Trueta

S’estan recollint dades d’infants sans i d’infants amb paràlisi per fer un estudi comparatiu del grau de rigidesa o espasticitat

Professionals del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGI), de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport de Salt (EUSES) i de la Clínica Bofill estan duent a terme un projecte de recerca per analitzar l’elasticitat muscular en infants amb paràlisi cerebral. L’objectiu és aconseguir informació que, en un futur, permeti decidir quin és el tractament més òptim per a aquests pacients.

La recerca es va iniciar l’any 2017 i compta ara amb la participació de 78 nens i nenes d’entre 3 i 14 anys, dels quals 32 presenten paràlisi cerebral i 46 no. Justament aquest mes de setembre s’ha fet una nova recollida de dades a l’Hospital Josep Trueta, que ha permès ampliar el nombre de participants. En aquesta ocasió s’han pogut recollir les dades de 34 nens i nenes. L’estudi es fa amb un ecògraf cedit per General Elèctrics, amb el qual es realitza una elastosonografia. Aquesta prova no és invasiva i permet detectar els canvis de manera precoç i comparar-los amb les escales clíniques que es fan servir actualment. Justament aquestes escales són les que s’utilitzen per decidir el maneig clínic; és a dir, quins tractaments han de seguir els pacients (ja siguin fisioteràpia, ortesi, tractament amb toxina botulínica) i amb quina freqüència, etc. Amb les proves que estan fent obtindran un millor coneixement de l’elasticitat muscular dels infants sense paràlisi que hi participin i del grau d’espasticitat (rigidesa muscular) dels infants amb paràlisi cerebral.

Fins ara, aquestes proves s'han fet servir per determinar l’elasticitat en diferents teixits del cos (mama, tiroides) però en els músculs ha estat molt poc estudiada i menys encara en infants. En els infants amb paràlisi cerebral és important detectar canvis en l’elasticitat de manera precoç, ja que la paràlisi cerebral provoca que els músculs estiguin rígids (espàstics) i això afecta la mobilitat, algunes vegades de manera molt incapacitant.

Aquest projecte el porta a terme un equip multidisciplinari liderat per Dolors Casellas, neuropediatra del servei de Pediatria de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, i format per Raquel Font  i Anna Prats, doctores en Ciències de l’Activitat Física i Esport (CAFE) i en Biologia respectivament, i membres de l’equip d’investigació PHAS Research d’EUSES, a més de Juan Serrano, doctor en fisioteràpia d'EUSES; Inés Osiniri, pediatra ecografista de la Clínica Bofill; Laura González, tècnica de radiologia de l'empresa General Electrics, i Marçal Llach, col·laborador extern.

 

   

Amb la nova Unitat s’han guanyat espai i punts assistencials, s’han habilitat boxs individuals que permeten ingressar pacients en aïllament i s’han millorat també els fluxos de sortida de pacients dels quiròfans

Durant aquest estiu s’hauran invertit uns 925.000 euros en millores a l’Àrea Quirúrgica

Aquesta setmana s’ha posat en marxa la nova Unitat de Reanimació Postquirúrgica de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ampliant així l’Àrea Quirúrgica, que ara ocupa tota la segona planta del centre. La nova Unitat, en la que s'hi han invertit uns 700.000 euros, disposa de boxs individuals preparats amb equipament mèdic d’última generació que permet atendre els pacients complexos o crítics que s’acabin d’operar.

La nova Unitat de Reanimació disposa de nou boxs individuals que faciliten l’aïllament del pacient si cal, com ara en el cas de pacients amb COVID-19. Aquest fet, a més, permet al centre guanyar flexibilitat i versatilitat si es tornés a produir una situació com la de la primavera passada, quan va ser necessari habilitar molts llits de crítics arran de la pandèmia. La nova Àrea també permet guanyar molt més espai i punts d’atenció, alhora que millora els circuits d’atenció dels pacients postquirúrgics; és a dir, l’obra ha permès millorar els fluxos de sortida dels pacients un cop operats.  

Així, l’Àrea Quirúrgica, a banda dels quiròfans, té ara una zona per als pacients de cirurgia major ambulatòria, on fan tant la preparació prequirúrgica com la postquirúrgica, abans de marxar a casa d’alta. Disposa, doncs, d’una zona on es fa tota la preparació del pacient abans de ser operat (recepció del pacient i preparació prequirúrgica); una zona de despertar i reanimació postquirúrgica per als pacients que requereixin una estada inferior a les 6 hores en aquesta Àrea, i la nova zona, on s’ingressaran els pacients que requereixin una reanimació superior a les 6 hores (que són els crítics o els que hagin estat sotmesos a cirurgies d’alta complexitat).  

Aquests treballs han tingut un cost d'uns 340.000 euros, a més d’una inversió de més de 360.000 euros en equipament. Els treballs s’han realitzat durant aquest estiu.

