Notícia

Es presentarà en una sessió informativa el dimecres 1 de febrer on es recolliran totes les persones interessades a formar-ne part

El grup dona eines per millorar la qualitat de vida i el benestar emocional del cuidador

L’Equip d’Atenció Primària de Tordera impulsa aquest proper mes de febrer el Programa Cuidador Expert® per a cuidadors de persones amb demència. Un dels principals objectius del grup és millorar la qualitat de vida del cuidador, a través de la seva autocura, benestar emocional i la gestió del grau de sobrecàrrega. A més, també s’ofereixen eines per a tenir una millor cura del familiar amb demència. Un dels fets diferenciadors del programa Cuidador Expert és que gira al voltant de la figura d’un cuidador real i que per tant viu en primera persona el fet de tenir cura d’un familiar amb demència -com ara persones amb malalties cròniques complexes, demències, trastorns mentals greus o infants amb una malaltia crònica.

El proper dimecres 1 de febrer es farà una sessió informativa on s’exposarà el funcionament del grup. La sessió està oberta a tothom i especialment a aquells que estiguin interessats a formar part del programa. Es farà a l’antic hospital de Tordera (carrer Sant Antoni 7) a partir de les 4 de la tarda. Durant l’acte també es recolliran les dades de totes les persones que vulguin formar part del grup de suport. L’únic requisit per ser admès és ser cuidador d’un familiar amb demència i residir a Tordera o Fogars de la Selva. L’equip responsable –format per dues infermeres i una referent de benestar emocional-  s’encarregarà de fer la selecció final de les persones que en formaran part.

El programa es desenvoluparà en nou sessions d’una hora i mitja de durada cadascuna que es portaran a terme entre febrer i abril. Les sessions estaran conduïdes per un cuidador expert triat pel mateix equip d’atenció primària de Tordera i que ha rebut formació específica. El cuidador expert també s’ha triat tenint en compte les seves capacitats empàtiques, motivació i habilitats comunicatives. El grup també és un espai on els participants poden conèixer i compartir inquietuds amb altres persones que es troben en la mateixa situació i tenir un recolzament i una xarxa de suport emocional.

Les sessions inclouran una part teòrica i una altra de pràctica i el nombre de participants serà d’entre 10 o12 persones, per tal de garantir una comunicació fluïda entre tots els integrants. Durant les sessions també hi haurà professionals sanitaris que desenvoluparan un paper d’observadors.

Aquesta és la primera experiència de Programa Cuidador Expert de l’equip d’atenció primària de Tordera, després que l’any 2016 es dugués a terme un Programa de Pacient Expert® en tractament anticoagulant.

Els programes Cuidador Expert i Pacient Expert són dos dels projectes que té en marxa el Departament de Salut en l’àmbit de participació en salut. En el cas del Pacient Expert el programa gira al voltant de la figura d’un pacient real, una persona que pateix una malaltia crònica i que és capaç de responsabilitzar-se de la seva patologia i autocuidar-se. Aquest pacient es converteix en el conductor d’un grup de pacients i dona pautes a altres usuaris amb la mateixa malaltia.  

