Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Atenció Primària

Aquest any s’ha començat a implantar un projecte per diagnosticar i tractar l’apnea del son des dels CAP i reduir, així, les llistes d’espera Fins avui el projecte està implantat als equips d’atenció primària de Salt, Celrà, Sarrià, Taialà i Anglès i aquesta setmana es posa en marxa a Sils –Vidreres –Maçanet, Santa Coloma de Farners i Arbúcies-Sant Hilari

El mes d’abril passat es presentava a Girona l’Innòbics-SAHS, un nou projecte europeu centrat en els centres d’atenció primària per millorar el diagnòstic i tractament de l’apnea obstructiva del son. El projecte té una durada de 3 anys i és fruit d’una idea inicial de l’Equip de Pneumologia dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt i de molts anys de recerca i pràctica clínica capdavantera en aquesta malaltia a l’hospital gironí i a diversos centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de la Regió Sanitària Girona.

La síndrome de l’apnea del son és una malaltia molt prevalent que afecta el 25% de les persones entre 30 i 70 anys i que augmenta amb l’edat i l’índex de massa corporal. És una malaltia infradiagnosticada, ja que actualment només es diagnostiquen el 10% dels casos a les unitats hospitalàries especialitzades a l’Estat espanyol, que acostumen a tenir llistes d’espera superiors a un any. L’objectiu d’Innòbics SAHS és facilitar als pacients que siguin majoritàriament diagnosticats i tractats al seu CAP de referència. Per fer-ho possible, s’ha creat la Unitat Virtual situada a la Unitat del Son de l’Hospital Josep Trueta –amb professionals de Pneumologia i Infermeria especialitzada– i s’està dotant l’atenció primària de recursos humans i tècnics per poder fer aquest diagnòstic i tractament. Així, en els CAP on es va estenent el projecte es crea la figura de l’infermer o la infermera del son, la qual és degudament formada per assumir aquest nou rol, en coordinació i sota la supervisió de la Unitat Virtual hospitalària, és a dir, d’especialistes en patologia del son de Pneumologia.

En aquest moment, el projecte s’ha implantat als equips d’atenció primària de la Regió Sanitària de Girona de Salt, Celrà, Sarrià, Anglès i Taialà de Girona i aquesta setmana es posa en marxa als equips de Sils –Vidreres –Maçanet, Santa Coloma de Farners i Arbúcies-Sant Hilari. Durant aquest any, s’han avaluat un total de 658 pacients (430 homes, 228 dones) amb el nou model, un 78% dels quals s’han diagnosticat d’apnea del son i tractat amb èxit des de l’atenció primària. Del 22% restant, majoritàriament han estat derivats a la Unitat del Son hospitalària per fer més proves, el 19%, mentre que la resta han estat donats d’alta en descartar-se el diagnòstic d’apnea del son.  

El projecte es continuarà implantant a les àrees bàsiques de salut (ABS) de Santa Clara i Montilivi de Girona a finals d’aquest any, i ja durant el 2023 s’estendrà a Banyoles, Cassà de la Selva, Breda-Hostalric i Can Gibert del Pla de Girona. En aquest punt, s’haurà culminat a totes les ABS que tenen els hospitals Trueta i el Santa Caterina com a referència, i es podrà seguir avançant a la resta de territori.

Com es fa aquest diagnòstic i seguiment?

En primer lloc, han creat un breu qüestionari (de no més d’un minut) perquè els professionals mèdics o d’infermeria de l’atenció primària el puguin passar als pacients per valorar-ne el risc d’apnea del son. En el cas que aquest primer cribratge surti positiu, el pacient és derivat a l’infermer o infermera del son del seu CAP mateix.

Un cop a la consulta de l’infermer o la infermera del son del CAP, al pacient se li fa una història clínica digital i se li facilitarà un dispositiu electromèdic (polígraf del son) que haurà d’utilitzar durant una nit a casa per monitorar el seu son i les seves constants respiratòries Un dispositiu que, fins ara, només es dispensava des de les unitats hospitalàries del son.

