innovació

El centre acull dues jornades del Grup Interdisciplinari de Professionals Vinculats amb la Salut (GIPS), que té com a objectiu difondre com la tecnologia i els nous perfils professionals s’estan incorporant als hospitals La primera de les sessions (22 de febrer) tractarà sobre tecnologies SMART per a unitats de cures intensives i quiròfans, mentre que la segona (21 de març) es dedicarà a les possibilitats de l’enginyeria biomèdica als centres sanitaris

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta serà l’escenari de dues sessions organitzades pel Grup Interdisciplinari de Professionals Vinculats amb la Salut (GIPS) enfocades a destacar com la connectivitat entre equipaments mèdics, l’ús de les dades i l’enginyeria biomèdica s’estan incorporant als centres sanitaris. En concret, la primera sessió, programada per al dijous 22 de febrer (11:30 h), posarà el focus en la tecnologia SMART per a unitats de Cures Intensives i quiròfans, mentre que la segona (21 de març) estarà dedicada a l’enginyeria biomèdica i els nous perfils sanitaris que s’hi vinculen.

Aquestes  sessions s’engloben dins del cicle Cafè GIPS, impulsat pel Consell de Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC) com un espai de relació i d’intercanvi d’idees entre professionals de la medicina amb aquells de disciplines científiques i tècniques que, malgrat que no són estrictament mèdiques o assistencials sanitàries, tenen cada dia més incidència a l’hora d’establir diagnòstics o tractaments. L’assistència, per tant, està oberta als perfils sanitaris més tradicionals (medicina, infermeria, farmàcia) i a aquells que s’hi incorporen (enginyers biomèdics, titulats en Biomedicina o bioinformàtics).

La presència del Cafè GIPS a la sala d’actes del Trueta serà la primera del grup fora de la demarcació de Barcelona i reflecteix “la voluntat de fomentar aquesta relació interprofessional arreu del territori”, com indica Georgina Vidal, doctora en Ciències, enginyera Biomèdica i coordinadora del Grup de Treball Cafè GIPS.

En la reunió del 22 de febrer es destacarà com les tecnologies SMART s’estan incorporant a les unitats de Cures Intensives i als quiròfans. “El concepte SMART incideix principalment en la connectivitat entre equips i l’extracció de dades que ajuden a millorar els processos dins d’aquests espais”, explica Vidal. Aquesta connectivitat va més enllà d’un espai concret de les UCI o dels quiròfans, i també suposa una millora significativa en processos de gestió i seguiment dels usuaris, tant pel que fa als pacients com dels familiars. En aquest àmbit, des de mitjan 2022, les àrees quirúrgiques dels hospitals Trueta i Santa Caterina de Salt disposen d’un sistema de localització a temps real que permet als familiars estar informats a través del telèfon mòbil de l’evolució del pacient des que aquest accedeix a l’Àrea. Aquesta evolució es registra  mitjançant un braçalet dotat d’un dispositiu anomenat tag bluetooh que es lliura a cada pacient.

La visió interdisciplinària que volen transmetre les sessions del GIPS ja es veurà reflectida en la cita del 22 de febrer, en la qual, a banda d’enginyers i professionals clínics, tindrà com a ponent l’arquitecte Lluís Cantallops, que desenvolupa projectes d’espais adaptats a les noves necessitats hospitalàries, les quals ja tenen presents les especificacions que demana la tecnologia SMART.

Pel que fa a la sessió del 21 de març, posarà en relleu com l’enginyeria biomèdica està donant suport a l’activitat clínica. Es tracta d’una de les branques de l’enginyeria que més projecció ha experimentat els darrers anys i desenvolupa tecnologies vinculades als equipaments mèdics, la biomecànica, els biomaterials o els sistemes d’informació en l’àmbit de la Salut. La seva incorporació es dirigeix a la millora dels mètodes de prevenció, diagnòstic i tractament dels pacients. “L’enginyeria biomèdica té una mirada molt àmplia, que inclou especialitats com l’enginyeria d’equipaments mèdics, el disseny de solucions digitals o la modelització en 3D, que cada vegada té més vigència en l’àmbit de la fabricació de pròtesis”, incideix Georgina Vidal. Altres avenços importants vinculats a aquesta branca de l’enginyeria es relacionen amb l’evolució dels equips de simulació d’intervencions, progressivament amb més realisme gràcies a les imatges en 3D.

Als centres hospitalaris, l’enginyeria biomèdica està representada principalment al Servei d’Electromedicina, que és l’encarregat de donar assistència tècnica pel que fa al manteniment i la gestió dels equipaments assistencials i dels elements perifèrics que els permeten funcionar. Actualment, però, s’estan identificant noves necessitats en altres serveis hospitalaris.

