covid19

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta està adequant les seves instal•lacions per poder adaptar-se a la nova realitat assistencial que suposa la convivència de pacients amb i sense COVID-19. També s’està dotant de més equipament electromèdic per guanyar capacitat de resposta i ser més autosuficient.

Així doncs, a finals d’abril el Trueta ja va posar en marxa la nova Unitat de crítics i semicrítics de la 9aB, dotada amb 28 llits i tots els respiradors, monitors i equipament necessari per poder atendre pacients en qualsevol situació clínica: crítics, semicrítics o convencionals. Tot i que es tracta d’un espai pensat especialment per a pacients amb COVID-19, com que és polivalent permetrà poder donar resposta a les necessitats assistencials de cada moment i de tot tipus de pacients.

També s’han enllestit els treballs d’adequació de les plantes 9aA i 10a per acollir les noves habitacions i àrea de descans dels metges de guàrdia i despatxos mèdics. Aquestes habitacions eren les que hi havia a la planta 9aB abans de convertir-la en una unitat de crítics i semicrítics. En total, s’han habilitat 37 habitacions i 5 despatxos.

A banda d’aquestes obres que ja són una realitat, també s’estan fent obres a la planta 2a del Trueta per ampliar l’àrea de Reanimació Postquirúrgica amb 9 llits més per poder atendre simultàniament, però amb circuits diferenciats, pacients covid i pacients no covid post-quirúrgics crítics.

També està previst crear una nova Unitat d’Ictus i Unitat de Semicrítics de Malalties Neurològiques dotada amb 8 llits i adaptable a futures emergències.

Paral·lelament s’està treballant en la reforma de l’àrea d’endoscòpies (5aC), projectada per al 2021 i s’està projectant una nova àrea d’intervencionisme guiat per imatge, que comptarà amb tres sales d’intervencionisme i una sala d’observació i recuperació de pacients amb alguns boxs tancats per poder atendre pacients amb necessitat d'aïllament.

En aquests darrers mesos, l’Hospital Trueta ha pogut adquirir 58 nous ventiladors mecànics invasius i 24 de no invasius, la majoria dels quals adquirits a principi de la pandèmia tot i que estan arribant de forma progressiva al centre arran de la gran demanda mundial d’aquests aparells. 10 d’aquests respiradors invasius s’han pogut adquirir gràcies al suport econòmic de Metalquimia, Friselva i altres empresaris del territori, i del campió olímpic i tres vegades campió del món d’Ironman, Jan Frodeno. La resta són compra directa, o bé de l’Hospital o bé del CatSalut.

A banda d’aquests respiradors que permetran atendre en les millors condicions els pacients crítics i semicrítics de la Regió Sanitària de Girona, també s’han adquirit ecògrafs de suport a les unitats de crítics –un dels quals gràcies a la donació del Girona FC-, centrals de monitors i monitors per a la nova unitat de crítics i semicrítics de la 9B, la nova Unitat de Reanimació i la nova Unitat d’Ictus, llits de crítics i d’hospitalització, carros d’aturada, desfibril•ladors, videolaringoscops per a intubació, entre d’altre equipament. La Unitat d’Electromedicina també compta amb noves impressores 3D i material d’impressió gràcies a la col·laboració d’Aliart Informàtica i Telecomunicacions.

Les noves adaptacions de les instal·lacions i tot aquest material permetrà que l’Hospital Trueta afronti amb les millors condicions un possible rebrot important de coronavirus, sense haver d’aturar l’activitat habitual del centre.

Arran de les noves recomanacions de les autoritats sanitàries per potenciar les mesures de seguretat i higiene, alhora que garantir el distanciament i evitar aglomeracions, per frenar nous contagis de Coronavirus SARS CoV-2, la direcció de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta restringeix els horaris de visites així com el nombre d’acompanyants a partir del 30 de juliol de 2020.

El Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) ha posposat l’acte de lliurament dels premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica fins que es pugui celebrar, com a conseqüència de la crisi generada pel coronavirus, però ha volgut atorgar igualment els premis per reconèixer la lluita dels professionals sanitaris davant la pandèmia.