Per finalitzar el procés, els especialistes en pneumologia de la Unitat Virtual del Son, després de fer l’anàlisi de l’estudi del son i de valorar la història clínica per mitjà d’una plataforma, comunicaran virtualment als pacients el diagnòstic i el tractament a seguir.

L’apnea obstructiva del son

L’apnea obstructiva del son és un trastorn que produeix una obstrucció de la via aèria superior mentre la persona dorm, per una relaxació dels músculs de la gola. Les persones que la pateixen poden despertar diverses vegades durant la nit amb sensació d’ofec, tot i que sovint no en són conscients perquè es tornen a adormir de seguida. Altres símptomes són els roncs i esbufecs mentre dormen i l’excessiva somnolència diürna, que és una de les causes comunes d’accidents de trànsit i laborals. També està relacionada a moltes malalties cardiovasculars.

Els responsables del projecte asseguren que la posada en marxa d’aquest nou procediment diagnòstic permetrà reduir a 30 dies la llista d’espera dels pacients que requereixin ser derivats a les unitats del son dels hospitals. A Catalunya es provarà el procés diagnòstic a determinats centres d’atenció primària i, passats els tres anys del projecte, es presentarà una proposta per poder-lo implementar a més centres catalans i per exportar-lo a d’altres comunitats autònomes i països europeus.

El projecte té un pressupost de 3,1 milions d’euros, i és finançat per EIT Health i cofinançat per les nou entitats que hi participen: l’Institut Català de la Salut a Girona, l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), la Fundació TIC Salut Social, el Centro Hospitalar Lisboa Norte, Pulso Ediciones, TRC Informática, Interuniversitair Micro-Electronica Centrum, ResMed Spain, i OXIGEN Salud.

En l’àmbit internacional, en aquest projecte és clau el suport d’EIT Health, que és una xarxa de més de 150 partenaires amb el suport de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, que és un organisme de la Unió Europea. Per aquest motiu, el projecte Innòbics tindrà un accés ampli als coneixements i les capacitats de tots els socis europeus.

