Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Heliport Hospital Trueta

La Jornada anual organitzada pel Servei de Pneumologia del centre posa de manifest la importància d’una bona coordinació amb els equips d’atenció primària per afavorir la detecció precoç i augmentar els índexs de supervivència


Durant l’any 2024, el Trueta ha registrat un increment en el nombre d’operacions de càncer de pulmó, un fet que es pot atribuir a factors com la millora continuada d’aquest circuit

 

Més d’un centenar de professionals de l’àmbit sanitari s'han reunit avui a la sala d'actes de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta amb motiu de la 10a edició de la Jornada de Pneumologia, que enguany precedeix la commemoració del Dia Mundial del Càncer de Pulmó (17 de novembre). Precisament, aquest tipus de tumor, que destaca per ser un dels de major incidència i mortalitat, ha centrat una de les temàtiques de la Jornada, per posar en relleu la importància de disposar d’un circuit ràpid des de la sospita fins al diagnòstic per tal d’abordar el seu tractament a temps. Aquest és un procés en què és important la coordinació entre els equips d’atenció primària i els serveis de pneumologia, com el de l’Hospital Trueta i el Santa Caterina, que cada any rep aproximadament unes 200 derivacions, per tal d’establir el diagnòstic de forma preferent.

A Catalunya cada any es detecten uns 4.600 nous casos de càncer de pulmó i hi ha prop de 4.000 defuncions per aquesta malaltia. La principal dificultat a l’hora d’abordar el càncer de pulmó és que en bona part es detecta quan ja està en un estadi avançat, un fet que redueix significativament les opcions de curació mitjançant procediments quirúrgics i tractaments de quimioteràpia o radioteràpia. “Per aquesta raó, és important identificar els pacients de major risc i tenir clar el circuit de derivació quan hi ha sospita de la malaltia, per tal d’agilitzar el procediment a seguir”, destaca el doctor Marc Bonnin, cap del Servei de Pneumologia del Trueta i del Santa Caterina.

Durant la Jornada, ha estat Manel Haro, facultatiu del Servei, qui ha exposat les característiques del circuit que se segueix des que l’atenció primària detecta un possible cas i que funciona a tot el territori català. La sospita acostuma a iniciar-se a partir d’una radiografia de tòrax que, un cop revisada pel metge/essa de l’atenció primària, mostra una lesió compatible amb un tumor pulmonar. Seguidament, es deriva el cas als serveis de pneumologia de referència, com el del Trueta i el Santa Caterina, mitjançant una bústia de recepció per a aquestes peticions, per tal d’agilitzar el procés de diagnòstic.

Entre gener i maig d’aquest 2024 el Trueta va rebre més de 80 peticions mitjançant el circuit de diagnòstic ràpid, les quals es gestionen de manera que abans de quatre dies es pugui citar el pacient, per tal de definir el diagnòstic mitjançant proves més concloents a l’hora de precisar el tipus de lesió, com ara les broncoscòpies. 

Augment de les cirurgies

En cas de confirmació del diagnòstic, sovint la cirurgia suposa la millor opció per abordar el tractament, amb l’extirpació del tumor, part del teixit sa del voltant i alguns ganglis limfàtics propers. En aquest context, enguany, el Servei de Cirurgia Toràcica del Trueta ha registrat fins al 8 de novembre, 78 operacions de càncer de pulmó, xifra que ja supera les 67 registrades durant tot el 2023. Aquest increment es vincula a la millor eficiència dels circuits de diagnòstic ràpid, tant des de l’atenció primària com des dels diferents hospitals de la Regió Sanitària Girona. A la vegada, hi ha altres factors, com ara les noves teràpies oncodirigides (sobretot, la immunoteràpia), les quals han permès rescatar per al tractament quirúrgic casos que abans no haurien pogut optar a aquest procediment.       