En una edició especial COVID-19, els premis, que cada any reconeixen la trajectòria professional de metges o equips de metges que han destacat durant l’any, han distingit el col·lectiu de metges hospitalaris, per lluitar contra la pandèmia des de primera línia, el col·lectiu de metges de primària, per ser el mur de contenció de la malaltia, i el col·lectiu de voluntaris que van respondre a la crida feta pel propi Col·legi a l’inici de la pandèmia.

Els guanyadors es donaran a conèixer avui a través de les xarxes socials del COMG (Twitter - @COMGirona- i Facebook - @COMG.girona-) amb un vídeo d’homenatge que recull els motius dels 3 col·lectius per ser mereixedors dels premis.

Tot i atorgar els premis a uns col·lectius concrets, el COMG vol fer extensiu el reconeixement al conjunt de la professió sanitària per l’esforç, dedicació i compromís que ha demostrat, i encara està demostrant, davant la COVID-19.  

El conjunt de professionals sanitaris dels centres hospitalaris són qui ha batallat més durament contra la COVID-19, sent algunes especialitats mèdiques i els seus equips, qui han patit més directament l’embat de la pandèmia. Intensivistes, anestesiòlegs, pneumòlegs, internistes, professionals d’urgències, cardiòlegs i pediatres de tots els centres hospitalaris s’han enfrontat al COVID des de primera línia.

El premi Bonastruc ça Porta 2020 del COMG és un homenatge a tots ells per seu compromís i per representar els millors valors del professionalisme mèdic.

Els centres d’atenció primària de la regió sanitària de Girona han atès milers de pacients amb COVID o amb sospita de ser-ho en els 4 mesos de pandèmia. També s’han encarregat del servei assistencial a residències, hotels de salut i a domicilis particulars.

El premi Bonastruc ça Porta 2020 del COMG reconeix el compromís de la primària amb les persones i amb els millors valors de la professió mèdica.

Més de 560 voluntaris es van apuntar a la crida feta pel COMG a l’inici de la pandèmia per reforçar el sistema sanitari davant el coronavirus. Sota la direcció del Dr. Pep Iglésies, cardiòleg a l’Hospital Josep Trueta, els voluntaris han dedicat més de 2.500 hores a tasques com el repartiment de mascaretes als hospitals, el muntatge de pantalles protectores i material sanitari, el marcatge d’uniformes, l’atenció a persones sense llar o el suport a pacients donats d’alta, entre altres.

Format per un grup destacat d’estudiants de medicina i d’infermeria de la Universitat de Girona i per metges en situació de jubilació, el col·lectiu és mereixedor del premi Bonastruc ça Porta 2020 del COMG pel seu compromís amb la professió i amb les persones.

• VÍDEO | Premi Bonastruc ça Porta 2020, especial COVID-19, als metges hospitalaris
• VÍDEO | Premi Bonastruc ça Porta 2020, especial COVID-19, als metges d'atenció primària
• VÍDEO | Premi Bonastruc ça Porta 2020, especial COVID-19, al col·lectiu de voluntaris

L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) acaba d’aprovar l’assaig clínic SilCOVID19 amb aquesta substància en pacients oncohematològics amb coronavirus

La silibinina, una substància natural que es troba a la planta Silybum marianum (card marià) amb una reconeguda activitat antitumoral, podria ser eficaç també en la lluita contra la COVID-19. Així ho conclou un estudi de l’ICO Girona-IDIBGI, publicat recentment al Journal of Clinical Medicine, en el qual es presenten les raons que justificarien avaluar el seu ús com a possible tractament del coronavirus SARS-CoV-2 2019, que està provocant una pandèmia global amb centenars de milers d’infeccions i morts a tot el món.
L’estudi està encapçalat pels doctors Joaquim Bosch, oncòleg del Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO Girona, i Javier Menéndez, cap del Laboratori de Metabolisme i Càncer i membre del programa ProCURE (Programa Contra la Resistència Terapèutica del Càncer) de l’ICO-IDIBGI. Ambdós investigadors ja han publicat diversos estudis previs que mostren la capacitat antitumoral de la silibinina en pacients amb càncer.