    

L’aparell, que en substituirà un que va ser adquirit el 2006, ha suposat una inversió de més d’un milió d’euros
Aquest any 2019 els professionals de l'Àrea d’Intervencionisme han fet més de 1.600 tractaments 

Aquesta setmana s’ha posat en marxa a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta un nou equipament d’alta tecnologia per a la realització d’intervencionisme endovascular, el qual ha suposat una inversió d’1.167.790 euros, a més de prop de 18.000 euros en obres per a l’adequació de la sala als requeriments del nou aparell. Aquest equipament en substitueix un d’adquirit l’any 2006 i que havia quedat obsolet.

Aquest aparell, un sofisticat angiògraf, serveix per realitzar angiografies per intervencionisme endovascular, és a dir, procediments mínimament invasius guiats per imatges. Aquesta prova permet obtenir informació molt precisa sobre l’estat dels vasos sanguinis: s’introdueix un catèter molt petit dins l’artèria o la vena del pacient que es vol estudiar, a través del qual s’injecta líquid de contrast. Al mateix temps que el líquid circula per les artèries es veu la imatge en directe, com una pel·lícula de vídeo, fet que permet conèixer com circula la sang a l’organisme.

En general, el nou equipament permet treballar amb major qualitat, facilitat i eficàcia que l’aparell que substitueix. Un dels múltiples avantatges és la capacitat de realització dels estudis en menys temps i amb més resolució de la imatge. Això es deu al fet que l’equipament compta amb un monitor molt més gran, que permet una millor visualització de les imatges, amb més resolució i una escala de grisos més àmplia. La imatge d’aquest monitor es pot subdividir, de manera que permet visualitzar al mateix temps el mapa vascular i una imatge de l’observació en directe (es pot veure com es navega amb els dispositius que s’introdueixen dins del pacient) o referències òssies ―una versatilitat que és molt útil en el cas dels ictus i de les implantacions de stents carotidis.

Integrat a un aparell de tomografia computada

El nou aparell permet guiar els procediments d’intervencionisme tant per l’observació en directe, com per tomografia computada (TC) i per ecografia. Això es deu al fet que el nou aparell està integrat a un equip de TC a la mateixa sala, cosa que permet obtenir més informació als professionals, els quals poden realitzar el  maneig i el tractament de manera més ràpida, a la mateixa sala d’angiografies sense la necessitat de realitzar una TC prèvia, amb la reducció de temps per realitzar el tractament que això implica. També cal remarcar la capacitat de poder realitzar reconstruccions 3D dels estudis realitzats dintre de la mateixa de la sala.

Els professionals disposen ara de pantalles tàctils (similars a una tauleta [tablet]) que eviten que hagin de sortir de la sala per valorar la imatge i manipular-la, tal  com passava fins ara, amb la millora qualitativa i de temps que això suposa.

El nou equipament també disposa d’aplicacions específiques per a oncologia, que permeten una millor detecció i precisió en la realització del tractament percutani en patologia tumoral. Per exemple, facilita la identificació dels vasos que nodreixen els tumors i la guia de les embolitzacions dels tumors de manera molt més selectiva.

El monitoratge del pacient durant el procediment terapèutic també millora notablement en relació amb l’equipament anterior, ja que la pantalla és de dimensions més grans i disposa d’un sistema de visualització continuada de tots els paràmetres de monitoratge (constants vitals del pacient, pressió arterial...). També permet col·locar millor el pacient quan es realitza la sedació anestèsica durant el procediment.

Finalment, és també molt important la capacitat de realització dels procediments amb menor dosi d’irradiació, tant per als pacients com per als professionals. Així, el nou aparell permet fer un zoom digital sense necessitat d’incrementar la irradiació. També està equipat amb un programari que gestiona la dosi radiològica de cada procediment.

Els tipus de tractaments que s’hi realitzen

La sala d’intervencionisme endovascular és utilitzada per professionals del servei de Radiologia, del servei de Neurologia i del servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular, amb col·laboració de professionals del servei d’Anestesiologia i del servei de Protecció Radiològica, a més d’infermeria especialitzada.

Aquest angiògraf d’última generació és utilitzat per realitzar embolitzacions d’hemorràgies agudes (postquirúrgiques, produïdes per traumatismes, digestives i les expectoracions de sang procedent de les vies respiratòries), tractaments d’obstruccions vasculars (angioplàsties i implants de stents), d'aneurismes arterials i trombectomies mecàniques en infarts cerebrals aguts, entre altres. Durant aquest any 2019, els professionals de l'Àrea d’Intervencionisme han realitzat més de 900 procediments de radiologia intervencionista del cos (com ara embolitzacions de sagnat agut), més de 500 procediments de cirurgia endovascular i més de 200 procediments de neurointervencionisme, amb uns resultats molt satisfactoris.