A finals de 2023, els cirurgians toràcics del Trueta van començar a operar també a través de cirurgia robòtica. Actualment, el 15% de les cirurgies per càncer de pulmó realitzades pel Servei ja es fan mitjançant aquesta tècnica, que té l’avantatge de ser menys invasiva i, per tant, més segura per al pacient.
Pel que fa als índexs de supervivència dels pacients amb càncer de pulmó al cap de 60 mesos del procediment quirúrgic, el Trueta se situa al nivell dels estàndard internacionals, segons les dades publicades per l’Associació Internacional per a l’Estudi del Càncer de Pulmó (IASLC). El centre obté millors resultats respecte a la mitjana de Catalunya amb relació al temps d’ingrés dels pacients operats: 3 dies davant dels 5,8; així com en la taxa de reingressos: el 2% davant del 6%.

Programes de cribratge
La importància d’una detecció precoç per augmentar la taxa de supervivència dels pacients fa que, durant la jornada, s’hagi tractat l’eficiència dels programes de cribratge. En aquest context, un factor clau se situa en el col·lectiu de persones fumadores, ja que es calcula que entre el 85 al 90% dels càncers de pulmó està vinculat al consum de tabac. D’altra banda, també s’han assenyalat procediments més eficients a l’hora de detectar la malaltia en fases més inicials, com ara les tomografies computades de baixa dosi, que s’han mostrat més efectives respecte a la radiografia toràcica.

Una taula per debatre diversos aspectes de l'atenció pal·liativa ha completat l’apartat de la Jornada dedicat al càncer de pulmó, cosa que ha posat de manifest el treball multidisciplinari que requereix aquest servei per adaptar-se a les necessitats de cada pacient. En aquest sentit, més enllà del tractament oncològic, destaquen aquelles actuacions que es vinculen al suport psicològic i de treball social, per tal que els pacients i els seus familiars rebin una atenció integral. 

Infeccions respiratòries
A banda del circuit de diagnòstic ràpid i el cribratge del càncer de pulmó, l’altra temàtica que s’ha desenvolupat durant la Jornada han estat les infeccions respiratòries i l'eficàcia de la seva prevenció amb les vacunes actuals. En aquesta part, la doctora del Servei de Medicina Interna i Malalties Infeccioses del Trueta Carol Batlle ha exposat els canvis en la interpretació dels antibiogrames, que són els resultats dels cultius que permeten determinar la sensibilitat d'un bacteri o fong respecte a un antibiòtic o un grup d'antibiòtics. Per tant, el seu resultat  determina quin agent antimicrobià és l’indicat per inhibir el desenvolupament dels bacteris causants de la infecció i ajuda el professional mèdic a establir el tractament més efectiu.

L'entrega dels guardons ha arrodonit la jornada, organitzada per la Unitat d’Ictus del centre, dins del marc del Dia Mundial de la malaltia, que es commemora el pròxim 29 d’octubre

A més de la realització d'ecografies de caròtides a la ciutadania, aquest any també s’ha fet una xerrada divulgativa per tractar els avenços en el tractament de l’ictus a Girona

 

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha tornat a reflectir el seu compromís amb la prevenció de l’ictus mitjançant la realització, aquest divendres, d’ecografies de caròtides a la ciutadania i una xerrada divulgativa posterior per tractar diferents aspectes d’una malaltia que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala com la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en adults als països occidentals. La jornada –que s’emmarca dins la campanya del Dia Mundial de l’Ictus, que es commemora el pròxim 29 d’octubre– també ha permès desvelar els tres projectes guanyadors dels Premis de la Unitat d’Ictus del Trueta, que enguany celebren la segona edició. Les propostes guardonades han estat: Maleta de vida,  presentada per Raquel Morón (Associació Cultural Art-Crea); Estudi sobre la pneumònia en pacients amb ictus, a càrrec de la infermera del Trueta Joana Rodrigo, i el projecte Intervenció́ integral per a persones que han viscut un ictus i per a les seves famílies, impulsat des de l’Ateneu Obert de la Dona de Banyoles.