Triple funció de la silibinina contra el COVID-19

Segons aquest estudi, les evidències clínico-moleculars de la silibinina com a possible tractament de la COVID-19 es presenten en tres parts:
1. Com a immunodulador de la "tempesta de citoquines": s'analitza la capacitat de la silibinina d'actuar com un immunomodulador de l'anomenada "tempesta de citoquines", un dels mecanismes claus en el mal pronòstic dels pacients COVID-19 amb síndrome de destret respiratori agut. Aquest mecanisme dependria de la proteïna STAT3, una diana molecular de la silibinina que els mateixos investigadors ja havien descrit en pacients amb metàstasis cerebrals. Així, aquest primer nivell d'actuació tindria lloc en l’àmbit "hoste/pacient".

2. Com a antiviral: també es presenta, per primera vegada, una anàlisi computacional exhaustiu d'un nou mecanisme de la silibinina contra la RNA polimerasa de la SARS-CoV-2, el component principal de la maquinària de replicació/transcripció del virus. Aquest estudi computacional, desenvolupat en col•laboració amb el doctor José Antonio Encinar (Universitat d'Elx), prediu un comportament farmacològic de la silibinina molt similar al conegut amb Remdesivir, que recentment ha estat el primer fàrmac aprovat per l’Agència Europea del Medicament (EMA) contra la COVID-19. Aquest segon nivell d'actuació tindria lloc al mateix virus.

Aquesta naturalesa dual de la silibinina, capaç d'actuar tant en l’àmbit sistèmic via STAT3 -controlant la resposta exacerbada i descontrolada de el sistema immunitari contra les cèl•lules de l'epiteli pulmonar danyades per la infecció- com en l’àmbit viral en bloquejar directament la RNA polimerasa de la SARS-CoV-2, ofereix una bona raó per al desenvolupament d’estudis clínics.

3. Proposta d’assaig clínic per al tractament de pacients oncohematològics amb COVID-19: arran d’aquestes evidències, els autors presenten el disseny d'un assaig clínic multicèntric de fase II. L’estudi, amb l’acrònim SilCOVID19, avaluarà l’eficàcia terapèutica de la silibinina en la prevenció de la síndrome de destret respiratori agut en pacients oncohematològics amb COVID-19, que requereixin ingrés, del qual l’ICO és el promotor. El SilCOVID19 acaba de rebre l’aprovació de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) i s’iniciarà en breu amb el doctor Joaquim Bosch com a investigador principal i el doctor Javier Menéndez com a coordinador científic.
En aquest estudi, la silibinina, procedent de l'extracte de card marià, s'administrarà a pacients de l'estudi a través del fàrmac Legalon®, que es processa a Euromed SA de Mollet del Vallès, una companyia amb una llarga experiència en la producció d'extractes vegetals i principis actius naturals.

Amb aquest treball, els investigadors posen en coneixement de la societat i de la comunitat científica el potencial d’aquesta molècula natural, i proposen un assaig clínic aleatoritzat amb grup de control, multicèntric, de fase II. El resultat  d’aquest estudi permetrà conèixer si la silibinina pot ser d’ajut per combatre la COVID-19, una emergència de salut pública global.

La Regió Sanitària de Girona ja ha processat més de 32.000 proves de PCR al territori per determinar la presència de coronavirus SARS-CoV-2, el 82% de les quals han estat negatives, un 16% positives, en un 1% dels casos no s’han aportat resultats concloents i s’ha repetit la prova, i un 1% està en procés. La gran majoria d’aquestes mostres s’han analitzat a les instal·lacions que la multinacional farmacèutica veterinària HIPRA, amb seu a Amer, ha cedit a l’Institut Català de la Salut. En aquest moment, el volum de mostres per analitzar ha baixat notablement (se’n fan unes 400-450 diàries), de manera que avui dia es processen la majoria de mostres al Laboratori de l’ICS a Girona, unes 250 es continuen fent a HIPRA i una part també s’envia a analitzar al Banc de Sang i Teixits. Cal tenir en compte, però, que s’havia arribat a pics de 1.000 determinacions/dia.

