Atenció Primària

La comarca és un dels 7 territoris seleccionats per consolidar projectes integrats en aquest àmbit per treure’n aprenentatges i identificar pràctiques de valor Es treballen iniciatives relacionades amb l’atenció a la complexitat a l’atenció primària social i sanitària, l’entorn domiciliari, la salut mental, el benestar emocional, sistemes d’informació

La Generalitat de Catalunya ha iniciat el desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària al Ripollès, amb l’objectiu d’atendre de la millor manera possible les persones grans, amb discapacitat, amb malaltia mental i, en general, totes les persones amb necessitats complexes. Una de les primeres línies estratègiques i accions de l’Atenció i interacció social i sanitària (AISS) és la selecció de 7 territoris –un d’ells el Ripollès- amb experiència prèvia i avançada en l’atenció integrada, amb poder extreure’n aprenentatges i identificar pràctiques de valor. 

Aquest divendres s’ha celebrat una sessió de treball a Ripoll entre tots els actors que intervenen en el desplegament PIAISS al Ripollès: els Departaments de Drets Socials, Salut, el Consorci de Benestar Social del Ripollès, l’Hospital de Campdevànol-Hospital Comarcal del Ripollès, l’Institut Català de la Salut, xarxa de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària, tècnics i professionals de l’àmbit social i sanitari. Ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació de Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza; el president del Consell Comarcal i el Consorci de Benestar Social del Ripollès, Joaquim Colomer i el gerent de la Regió Sanitària Girona, Miquel Carreras, entre d’altres participants.

La tria del Ripollès com a territori per dur a terme aquest  impuls és el resultat de la feina feta pels agents socials i sanitaris de la comarca en el treball d’integració. Des de l’any 2015, des del Consorci de Benestar Social del Ripollès i les Àrees Bàsiques de Salut de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol-Ribes de Freser i Camprodon, estan treballant per crear les condicions per tal que es produeixi aquesta integració.

Al Ripollès s’està fent especial èmfasi en el desplegament de l’atenció domiciliària integrada social i sanitària. En aquest context, cal destacar diferents pràctiques de valor.    Per una banda, els plans d’atenció individualitzat per a cada una de les persones amb necessitats complexes d’atenció, que està treballat entre els equips de Salut i Serveis Socials, amb l’objectiu que la persona no tingui diferents plans d’atenció (el de l'equip d'atenció primària de salut, el de serveis socials, el del Servei d’Atenció Domiciliària, el de l'hospital,...) sinó que disposi d’un únic pla que ho aglutina tot. D’altra banda, també es promouen la teràpia ocupacional i els productes de suport, així com la teleassistència, la integració dels sistemes informàtics que recullen la informació social i sanitària per poder millorar l’atenció a la ciutadania, i la cura dels propis cuidadors, ja siguin cuidadors de familiars o altres sense formació, per proporcionar-los eines i també atendre el seu benestar emocional.

A la comarca també s’estan fent plans de treball conjunt entre els professionals de la xarxa de salut mental i addiccions i l’atenció primària social i sanitària per abordar els casos de complexitat en salut mental, i s’està impulsant l’atenció sanitària a les persones que viuen en centres residencials.

Finalment, a la comarca s’estan impulsant accions focalitzades en la prevenció i la promoció d’un envelliment actiu. En aquest sentit, el Ripollès participa en el projecte europeu APTITUDE per a la prevenció de la dependència en el qual hi ha implicats diferents territoris i la Universitat Autònoma de Barcelona. En el marc d’aquest projecte s’han realitzat diferents sessions de treball amb gent gran en municipis de la comarca a través dels quals els participants han manifestat diferents preocupacions, com ara la solitud, el maltractament a persones grans, les noves tecnologies, etc.

El Govern va aprovar el desplegament territorial de l’AISS el passat 21 de febrer, donant compliment al protocol signat entre el Departament de Salut, el Departament de Drets Socials, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, per tal d’incorporar el món local al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària. També s’incorporaran a l’espai de cogovernança les entitats proveïdores socials i sanitàries.