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Salut, Manel Balcells, han anunciat aquest matí que, per primera vegada, s’incorporaran higienistes dentals als equips d’atenció primària i comunitària de Catalunya. “Des d’ara i fins a finals d’any, incorporarem 70 higienistes dentals als centres d’atenció primària, fins arribar als 365 al llarg del proper 2023”, ha detallat el cap de l’Executiu. Una mesura que suposa “un pas endavant en el reforç de tots els professionals dedicats a la prevenció i la cura dels problemes derivats de salut bucodental de la població”, i que Aragonès ha destacat que s’impulsa “per un compromís amb l’equitat”. “La nostra voluntat és fer arribar la salut bucodental a tothom. Perquè tots els ciutadans de Catalunya, independentment del territori on visquin i de la seva situació socioeconòmica, puguin accedir als mateixos serveis i, per tant, puguin tenir dret a una salut en igualtat de condicions”, ha subratllat. I ha ressaltat la importància que “des del sistema sanitari públic es pugui oferir aquest servei” amb un reforç de l’atenció primària, “que és la columna vertebral del sistema de salut”. La incorporació d’aquests 70 professionals es durà a terme entre els mesos de novembre i desembre d’aquest any, amb un cost anual de 2,8 M€. La previsió és arribar als 360-365 higienistes dentals al llarg del 2023, per això el president ha explicat que s’incorporarà una partida de 14,5 M€ en el pressupost del Departament de Salut. Amb la incorporació d’aquests professionals s’inicia el desplegament de la Llei de salut bucodental de 2002 i es comença a ampliar, així, la cartera de serveis bucodental augmentant les activitats preventives dirigides a la comunitat i millorant el seguiment de les malalties bucodentals en grups de risc. Aquest nou servei, tal com ha avançat Aragonès, es destinarà primer “a la població més vulnerable, com són els infants de fins a 14 anys, mares gestants, població amb discapacitat, pacients sota determinats tractaments sanitaris i persones en risc de vulnerabilitat social”, amb l’objectiu final “d’arribar al conjunt de la població”. Per la seva part, el conseller Manel Balcells ha remarcat “l’aposta” de Salut “per reforçar l’atenció primària amb nous perfils professionals” i ha assenyalat que aquests nous perfils, -els higienistes dentals, els fisioterapeutes, els nutricionistes i els referents de benestar emocional-, han de permetre “una atenció primària que treballi amb un enfoc comunitari i preventiu per tal d’evitar en un futur moltes patologies, sobretot entre els col·lectius vulnerables”. Balcells, que ha avançat que Salut anirà avaluant el desplegament dels higienistes dentals als EAP,també ha destacat que aquesta aposta per reforçar la primària “millora, en definitiva, el que ens interessa, que és la salut de la població”. La funció de l’higienista dental serà la de fer activitats de prevenció i promoció de la salut bucodental així com la de fer el seguiment i tractament preventiu de càries i patologia periodontal de baixa complexitat als CAP i a la comunitat. Aquesta figura s’integrarà a les unitats d’odontologia, formades actualment per odontòlegs de l’Atenció Primària i comunitària (APiC) i tècnics auxiliars en cures d’infermeria. Aquesta integració suposarà un impuls per a l’atenció a la salut bucodental dels equips d’atenció primària (EAP) i facilitarà que l’odontòleg destini més temps a les prestacions amb més complexitat de la cartera de serveis d’APiC, desenvolupant al màxim les seves competències. Els serveis i les activitats dels higienistes dentals formen part del desplegament de la Llei de salut bucodental, que es farà progressivament durant els propers 5 anys i segons les necessitats de la població, de professionals i de tecnologia. En aquest sentit, a partir de 2022, els serveis es prioritzaran per a menors de 15 anys, persones amb unes condicions de salut que comporten un risc per a la seva salut bucodental (gestants, persones amb un procés oncològic o amb risc de càncer oral, població amb discapacitat), i a persones en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Per regions sanitàries, la incorporació d’higienistes dentals per aquest 2022 queda repartida de la següent manera: a l’Alt Pirineu i Aran, 2; a Barcelona, 12; a Catalunya Central, 6; a Girona, 10; a Lleida, 5; a Metropolitana Nord, 13; al Camp de Tarragona, 7; a Terres de l’Ebre, 3; i finalment a Metropolitana Sud, 12. Actualment a la Regió Sanitària de Girona els centres d'atenció primària que compten amb la figura d'higeniste dental són l'EAP Figueres, EAP Tordera, EAP Salt, EAP Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, EAP Blanes, EAP Arbúcies-Sant Hilari, EAP Santa Coloma de Farners, EAP Girona 4 (Dr. Joan Vilaplana) i EAP Girona 1 (Santa Clara) Incorporació de nous perfils a l’atenció primària La incorporació dels higienistes dentals com a desplegament de la Llei de salut bucodental s’afegeix a la introducció de nous rols professionals que s’està duent a terme a l’atenció primària. En aquest sentit, ja s’han incorporat 366 referents de benestar emocional i 136 dietistes - nutricionistes. A més, abans d’acabar l’any està prevista la incorporació de 30 fisioterapeutes. L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de 2021 evidencia que la desigualtat segons classe social i nivell d’estudis influeix en la valoració positiva de la salut bucodental per part de la ciutadania. Així, el percentatge de persones de classe social més afavorida amb percepció de bona salut bucodental és un 16% més elevat que el de la classe menys afavorida. Pel que fa als infants, es constata que és pitjor la valoració de la salut bucodental dels infants de famílies amb estudis primaris o sense estudis (91,3% amb progenitors amb formació universitària i 78,1% progenitors sense formació o estudis primaris). Amb la incorporació dels higienistes dentals es vol lluitar contra les desigualtats en matèria de salut bucodental que són evitables, ja que es poden reduir amb intervencions de salut pública de promoció i prevenció.

