Trueta

Es crearà un equip d’experts, ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que estarà format per professionals de pediatria i treball social de l’Institut Català de la Salut i professionals de psicologia i psiquiatria de l’Institut d’Assistència Sanitària 

El Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies han presentat aquest matí a Girona el nou ‘Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut’, que actualitza el que estava vigent des de 2008. Una de les novetats del document consisteix en ampliar el paper dels professionals d’atenció primària i comunitària en la prevenció i la detecció d’aquesta problemàtica. Per això, se’ls dona eines en la seva actuació per ajudar a evitar situacions de maltractament i a diferenciar què és un maltractament i què no, reduir el marge d’interpretació subjectiva i afavorir la detecció i notificació de casos.

Un dels avenços del protocol és la voluntat d’evitar la victimització secundària dels infants i adolescents, sense caure en l’infradiagnòstic, per exemple evitant la repetició de les diligències que es practiquen en aquests casos i actuant, en general, amb mínima intervenció, amb rapidesa i amb especialització, de manera que no es prolongui de manera innecessària el seu patiment.

En l’elaboració del protocol han col·laborat més d’una seixantena de professionals de diferents disciplines i nivells assistencials de Catalunya, a més de professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per la seva banda, el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han reordenat el model d’atenció tenint en compte les necessitats i expectatives actuals, amb una visió integral que potencia el nivell d’atenció primària comunitària –inclosa l’atenció a la salut mental- i els serveis d’urgència dels hospitals de referència.

El protocol contempla la necessitat de crear equips d’experts. En aquest sentit, a la Regió Sanitària de Girona, l’Equip Funcional d’Experts en abusos sexuals i maltractament greu estarà ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i estarà format per professionals de diferents disciplines: pediatria, treball social, psicologia, psiquiatria, amb suport d’infermeria pediàtrica i un administratiu. Aquest Equip s’encarregarà de fer el diagnòstic sanitari i el tractament inicial i d’assessorar els professionals de primària i dels hospitals comarcals. Aquest Equip, que començarà a ser operatiu al 2020, s’integrarà a la Unitat d’atenció integrada que desplegarà més endavant la DGAIA al nostre territori.

El protocol contempla la formació i sensibilització dels professionals sanitaris. D’una banda, els integrants de l’Equip Funcional d’Experts, que rebran una formació específica i a fons, i de l’altra la resta de professionals sanitaris, amb especial èmfasi en els d’atenció primària, per tal que coneguin el protocol, les mesures preventives a aplicar, els criteris de detecció dels possibles casos de maltractament i abusos sexuals a la infància, com actuar davant d’aquestes situacions, quins circuits s’han establert i com es treballa la recuperació de l’afectat. 

A nivell de Catalunya, s’està desenvolupant un apartat a l’eCAP (la història clínica informatitzada d’atenció primària) que permetrà als professionals d’atenció primària introduir dades d’infants atesos amb indicadors de risc de maltractament. Aquestes dades es connectaran amb el Registre Unificat de Maltractaments Infantils de Salut (RUMI salut), que des del 2009 permet recollir informació de casos atesos als hospitals de Catalunya amb servei de pediatria, ginecologia i obstetrícia.

Així mateix, per facilitar que els professionals recullin la informació de forma més estructurada s’han dissenyat tres models de documents: la fitxa de notificació de situació de risc o desemparament infantil dels serveis de salut, l’informe d’atenció sanitària, i el comunicat judicial; tots tres models s’incorporaran als sistemes dels diferents dispositius sanitaris, que es nodriran progressivament de les dades de les pròpies històries clíniques de cada nivell assistencial.

Proactivitat dels professionals i valoració integral dels casos

 La visió positiva i preventiva tracta d’anticipar-se al problema i estimular el bon tracte de l’infant i l’adolescent en la seva màxima amplitud per, d’aquesta manera, no haver de resoldre les conseqüències d’una negligència en la seva atenció. Així doncs, per tal de contribuir a la reducció o eradicació de casos nous abans que el problema es presenti, cal implementar mesures preventives per donar suport i apoderament a les famílies perquè fomentin el bon tracte.

