Nota de premsa

L’aparell permet obtenir imatges radiològiques en tres dimensions en el mateix moment en què s’està operant. Això evita les variacions que hi poden haver respecte a les imatges obtingudes abans d’entrar al quiròfan

Els serveis de Neurocirurgia i de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia són els primers a incorporar l’aparell de TAC intraoperatori en intervencions del raquis, escoliosis, tumors cerebrals o hidrocefàlies

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha incorporat aquesta primavera un aparell de tomografia axial computada (TAC) intraoperatori que permet obtenir imatges radiològiques en tres dimensions i a temps real al mateix quiròfan. L’aparell, que ha entrat en funcionament coincidint amb una intervenció de la columna vertebral, permet augmentar la precisió en la col·locació dels implants i, en conseqüència, disminuir les possibilitats d’haver de tornar al quiròfan per realitzar alguna correcció. A la vegada, referma la condició del Trueta com a hospital terciari, capacitat per realitzar intervencions d’alta complexitat.

Juntament amb l’aparell de TAC intraoperatori, el Trueta també s’ha dotat d’un nou navegador d’última generació, que se sincronitza amb l’aparell, per tal d’indicar als cirurgians la localització i la trajectòria en temps real dels diferents instruments o implants utilitzats durant la intervenció. 

Els serveis de Neurocirurgia i de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia són els primers a incorporar el nou aparell de TAC per a procediments quirúrgics d’artròdesi de la columna vertebral, fractures de pelvis, tumors cerebrals i hidrocefàlies a la Regió Sanitària Girona. Entre els dos serveis poden acumular un centenar d’intervencions anuals d’aquest tipus al Trueta, amb una especial incidència en aquelles vinculades a les cirurgies instrumentals del raquis (columna), que van arribar al nombre de 138 l’any 2023. Posteriorment, està previst que altres especialitats, com cirurgia maxil·lofacial, cirurgia plàstica o otorrinolaringologia, també incorporin aquesta tecnologia en aquelles cirurgies on pugui ser funcional.

El principal benefici de l’aparell de TAC intraoperatori és el fet de permetre obtenir imatges radiològiques en tres dimensions en el mateix moment en què s’està operant. D’aquesta manera, s’eliminen les possibles modificacions que hi pot haver respecte a les imatges obtingudes abans d’entrar al quiròfan a causa de factors, com ara canvis posturals del pacient. La supervisió amb la imatge en temps real abans que el pacient surti de la sala d'operacions millora el resultat final i disminueix possibles reintervencions, fet que també redueix el temps d'estada a l'hospital i ajuda en el procés de recuperació del pacient.

L’aparell s’integra amb el navegador que ajuda els cirurgians a conèixer en tot moment quina és la posició de l’instrumental dins l’anatomia del pacient durant la intervenció. En operacions de columna o fractures de pelvis, aquesta major precisió suposa un avantatge en la col·locació de cargols o plaques, fet que redueix significativament el risc de malposició d’aquests en el moment de la intervenció. 

Durant les darreres setmanes, dos dels quiròfans de l’Àrea Quirúrgica del Trueta s’han adaptat per incorporar-hi el nou aparell de TAC. L’aparell pot moure’s amb facilitat gràcies a un sistema de rodes monitorades i la seva forma d’arc obert es tanca al voltant del pacient una vegada l’aparell està posicionat per a l’ús. El detector d’imatges gira a l’interior de l’arc evitant que hi hagi elements mòbils que puguin dificultar els moviments dels professionals. També permet memoritzar l'adquisició d'imatges i sobreposar-les per a fer comprovacions molt precises durant la intervenció.

L’adquisició de l’aparell de TAC intraoperatori referma el Trueta com a centre hospitalari de referència de la Regió Sanitària Girona, amb la capacitat tecnològica i l’expertesa dels seus professionals per oferir a la ciutadania les especialitats mèdiques i les cirurgies complexes d’un hospital terciari.   

