Trueta

Avui, 27 de maig, és el Dia Internacional de la Medicina d’Urgències i Emergències

Quatre de cada sis pacients atesos al Trueta són de fora la seva àrea, consolidant així el paper d’hospital de referència de la Regió Sanitària de Girona

El Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta va atendre al 2020 un 21% més de pacients amb risc vital que l'any anterior. El 40% dels malalts que s’atenen a  les urgències són de fora de l’àrea sanitària de referència del centre com a hospital bàsic (les quatre àrees bàsiques de Girona, Sarrià de Ter, Celrà i Banyoles). Aquest fet es deu, en gran part, perquè el Trueta és on s’atenen totes les activacions dels Codis (Codi Ictus, Codi IAM degut sobretot a  Codi Politrauma...), consolidant, d’aquesta manera, l’hospital Trueta com a centre de referència de la Regió Sanitària de Girona.

En un any convencional, el Servei d’Urgències del Trueta realitza unes 77.000 atencions, amb una estada mitja dels pacients del voltant de 4 hores, i un 95% dels episodis es finalitzen abans de les 12 hores des de l’inici de l’assistència.

Però el 2020, no ha estat un any convencional; el Coronavirus SARS CoV-2 ha estat el gran protagonista, i els professionals del Servei d’Urgències han estat a la primera línia des del primer pacient que van atendre amb Covid19, el 28 de febrer de 2020. Els professionals han hagut d’anar adaptant els seus protocols a la nova situació, ajustant la manera de treballar i liderant l’inici del procés assistencial dels pacients afectats per la COVID. S’ha reorganitzat el servei per poder establir circuits diferenciats per a pacients sospitosos de tenir Covid i els que no, s’ha après a treballar equipats amb grans mesures de protecció individual, s’ha treballat colze a colze amb professionals d’altres serveis –especialment durant la primera onada de la pandèmia- i s’han posat en marxa nous recursos, com l’hospitalització domiciliària.

Augment dels pacients en situació de risc vital i de les hospitalitzacions

L’impacte de la pandèmia s’ha vist reflectit en les dades d’activitat del servei. Així, durant el 2020, l’Hospital Trueta va atendre un total de 56.173 urgències, un 27% menys que l’any anterior, descens degut principalment al confinament de la primera onada. Destaca l’increment del 21% de les urgències de nivell I, les que comporten risc vital del pacient. També han augmentat les de nivell II, qualificades de molt greus, que han pujat un 3%. La reducció de les atencions s’ha registrat especialment en les de nivell V (no urgent), IV (menys urgent) i III (urgent) que ha estat del -35%, -37% i -22% respectivament. L’explicació de les dades rau en el fet que durant aquest any de pandèmia, els usuaris han tendit a utilitzar els serveis d’urgències hospitalaris quan la seva situació era greu. Un altre efecte causat per la pandèmia és l’increment de les urgències que han acabat en hospitalització, que ha passat del 14,5% al 2019 al 18,1% al 2020.

Però el 2020 no només serà recordat per la pandèmia, sinó també per les obres d’ampliació del Servei d’Urgències, que van començar el 2017 i la COVID 19 va obligar a aturar durant uns mesos. Finalment, el renovat servei es va posar en marxa el gener de 2021, amb el doble de capacitat física (2300 m2) i amb la tecnologia més puntera. Aquesta reestructuració física, ha anat acompanyada d’una reestructuració en el funcionament i una ampliació dels recursos humans disponibles en tots els torns.

Els professionals del Servei d’Urgències van començar a utilitzat la metodologia de treball LEAN HEALTHCARE l’any 2013, que permet augmentar l’eficàcia, l’eficiència, la qualitat i la seguretat de l’atenció sanitària, eliminant allò que no aporta valor en l’obtenció del resultat esperat.