La detecció de qualsevol tipus de maltractament (físic, psicològic o emocional, per negligència o abandonament, abús sexual, etc.) requereix d’una actitud proactiva per part dels agents implicats i la seva valoració final com a tal ha de ser fruit d’un estudi global, que uneixi les visions sanitàries i psicosocials. El protocol, per exemple, apunta indicadors de sospita –en infants i adolescents, però també en pares, mares i tutors- per avaluar si s’està davant d’un cas de maltractament i estableix quines actuacions (proves, exploracions físiques, entrevistes) i tractaments s’han de seguir en funció de la gravetat dels fets.

A més, d’una banda, el protocol dedica un apartat específic per al maltractament prenatal, el que té lloc quan no s’ofereix al fetus totes les atencions que li calen; és a dir, quan una gestant, per exemple, s’alimenta de forma deficient, consumeix drogues, està en una situació de vulnerabilitat o està sent maltractada, tal i com es recull en el protocol de violència masclista.

De l’altra, la guia també recomana actuacions per detectar el maltractament en nadons. En aquest sentit, s’entén que un moment de gran vulnerabilitat són aquests primers mesos de vida, sobretot si es tracta del primer fill o filla. Llavors, diversos factors poden generar frustració en els progenitors, un fet que sumat al desconeixement del risc que pot suposar sacsejar un nadó, pot generar situacions que posin en greu risc la seva vida. Per això, es recomana fer cerca activa de signes de fatiga dels progenitors i fer consell preventiu sobre el sacseig des dels serveis de neonatologia dels hospitals i de forma coordinada amb els centres d’atenció primària.

Per últim, el protocol també vetlla per protegir els professionals sanitaris que, sovint, viuen situacions d’estrès emocional important en atendre infants o adolescents que pateixen o estan en risc de patir un maltractament. En aquest sentit, es remarca la necessitat que les entitats proveïdores on presten servei els professionals els garanteixin recursos i condicions de treball que els facin sentir segurs per a actuar com correspongui.

La Unitat del Trueta, del Servei de Ginecologia i Obstetrícia, atén unes 700 pacients cada any

Un grup d’experts d’arreu del món s’ha reunit la setmana passada a l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per posar en comú experiències i coneixements en el camp de les disfuncions del sòl pelvià. Es tracta d’un problema molt prevalent, ja que es calcula que afecta el 25 % de dones d’entre 30 i 70 anys d’edat, i es manifesta amb problemes tan comuns com la incontinència d’orina o el prolapse uterovaginal.

Els experts, vinguts de països com Austràlia, Sudàfrica, Regne Unit, Holanda i França, s’han reunit amb representants de la Unitat de Sòl Pelvià del Trueta per parlar dels darrers avenços mèdics i quirúrgics, dels materials i instrumental que utilitzen, així com per posar en comú les diverses opcions de tractament. Aquestes trobades formatives per compartir experiències i coneixements amb metges d’altres països són molt enriquidores per als professionals.

La Unitat de Sòl Pelvià del Trueta forma part del Servei de Ginecologia i Obstetrícia i per les seves sales de consulta hi passen unes 700 pacients l’any, xifra amb tendència a augmentar després de la posada en marxa, l’any passat, d’una consulta específica d’aquesta àrea a l’ASSIR del Centre d’Especialitats Güell de Girona.

Des del punt de vista quirúrgic, en el darrer any i mig (de gener de 2018 fins a juliol de 2019) s’han practicat més de 200 intervencions: 80 histerectomies per prolapse, 70 operacions per a la correcció de la incontinència d’orina i unes 60 més per a la correcció de prolapse vaginal.

Una afectació que perjudica molt la qualitat de vida

Tot i ser una patologia molt freqüent, ja sigui per vergonya d’explicar-la o per desconeixement dels tractaments que hi ha, moltes pacients no la consulten i no demanen consell mèdic, de manera que no reben l’atenció que els cal.  Tot i que els principals problemes relacionats solen veure’s en dones postmenopàusiques que han tingut parts vaginals, no és estrany veure’n també en pacients més joves i en dones que no han parit mai. Si el problema no es resol, la seva situació acaba sent altament frustrant i incapacitant i pot afectar molt significativament seva qualitat de vida.