 

La comarca és un dels 7 territoris seleccionats per consolidar projectes integrats en aquest àmbit i poder-los acabar desplegant a altres territoris Es treballen iniciatives relacionades amb l’atenció a la complexitat a l’atenció primària social i sanitària, l’entorn domiciliari, la salut mental, el benestar emocional, sistemes d’informació

La Generalitat ha seleccionat 7 territoris - entre ells la Garrotxa i Olot – on s’implementaran i finançaran projectes d’integració social i sanitària pioners que permetran identificar pràctiques de valor i que serveixin d’aprenentatge per a altres territoris. Aquest matí ha tingut lloc, una reunió de treball per avançar en aquest procés, que ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació de Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza, i la directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura. L’objectiu de reforçar i consolidar els projectes en col·laboració amb el món local i poder-los acabar desplegant a altres territoris. 

A principis d’any, el Departament de Salut, el Departament de Drets Socials, les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats municipalistes van signar l’acord per al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària.

L’objectiu és aconseguir una atenció integrada a les necessitats de les persones grans, amb discapacitat, amb malaltia mental i, en general a totes les persones amb necessitats complexes  socials i sanitàries i s’aposta així per un sistema que faciliti l’atenció centrada en la persona. S’està treballant en el desplegament de les eines i accions per aportar una millor resposta a les necessitats dels col·lectius més vulnerables, promovent la qualitat de vida de les persones; enfortint els suports d’atenció i impuls a l’autonomia personal i garantint el dret a viure amb la millor qualitat de vida possible.

Una de les primeres línies estratègiques i accions fruit d’aquest acord és la selecció de 7 territoris catalans que funcionaran com a zones impulsores de projectes d’atenció i integració. Tot amb l’objectiu d’apostar per un desenvolupament de l’atenció social i sanitària integrada que compti de forma decidida amb el món local.

La Garrotxa, i Olot com a capital, ha estat un dels territoris seleccionats per la seva singularitat i pel treball realitzat fins a l’actualitat. Així es va acordar en un acte que va tenir lloc 2 de febrer a la seu del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Aquest divendres 10 de març s’ha portat a terme una sessió de treball que ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació i Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza, i la directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura. La trobada -que ha acollit la seu del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG)- ha comptat amb la presència del president del CASG i del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach, del vicepresident del CASG i alcalde d’Olot, Josep Berga; Helga Nuell, directora territorial de Girona del Departament de Drets Socials a Girona i Miquel Carreras, gerent de la Regió Sanitària de Girona del Departament de Salut.

A continuació, professionals dels àmbits de serveis socials i de salut de la Garrotxa han pres part de la trobada en la que s’han analitzat les línies d’actuació plantejades en el full de ruta “Atenció integrada social i sanitària 2022-2026 · d’Olot i la Garrotxa,” aprovades en l’òrgan de governança reunit el dia 3 de març.

Olot i la Garrotxa,  territori de referència

El fet de seleccionar a Olot - la Garrotxa com a territori per dur a terme aquest impuls és el resultat de la feina feta pels agents socials i sanitaris de la comarca en el treball d’integració. El model implantat en aquest municipi té com a base un potent equip impulsor del projecte que es va constituir com a òrgan de governança de la Garrotxa el 3 de juliol de 2014. Està format per les institucions i professionals més implicats en l’àmbit social i sanitari de la comarca, amb capacitat per tirar endavant els projectes que s’hi proposen: l’Alcaldia de l’Ajuntament d’Olot, la Presidència del Consell Comarcal, la Gerència de la Regió Sanitària de Girona, la Direcció Territorial del Departament d’Afers Socials i Drets Socials, la Gerència de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa així com la Gerència Territorial a Girona de l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); la Direcció del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa així com representants d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AISS).

Aquest òrgan va permetre aprovar el primer Full de Ruta per a l’Impuls de la Integració Social i Sanitària de la Garrotxa pels anys 2015-2018, focalitzat en les situacions de més complexitat, com malalties mentals greus o complexes a nivell de salut i social, i va permetre avançar en el model d’atenció a l’entorn domiciliari, com un dels serveis claus a la ciutadania.