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han visitat avui el municipi de Salt i la ciutat de Girona per conèixer l’estat d’algunes de les infraestructures de Salut realitzades pel Govern català durant els darrers mesos. En una primera parada, han comprovat el resultat de les obres de rehabilitació i millora del Centre d’Atenció Primària Doctor Jordi Nadal de Salt, que després de l’incendi que va tenir lloc el passat estiu, entrarà en funcionament el proper dilluns, 22 de febrer. Després, s’han desplaçat a la capital gironina per visitar l’ampliació del servei d’urgències de l’Hospital Universitari Josep Trueta que, després de prop de 3 anys de treballs i una inversió de 4 milions d’euros, ha permès gairebé doblar l’espai del servei d’urgències. També han visitat la nova unitat d’Ictus i el nou PET-TAC d’altes prestacions.

En declaracions als mitjans de comunicació, el vicepresident Aragonès també ha explicat que un altre dels motius de la visita d’avui ha estat “monitoritzar” i “constatar de primera mà” l’evolució del projecte del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, on s’inclou el nou Hospital Trueta, “perquè sigui una realitat en el marc dels terminis previstos”. “Aquest és un projecte que després de molt de temps, de molts anys, hem aconseguit desencallar a través d’una aposta inequívoca per enfortir els serveis públics i garantir una atenció sanitària capdavantera des de la proximitat” ha subratllat. 

En aquest sentit, el vicepresident ha anunciat que el passat mes de gener el Departament de Salut i els ajuntaments de Girona i Salt van constituir la Comissió encarregada de facilitar els tràmits urbanístics necessaris per fer realitat el Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona. Una comissió que, segons ha dit, ja ha començat els treballs tècnics per trobar la ubicació idònia dels diferents serveis del futur campus sanitari. “Aquest estiu vam anunciar l’any 2028 com la data prevista per a què el nou Hospital Trueta comenci a funcionar. Aquesta previsió es manté i la constitució de l’equip de treball tècnic i la comissió de seguiment són una mostra més que se segueix avançant i treballant per fer realitat el projecte”, ha assegurat.

Crida a la responsabilitat

Finalment, Aragonès ha volgut fer una nova crida a la responsabilitat ciutadana per “no abaixar la guàrdia” davant la situació de pandèmia. Segons ha explicat el vicepresident, tot i la millora de les dades epidemiològiques de les darreres setmanes, el Departament de Salut ha constat que Catalunya està entrant en una nova fase d’estancament. “El virus segueix fent estralls. Segueix fort i amb un capacitat d’expansió que encara pot fer col·lapsar el sistema sanitari”, ha alertat. “Fins que no estiguem tots vacunats, fins que no estiguem tots protegits no ens podem relaxar ni un instat” ha conclòs.

Per la seva part, la consellera Vergés ha agraït la tasca dels professionals sanitaris de Salt i ha anunciat que dilluns es posarà en funcionament la zona renovada del CAP Jordi Nadal, que ha estat en obres durant mig any, després que el 3 de juliol s’hi declarés un incendi. ”L’atenció primària és el centre de les nostres polítiques. Treballem amb la màxima equitat territorial i això s’aconsegueix enfortint l’atenció primària arreu del país per garantir un servei resolutiu que té cura de les persones i que acompanya en moments de pandèmia”, ha assenyalat.

En aquest sentit, Vergés ha explicat que el Departament de Salut a través del Servei Català de la Salut ha reforçat l’atenció primària a la Regió Sanitària de Girona amb la contractació de 111 persones de diferents perfils professionals per potenciar nous rols i adaptar-se a la pandèmia. Aquest enfortiment ha permès reorganitzar funcions dins els Equips d’Atenció Primària (EAP) per millorar la resposta que es dona a la ciutadania. La consellera de Salut també ha destacat la instal·lació de 15 mòduls prefabricats a la Regió, annexos als CAP, que permetran separar els circuits COVID dels no COVID i “augmentar la seguretat dels usuaris i professionals”, ha assenyalat.