Pel que fa al tractament, els especialistes solen optar per una combinació de la cirurgia amb teràpies més conservadores, ja que molts estudis científics han demostrat l’efectivitat d’aquesta combinació de modalitats de tractament.

La Unitat de Sòl Pelvià, que té previst crear properament una consulta específica per a pacients que hagin patit una lesió obstètrica, compta amb una consulta a l’àmbit d’atenció primària on s’ofereixen sessions de reeducació del sòl pelvià i grups de treball per fer exercicis conjunts. Aquests recursos estan indicats en el tractament dels casos lleus i moderats, mentre que els més complexos es deriven a l’equip hospitalari. L’equip mèdic es reuneix periòdicament per avaluar els casos en un Comitè on també participen professionals dels serveis d’Urologia i Cirurgia Colorrectal.

 

D'esquerra a dreta de la fotografia: Dr.  Stephen Jeffery, professor Renaud de Tayrac, Dr. Joan Meléndez, Dra. Zeliha Guler, Dra. Rajvinder Khasriya, professora Anna Rosamila i professor Christian Phillips, al curs "Controversies in Urogynaecology" que es va dur a terme a l'Hospital Trueta.

La Unitat va ser creada i impulsada pel Dr. Fernando Montero, qui l'ha liderat fins ara , en vistes a la seva jubilació. Per fer la transició, l'any passat s'hi va incorporar el Dr. Joan Meléndez, format a Londres i Austràlia, i aquest estiu també s'hi ha afegit el Dr. Pedro Corzo.

S’ha reordenat l’atenció al pacient neurològic de manera que el Trueta concentra les hospitalitzacions, les urgències i l’atenció a les patologies neurològiques agudes, i a l’IAS s’atendran la majoria de malalties neurodegeneratives

La Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple Territorial Girona, que pertany al Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, ha estrenat aquest mes de juliol nous espais assistencials al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, a l'edifici de La República. Aquest canvi és un pas important en la reorganització de l'atenció al pacient neurològic arran de l’aliança IAS-ICS Girona, de manera que s'ha centralitzat a l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta l'atenció al pacient agut i al Parc Hospitalari Martí i Julià l'atenció a la majoria de les malalties neurodegeneratives L'última acció en aquesta reorganització ha estat el trasllat de la Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple Territorial Girona al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, canvi que ha estat possible gràcies a la col·laboració i acompanyament de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM).

Aquest canvi, que es va fer efectiu el 4 de juliol, suposa una millora importantíssima tant per a usuaris com professionals de la Unitat, ja que es guanya en espai, permet treballar més en equip, els usuaris tenen un accés més fàcil, i sobretot se’ls evita desplaçaments entre Salt i Girona ja que s’ha centralitzat en un mateix espai el diagnòstic i seguiment mèdic, les consultes d’infermeria especialitzada, el tractament, la dispensació de medicació, la recerca i els assaigs clínics, la valoració i atenció psicològica i neuropsicològica i la rehabilitació física i cognitiva que ja es feia a l'Hospital de Dia de Malalties Neurodegeneratives i Dany Neurològic Adquirit de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), al Parc Hospitalari de Salt. A més, ara es comparteix l’espai amb la seu de la Fundació Esclerosi Múltiple. Aquest canvi, doncs, permet fer un maneig més integral i multidisciplinari del pacient en un mateix espai.

L’IAS disposa des de fa anys d’una unitat específica per a la rehabilitació cognitiva i la rehabilitació física, on es fa el seguiment dels pacients amb malaltia de Parkinson i altres parkinsonismes, atàxies hereditàries, esclerosi múltiple i de demències, ubicada a l’edifici La República, al Parc Hospitalari. A més, al mateix centre hi havia representades les associacions de pacients d’aquestes malalties. Aquests dos fets van ser clau a l’hora d’optar per centralitzar al Parc Hospitalari tota l’atenció a les malalties neurodegeneratives, d’aquesta manera  s’evita desplaçaments dels pacients entre els dos centres.