El balanç del primer any constata l’èxit de la Unitat, que ha superat en un 60% les previsions inicials
 
L’equip, de referència per a tota la Regió Sanitària, acompanya les persones trans* des d’una perspectiva mèdica, quirúrgica, psicològica i social

 
La Unitat Trànsit de Girona, de referència per a tota la Regió Sanitària, ha realitzat en un any 193 acompanyaments cap al gènere sentit. Va entrar en funcionament el 30 de setembre de 2021 i, en aquest període, ha fet un 60% més d’atencions de les previstes inicialment, una xifra que constata la bona acollida de la Unitat en el territori. Integrada per un Equip multidisciplinari, la Unitat atén les necessitats de les persones trans* (siguin infants, adolescents o persones adultes) des d’un punt de vista mèdic, quirúrgic, psicològic i social, i amb una perspectiva no patologitzant.

Abans de la implantació de la Unitat Trànsit a la Regió, les persones trans de Girona es desplaçaven a la Unitat Trànsit Barcelona. Amb el desplegament d’un equip a comarques gironines s’eviten aquests desplaçaments i les persones que ja estaven fent el trànsit a Barcelona han pogut seguir el seu procés més a prop de casa. Del total d’acompanyaments realitzats, la meitat (97) són persones que fins ara no havien tingut contacte amb cap Unitat de Trànsit.  

La Unitat ofereix assistència tots els dijous, en horari de matí i tarda, al Centre de Salut Güell de Girona, a les dependències de l’ASSIR Gironès-Pla de l’Estany (Atenció Sexual i Reproductiva). Els professionals ajusten l’assistència a les necessitats i a la voluntat de cada persona. En aquest sentit, s’ofereix acompanyament psicoterapèutic, s’inicien preparats hormonals sempre que se sol·liciti, així com derivacions als centres hospitalaris per a intervencions quirúrgiques en cas que es desitgi, entre d’altres. L’Equip està format per professionals de ginecologia, pediatria, endocrinologia, psicologia, treball social,  llevadores i medicina de família i comunitària.

L’acompanyament és molt personalitzat i s’adequa a la situació personal de cada cas concret. En la primera visita es fa una entrevista, per tal de definir el millor acompanyament i assessorament. En aquesta trobada s’informa la persona de les diferents opcions a seguir, d’acord amb les seves necessitats i voluntats.

Un 30% de les persones trans ateses per la Unitat Trànsit de Girona han manifestat la seva voluntat d’operar-se. Així doncs, s’han fet 65 derivacions per fer efectius els processos quirúrgics desitjats, que inclouen 18 sol·licituds de vaginoplàstia i 47 de mastectomia. Actualment, els hospitals Germans Trias i Pujol, Bellvitge i Clínic són els únics autoritzats pel CatSalut per realitzar la cirurgia relacionada amb el procés de trànsit.

Suport psicològic i social

Una part important del procés és l’acompanyament psicològic, que es realitza a demanda de la persona trans, amb l’objectiu d’empoderar-la, facilitar l’autoacceptació del gènere sentit i evitar l’aïllament social. Aquest suport ha realitzat 48 acompanyaments durant el primer any de la Unitat, centrat a reforçar la persona en el procés de transició, reduir les seves pors, ansietats i aïllament, i fomentar mecanismes per fer front a situacions de transfòbia.   