Vergés ha recordat també la inversió de més de 900.000 euros feta a la Regió Sanitaria de Girona en el marc del Pla de Confort que ha permès millores estructurals en diversos CAP, resoldre  necessitats tecnològiques i la compra aparells mèdics. “El reforç de l’atenció primària s’emmarca en la voluntat de donar el màxim de resposta a la ciutadania i des de la proximitat, marcar una transformació clara del sistema de salut” ha subratllat.

Durant la visita, la consellera ha destacat també la inversió de 4 milions d’euros per completar l’ampliació del servei d’urgències de l’Hospital Trueta de Girona, ja en funcionament, i l’aposta per seguir avançant en el projecte del futur Campus de Salut, on s’ubicarà el nou Trueta.

Millores al CAP de Salt Jordi Nadal

Dilluns està previst que es posi en funcionament la zona renovada del CAP de Salt Jordi Nadal arran de l’incendi produït aquest estiu. Després d’una primera actuació d’urgència per netejar i repintar el que havia quedat afectat pel fum i el sutge, el CAP va poder reprendre parcialment l’activitat el 14 de setembre, a la banda esquerra de l’edifici, que havia quedat menys malmesa. Després d’una actuació d’uns 425.000 euros per reparar els danys ocasionats per l’incendi i millorar l’equipament, dilluns es posarà en funcionament en la seva totalitat.

Les obres s’han centrat a la banda dreta de l’edifici, on ha estat necessari canviar totes les instal·lacions de clima, d’electricitat i de comunicacions. S’han renovat tots els espais que hi havia (petita cirurgia, consultes d’ecografia, espirometries treball social, psicologia, la sala de treball de les infermeres gestores de casos i la sala de reunions) i s’ha destinat l’antic magatzem a ampliar l’espai de rehabilitació, que ha guanyat 40 metres quadrats més. Entre les obres de reforma i l’equipament que s’ha hagut de comprar de nou, l’incendi ha tingut un cost d’uns 377.000 euros als quals cal afegir el recanvi de l’ascensor, que ha pujat a prop de 50.000 euros més.

Amb aquest nou equipament s’apropa una tecnologia capdavantera als pacients, evitant els desplaçaments a d’altres punts del territori

L’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona incorpora un nou tomògraf híbrid PET/TC (Tomografia per Emissió de Positrons/Tomografia Computeritzada) d’altes prestacions. Aquest és l’equipament principal d’uns nous espais dedicats al diagnòstic per la imatge molecular d’alta complexitat, que suposaran una eina de gran ajuda pels professionals, facilitant la presa de decisions i el maneig dels pacients.

En els darrers anys, les persones de la demarcació de Girona que necessitaven una exploració PET/TC s’havien de desplaçar a centres de l’àrea metropolitana de Barcelona, tot i que els informes d’aquestes exploracions es realitzaven pels metges especialistes de la Direcció Clínica Territorial de Diagnòstic per la Imatge i Medicina Nuclear IDI-Girona. El nou equipament PET/TC és el primer d’aquestes prestacions que s’instal•la al Sistema Sanitari Públic a la Regió Sanitària de Girona i disposa de les tecnologies més avançades per facilitar la detecció precoç i acurada de moltes patologies. Destaca per l’alta qualitat d’imatge que proporciona i l’optimització de les dosis de radiació, de manera que s’exposa el pacient a la mínima radiació necessària per tal d’obtenir les imatges diagnòstiques de forma òptima i segura.
El doctor Antoni Rubió Rodríguez, Cap de l’Àrea de Medicina Nuclear explica que: “els estudis PET/TC tenen una àmplia utilitat en el camp de l’oncologia, facilitant el diagnòstic precoç i millorant els estudis d’extensió del càncer, així com per l’avaluació de la resposta als tractaments en aquests pacients. A més, suposen un gran avenç en el diagnòstic dels trastorns degeneratius cerebrals, com la malaltia d’Alzheimer i també en els processos inflamatoris o infecciosos no detectats amb altres tècniques”. El doctor Rubió afegeix que: “aquest nou equipament permetrà planificar de manera més precisa la radioteràpia en algunes àrees i afavorirà el diagnòstic d’algunes afeccions cardíaques complexes”.