També s’ha aprofitat per dotar la nova zona de reanimació del programa informàtic d’història clínica informatitzada, que es va implantar a l’Àrea de Reanimació aquest mes de juliol passat. Consisteix en el registre de les dades del pacient, mitjançant un programa informàtic especialment dissenyat per a l’atenció del pacient més complex i també en situació crítica. La integració de la majoria de variables clíniques obtingudes a través del monitoratge continu del pacient es realitza de forma automàtica.

El programa permet el maneig protocol·litzat de les cures d’infermeria i el tractament estandarditzat per a cada tipus de cirurgia i individualitzat per al pacient. El funcionament de l'eina és fiable i transparent, de manera que ajuda a evitar errors i augmenta la seguretat en l’atenció als pacients.

Per altra banda, el centre també ha invertit més de 225.000 euros a fer altres obres de millora a l’Àrea Quirúrgica, com són les millores al magatzem i el canvi de les portes dels quiròfans d’urgències, que s’han substituït per portes automàtiques amb les quals es guanya seguretat.

10 d’aquests respiradors s’han pogut adquirir gràcies al suport econòmic de Metalquimia, Friselva i altres empresaris del territori, i del triatleta Jan Frodeno

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta està adequant les seves instal•lacions per poder adaptar-se a la nova realitat assistencial que suposa la convivència de pacients amb i sense COVID-19. També s’està dotant de més equipament electromèdic per guanyar capacitat de resposta i ser més autosuficient.

Així doncs, a finals d’abril el Trueta ja va posar en marxa la nova Unitat de crítics i semicrítics de la 9aB, dotada amb 28 llits i tots els respiradors, monitors i equipament necessari per poder atendre pacients en qualsevol situació clínica: crítics, semicrítics o convencionals. Tot i que es tracta d’un espai pensat especialment per a pacients amb COVID-19, com que és polivalent permetrà poder donar resposta a les necessitats assistencials de cada moment i de tot tipus de pacients.

També s’han enllestit els treballs d’adequació de les plantes 9aA i 10a per acollir les noves habitacions i àrea de descans dels metges de guàrdia i despatxos mèdics. Aquestes habitacions eren les que hi havia a la planta 9aB abans de convertir-la en una unitat de crítics i semicrítics. En total, s’han habilitat 37 habitacions i 5 despatxos.

A banda d’aquestes obres que ja són una realitat, també s’estan fent obres a la planta 2a del Trueta per ampliar l’àrea de Reanimació Postquirúrgica amb 9 llits més per poder atendre simultàniament, però amb circuits diferenciats, pacients covid i pacients no covid post-quirúrgics crítics.

També està previst crear una nova Unitat d’Ictus i Unitat de Semicrítics de Malalties Neurològiques dotada amb 8 llits i adaptable a futures emergències.

Paral·lelament s’està treballant en la reforma de l’àrea d’endoscòpies (5aC), projectada per al 2021 i s’està projectant una nova àrea d’intervencionisme guiat per imatge, que comptarà amb tres sales d’intervencionisme i una sala d’observació i recuperació de pacients amb alguns boxs tancats per poder atendre pacients amb necessitat d'aïllament.

Adquisició de més aparellatge

En aquests darrers mesos, l’Hospital Trueta ha pogut adquirir 58 nous ventiladors mecànics invasius i 24 de no invasius, la majoria dels quals adquirits a principi de la pandèmia tot i que estan arribant de forma progressiva al centre arran de la gran demanda mundial d’aquests aparells. 10 d’aquests respiradors invasius s’han pogut adquirir gràcies al suport econòmic de Metalquimia, Friselva i altres empresaris del territori, i del campió olímpic i tres vegades campió del món d’Ironman, Jan Frodeno. La resta són compra directa, o bé de l’Hospital o bé del CatSalut.

A banda d’aquests respiradors que permetran atendre en les millors condicions els pacients crítics i semicrítics de la Regió Sanitària de Girona, també s’han adquirit ecògrafs de suport a les unitats de crítics –un dels quals gràcies a la donació del Girona FC-, centrals de monitors i monitors per a la nova unitat de crítics i semicrítics de la 9B, la nova Unitat de Reanimació i la nova Unitat d’Ictus, llits de crítics i d’hospitalització, carros d’aturada, desfibril•ladors, videolaringoscops per a intubació, entre d’altre equipament. La Unitat d’Electromedicina també compta amb noves impressores 3D i material d’impressió gràcies a la col·laboració d’Aliart Informàtica i Telecomunicacions.

Les noves adaptacions de les instal·lacions i tot aquest material permetrà que l’Hospital Trueta afronti amb les millors condicions un possible rebrot important de coronavirus, sense haver d’aturar l’activitat habitual del centre.

 

Aquesta setmana s’ha iniciat la implantació de la història clínica informatitzada a l’àrea de reanimació postquirúrgica de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Es tracta del registre de les dades del pacient, mitjançant un programa informàtic, especialment dissenyat per a l’atenció del pacient més complex i també en situació crítica. La integració de la majoria de variables clíniques obtingudes a través de la monitorització contínua del pacient es realitza de forma automàtica.

