda”.

Les 20 noves butaques d’hospitalització, 18 de mida estàndard i 2 de mida especial, són elèctriques i amb comandament, disposen de seient reclinable, ofereixen màxim confort i varietat de posicions i elements de seguretat i estabilitat, que eviten moviments bruscos i prevenen possibles lesions, tant de pacients com de professionals.  

Precisament, Lluís Comet, director d’Oncotrail, ha recordat que l’origen de la cursa solidària Oncotrail va ser la seva pròpia experiència personal quan va estar ingressat a causa d’un càncer. “Els meus familiars i jo mateix ens vam adonar que les butaques que hi havia a les habitacions no eren gens còmodes i vaig decidir que faria alguna cosa per recaptar diners amb els quals poder canviar-les”, ha explicat. L’Oncotrail va recaptar en la seva darrera edició, l’octubre passat, un total de 348.000 euros, dels quals 151.500 euros s’han destinat a donatius per als hospitals gironins amb l’objectiu de millorar el confort i el diagnòstic dels malalts de càncer.  

Sumar-se al repte

L’Oncotrail és un repte esportiu i solidari que es disputa per equips i consisteix a recórrer 100 km per corriols de la Costa Brava i les Gavarres, amb sortida i arribada a Palafrugell. Cada equip ha de fer un donatiu mínim de 1.000 euros per poder participar a la prova i, gràcies a la col·laboració de voluntaris i patrocinadors, tot el que es recapta es destina íntegrament a l’objectiu solidari del repte: millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i els seus familiars. Des de la primera edició, l’any 2013,  fins ara s’han recollit més d’un milió i mig d’euros, uns fons que s’han anat repartint en funció de les necessitats de cada centre hospitalari i de l’entitat mateixa. També s’han destinat fons a diversos projectes d’investigació sobre el càncer.

Més informació:

www.oncotrail.cat

www.oncolligagirona.cat