Disposar d’aquest espai, equipat amb tres sales dotades de tecnologia d’última generació, permet al centre consolidar-se entre els capdavanters pel que fa a tractaments d’intervencionisme mínimament invasiu guiat per la imatge 

L’Àrea d’Intervencionisme de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha registrat 3.008 tractaments mínimament invasius guiats per la imatge durant el seu primer any de funcionament. Aquesta xifra consolida el centre entre els capdavanters en terciarisme. Mitjançant aquesta Àrea, habilitada amb equipaments d’última generació i amb professionals altament especialitzats, el Trueta ha pogut incrementar la cartera de serveis vinculats a l’intervencionisme, a la vegada que ha permès reorganitzar l’activitat de l’Àrea Quirúrgica i de la Unitat d’Hemodinàmica del Servei de Cardiologia amb el trasllat de determinats procediments a la nova Àrea.

L’Àrea, que va entrar en funcionament el 3 d’abril de 2023, disposa de tres sales que han significat per al Trueta fer un salt de qualitat a l’hora d’oferir procediments terciaris de radiologia intervencionista, neurointervencionisme, angiologia vascular i cardíacs, els quals requereixen una tecnologia i expertesa elevades i que per la seva complexitat i cost es concentren en un nombre reduït de centres dins del sistema públic de salut. Aquests procediments inclouen intervencions complexes, com el tractament de tumoracions hepàtiques mitjançant la radioembolització amb isòtops radioactius, l’implant de vàlvules aòrtiques transcatèter (TAVI), la inserció de pròtesis d’aorta o les arteriografies cerebrals. També s’hi realitzen intervencions de caràcter urgent, com són embolitzacions d’hemorràgies agudes, tractaments d’obstruccions vasculars (angioplàsties i implants d’stents), aneurismes arterials i trombectomies mecàniques en infarts cerebrals aguts, entre altres. Cada una de les tres sales, degudament aïllades a causa de les radiacions que s’emeten durant aquest tipus de procediments, disposen d’equipaments d’última generació adaptats al tipus d’intervenció. El Trueta també disposa de dues sales més d’intervencionisme situades al Servei de Cardiologia, cosa que fa que sumin cinc, en total.

Tres sales d’última generació i més de 3.600 hores d’ús

Una de les sales està ocupada per un angiògraf vascular per al tractament integral de pacients amb patologies que requereixen una intervenció guiada per radiologia. Pel que fa als processos de neurointervencionisme, es desenvolupen principalment a la sala equipada amb un angiògraf biplà, que genera dues projeccions a la vegada, amb l’augment de precisió i seguretat per als pacients que atorga aquesta duplicitat. La tercera és una sala híbrida, en la qual durant aquest 2024 es preveu instal·lar un tomògraf computat per tal de convertir-la en una sala amb angiògraf/TC d’última generació.

L’Àrea es gestiona de manera que sempre hi ha una sala disponible en horaris de guàrdia per atendre les urgències. Entre les tres sales han acumulat 3.683 hores d’ús al llarg dels 12 primers mesos d’activitat. Cal destacar que, inicialment, van entrar en funcionament la sala híbrida i la del biplà, mentre que l’angiògraf vascular monoplà s’hi va traslladar el juny procedent de radiologia.  

3.008 tractaments intervencionistes en 12 mesos

Entre el 3 d’abril de 2023 i el 31 de març de 2024, la nova Àrea d’Intervencionisme del Trueta ha registrat 3.008 tractaments entre les tres sales, dels quals 1.454 corresponen al Servei de Radiodiagnòstic, 796 al Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular, 500 al Servei de Neurologia i 258 al Servei de Cardiologia. Disposar d’aquest espai ha  permès iniciar nous tractaments, com ara les radioembolitzacions hepàtiques en el cas de radiologia. Pel que fa al neurointervencionisme, l’increment d’activitat ha estat especialment destacat, ja que mitjançant la nova Àrea s’han pogut desenvolupar tractaments d’intervencionisme vinculats a aneurismes i malformacions intracranials, com trombectomies (153) i angioplàsties extracranials amb pròtesis (51).  També destaquen per la seva quantitat les angiografies cerebrals completes (218), procediment que utilitza els raigs X i  el material de contrast per examinar vasos sanguinis al cervell per identificar anormalitats, com aneurismes i malalties com ara l’arterioesclerosi.