La doctora Yolanda Silva, cap del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, juntament amb la doctora Àngels Morales, gerenta de l’Hospital Trueta i de l’IAS; la doctora Glória Padura, adjunta a la gerència; i representants de l'Associació Ictus Girona, han estat els encarregats d’entregar els diplomes acreditatius als tres projectes guanyadors, que rebran una dotació econòmica de 2.000 euros cadascun, gràcies als diners recaptats l’any passat en la marxa i cursa solidària ‘Corre per l’ictus!’. També ha participat en l'acte el doctor Mikel Terceño, neuròleg adjunt al Servei i organitzador de la cursa.   

 

Ecografies de caròtides a la ciutadania

Des de 2011 i en el marc del Dia Mundial de l’Ictus (29 d'octubre), el Trueta organitza aquesta jornada, amb l’únic parèntesi dels anys 2020 i 2021 a causa de les mesures de contenció de la COVID-19. L’objectiu és el de fomentar la prevenció i la divulgació dels tractaments i les teràpies dirigides a aquelles persones que han patit la malaltia. Una de les accions més consolidades és la realització d’ecografies de caròtides a càrrec dels professionals del Servei de Neurologia a persones que s’han inscrit prèviament a través del formulari creat per gestionar les citacions i evitar aglomeracions. El vestíbul del Trueta ha tornat a ser l’espai escollit per instal·lar dos aparells d’ecografia-Doppler, els quals permeten valorar el flux de la sang en els vasos sanguinis (artèries caròtides) mitjançant ones sonores d’alta freqüència. Es tracta d’una prova no invasiva i que pot indicar un factor que predisposi a patir la malaltia. En total s'han realitzat 82 proves, detectant petites plaques ateromatoses en algunes de les persones estudiades i un cas que requerirà intervenció quirúrgica. L’any 2023 la Unitat d’Ictus del Trueta va realitzar fins a 1.860 ecografies d’aquest tipus.

 

Lliurament dels premis de la Unitat

La principal novetat d’aquest any ha estat l’organització d’una xerrada informativa a càrrec de professionals de la Unitat d’Ictus del Trueta, acompanyats per representants de l’Associació Ictus Girona. La reunió ha culminat amb l’anunci dels tres projectes guanyadors dels Premis de la Unitat, destinats a reconèixer aquells professionals o entitats de les comarques gironines que contribueixen a millorar l’atenció dels pacients amb ictus i els seus familiars.

El projecte Maleta de vida, impulsat per l’artista visual i membre de l’Associació Cultural Art-Crea de Girona Raquel Moron, es basa a aprofitar les arts visuals i narratives com a eines terapèutiques per a aquelles persones que han patit un ictus i també per als seus cuidadors. L’objectiu és la creació d’una maleta que es concep com un recurs personalitzat on els participants poden recopilar, crear i expressar records, vivències i aspectes importants de la seva identitat abans i després de l'ictus. D’aquesta manera, es vol promoure la rehabilitació cognitiva i emocional i, alhora, es facilita la connexió entre els pacients i els seus cuidadors.

La proposta Estudi sobre la pneumònia en pacients amb ictus la signa la infermera del Trueta Joana Rodrigo. El seu objectiu és valorar la incidència de pneumònia per aspiració en pacients tractats a la Unitat d’Ictus durant la fase aguda de l’afectació. Mitjançant aquest treball, es pretenen identificar els factors de risc que poden donar lloc a una broncoaspiració i elaborar un protocol de prevenció d’aquests episodis.

Finalment, el projecte Intervenció integral per a persones que han viscut un ictus i per a les seves famílies proposa per a aquestes persones un seguit de reunions grupals que destaquen per un enfocament que combina la consciència corporal, la musicoteràpia i la fisioteràpia. La iniciativa consta d’un programa de 27 sessions: 9 dedicades a la fisioteràpia i 9 més a la musicoteràpia per a les persones que han patit l’ictus, mentre que les 9 sessions restants es dediquen a la consciència corporal i van dirigides a les persones cuidadores. Daniela Mamani, Sònia Sala i Ànnia Vergonyós són les impulsores d’aquesta proposta presentada per l’Ateneu Obert de la Dona de Banyoles.