El disseny d’aquesta nova Unitat s’ha centrat en el benestar i confort del pacient mitjançant l’ambientació dels espais. La sala d’exploració i diferents estances s’han condicionat amb temàtiques relaxants, amb l’objectiu d’ajudar a mitigar l’angoixa i les pors que acompanyen sovint la realització d’aquests tipus de proves diagnòstiques.

Aquest nou PET/TC amplia la disponibilitat de noves tècniques i reforça la capacitat diagnòstica de Girona, millorant l’accessibilitat i l’equitat dels ciutadans al sistema públic de salut. S’estima que durant el primer any es beneficiaran d’aquesta tècnica prop de 2.000 pacients, que no hauran de desplaçar-se a Barcelona.

El doctor Salvador Pedraza Gutiérrez, Director Clínic Territorial de Diagnòstic per la Imatge i Medicina Nuclear IDI•Girona,  explica que “tècnicament, el nou equipament compta amb un TC multitall de 128 corones que afegeix una gran resolució anatòmica a la valoració metabòlica i funcional que aporta la PET”. Afegeix que: “pel que fa a la realització dels informes dels estudis de PET/TC la du a terme un equip multidisciplinar format per metges nuclears i radiòlegs i, en casos molt concrets, es compta amb la col•laboració d’altres especialistes dels serveis de cardiologia o radioteràpia”.

Amb el nou PET/TC, es dota a la Direcció Clínica de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta d’una nova tecnologia que proporcionarà una millor qualitat assistencial i un augment de la seva eficiència.

El Laboratori de Diagnòstic Genètic de Cardiologia i el Grup de Biologia Molecular del Servei d’Anatomia Patològica del Trueta, juntament amb l’Institut Català d’Oncologia, estan treballant fa més de dos anys en aquest projecte

El juliol de 2018 el Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, el Laboratori de Diagnòstic Genètic de Cardiologia i oncòlegs de l’Institut Català d’Oncologia van començar a treballar en un ambiciós projecte per estudiar les alteracions genètiques del càncer de pulmó, amb l’objectiu de donar el tractament oncològic de manera personalitzada a cada pacient. Dos anys i escaig després, aquest Grup de Treball, integrat com a Unitat de Genòmica i Medicina Personalitzada del Trueta, ja ha realitzat els cent primers estudis genètics que han permès fer tractaments personalitzats als pacients.

Aquest Projecte va néixer arran de la necessitat de cooperació entre els grups d’Oncologia Mèdica, d’Anatomia Patològica i del Laboratori de Genètica Cardiovascular pel requeriment del tractament dels pacients oncològics i la proximitat de les seves tècniques. El Servei d’Anatomia Patològica, liderat per Eugeni López Bonet, disposava de les mostres tumorals però només tenia la capacitat de fer estudis de gens aïllats. Per això hi havia la necessitat de disposar de més dianes terapèutiques dirigides a altres gens, fet que requeria d’una maquinària i expertesa que tenia el Laboratori de Genètica Cardiovascular.

Així, els grups es van posar a treballar conjuntament en l’elaboració de protocols d’identificació de marcadors moleculars que poguessin beneficiar els pacients, ja que una identificació precoç i eficient d’aquests marcadors pot ser decisiva per al tractament del malalt.

Així, la primera gran tasca va ser el desenvolupament del pànel genètic del càncer. Aquesta eina tecnològica permet identificar les variants genètiques associades al càncer de pulmó, per portar a terme tractaments personalitzats. El Laboratori, dirigit pel cap de servei de Cardiologia del Trueta, Ramon Brugada, es dedica principalment a la diagnosi genètica de les malalties associades a arrítmies i mort sobtada cardíaca des de 2011, de manera que té l’expertesa en el disseny i l’anàlisi de pànels genètics.