Pel que fa a Angiologia i Cirurgia Vascular, han pogut traslladar de l’Àrea Quirúrgica a la d’Intervencionisme operacions de cirurgia combinada oberta i endovascular, com ara reparacions d’aneurismes d’aorta abdominal (40). Finalment, Cardiologia hi ha pogut fer les implantacions de vàlvula percutània aòrtica (TAVI), que anteriorment es realitzaven a Hemodinàmica.

El Servei d’Urologia del centre, en col·laboració amb Medicina Nuclear, Radiologia i Anatomia Patològica, està fent un estudi destinat a valorar si es poden oferir cirurgies menys agressives i, per tant, més propícies per a la recuperació del pacient

La tècnica del gangli sentinella consisteix en la detecció del primer gangli on hi ha cèl·lules tumorals i a partir del qual s’expandeixen a la resta. La validació de la tècnica consisteix en demostrar que amb la identificació i l’extirpació d’aquest gangli es pot obtenir un estudi correcte de l’estat ganglionar

Professionals del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i alhora investigadors vinculats a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) estan duent a terme un estudi dirigit a millorar l’abordatge quirúrgic del càncer de pròstata mitjançant la introducció de la tècnica del gangli sentinella. El procediment consisteix en la detecció del primer gangli on hi ha cèl·lules tumorals i a partir del qual s’expandeixen a la resta. Si es valida aquesta tècnica, es podrà evitar extreure la resta de ganglis del sistema limfàtic de la pelvis; fet que suposa una cirurgia menys agressiva i, en conseqüència, una millor recuperació del pacient.

Des que va iniciar l’estudi a mitjan 2023, el Servei d’Urologia del Trueta ha practicat la tècnica del gangli sentinella en vuit pacients amb càncer de pròstata per tal d’analitzar els resultats preliminars i definir els mecanismes que més endavant permetin implementar de forma generalitzada un procediment que ja s’utilitza en cirurgies d’altres tipus de càncers, principalment ginecològics com mama, endometri, vulva i cèrvix.

“Mitjançant aquest estudi podrem valorar quina informació ens aporta el gangli sentinella i determinar els protocols de coordinació amb altres serveis de l’Hospital per poder introduir en un futur aquesta tècnica per abordar els tumors de pròstata. També ens ajudarà a identificar millor quins són aquells casos on la tècnica és més efectiva”, explica el doctor Josep Comet, cap del Servei d’Urologia del Trueta. Aquesta tasca s’allargarà durant 2024, amb la previsió de fer dues intervencions al mes amb la tècnica del gangli sentinella per acumular més dades i detallar l’eficiència del procediment.

La tècnica del gangli sentinella consisteix a injectar a la glàndula prostàtica del pacient un radiofàrmac, que és una substància amb una mínima dosi de radiació i que, una vegada administrat, viatja als diferents ganglis de la pelvis que són identificats mitjançant un SPECT-TAC. Durant la cirurgia, un aparell anomenat gammacàmera detecta la radiació i ajuda els cirurgians a poder localitzar el gangli sentinella per extreure’l i analitzar-lo.

La complexitat del procés fa que, a banda del Servei d’Urologia, a l’estudi també hi participin activament altres serveis del Trueta com Medicina Nuclear, Radiologia i Anatomia Patològica. De fet, una de les principals tasques per al desenvolupament de l’estudi és la coordinació de tots aquests serveis així com la identificació correcta d'aquells pacients que es beneficiaran de la tècnica.

Altres centres hospitalaris catalans també estan realitzant estudis vinculats al gangli sentinella en càncers de pròstata. En el cas del Trueta, la particularitat és que introdueix la punció transperineal de la pròstata mitjançant la fusió d'imatges d'una ressonància magnètica prostàtica amb l'ecografia transrectal, permetent obtenir una visió molt més precisa d’aquelles zones de la pròstata on cal fer una biòpsia. Aquest procediment es complementa amb la cirurgia robòtica, molt menys invasiva que la tradicional, que el Servei d’Urologia també utilitza en intervencions de càncer de pròstata.