El 39% de les peticions de PCR han estat demanades per l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta (més de 7.000) i l’Hospital de Santa Caterina de Salt (quasi 5.500). El 30% de les sol·licituds les han fet la resta d’hospitals comarcals de la Regió (Palamós, unes 4.500; Figueres, unes 2.900; Olot, unes 1.400; Campdevànol, unes 670, i Blanes, que majoritàriament envia les PCR a Barcelona, 38). Un altre volum important, el   25 %, amb més de 8.100 sol·licituds, prové dels centres d’atenció primària de la Regió de Girona, que també han tramitat les PCR dels centres residencials. La resta de peticions les han fetes l’Institut Català d’Oncologia, les clíniques privades –sobretot Clínica Girona i Clínica Bofill― i Mutuam, entre altres.

Durant tots aquests mesos la col·laboració d’HIPRA ha estat vital per al processament de mostres a la Regió de Girona, ja que ha permès multiplicar la capacitat que tenia el Laboratori Clínic Territorial ICS Girona. Des de fa tres setmanes, el volum de mostres ha anat a la baixa, fet que ha permès reduir l’aportació d’HIPRA. Els professionals de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i de l’ICS que s’havien traslladat a HIPRA per dur-hi a terme les anàlisis s’han pogut reincorporar als seus laboratoris i les mostres que encara processen les fan íntegrament els professionals d’HIPRA.

Per la seva banda, el Laboratori Clínic Territorial ICS Girona s’està preparant per poder assumir unes 1.500 mostres diàries. En aquest sentit, ja disposa d’un robot de processament i detecció de mostres nou, aquest mes de juny n’arribarà un segon, i durant l’estiu un tercer. A més, s’estan adquirint reactius per tal de disposar-ne de suficients en cas que hi hagués un nou rebrot de la pandèmia. Si donat el cas s’haguessin d’analitzar més de 1.500 PCR diàries, es recorreria a una nova col·laboració amb HIPRA i IDIBGI, que sempre han mostrat la seva predisposició. 

Per dur a terme el processament de mostres es va traslladar part de l’activitat als laboratoris d’HIPRA, amb prop de 700 m² dotats de l'última tecnologia en diagnòstic per PCR i als equipaments de l’IDIBGI que també hi va destinar professionals voluntaris que s’encarregaven del processament de les mostres conjuntament amb un facultatiu especialista en biologia molecular de l’Institut Català de la Salut i el suport de quatre tècnics d’HIPRA, especialitzats en aquest tipus de gestió. HIPRA també es va encarregar del suport logístic del transport de les mostres i, per això, va establir un servei que tres vegades al dia recollia les mostres al Laboratori Clínic Territorial ICS Girona, situat al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, i les portava a HIPRA. Els professionals de l’IDIBGI també van col·laborar en el procés d’inactivació de les mostres, que es fa al Laboratori de Salt.

El processament de les PCR per determinar la presència del coronavirus passa per la realització de quatre fases: la inactivació de la mostra, l’extracció, l’amplificació i la detecció.

Quan arriben les mostres amb sospita de coronavirus, es procedeix a fer la inactivació del virus, és a dir, fer que el virus no infecti. Un cop fet aquest primer procés es fa el pas següent que és l’extracció del material genètic: el virus conté dins seu una molècula que es diu RNA, que cal extreure per poder-la analitzar. La tercera fase és l’amplificació de l’RNA extret, és a dir, es col·loca l’RNA en un analitzador que, mitjançant un seguit de reaccions en cadena consecutives i cícliques, permet obtenir una quantitat cada cop més gran de còpies de la molècula d’RNA extreta del virus i s’aconsegueix que, al cap d’una hora i mitja, d’aquests processos cíclics s’obtingui una quantitat suficient de còpies d’RNA del virus com per poder detectar amb fiabilitat els gens que el componen i saber si és un coronavirus SARS-CoV-2 (4a fase del procés).

HIPRA desenvolupa i comercialitza vacunes per a animals, alhora que proporciona serveis per a la prevenció i control de diverses malalties animals en explotacions ramaderes. Per al diagnòstic d'aquestes malalties, compta amb l'última tecnologia en anàlisi per PCR. Les mostres són tractades d'acord amb els protocols internacionals i amb les més estrictes mesures de seguretat de bioseguretat i biocontenció.

L’Institut Català de la Salut a Girona vol agrair la predisposició desinteressada i l’acompanyament tecnològic que ha rebut en tot moment d’HIPRA, que a banda de cedir els seus espais i equipaments, ha posat a disposició part del seu personal tècnic  per fer front a la pandèmia.