L’any 2019 es va tornar a avaluar aquesta memòria, fet que va permetre incorporar un seguit de noves línies i accions que – arran la pandèmia de la COVID-19 – no s’han pogut implementar fins el passat 2022, quan també es va aprofitar l’avinentesa per incorporar noves línies plantejades arran els canvis i afectacions de la pandèmia. Aquest nou full de ruta - que ja s’ha començat a aplicar - posa èmfasi en l’atenció prioritària de les situacions de complexitat en l’entorn domiciliari i inclou l’elaboració d’un model territorial d’atenció a les emergències socials i sanitàries, així com l’increment d’eines i vies d’atenció i suport a les persones cuidadores i la millora de l’atenció social i sanitària de les persones que viuen a les residències. I per dur a terme tot aquest treball integrat social i sanitari, a la Garrotxa s’ha desenvolupat una integració dels sistemes informàtics que permeten recollir la informació social i sanitària.

Com a accions que s’estan treballant per potenciar l’atenció integrada de les persones, en l’entorn domiciliari i comunitari, s’han posat en funcionament equips que treballen de manera integrada la vessant social i la sanitària d’atenció primària, de manera que només hi ha una porta d’accés per a la ciutadania, una “finestreta única”. Per altra banda, s’han potenciat el servei d’ajuda a domicili, el servei de teleassistència i el servei de teràpia ocupacional, a més d’altres productes de suport. També es plantegen accions per donar ajuda als cuidadors d’aquestes persones dependents i amb problemes de salut. Altres pràctiques de valor que s’han potenciat són la resposta a les situacions de crisi, durant totes les hores i tots els dies de l’any (és a dir, una atenció 7x24, o la compartició de dades dels sistemes d’informació de l’àmbit social i sanitari, amb l’objectiu de millorar la coordinació.   

Finalment, també s’està desenvolupant l’establiment de procediments de coordinació per la millora en l’atenció del col·lectiu de persones que viuen a les residències, que presenten ten una situació clínica cada vegada més complexa i amb un perfil més elevat de dependència.

Tot plegat, sense deixar de banda els infants, joves i adults amb condició de complexitat de salut mental. En aquest sentit, s’estan creant unitats funcionals formades per professionals de diferents àmbits per poder treballar de manera integrada les situacions de malaltia mental complexes.

 

S’ha creat una consultoria formada per 7 expertes, que han homogeneïtzat el model d’atenció i faran assessorament als centres sanitaris i formació al personal d’infermeria Aquestes ferides representen un important problema de salut per la dificultat de cicatrització, la llarga evolució, la despesa econòmica que impliquen i, sobretot, per la disminució de la qualitat de vida de les persones que les pateixen i dels seus cuidadors

La Direcció d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut a Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària estan desplegant un projecte per millorar l’abordatge de les ferides cròniques complexes. Una ferida es cronifica quan es produeix una pèrdua de continuïtat de la superfície epitelial amb poca tendència a la curació espontània, i és necessari un temps més llarg per a la cicatrització; un procés que pot durar mesos o, fins i tot, anys. Les ferides cròniques complexes representen un problema de salut important per la dificultat de cicatrització, la llarga evolució, la despesa econòmica que impliquen i, sobretot, per la disminució de la qualitat de vida de les persones que les pateixen i dels seus cuidadors.

Per als professionals d’Infermeria, l’atenció a les ferides cròniques complexes ocupa una part important de la seva feina diària, tant pel temps de dedicació que requereixen com pel repte que suposa fer front a les dificultats que planteja la cura d’aquestes ferides. El projecte, que s’ha començat a implantar a Girona, té com a objectius millorar la qualitat de l’atenció als pacients que les pateixen, disminuir el temps del procés de cicatrització, establir un model metodològic d’actuació unificat a tots els equips d’atenció primària de l’ICS Girona i de l’IAS, oferir assessorament amb expertesa als professionals d’infermeria i millorar el cost-eficàcia dels tractaments.