Image
Image
Image
Image
Image
Image
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Salut, Manel Balcells, han anunciat aquest matí que, per primera vegada, s’incorporaran higienistes dentals als equips d’atenció primària i comunitària de Catalunya. “Des d’ara i fins a finals d’any, incorporarem 70 higienistes dentals als centres d’atenció primària, fins arribar als 365 al llarg del proper 2023”, ha detallat el cap de l’Executiu. Una mesura que suposa “un pas endavant en el reforç de tots els professionals dedicats a la prevenció i la cura dels problemes derivats de salut bucodental de la població”, i que Aragonès ha destacat que s’impulsa “per un compromís amb l’equitat”. “La nostra voluntat és fer arribar la salut bucodental a tothom. Perquè tots els ciutadans de Catalunya, independentment del territori on visquin i de la seva situació socioeconòmica, puguin accedir als mateixos serveis i, per tant, puguin tenir dret a una salut en igualtat de condicions”, ha subratllat. I ha ressaltat la importància que “des del sistema sanitari públic es pugui oferir aquest servei” amb un reforç de l’atenció primària, “que és la columna vertebral del sistema de salut”. La incorporació d’aquests 70 professionals es durà a terme entre els mesos de novembre i desembre d’aquest any, amb un cost anual de 2,8 M€. La previsió és arribar als 360-365 higienistes dentals al llarg del 2023, per això el president ha explicat que s’incorporarà una partida de 14,5 M€ en el pressupost del Departament de Salut. Amb la incorporació d’aquests professionals s’inicia el desplegament de la Llei de salut bucodental de 2002 i es comença a ampliar, així, la cartera de serveis bucodental augmentant les activitats preventives dirigides a la comunitat i millorant el seguiment de les malalties bucodentals en grups de risc. Aquest nou servei, tal com ha avançat Aragonès, es destinarà primer “a la població més vulnerable, com són els infants de fins a 14 anys, mares gestants, població amb discapacitat, pacients sota determinats tractaments sanitaris i persones en risc de vulnerabilitat social”, amb l’objectiu final “d’arribar al conjunt de la població”. Per la seva part, el conseller Manel Balcells ha remarcat “l’aposta” de Salut “per reforçar l’atenció primària amb nous perfils professionals” i ha assenyalat que aquests nous perfils, -els higienistes dentals, els fisioterapeutes, els nutricionistes i els referents de benestar emocional-, han de permetre “una atenció primària que treballi amb un enfoc comunitari i preventiu per tal d’evitar en un futur moltes patologies, sobretot entre els col·lectius vulnerables”. Balcells, que ha avançat que Salut anirà avaluant el desplegament dels higienistes dentals als EAP,també ha destacat que aquesta aposta per reforçar la primària “millora, en definitiva, el que ens interessa, que és la salut de la població”. La funció de l’higienista dental serà la de fer activitats de prevenció i promoció de la salut bucodental així com la de fer el seguiment i tractament preventiu de càries i patologia periodontal de baixa complexitat als CAP i a la comunitat. Aquesta figura s’integrarà a les unitats d’odontologia, formades actualment per odontòlegs de l’Atenció Primària i comunitària (APiC) i tècnics auxiliars en cures d’infermeria. Aquesta integració suposarà un impuls per a l’atenció a la salut bucodental dels equips d’atenció primària (EAP) i facilitarà que l’odontòleg destini més temps a les prestacions amb més complexitat de la cartera de serveis d’APiC, desenvolupant al màxim les seves competències. Els serveis i les activitats dels higienistes dentals formen part del desplegament de la Llei de salut bucodental, que es farà progressivament durant els propers 5 anys i segons les necessitats de la població, de professionals i de tecnologia. En aquest sentit, a partir de 2022, els serveis es prioritzaran per a menors de 15 anys, persones amb unes condicions de salut que comporten un risc per a la seva salut bucodental (gestants, persones amb un procés oncològic o amb risc de càncer oral, població amb discapacitat), i a persones en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Per regions sanitàries, la incorporació d’higienistes dentals per aquest 2022 queda repartida de la següent manera: a l’Alt Pirineu i Aran, 2; a Barcelona, 12; a Catalunya Central, 6; a Girona, 10; a Lleida, 5; a Metropolitana Nord, 13; al Camp de Tarragona, 7; a Terres de l’Ebre, 3; i finalment a Metropolitana Sud, 12. Actualment a la Regió Sanitària de Girona els centres d'atenció primària que compten amb la figura d'higeniste dental són l'EAP Figueres, EAP Tordera, EAP Salt, EAP Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, EAP Blanes, EAP Arbúcies-Sant Hilari, EAP Santa Coloma de Farners, EAP Girona 4 (Dr. Joan Vilaplana) i EAP Girona 1 (Santa Clara) Incorporació de nous perfils a l’atenció primària La incorporació dels higienistes dentals com a desplegament de la Llei de salut bucodental s’afegeix a la introducció de nous rols professionals que s’està duent a terme a l’atenció primària. En aquest sentit, ja s’han incorporat 366 referents de benestar emocional i 136 dietistes - nutricionistes. A més, abans d’acabar l’any està prevista la incorporació de 30 fisioterapeutes. L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de 2021 evidencia que la desigualtat segons classe social i nivell d’estudis influeix en la valoració positiva de la salut bucodental per part de la ciutadania. Així, el percentatge de persones de classe social més afavorida amb percepció de bona salut bucodental és un 16% més elevat que el de la classe menys afavorida. Pel que fa als infants, es constata que és pitjor la valoració de la salut bucodental dels infants de famílies amb estudis primaris o sense estudis (91,3% amb progenitors amb formació universitària i 78,1% progenitors sense formació o estudis primaris). Amb la incorporació dels higienistes dentals es vol lluitar contra les desigualtats en matèria de salut bucodental que són evitables, ja que es poden reduir amb intervencions de salut pública de promoció i prevenció.
Image
Image
Image
Els treballs i l’equipament del centre han tingut un cost de més de 300.000 euros. L’activitat del CUAP ha crescut un 11% des que es va posar en marxa el 2018, fet que fa necessari incrementar l’espai d’atenció assistencial