El programa permet el maneig protocol·litzat de les cures d’infermeria i el tractament estandarditzat per a cada tipus de cirurgia i individualitzat per al pacient. El funcionament de l'eina és fiable i transparent, de manera que ajuda a evitar errors i augmenta la seguretat en l’atenció als pacients.

El sistema emmagatzema les dades clíniques de forma ordenada i centralitzada, de manera que es puguin analitzar de forma fàcil i comparar-les amb les d’altres centres hospitalaris que treballen amb la mateixa metodologia. Simultàniament s'ha iniciat la dispensació de medicació, planificada cada 24 hores, en forma d’unidosi, preparada pel servei de farmàcia.

Amb aquesta incorporació, el Trueta ha culminat la instal·lació del mateix sistema a totes les àrees de crítics, ja que està en funcionament a la Unitat de Cures Intensives, a la Unitat de Crítics Cardiològics, i a la Unitat de Neonatologia i Cures Intensives de Pediatria.

Per altra banda, una altra millora a l’àrea quirúrgica ha estat la instal·lació d’un armari intel·ligent que permet fer la dispensació automàtica de fàrmacs, alhora que tenir un major control i seguretat dels medicaments d’especial prescripció. Aquest equipament facilita la traçabilitat complerta d’aquests consums dins l'àrea quirúrgica.

L’ampliació horària es va fer a l’inici de la pandèmia per evitar el trasllat de pacients fora de la Regió Sanitària

Els serveis de Neurologia, Radiologia (a càrrec de l'IDI) i Anestesiologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta han ampliat l’horari d’atenció a pacients que han patit un ictus isquèmic agut amb oclusió arterial de gran vas per un trombe i amb tractaments de teràpia endovascular (trombectomies mecàniques), que ha passat de 12 h diàries els dies laborals (de 8 h a 20 h) a 12 h, els 365 dies de l’any. El procediment consisteix en la introducció d’un catèter en una artèria del pacient per arribar fins al coàgul que l’obstrueix –i que ha produït l’ictus– i poder-lo extreure. El procediment es va començar a fer de manera puntual l’octubre de 2018, però va ser a partir del 29 de setembre de 2019 que es va iniciar de manera continuada i en un horari fix. El 21 de març passat, just a plena pandèmia, es va decidir ampliar l’horari als caps de setmana i festius per evitar traslladar fora de la Regió Sanitària de Girona els pacients que requerien una trombectomia mecànica dins d’aquest horari. Si es produeix algun cas fora d’aquest horari, el pacient haurà de continuar essent derivat a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

Des que es va ampliar l’horari, el 21 de març, s’han fet 14 trombectomies, 7 de les quals han estat durant l’abril, el mes que ha acumulat més casos fins ara. Abans de l’ampliació horària s’havien fet 11 trombectomies durant aquest 2020 (des de l’1 de gener fins al 20 de març), 39 durant tot el 2019 i 8 durant el 2018. Aquests procediments es fan en una sala equipada amb tecnologia específica: la sala d’intervencionisme. En el 85 % dels 72 casos que s’han atès s’ha aconseguit una recanalització arterial cerebral i s’ha pogut extreure el trombe que ocloïa el vas.

Actualment, el Trueta compta amb dos metges especialitzats en el tractament endovascular de l’ictus isquèmic. La realització d’aquests procediments va a càrrec d’equips formats per un professional de Neurologia i un de Radiologia especialitzats, amb la col·laboració del Servei d’Anestesiologia i de professionals d’Infermeria especialitzada del Servei de Radiodiagnòstic, amb formació especifica i coordinats pels neuròlegs de la Unitat d’Ictus. El Servei de Neurologia de l’Hospital Trueta està treballant per acabar d’ampliar l’horari de l’accés a la trombectomia mecànica de l’ictus les 24 h/dia, els 365 dies/any, tan aviat com es disposi dels recursos humans necessaris i que aquests tinguin la formació per dur a terme aquest tipus d’intervencions. Així, aquest mes s’ha començat a formar una neuròloga més de l’equip per a completar l’Equip de Neurointervencionisme.

Seguint amb el desplegament del Pla estratègic de neurointervencionisme de Girona, enguany s’iniciarà la realització de procediments de més alta complexitat en pacients no urgents a l’Hospital Trueta, en col·laboració amb professionals de l’Hospital Germans Trías i Pujol, per tal d’evitar el desplaçament de pacients gironins a Barcelona.

L’ampliació de la carta de serveis amb l’assoliment d’aquest tipus de procediments fa que el Trueta, el centre de referència d’ictus a la Regió Sanitària de Girona, pugui assumir actualment qualsevol patologia isquèmica cerebral.  Això és gràcies al treball coordinat d’un equip multidisciplinari, liderat pel Servei de Neurologia, que fa possible l’accés a les teràpies endovasculars de l’ictus en la fase aguda en el nostre territori.