El projecte treballa amb un model basat en un abordatge integral de la lesió, en què s’actua sobre les causes que la produeixen, i se centra en la millora contínua del tractament. Incorpora, a més, la  millora de la qualitat de vida del pacient i el model de gestió del cas, és a dir, oferir una atenció centrada en la persona, amb un pla individualitzat de decisions compartides en què s’integra l’atenció dels diferents professionals i el treball en xarxa.

El projecte neix de la necessitat de coordinar i unificar criteris per a l’atenció integral del pacient. Consisteix en la creació d’una consultoria de ferides cròniques complexes per a la coordinació, l’assessorament i la formació de professionals d’infermera de l’atenció primària. Aquesta consultoria està formada per 7 infermeres amb un alt nivell d’expertesa en l’atenció a aquests tipus de ferides. Aquest grup d’infermeres tenen assignats uns equips d’atenció primària (EAP), i donen cobertura entre totes als 29 equips d’atenció primària de l’ICS Girona i de l’IAS. Aquestes consultores expertes fan formació i assessorament a les infermeres referents de ferides que ja hi ha a cada un dels EAP. També fan atenció clínica directa als pacients, participen en el diagnòstic diferencial de les ferides i assessoren en tractaments.

Malgrat que ja s’havia començat a treballar abans de la pandèmia de la COVID-19, no va ser fins a la primavera passada que es va reprendre amb impuls el projecte. Així, van començar a preparar una formació per homogeneïtzar els coneixements en ferides cròniques dels EAP. Seguidament, van planificar una formació general a professionals d’infermera, que s’ha dut a terme durant aquest mes de febrer, i que ha permès impartir la formació a 270 professionals d’infermeria. El pas següent és posar en marxa el nou model d’abordatge als centres d’atenció primària de les dues institucions, acció que s’iniciarà aquest mes de març. Les expertes de la consultoria continuaran fent formació continuada i, al seu torn, compartiran els coneixements adquirits amb referents de cada EAP.

Patir una ferida crònica complexa

La persona que presenta una ferida crònica/complexa es veu afectada tant des del punt de vista físic, com psicològic i social. L’afectació física es deu a dolor, dificultat en la mobilitat, inflamació, pesadesa a les cames, rampes, pruïja, incapacitat, dependència i alteració de la imatge corporal. Psicològicament, l’afectació va en augment a mesura que es va cronificant la ferida i la persona presenta ansietat, depressió i desconfiança. L’afectació social ve ocasionada per l’abundant exsudat i la mala olor de les ferides, que poden comportar aïllament social, soledat, angoixa i disminució progressiva de les relacions socials.

S’estima que a Europa la incidència de ferides cròniques complexes és d’entre una i dues persones de cada cent. Entre un 40 i un 50% de les úlceres de les extremitats inferiors triguen a cicatritzar aproximadament uns sis mesos; un percentatge molt similar, al voltant dels dotze mesos i un 10% triguen períodes superiors als cinc anys. En els dotze mesos següents a la cicatrització, un terç de les ferides tornen a aparèixer.

 

 

Es presentarà en una sessió informativa el dimecres 1 de febrer on es recolliran totes les persones interessades a formar-ne part

El grup dona eines per millorar la qualitat de vida i el benestar emocional del cuidador

L’Equip d’Atenció Primària de Tordera impulsa aquest proper mes de febrer el Programa Cuidador Expert® per a cuidadors de persones amb demència. Un dels principals objectius del grup és millorar la qualitat de vida del cuidador, a través de la seva autocura, benestar emocional i la gestió del grau de sobrecàrrega. A més, també s’ofereixen eines per a tenir una millor cura del familiar amb demència. Un dels fets diferenciadors del programa Cuidador Expert és que gira al voltant de la figura d’un cuidador real i que per tant viu en primera persona el fet de tenir cura d’un familiar amb demència -com ara persones amb malalties cròniques complexes, demències, trastorns mentals greus o infants amb una malaltia crònica.