La Unitat també ofereix atenció des l’òptica social a través de professionals de treball social sanitari. En 124 dels 193 primers acompanyaments (70%) s’ha requerit la intervenció per part de treball social. Des d’aquest vessant s’intervé en les dificultats socials que apareixen durant el procés de transició, o posteriorment. Els professionals de treball social elaboren un pla sociofamiliar d’intervenció amb la persona i/o família per tal de potenciar les habilitats i capacitats pròpies, tenint en compte la xarxa de serveis, entitats i recursos socials. El repte de l’atenció social és acompanyar en la presa de consciència de les dificultats i en la cerca d’alternatives i suports.

Una altra de les funcions de l’equip és la d’assegurar els drets reproductius de les persones trans en igualtat de condicions que els drets establerts per a les persones no trans. A més, durant aquest any també s’ha iniciat la consulta especialitzada amb llevadores per atendre la salut sexual. Paral·lelament al desplegament de la Unitat, els professionals han participat en seminaris informatius mensuals, taules rodones i sessions formatives.

L’accés a la Unitat Trànsit de Girona pot ser per derivació directa de professionals de la medicina familiar i comunitària o de pediatres d’atenció primària, com a resposta a la sol·licitud de la persona trans o dels pares o tutors legals quan aquesta sigui menor d’edat.  En el cas de les persones adultes, també es pot realitzar directament sense haver de fer cap derivació, simplement demanant l’accés a la Unitat mitjançant un correu electrònic a transit.girona.ics@gencat.cat.

L’asterisc () inclòs en la paraula trans pretén visualitzar i incloure la gran diversitat d’identitats i percepcions del gènere: persones transgènere, transsexuals, crossdressers, genderqueers, agènere, no-binàries, fluides, transvestides, i tantes altres. Si bé l’asterisc no s’inclou en tota la nota, per facilitar-ne la lectura, cal tenir present aquest caràcter divers i obert de la paraula trans.

Fa un any que es van formar els professionals de l’Alt Maresme i la Selva Marítima i avui s’ha avançat en el projecte, exportant-lo a municipis de la Selva Interior i el Gironès que tenen l’Hospital de Santa Caterina com a centre de referència.

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) i l’Institut Català de la Salut (ICS) van iniciar l’any 2017 un projecte per unificar criteris i homogeneïtzar processos en el tractament de l’asma pediàtrica amb l’objectiu de millorar l’atenció i promoure que els pacients de l’Alt Maresme i la Selva Marítima siguin diagnosticats, tractats i controlats sota els mateixos paràmetres. Fruit d’aquesta iniciativa es va crear la Comissió Mixta d’Educació del Pacient Asmàtic Pediàtric (CEPAP), amb professionals de les dues entitats, i l’any passat es va presentar un conjunt de material pensat perquè els professionals puguin utilitzar durant la seva consulta, així com informació perquè puguin compartir i entregar als pacients i a les famílies. També es van crear un total de nou càpsules de vídeos d’entre 2 i 3 minuts de durada, cadascuna en català i també en castellà, on es tracten diferents aspectes de l’asma, així com s’ensenya a aplicar correctament les tècniques d’inhalació perquè els tractaments siguin efectius. Aquest material es va elaborar des d’una visió transversal, amb professionals sanitaris de l’atenció primària i de l’hospitalària.

Ara, els professionals fan un pas en el marc d’aquest projecte territorial, començant a exportar el projecte més enllà de l’Alt Maresme i la Selva Marítima, zona on va néixer. En aquest sentit, avui ha tingut lloc, a l’Hospital de Santa Caterina de Salt, la II Jornada d’Iniciació en l’Educació del Pacient Asmàtic Pediàtric i la seva Família, amb l’objectiu de capacitar els professionals en l’educació d’aquestes persones. Aquesta formació ha estat especialment dirigida a un grup de professionals de l’ICS i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), que tenen com a referència aquest centre sanitari i que treballen a municipis de la Selva Interior i part del Gironès. El projecte s’anirà exportant a la resta de la Regió Sanitària Girona.