Per a la seva banda, el Trueta és el centre de referència pel Codi ictus i disposa de la única unitat d’ictus de tota la Regió Sanitària de Girona. És en aquest sentit, que es va optar per centralitzar al Trueta tota la patologia aguda de la Regió, cosa que va implicar la reordenació dels llits que tenien destinats a prestar atenció neurològica dels hospitals comarcals.

La Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple Territorial Girona (UNIEMTG)

L’equip humà de la UNIEMTG està format per professionals de l’ICS, l’IAS, l’IDIBGI i la FEM i compta amb la participació de quatre neuròlegs, quatre infermers, tres neuropsicòlegs, una psicòloga, tres investigadors bàsics i dues administratives.

La UNIEMTG té registrats més de mil pacients, dels quals més de 800 reben assistència de forma regular a la unitat. La Unitat ha participat des del 2004 en més de 70 assaigs clínics fase II, III i IV amb la inclusió de més de 350 pacients en aquests estudis. Actualment hi ha més de 20 estudis en actiu, en què estan participant un centenar de pacients. La Unitat ha rebut finançament tant públic com privat per a la realització de diferents projectes de recerca bàsica i clínica, i ha realitzat diferents activitats docents i formatives.

Els professionals de la UNIEMTG participen com a docents als estudis de grau en medicina de la Universitat de Girona, en el Programa de doctorat de biologia molecular, biomedicina i salut de la UdG i en el Màster de neuropsicologia de la UAB; en la formació pràctica d’estudiants de diferents graus i màsters relacionats amb l’àrea de la salut; i en la formació MIR de residents de neurologia i d’altres especialitats mèdiques.

Els nous espais al Parc Hospitalari, una millora per a professionals i usuaris

El nou espai on es desenvolupa l’activitat de UNIEMTG consta de 177 metres quadrats propis a més de 80 metres quadrats compartits amb altres unitats. En aquest espai es disposa de:

- 3 consultes de neurologia (1 compartida amb la FEM)

- 1 consulta d’infermeria

- 1 espai per a la realització de puncions lumbars i d’extraccions

- 1 sala de tractament amb 5 butaques

- 1 zona de secretaria

- 1 WC adaptat per als pacients

- 1 WC per al personal

- Passadís

- 2 magatzems

- 2 sales per reunions i videoconferències

En aquest nou espai es realitza de forma unificada, coordinada i en un mateix espai físic:

•             L’activitat assistencial neurològica, d’infermeria, psicològica i neuropsicològica.
•             L’administració de tractaments endovenosos, orals o injectables amb supervisió a la sala de tractaments (hospital de dia de tractament).
•             La realització d’exploracions complementàries com puncions lumbars i altres exploracions.
•             L’activitat de recerca clínica.
•             Les extraccions assistencials i de recerca.
•             Les activitats docents i formatives a professionals de la salut i a persones afectades i les seves famílies.
•             Les activitats organitzatives de la unitat.

A més, la ubicació física de la UNIEMTG al Parc Hospitalari Martí i Julià ofereix uns avantatges innegables per al necessari maneig multidisciplinari integral de l’esclerosi múltiple i altres malalties neuroimmunològiques, ja que se situa al costat de:

•             L’Hospital de Dia de Malalties Neurodegeneratives i Dany Neurològic Adquirit, on es realitza la neurorehabilitació integral dels pacients afectats d’aquestes patologies.
•             La Fundació Esclerosi Múltiple, que ofereix suport a les persones afectades d’esclerosi múltiple i als seus familiars i gestiona els serveis d’atenció domiciliària.
•             L’Institut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI), on es realitza l’activitat de recerca bàsica i clínica, i on la UNIEM té un grup de recerca propi.
•             El Centre Sociosanitari, que permet l’opció d’hospitalització, en cas que sigui necessari.

La proximitat en el Parc Hospitalari Martí i Julià amb aquests dispositius i institucions fa que l’atenció al pacient i les seves famílies sigui completa, òptima i més eficient pel sistema, i el contacte entre diferents professionals més àgil, sinèrgic i productiu.