El proper dimecres 1 de febrer es farà una sessió informativa on s’exposarà el funcionament del grup. La sessió està oberta a tothom i especialment a aquells que estiguin interessats a formar part del programa. Es farà a l’antic hospital de Tordera (carrer Sant Antoni 7) a partir de les 4 de la tarda. Durant l’acte també es recolliran les dades de totes les persones que vulguin formar part del grup de suport. L’únic requisit per ser admès és ser cuidador d’un familiar amb demència i residir a Tordera o Fogars de la Selva. L’equip responsable –format per dues infermeres i una referent de benestar emocional-  s’encarregarà de fer la selecció final de les persones que en formaran part.

El programa es desenvoluparà en nou sessions d’una hora i mitja de durada cadascuna que es portaran a terme entre febrer i abril. Les sessions estaran conduïdes per un cuidador expert triat pel mateix equip d’atenció primària de Tordera i que ha rebut formació específica. El cuidador expert també s’ha triat tenint en compte les seves capacitats empàtiques, motivació i habilitats comunicatives. El grup també és un espai on els participants poden conèixer i compartir inquietuds amb altres persones que es troben en la mateixa situació i tenir un recolzament i una xarxa de suport emocional.

Les sessions inclouran una part teòrica i una altra de pràctica i el nombre de participants serà d’entre 10 o12 persones, per tal de garantir una comunicació fluïda entre tots els integrants. Durant les sessions també hi haurà professionals sanitaris que desenvoluparan un paper d’observadors.

Aquesta és la primera experiència de Programa Cuidador Expert de l’equip d’atenció primària de Tordera, després que l’any 2016 es dugués a terme un Programa de Pacient Expert® en tractament anticoagulant.

Els programes Cuidador Expert i Pacient Expert són dos dels projectes que té en marxa el Departament de Salut en l’àmbit de participació en salut. En el cas del Pacient Expert el programa gira al voltant de la figura d’un pacient real, una persona que pateix una malaltia crònica i que és capaç de responsabilitzar-se de la seva patologia i autocuidar-se. Aquest pacient es converteix en el conductor d’un grup de pacients i dona pautes a altres usuaris amb la mateixa malaltia.  

Besalú i Tordera són els primers equips a recuperar les sessions grupals, amb una formació en deshabituació tabàquica i una sobre cuidadors de pacients amb demència, respectivament

Després de gairebé tres anys d’aturada arran de la pandèmia, els professionals de l’atenció primària de l’ICS Girona i de l’IAS han començat a reprendre el Programa Pacient Expert Catalunya® als seus centres de salut. El Programa Pacient Expert gira al voltant de la figura d’un pacient real, una persona que pateix una malaltia crònica i que és capaç de responsabilitzar-se de la seva patologia i d’autocuidar-se. A partir d’una formació prèvia per part de professionals d’atenció primària, aquest pacient es converteix en el conductor d’un grup de pacients i dona pautes, mitjançant l'intercanvi de coneixements i experiències, a altres usuaris amb la mateixa malaltia sobre com gestionar millor els símptomes que pateixen, com prendre la medicació, consells perquè  el seu dia a dia es ressenti el mínim possible, etc.

El programa consta de 9 sessions, una sessió setmanal d’una hora i mitja de durada,  al llarg de dos mesos i mig. Les sessions inclouen una part teòrica i una altra de pràctica, i el nombre de participants és d’entre 10 i 12, a fi de garantir una comunicació fluida i efectiva. A diferència dels grups d’educació sanitària en què l’educador és un professional sanitari, en aquest cas qui condueix aquestes sessions és el pacient expert, sempre amb la supervisió d’un grup d’observadors, com ara professionals d’infermeria o referents de benestar emocional i salut comunitària.

Actualment, el Programa Pacient Expert Catalunya® va destinat a pacients amb patologies o processos crònics com són insuficiència cardíaca, malaltia pulmonar obstructiva crònica, diabetis mellitus tipus II, fibromiàlgia, ansietat, malaltia de Chagas en fase crònica, o pacients amb tractament anticoagulant oral. Fins i tot, es fan grups de deshabituació tabàquica.