La importància d’aquest estudi es veu ratificada per la prevalença que té el càncer de pròstata, que a Catalunya és el més comú en homes i el tercer en taxa de mortalitat després del de càncer de pulmó i el de còlon i recte. La seva evolució acostuma a ser lenta, de manera que és important realitzar controls periòdics, en especial a partir dels 50 anys, quan el risc de desenvolupar el tumor augmenta. Es pot detectar durant un examen rutinari o mitjançant l’anàlisi per determinar la concentració a la sang de PSA, substància que produeix la pròstata i que es pot trobar en més quantitat en homes que pateixen aquest tipus de càncer.

Segons l'estadi en què es troba, el càncer de pròstata es pot tractar mitjançant una intervenció quirúrgica o radioteràpia. Quan cal recórrer a la cirurgia, la prostatectomia radical consisteix a extirpar la pròstata i part del teixit que l'envolta. Entre 2022 i fins aquest març de 2024, el Servei d’Urologia del Trueta, que també dona servei al Santa Caterina, ha practicat 171 prostatectomies radicals: 66 al 2022; 83 al 2023 i 22 en el que portem de 2024. Cal destacar que el Servei d'Urologia és el de referència a la Regió Sanitària de Girona per a les patologies de l’aparell urinari i retroperitoneu d'ambdós sexes i a l'aparell reproductor masculí, amb capacitat per fer intervencions i tractaments d’alta complexitat mitjançant cirurgia robòtica.

La iniciativa, anomenada Grups Multifamiliars de Trànsit (GFT),  neix amb la voluntat de crear un espai segur on les persones puguin compartir vivències en relació amb el seu trànsit

La Unitat Trànsit de Girona oferirà als seus usuaris un nou espai de trobada amb el seu entorn familiar**, amb la finalitat de fomentar vincles i cohesió grupal. Consisteix en un espai segur on les persones trans*/no binàries (NB) podran compartir vivències del seu trànsit social, punts de vista sobre les identitats i sexualitats diverses, creences limitadores envers  el fet de tenir una identitat no normativa, conseqüències de la transició o diferents formes d’expressar la identitat de gènere.

La iniciativa neix amb la voluntat de donar resposta a les necessitats detectades per l’Equip de la Unitat Trànsit de Girona i la demanda dels mateixos usuaris i famílies en seguiment. A la vegada, vol traslladar a la Regió Sanitària Girona els bons resultats que aquests grups multifamiliars han registrat a la demarcació de Barcelona.

Els Grups Multifamiliars de Trànsit (GFT) estaran integrats per persones trans*/NB que es troben en diferents moments vitals personals i del seu trànsit. La finalitat és que, compartint experiències diferents, els participants puguin elaborar estratègies i adquirir eines per gestionar possibles dificultats del seu propi trànsit, siguin individuals (com l’estima del cos) o de l’entorn (fruit del binarisme encara present a la societat). Els grups estaran moderats per la treballadora social i la psicòloga que formen part de l’Equip de la Unitat Trànsit de Girona. També es planteja que hi pugui col·laborar algun professional extern o alguna altra persona que estiguin relacionats amb el col·lectiu trans* i no binari, si pot oferir una aportació valuosa en algun dels temes que s’hi tractin. Cal remarcar la complementarietat i compatibilitat d’aquesta iniciativa amb altres processos de trànsit individual.

La primera de les cinc sessions de què consta el programa tindrà lloc el dimecres 3 d’abril  (de 18 h a 19:30 h) a la Sala Mercè Cullell del Centre d’Especialitats Güell de Girona i s’aniran succeint cada dimecres en el mateix horari i ubicació, fins al 8 de maig.

El funcionament del Grup Multifamiliar s'estructura en dues parts: una primera part de 45 minuts en què només hi seran les persones trans* o no binàries, i una segona part de 45 minuts a la qual s’incorporaran les famílies i persones properes. D’aquesta manera, tothom tindrà un espai per poder aportar les seves vivències i expressar els sentiments. En aquest aspecte, el Grup es planteja com un espai obert perquè nous individus es vagin incorporant durant el seu desenvolupament i surtin aquelles persones que així ho considerin, segons el seu procés i necessitats.