Avui, 28 d’octubre, han entrat en funcionament les noves consultes del Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Güell. Les obres d'adequació i millora s’han centrat en la planta baixa del Centre Sanitari Güell, amb l'objectiu d'ampliar la zona destinada a l’atenció a les urgències d’atenció primària. L’increment constant d’activitat ha fet necessari millorar la funcionalitat de la zona d’atenció a les urgències, de manera que els treballs que s’hi han fet han permès disposar de cinc nous boxs per tal de donar una resposta millor en moments d'alta demanda assistencial. L’ampliació ha suposat una inversió de 311.222,47 € entre l’obra i l’equipament. Les obres de millora també han permès fer una nova redistribució i ampliació dels espais de treball dels professionals, sobretot pel que fa a l’Àrea d’Administració.

Des que l’any 2018 es va iniciar l’atenció urgent del CUAP Güell, el Centre ha tingut un creixement continuat i sostingut de les seves urgències –amb l’excepció de l'any 2020 en què, a causa de la pandèmia, la xifra va ser lleugerament inferior. A més, des del mes d’abril passat, el CUAP Güell també rep pacients traslladats amb ambulància per part del SEM. Fins aleshores, tots els pacients que eren atesos pel SEM a la zona d’influència del CUAP (les àrees bàsiques de salut de Girona, Sarrià i Celrà) eren derivats directament a l’Hospital Trueta. A principis d’any es va modificar el protocol per tal que el CUAP Güell pogués atendre els pacients que, per nivell de complexitat, poguessin ser visitats a l’atenció primària. Així, des del mes d’abril, quan es va posar en marxa el nou flux de derivacions, el 7% dels serveis que fa el SEM en aquesta zona de referència són portats directament al Güell.

El primer any de funcionament del CUAP es van realitzar 68.980 visites, mentre que el 2020 aquestes van ser 68.115 i l’any 2021 es van enfilar fins a les 77.560. Deixant de banda l’any 2020, doncs, el creixement de l’activitat d’urgències d’atenció primària de 2021, en relació amb el 2018, va ser de l’11%. Durant aquests gairebé quatre anys de funcionament s’ha demostrat que el CUAP té un índex de resolució elevat. Així, el 94,7% de les atencions realitzades al centre es resolen satisfactòriament i només és necessari derivar a l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta el 5,3% dels pacients.


    

Image
Image
Image
Image
Image

Amb el resultat es crearà un mapa d’actius en benestar emocional, que serà el motor de futures accions de caire social i comunitari

L’Equip d’Atenció Primària (EAP) Banyoles durà a terme durant aquest mes de setembre una iniciativa que pretén identificar els punts que aporten més benestar a la ciutadania dels municipis que atén, principalment els de la comarca de Pla de l’Estany. Amb la seva col·laboració, es tracta de crear un mapa que reculli els actius de benestar que hi ha als diferents municipis, ja siguin equipaments, entitats, espais urbans i/o rurals, etc. L’Àrea Bàsica de Salut de Banyoles comprèn els municipis de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Mieres, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà.

Aquesta acció la durà a terme la referent de benestar emocional i salut comunitària de l’EAP, que es desplaçarà a tots els municipis del territori per fer-hi l’acció participativa. Consistirà en una activitat senzilla i àmplia alhora en la qual, sobre un plànol del municipi, les persones que ho desitgin podran assenyalar-hi els serveis, racons i recorreguts, etc., que els generen més benestar, així com deixar-hi marcades propostes futures que creguin que s’hi podrien desenvolupar. Amb aquesta acció es vol recollir tot allò que fa que els habitants del Pla de l’Estany se sentin bé.