Paral·lelament, fa uns anys també es va començar a implantar el Programa Cuidador Expert Catalunya® sobre pacients crònics complexos amb demències i sense demències. Es tracta d’una variant del Programa Pacient Expert que s’adreça als cuidadors de persones amb malalties cròniques. El seu objectiu és donar suport i resposta a les persones que cuiden altres persones que, pel problema de salut que pateixen, no es poden valer per si mateixes o necessiten l'ajuda d'un cuidador ―com és el cas de persones amb malalties cròniques complexes, demències, trastorns mentals greus o infants amb una malaltia crònica.

Després d’una aturada de prop de 3 anys, aquest 2023 es reprendran les sessions a la majoria d’equips d’atenció primària de l’IAS i de l’ICS Girona. El primer grup a començar ha estat el d’un pacient expert de deshabituació tabàquica a Besalú. El dijous 12 de gener es va celebrar la primera sessió informativa, a partir de la qual va quedar constituït el grup.

Tordera serà el següent Equip d’Atenció Primària a reactivar el Programa, que en aquest cas estarà destinat a cuidadors de pacients amb demències. La primera sessió serà el dia 1 de febrer, quan se celebrarà una trobada informativa dirigida a totes aquelles persones interessades a formar part de la grupal. A partir d’aquesta reunió es farà la selecció dels participants i la creació de grup.

Altres equips que estan treballant per posar en marxa el Programa en els propers mesos són Santa Clara de Girona, amb un grup de pacients amb insuficiència cardíaca; Banyoles, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Vilafant, amb pacients amb diabetis mellitus, i Celrà, Breda-Hostalric i Santa Coloma de Farners, que faran els seus respectius grups de cuidadors experts o Anglès que també vol fer un grup de deshabituació tabàquica. Hi ha altres equips que estan treballant per a la represa del Programa en breu, però que encara no han decidit la patologia que tractaran, com ara Cassà de la Selva.

Sessions entre iguals

Aquest Programa té com a finalitat millorar la comprensió de la malaltia crònica per part dels pacients, mitjançant la transferència i l’intercanvi de coneixements del pacient expert amb la resta de pacients, la promoció de canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia com una part més del procés assistencial. Es vol aconseguir una major implicació dels pacients mateixos amb la seva malaltia, per tal que millorin els coneixements que en tenen, incrementin el seu grau d’autocura, millorin el seguiment terapèutic, percebin una millora de la seva qualitat de vida i estiguin més satisfets, alhora que disminueixi el nombre de visites amb els professionals sanitaris i els ingressos hospitalaris.

Gràcies al Programa els pacients prendran més consciència de la malaltia que tenen i del que els passa i, participant de forma activa i compartida amb els professionals en la presa de decisions, incrementaran el seu grau de corresponsabilitat enfront d’aquesta malaltia. El fet de ser un programa fonamentat entre persones d’igual a igual, tots són pacients d’una mateixa patologia, facilita que tots utilitzin el mateix llenguatge i que puguin compartir coneixements i experiències. Així, aprenen a identificar els signes i símptomes d’alarma sobre la seva malaltia i què cal fer i a quin dispositiu assistencial s’ha d’anar quan aquests apareixen.

El Programa Pacient Expert ha evidenciat ser molt positiu per al sistema de salut, ja que fomenta passar d’un model de relació paternalista dels professionals de la salut amb els pacients a un model deliberatiu. Els pacients que en formen part acaben fent un millor ús dels serveis de salut, més eficient. En aquest sentit, s’ha demostrat que redueixen les visites a atenció primària, a urgències i també els ingressos hospitalaris per descompensació de la malaltia.

El Programa es va posar en marxa a la Regió Sanitària Girona l’any 2008 i durant els primers 10 anys ja hi havien participat més de 800 persones en els més de 70 grups de diferents patologies que s’havien creat a tot el territori. Durant aquests 10 anys es van evidenciar alguns dels avantatges del Programa. Així, en el cas dels pacients afectats per insuficiència cardíaca, havien reduït una mitjana d’un 62% les seves visites de medicina de família o infermeria i un 66% els ingressos hospitalaris derivats de les seves patologies. Per la seva banda, els pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica també havien reduït en un 20%  les visites al CAP i en un altre 20% els ingressos a l’hospital.