Per portar a terme les anàlisis genètiques, les mostres són extretes per biòpsia i parafinades per Anatomia Patològica. Seguidament es fa l’extracció de l’ADN al Laboratori. Posteriorment, es procedeix a la identificació, confirmació i anàlisi de les alteracions genètiques observades, processos que es realitzen al Laboratori de Genètica Cardiovascular on els tècnics i responsables de cada procés són els encarregats de garantir la correcta execució de les tècniques i la redacció de l’informe de laboratori que s’adjuntarà a l’informe anatomopatològic de les biòpsies del pacient oncològic.

Els professionals que participen en el procés des del diagnòstic fins a la decisió del millor tractament s’integraran, a partir d’ara, a la Unitat de Genòmica i Medicina Personalitzada. Aquest model de  treball interdisciplinari ja s’està duent a terme amb èxit des de fa uns anys en l’atenció dels pacients oncològics.

El que va començar com una necessitat d’unir esforços, s’ha convertit en un projecte ambiciós que ara té la mirada posada a obrir noves vies de treball amb altres càncers, fet que permetrà incrementar la carta de serveis, i també a millorar les instal·lacions actuals. Així, si fins ara el Grup ha concentrat els seus esforços en el càncer de pulmó, el pròxim objectiu és treballar amb el melanoma, el càncer de còlon, el de mama i el d’ovari. Pel que fa a la millora de les instal·lacions, donat que es tracta d’un projecte d’àmbit provincial, s’està comptant amb la col·laboració de la Diputació de Girona.

S’han reorganitzat determinades activitats programables i demorables i s’han oberts nous espais

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha començat a prendre mesures per poder atendre amb millor garanties la segona onada de pacients amb Coronavirus, després de l’augment d’ingressos detectat en els darrers dies.

Cal recordar que el centre va posar en marxa a finals d’abril passat una nova Unitat de pacients Crítics i Semicrítics a la planta 9a B, amb capacitat de fins a 28 pacients, dotada amb tot el material i equipament necessari per atendre pacients de complexitat. Malgrat que, durant el matí d’avui hi havia 5 pacients ingressats (4 crítics i 1 semicrític), la direcció del centre està dotant la unitat de més recursos humans.

A banda de dotar aquesta unitat, l’Hospital va posar en marxa ahir la planta 7a A per a pacients convencionals i es van doblar tres habitacions de la planta 5a B.

El centre ha optat per reduir i reorganitzar determinada activitat demorable o programable. Així, s’ha suspès l’activitat de la Unitat del Son, s’ha reduït part de l’activitat programada de l’Hospital de Dia de la Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició, s’han suspès la majoria de quiròfans de cirurgia local i s’ha reordenat l’activitat quirúrgica d’oftalmologia i de cirurgia cardíaca. L’objectiu amb el que treballa l’hospital és impactar el mínim possible en l’activitat assistencial, i prioritzar els processos oncològics i en general tota l’activitat no demorable.

El centre, de moment manté els horaris de visites que té establerts des del 14 de febrer però preveu potenciar el teletreball entre determinats serveis no assistencials per tal de reduir el volum de gent que circula per l’Hospital.

L’Hospital Trueta té aquest matí un total de 44 pacients amb Covid, dels quals 14 de crítics i un de semicrítics. En aquest moment, el 13% dels pacients ingressats al Trueta presenten COVID19, mentre que aquesta xifra s’eleva al 45% en el cas dels pacients crítics. Pel que fa a professionals, a l’Hospital Trueta hi ha en aquest moment hi ha 57 professionals aïllats, 20 d’aquests per ser positius en Covid19 i els 37 restants perquè estan fent la quarantena de 10 dies per ser contactes estrets.