La campanya començarà a desenvolupar-se en alguns dels municipis més petits del territori, en les dates i espais següents:

  • Crespià – Dijous, 8 de setembre - Plaça de davant de l'Ajuntament, de 9 h a 11 h.
  • Palol de Revardit – Dissabte, 10 de setembre - Local polivalent La Banyeta, a partir de les 20 h.
  • Camós – Dimarts, 13 de setembre - Plaça de davant de l'Ajuntament, d'11 h a 13 h.
  • Serinyà – Dimarts, 13 de setembre - Davant l'Escola Boragran, a les 16 h, i davant del Centre Cívic Can Xerric, a les 17 h.
  • Esponellà – Divendres, 16 de setembre – A l'entrada de l'Espai 1 d'octubre a les 17 h.
  • Porqueres - Dimarts 27 de setembre de 17 a 19.30 h., davant el Centre Cívic de Porqueres
  • Fontcoberta (Melianta) - Dimecres 28 de setembre a les 16.30 h. davant l'escola Alzina Reclamadora i 18 h. davant el pavelló.
  • Sant Miquel de Campmajor – Divendres, 30 de setembre – A l'entrada de la representació teatral de la Festa Major de 20.30 h. a 21.30 h.
  • Mieres - Dissabte 1 d'octubre de 11:30 h. a 13.30 h. davant de l'escola.

Les campanyes s’anirà estenent a més municipis de l’ABS de Banyoles, però les accions estan pendents de tancar-se.

Aquesta acció també pretén apropar la figura del referent de benestar emocional i salut comunitària a la ciutadania local, compartir les impressions sobre allò que tenim a prop i que ens fa sentir bé, i deixar-ho plasmat sobre un mapa. Aquesta identificació d’actius de benestar locals serà el motor de les futures accions de caire social i comunitari que tinguin per objectiu millorar el benestar emocional de la comarca

.

Image
En la primera sessió de les #ICStalks, el metge de família Albert Planes, ha representat el plaer i significat de ser professionals de l’Atenció Primària, l’essència de l’especialitat i la necessitat de la seva fortalesa pel valor que aporta a la salut de la societat

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Atenció Primària, l’Institut Català de la Salut ha estrenat un nou cicle de conferències adreçades als i a les joves residents de medicina i infermeria de família i comunitària, les #ICStalks Futur. La primera sessió s’ha basat en una representació teatral, adaptada i interpretada per Albert Planes, metge de família de l’EAP Santa Eugènia de Berga, expresident de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) i de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SemFYC) i director de la revista científica AMFsemFYC. En aquesta, s’ha posat sobre la taula el plaer i significat de ser professionals de l’Atenció Primària, l’essència de l’especialitat i la importància del valor que aporta a la salut de la societat.

Tal com ha destacat Yoseba Cánovas, metge de família de l’EAP Passeig de Sant Joan de Barcelona i nou responsable de Docència de la Direcció Assistencial d’APiC de l’ICS, “els i les residents sou protagonistes d'aquest cicle de conferències perquè totes i tots vosaltres sou qui representareu els valors de l'atenció primària en aquest futur proper”.

L’acte ha finalitzat amb un debat i un torn obert de preguntes en què s’ha debatut sobre els valors essencials de l’atenció primària. S’han compartit històries inspiradores com la de la Berta Gibert, resident de tercer any de medicina familiar i comunitària a l’ABS de Santa Eugènia de Berga, qui ha exposat el perquè de la seva tria de la professió. “Tinc clar que jo no vull ser metgessa de família ni per prestigi ni per descart sinó per desig i això és el més important”.

Al llarg de les diferents sessions dels #ICStalks Futur s’abordaran altres temes com la importància dels determinants socials de la salut i el seu efecte sobre la població a la qual atenem, el sobrediagnòstic i el sobretractament, l’ètica, la recerca i la innovació, l’entorn rural, el vessant internacional de l’atenció primària, la gestió del temps, el benestar emocional, i d’altres temes suggerits per les i els mateixos residents i tutors i tutores.

El cicle de conferències té com a objectiu motivar les i els residents i que fomentin el plaer i el significat de la seva futura activitat professional, de recollir les diferents inquietuds sorgides al llarg de la residència i de generar un debat d’interès, així com atraure i impulsar el sentiment de pertinença a una gran organització com és l’ICS, punta d ellança del sistema públic de Salut de Catalunya. Les sessions quedaran enregistrades i es podran recuperar al canal de l’ICS de YouTube així com a la seva pàgina web.

L’ICS estrena les conferències ‘#ICStalks Futur’ amb una impactant representació teatralitzada sobre els valors i l’essència de l’Atenció Primària.


 
Image
Image