 

Marxa i cursa ‘Corre per l’ictus!’, el 24 de novembre

La xerrada ha permès divulgar els darrers avenços en el tractament de l’ictus per part del Servei de Neurologia del Trueta i el Santa Caterina, que és el servei de referència a la Regió Sanitària Girona, exposats pel doctor Mikel Terceño. El tractament de l’ictus isquèmic es pot realitzar dins de les primeres 24 hores des de l’inici dels símptomes, tot i que, com ha insistit, “temps és cervell” i cada minut compta per tenir més possibilitats de recuperació neurològica. Des del 2017, el Trueta ha realitzat més de 560 trombectomies mecàniques mitjançant cateterisme endovascular i 1.060 tractaments fibrinolítics mitjançant l’administració d’un fàrmac a través de la vena.  Quant a l’ictus hemorràgic, la rapidesa en les actuacions també és clau per poder administrar fàrmacs que ajudin que el sagnat no augmenti. A més a més, el Trueta té amb una guàrdia d’atenció continuada a l’ictus durant 24 hores, amb professionals específicament formats. La Xarxa Teleictus fa que els neuròlegs del Trueta puguin fer valoracions per videotrucada a pacients que han patit un ictus i es troben en algun dels quatre hospitals comarcals de la Xarxa Teleictus-Girona. Durant l’any 2023 es van realitzar 178 connexions, cosa que va permetre apropar al pacient el tractament, i que aquest sigui més ràpid.

Per la seva part, representants de l’Associació Ictus Girona, encapçalats per Olga Costabella i Marta Subirós, vocal i secretària de l’entitat, respectivament, han explicat als assistents les accions que es realitzen des de l’entitat a favor de les persones que han patit un ictus i el seu entorn, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels afectats. En aquest context, també s’han presentat els primers resultats obtinguts pels projectes que van ser guardonats l’any 2023, coincidint amb la primera edició dels Premis de la Unitat.

La cloenda de la xerrada ha servit per donar més detalls de la marxa i cursa ‘Corre per l’Ictus!’, de diumenge 24 de novembre. Enguany, la cita trasllada la seva sortida i arribada a l’espai de La Copa de Girona i presenta dos nous recorreguts: un de 5 km a peu i adaptats, i un de 10 km de cursa. A continuació, se celebrarà una arrossada popular oberta a tothom. Tots els beneficis seran destinats a l’Associació Ictus Girona.

La previsió és que l’heliport passi a ser un dels més actius de vol nocturn en tot el territori català donant servei a la població que tingui com a referència aquest hospital i que se situa entorn a les 740.000 persones
Des de l’heliport es realitzaran trasllats interhospitalaris de pacients crítics i l’helicòpter també comptarà amb la incorporació d’equips pediàtrics neonatòlegs
L'hospital ha realitzat obres de millora i ampliació de l’helisuperfície, així com treballs d'abalisament i il·luminació de la instal·lació actual per acollir aquesta tipologia de vol

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) comença aquesta nit a operar en vol nocturn a l’heliport de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per donar cobertura a la població d’aquest territori que tingui com a referència aquest centre hospitalari i que aglutina unes 740.000 persones.

Aquest nou servei s’activarà quan sigui necessari un trasllat interhospitalari en horari nocturn, entre l’Hospital Trueta i algun dels centres de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es preveu que el 50% d’aquests trasllats que actualment es fan amb ambulància en horari nocturn amb destí Barcelona, es facin mitjançant l’helicòpter medicalitzat del SEM. Amb aquesta previsió, l’heliport de l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta passaria a ser un dels més actius de vol nocturn en tot el territori català.