Es preveu que una quinzena de persones participin en la posada d’aquest grup multifamiliar, amb la perspectiva que la seva implantació es consolidi segons el desig de participació dels usuaris de la Unitat. D’inici, el Grup estarà format per majors de 18 anys, tot i que més endavant s'ha plantejat formar dos grups d’edat més, de 13 a 15 anys i de 16 a 18, anys, amb l’objectiu de fer coincidir moments vitals similars que facilitin la creació de vincles.

Unitat Trànsit de Girona
La Unitat Trànsit de Girona va posar-se en marxa el setembre de 2021 amb l’objectiu d’oferir acompanyament a les persones amb identitats de gènere no normatives de la Regió Sanitària Girona. Des de la seva obertura fins a mitjans març de 2024 s’hi han acompanyat 365 persones. La cartera assistencial de la Unitat ofereix acompanyament i atenció a les persones trans* menors i adultes, i al seu entorn familiar. La formen un equip multidisciplinari per adaptar-se a les necessitats dels usuaris, com poden ser tractaments hormonals i sol·licituds de tractaments quirúrgics per part de metgesses i metges prescriptors (facultatius i facultatives de ginecologia, endocrinologia, medicina de família i pediatria); gestions de documentació oficial i conciliacions per part de la treballadora social; valoració i acompanyament per part de psicologia, i seguiment de la salut sexual o reproductiva a càrrec de la llevadora de la Unitat.

L’accés a la Unitat pot ser per derivació directa de professionals de la medicina familiar i comunitària o de pediatres d’atenció primària, com a resposta a la sol·licitud de la persona trans* o dels pares o tutors legals quan aquesta sigui menor d’edat. També es pot realitzar demanant l’accés a la Unitat mitjançant el correu electrònic: transit.girona.ics@gencat.cat.

*La denominació trans integra la gran diversitat d’identitats i percepcions del gènere: persones transgènere, transsexuals, crossdressers, genderqueers, agènere, no-binàries, fluides, transvestides, i tantes altres. 

** Entenent família en un sentit ampli i autodeterminat per la mateixa persona. Per aquest motiu al ser grups oberts i espai comunitari, la persona pot convidar altres persones significatives en el seu procés de transició.

FOTO: Una de les professionals de la Unitat Trànsit de Girona durant una consulta. La Unitat la formen un equip multidisciplinari per adaptar-se a les necessitats dels usuaris.

La Unitat, adscrita al Servei de Pneumologia, es va traslladar al Santa Caterina l’abril de 2023 per disposar de més espai i recursos per realitzar proves i estudis relacionats amb els trastorns del son

Coincidint amb el Dia Mundial del Son, la Unitat organitza una jornada dirigida a donar a conèixer les instal·lacions, les proves que s’hi fan i a transmetre la importància de tenir bons hàbits vinculats al son

Amb motiu del Dia Mundial del Son, que té com a objectiu posar de manifest la importància del son en la salut i el benestar de la  ciutadania, la Unitat del Son del Servei de Pneumologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina de Salt impulsa aquest matí (d’11.30 h a 13.30 h) una jornada dirigida a donar a conèixer als professionals i visitants del Santa Caterina les instal·lacions que va estrenar ara fa prop d’un any (abril de 2023) al Parc Hospitalari Martí i Julià i les proves que s’hi realitzen. Des del trasllat a les noves instal·lacions, la Unitat ha realitzat més de 3.000 proves diagnòstiques de diversos tipus, en un espai modern dotat dels recursos necessaris per consolidar un model assistencial per al tractament de les malalties del son a la Regió Sanitària Girona, liderat des de l’atenció primària i el Servei de Pneumologia.