La UNIEMTG té previst realitzar al Parc Hospitalari Martí i Julià:

•             Unes 2.000 visites anuals de consulta externa de neurologia.
•             Unes 200 visites anuals de consulta externa de psicologia clínica.
•             Unes 100 visites anuals de consulta externa de neuropsicologia.
•             Unes 600 visites anuals de consulta externa d’infermeria.
•             Més de 500 visites anuals de neurologia i infermeria per assaigs clínics.
•             Més de 1.500 sessions a la sala de tractaments.
•             Més de 65 puncions lumbars anuals.

Aquesta activitat està necessàriament lligada a l’activitat del Servei de Farmàcia, que es preveu que dugui a terme l’activitat següent:

•             Més de 250 pacients tractats amb medicació hospitalària de dispensació ambulatòria.
•             Més de 2.800 visites de dispensació farmacèutica.
•             Més de 500 moviments de farmàcia associats a assaigs clínics.

L’objectiu: esdevenir la unitat de referència d’esclerosi múltiple d’excel·lència  de tota la Regió Sanitària de Girona

La Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple Territorial de Girona (UNIEMTG) té com a objectiu esdevenir la unitat de referència d’excel·lència de tota la Regió Sanitària de Girona en el diagnòstic, maneig, tractament, la recerca i docència dels pacients afectats d’esclerosi múltiple i d’altres malalties neuroimmunològiques que afecten el sistema nerviós central. Per això, es vol continuar treballant amb la idea de donar una atenció integral i liderada des de la UNIEMTG, com a referent al territori, però seguint el model d’altres especialitats, com són l’oncologia o l’endocrinologia, que aposten per l’acostament del professional al pacient quan això sigui necessari i possible. Això representarà un increment de l’activitat assistencial, de la de recerca i de la indicació de tractaments específics de medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA).

L’esclerosi múltiple

Actualment l’esclerosi múltiple és la principal causa de discapacitat física i cognitiva d’origen neurològic en els adults joves. Té una prevalença al nostre entorn de 80-120 casos/100.000 habitants i una incidència de 5 nous casos/100.000 habitants/any. Afecta gent jove, predominantment dones, i es diagnostica entre els 20 i 40 anys quan la persona inicia tot el seu procés vital i personal, familiar, laboral i social. És una malaltia neurodegenerativa crònica i progressiva que pot causar una alta discapacitat física i cognitiva, i que interfereix de forma molt significativa en la qualitat de vida de les persones i famílies afectades, en ocasions en etapes molt precoces. L’esclerosi múltiple és una malaltia que causa també un impacte econòmic important a la societat i als sistemes de salut, pels costos directes, indirectes i, també, pels intangibles que genera (el 66% dels pacients han de deixar de treballar a causa de la malaltia als 15 anys del seu inici).

L’esclerosi múltiple és una malaltia complexa pel que fa al diagnòstic, seguiment, el maneig, tractament i pronòstic. S’ha de manejar en unitats especialitzades i amb un equip multidisciplinari que integri diferents professionals de la salut i especialitats (neurologia, infermeria, neuropsicologia, psicologia clínica, immunologia) d’una forma coordinada i global, i amb el necessari suport a les persones i famílies afectades que ofereixen les fundacions i associacions de pacients. També és indispensable disposar d’un suport administratiu que organitzi tota l’activitat, i d’una participació d’investigadors de laboratori i clínics per a la necessària recerca que és indispensable per avançar en el coneixement i tractament d’aquesta complexa malaltia.

Tot i que l’esclerosi múltiple és una malaltia crònica, afortunadament actualment és tractable i en els darrers 20 anys s’han desenvolupat i comercialitzat tractaments específics per millorar-ne el curs i pronòstic. En els darrers 8 anys, les opcions terapèutiques han augmentat de forma considerable i es preveu que continuï en aquesta línia en els propers anys.

Més fotos:

Presentació de la UNIEMTG
Presentació de la UNIEMTG 2
Equip de la UNIEMTG