L’helicòpter medicalitzat del SEM en horari nocturn és una eina per garantir l’equitat en l’accés al sistema sanitari públic de tota la població de Catalunya, especialment la d’aquelles zones més allunyades dels hospitals que atenen els casos de major complexitat.

Per tal de facilitar l’aterratge i l’enlairament per poder operar per la nit com a recurs HEMS (Helicopter Emergency Medical Service) i donar un servei de 24 hores, l'Hospital Universitari  de Girona Doctor Josep Trueta ha realitzat obres de millora de l’helisuperfície així com treballs d'abalisament i il·luminació de la instal·lació, que s’ha convertit en una helisuperfície de primer nivell. A més, també s’ha ampliat amb dos helistops més, que permeten que en determinats moments hi pugui haver fins a tres helicòpters alhora. Gràcies a aquestes millores, el Trueta acull de manera fixe l’helicòpter de comandament dels Bombers durant l’estiu i puntualment durant l’hivern.

L’inici d’aquest nova activitat, que en horari nocturn serà des de les 20.00h del vespre fins a les 08.00h del matí durant els 365 dies de l’any, permetrà el trasllat de pacients que, per la seva complexitat o per necessitats del servei, han de ser derivats a d’altres centres hospitalaris del territori i que també compten amb una helisuperfície en horari nocturn.

La seva posada en funcionament suposarà una major rapidesa en els casos de major urgència, al reduir el temps que implicaria un trasllat mitjançant una unitat terrestre i alliberant aquests recursos per poder cobrir altres necessitats.

 

Accés al vol pediàtric nocturn

L’arribada del vol nocturn a Girona també suposa la incorporació d’equips d’alta especialització mèdica. És el cas de l’helicòpter neonatològic-pediàtric medicalitzat, que des de principis d’any ha ampliat el seu període d’activitat i ha duplicat l’equip sanitari. Aquest recurs actua durant 16 hores diàries, des de les 7.00h del matí fins a les 23.00h de la nit, els 365 dies de l’any. L’increment de les hores de cobertura aèria suposa la incorporació d’un segon equip assistencial integrat per pediatres i infermers provinent de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell (Vallès Occidental), que se suma al que està operatiu actualment a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona (Barcelonès). 

Això permet, per exemple, que si un nounat prematur requereix ser traslladat dela Unitat de Neonatologia del Trueta a una unitat de Barcelona, ara es podrà fer en una quarta part del temps que costaria en una ambulància terrestre. 

Càpsula d’aïllament per malalties altament contagioses

Aquest any ha entrat en funcionament la primera càpsula d’aïllament per traslladar pacients crítics contagiats amb malalties altament infecciones com la Covid-19 en l’helicòpter medicalitzat. Catalunya és la primera comunitat autònoma de l’estat espanyol que ha desenvolupat un protocol per realitzar el trasllat segur d’aquests pacients en helicòpter.  

La càpsula Isoark N36-7 evita la propagació del patogen durant el trasllat i redueix notablement la possibilitat d'infecció per part del personal sanitari, operatiu i aeronàutic implicat. Així mateix, suposa una millora assistencial considerable, ja que permet reduir el temps de trasllat interhospitalari d’aquest tipus de pacients, que fins ara només es podia fer mitjançant les unitats de suport vital avançat (SVA) terrestres del SEM. 

 

El desplegament d’helisuperfícies 24h

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta s’afegeix a altres helisuperfícies 24 hores ja disponibles com són les de l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Bellvitge, l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Parc Taulí, l’Hospital d’Igualada, l’Hospital de Reus, el Parc de Bombers de Lleida, l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, l’Hospital de la Cerdanya i l’Heliport de Vielha.

D’aquí a finals d’any, està previst que entrin en funcionament les helisuperfícies de Tremp, la de l’Hospital Joan XXIII a Tarragona, la de l’aeroport de la Seu d’Urgell i la de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell a Andorra. Un cop operatives, augmentaran els serveis nocturns i les unitats de Suport Vital Avançat (SVA) territorials que podran estar més disponibles en els respectius territoris.