Durant la jornada, també es distribuiran díptics informatius sobre els bons hàbits a seguir per evitar trastorns del son, com ara dificultat per dormir o romandre adormit, adormir-se en moments inapropiats, excés de son o conductes anòmales mentre es dorm. De fet, les malalties del son, i sobretot les alteracions respiratòries com les apnees, són un dels motius principals de consulta dels serveis de pneumologia en general. A l’hora de tractar-les, la Unitat disposa dels equipaments i els professionals sanitaris plenament capacitats per  realitzar proves complexes. L’any 2023 va atendre 2.510 pacients (sense comptar les valoracions en Consultes Externes), mentre que en els dos primers mesos de 2024 la Unitat n’ha atès 708.

L’activitat de la Unitat ha registrat des de l’entrada en servei de les noves instal·lacions al Santa Caterina i fins al febrer de 2024 un total de 3.022 proves diagnòstiques, algunes de les quals es realitzen en horari nocturn, com les videopolisomnografies completes. En aquests casos, el o la pacient passen la nit a la Unitat, on se’ls monitora l’activitat cerebral, muscular, cardiorespiratòria, el moviment dels ulls, la posició i el ronc per poder fer un diagnòstic precís del tipus d’afectació del son que pateixen. 

Des d’abril de 2023 i fins a aquest febrer, la Unitat havia fet 481 proves nocturnes, que són supervisades per professionals d’infermeria especialitzats. El monitoratge permet identificar les ones cerebrals que poden determinar si la persona està desperta o adormida i les diferents fases del son, el nivell d'oxigen a la sang, la freqüència respiratòria i cardíaca, el ronc i la posició del cos. Van dirigides a persones que pateixen un trastorn del son com somnolència durant el dia, cansament, ronc fort, o si hi ha sospita d’altres trastorns com l'apnea obstructiva del son, l'insomni, la narcolèpsia o la síndrome de moviments periòdics de les cames durant el son. Per dur-les a terme, la Unitat disposa de quatre habitacions insonoritzades, amb llit individual i bany,  equipades amb els sistemes tecnològics que permeten, d’una banda, el control a distància dels equips de pressió positiva contínua a la via aèria (CPAP) i ventilació mecànica no invasiva (VMNI) i, de l’altra, la supervisió del pacient a través de vídeo, i la comunicació entre el professional i la persona en estudi ingressada.

Vincle amb l’atenció primària mitjançant el programa Innòbics SAHS
La Unitat del Son també és una peça important en la implantació del programa per al diagnòstic i tractament de l’apnea obstructiva del son des dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a través del programa Innòbics SAHS. Mitjançant la Unitat Virtual de Suport, els professional de pneumologia d’infermeria de la Unitat del Son interactuen amb l’infermer o la infermera de cada CAP degudament format per desenvolupar el programa. Als pacients amb sospita d’apnea del son se’ls obre una història clínica digital i se li facilita un dispositiu electromèdic (polígraf del son) que han d’utilitzar durant una nit al seu domicili per recollir dades quan dormen.

El 2023 des dels CAP de l’ICS i l’IAS adherits al programa Innòbics-SAHS van avaluar 1.756 pacients mitjançant un text de cribratge amb què es detecta el risc d’apnea del son. D’aquests, 1.514 van ser derivats a la infermera o infermer del son del CAP, que els indica com fer la prova del polígraf del son al domicili. Les dades recopilades es traslladen mitjançant una plataforma als pneumòlegs especialistes de la Unitat Virtual del Son per ser analitzades i, posteriorment, es comunica al pacient el diagnòstic i el tractament a seguir. Els casos més complexos —aproximadament un 15% —, es van derivar a la Unitat del Son per fer-los estudis més exhaustius. El síndrome de l’apnea del son és una malaltia que arriba a afectar el 25% de les persones d’entre 30 i 70 anys i que augmenta amb l’edat i el sobrepès.

Unitat multidisciplinària d’alta complexitat amb grau d’excel·lència
La Unitat del Son del Trueta-Santa Caterina està acreditada com a unitat multidisciplinària d’alta complexitat i, des d’agost de 2023, també disposa del grau d’excel·lència concedit per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). Aquesta distinció suposa el reconeixement de la capacitat assolida per la Unitat per dur a terme una àmplia cartera d'activitats assistencials, docents i de recerca relacionades amb la prevenció, el diagnòstic i tractament dels trastorns del son en adults i infants.