L’asma és la malaltia crònica més prevalent en l’edat pediàtrica en la nostra població, suposa una causa important de complicacions clíniques de manera que genera un gran impacte a les consultes d’atenció primària i als serveis d’urgències. La simptomatologia comuna de tots els infants que la pateixen és conseqüència de l’obstrucció bronquial.

L’objectiu del tractament de l’asma és aconseguir un bon control de la malaltia i una bona qualitat de vida dels pacients i les seves famílies. Un nombre important de tractaments fallits són conseqüència de no administrar la medicació de manera regular o d’aplicar de manera incorrecta la tècnica d’administració de la medicació inhalada. Per a un percentatge elevat dels pacients que s’envien a centres de referència per a l’asma de control difícil, la seva situació millora amb la intervenció educativa (compliment al tractament, tècnica d’inhalació, conceptes de malaltia i dels fàrmacs, etc.), és a dir, el que falla més sovint és el més bàsic.

És per aquest motiu que es considera imprescindible l’educació dels pacients i les seves famílies en el tractament de l’asma, com una part essencial del maneig integral de la malaltia, i situar-la al mateix nivell que la intervenció farmacològica, ja que són absolutament dependents l’una de l’altra.

El tràmit s’havia de fer fins ara als centres d’atenció primària i progressivament s’estendrà a la resta d’hospitals

L'Hospital Universitari de Girona  ha començat a fer la gestió de les incapacitats temporals (IT) per ingrés hospitalari des del propi centre, amb l’objectiu de desburocratitzar la gestió de les baixes a l’atenció primària. Així, les persones que ingressin, ja sigui de forma urgent com programada,poden tramitar la baixa facilitant les dades a l’hospital i s’estalvien desplaçaments dels familiars al centre d’atenció primària per gestionar-la. El document també es podrà descarregar des de la Meva Salut un cop tramitat. Des de la setmana passada, i un cop feta l’adaptació tecnològica, els hospitals d’Olot, Trueta i Santa Caterina han començat a tramitar baixes IT per ingrés hospitalari als seus centres. Fins ara, al Trueta s’han generat 7 IT.

La mesura beneficia la població en edat laboral i el canvi permet agilitzar els processos, disminuir el nombre de contactes a l’atenció primària per gestions d’aquest tipus i millorar l’experiència del pacient i el seu entorn. Actualment, el 18% de les IT generades a la regió són per ingrés hospitalari.

La tramitació de l’IT ja s’inicia al mateix hospital, al prescriure l’IT d’acord amb l’ordre d’ingrés. Així, la tramesa d’IT es realitzarà als pacients que estiguin hospitalitzats, tant si han ingressat per urgències, com si tenien programat l’ingrés. També es farà la baixa per IT a aquells pacients que són atesos al Servei d’Urgències i han d’ingressar.

La baixa per IT la genera el propi hospital en el moment de l’ingrés, a partir de la informació que es recull en aquell moment. Si al cap de 7 dies –comptant des del primer dia que va faltar a la feina- el pacient encara continua ingressat, es genera un comunicat de confirmació de manera automàtica, el qual té una validesa de 14 dies. Tant la baixa com el primer comunicat es poden descarregar immediatament des de La Meva Salut. Els següents comunicats de confirmació s’han de tramitar des de l’atenció primària.

A Catalunya, la gestió de les IT des dels hospitals va començar en forma de pla pilot a principis de febrer a l’Hospital Parc Taulí i paulatinament s’està desplegant a la resta de regions. En el conjunt de Catalunya es preveu estalviar entre 180.000 i 324.000 visites anuals a l’atenció primària, segons el volum de població activa que genera un ingrés hospitalari. Actualment a la Tegió Sanitàroa de Girona hi ha tres preparats informàticament per tramitar les IT: l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa; l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l’Hospital Santa Caterina de Salt. La setmana vinent es preveu que els hospitals de Calella i Blanes també tinguin a punt els sistemes d’informació per incorporar la gestió de les baixes IT i que al llarg del mes d’octubre s’hi sumin Figueres, Palamós i Campdevànol.