Nefrologia

Un total de 92 pacients estan fent diàlisi peritoneal, 393 fan hemodiàlisi i un total de 658 han requerit un trasplantament de ronyó

Avui, 10 de març, se celebra el Dia Mundial del Ronyó. S’estima que un 10 % de la població adulta pateix algun tipus d’insuficiència renal, és a dir, a la Regió Sanitària Girona hi ha unes 85.000 persones que tenen algun tipus de malaltia renal. En la població de més de 60 anys, el percentatge s’eleva al més del 20 %, i és molt més freqüent entre la població amb diabetis i/o pressió arterial elevada, on s'arriben a xifres del 35-40 %.

Si la insuficiència renal no es tracta pot arribar a ser mortal, per tant, és molt important una detecció precoç que permeti l’atenció i el maneig de la patologia, per tal d’ajudar a prevenir la morbiditat i la mortalitat que té associada. Quan els ronyons funcionen per sota del 60 % de les seves possibilitats, es considera que el pacient té una malaltia renal crònica i quan funcionen menys del 10 %, que  pateix una insuficiència renal avançada i que cal plantejar un tractament que substitueixi la funció que fan. És en aquest cas que els pacients han de fer diàlisi o, fins i tot, sotmetre’s a un trasplantament. A la demarcació de Girona hi ha un total de 1.159 persones diagnosticades d’insuficiència renal crònica avançada.

Aquests pacients amb malaltia renal crònica avançada que reben el tractament de diàlisi, el poden fer en un centre hospitalari mitjançant teràpia d’hemodiàlisi (la majoria de casos) o a casa (que és el que anomenem diàlisi peritoneal).

La diàlisi és el conjunt de tècniques que permet eliminar substàncies tòxiques estranyes presents a la sang o substàncies tòxiques pròpies, retingudes en excés, a conseqüència de la fallida del funcionament dels ronyons ―ja sigui sobtada o produïda al llarg de temps. És, per tant, un conjunt de tècniques vitals, perquè permeten sobreviure amb una qualitat de vida acceptable. La majoria de pacients fan diàlisi als hospitals o centres que ofereixen aquest servei.

La diàlisi peritoneal (DP) és un tractament molt senzill que no requereix l’ús d’equips tècnicament gaire avançats. Tan sols es diferencia de l’hemodiàlisi clàssica, la que es realitza als hospitals, en què la sang es tracta sense sortir del cos pel fet que el líquid de diàlisi s’introdueix a l’abdomen a través d’un catèter que s’ha implantat quirúrgicament. La DP permet als pacients seguir el tractament des de casa seva, cosa que evita desplaçaments i preserva al màxim la seva intimitat.

En aquest moment, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta fa el seguiment de 80 pacients que fan DP a domicili, nombre que el situa com a capdavanter a Catalunya en aquesta teràpia. També controla 8 pacients que realitzen hemodiàlisi domiciliària, una innovadora tècnica que permet aquesta teràpia hospitalària a casa.

Tant la DP com fer l’hemodiàlisi domiciliària compten amb excel·lents resultats clínics i permeten als pacients mantenir la seva independència, les activitats diàries i suposen un índex més gran de pacients actius laboralment.

A la Regió Sanitària Girona també hi ha un total de 658 persones a les quals s’ha fet un trasplantament de ronyó. Aquest està indicat quan l’estat del pacient és bo i els avantatges del tractament superen els riscos que comporta qualsevol operació quirúrgica. Aquesta intervenció suposa, d'una banda, una millora important pel que fa a la qualitat de vida i l’autonomia dels pacients ―ja que deixen de dependre de la màquina de diàlisi― i, de l'altra, un augment de la supervivència ―perquè eviten moltes de les complicacions que apareixen amb la diàlisi a llarg termini. En general, després d’un mes del trasplantament, els pacients poden fer una vida plenament normal i hauran de prendre sempre medicació per evitar qualsevol forma de rebuig.
 

És la primera Unitat específica d’aquesta malaltia a la Regió Sanitària i dona suport a l’atenció primària i als hospitals comarcals de la demarcació

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta disposa des de fa dos anys de la primera Unitat d’Hipertensió de la Regió Sanitària Girona, una unitat assistencial creada dins del Servei de Nefrologia de l’Hospital. La hipertensió arterial és la malaltia més prevalent al món i el principal factor de risc cardiovascular. La Unitat va néixer amb l’objectiu de controlar els pacients amb una afectació més greu i de donar suport a l’atenció primària, que és  l’àmbit on es diagnostiquen i controlen la major part de pacients i on es realitzen amb freqüència i amb molta efectivitat diverses proves d’avaluació dels nivells d’hipertensió dels pacients, però que, en ocasions, necessita suport instrumental per dur a terme un control millor i la individualització dels tractaments.

Els professionals de la Unitat, formada per nefròlegs i infermeria del Servei de Nefrologia, també donen servei a altres serveis hospitalaris del Trueta i als hospitals comarcals del territori, en els casos en què els pacients amb hipertensió no responen als tractaments convencionals, així com en aquells pacients que necessiten més proves diagnòstiques per ajustar els tractaments o que presenten un compromís greu d’afectació d’algun òrgan.

Es calcula que entre el 30 i el 35 % de la població és hipertensa i, per tant, que té un risc especial de patir malalties cardiovasculars ―com ara insuficiència cardíaca, infart agut de miocardi, vessament cerebral o afectacions nefrològiques que necessitaran diàlisi. Un dels principals perills de la hipertensió és que en la majoria de casos no presenta símptomes, de manera que els pacients  poden desenvolupar problemes cardíacs, cerebrals o renals sense ser-ne conscients.

La nova unitat està dotada d’un seguit d’instruments que permeten avaluar de manera més exacta i profunda l’estat d’aquests pacients. Un d’ells és el monitoratge ambulatori de la pressió arterial (MAPA), una prova que la Unitat d’Hipertensió de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta ha realitzat 833 vegades en aquests dos anys. També de la mà dels professionals d’infermeria, tant en la pràctica de proves com en les visites, s’han fet 488 ecografies de Doppler renals, que són exploracions per detectar el nivell de tapament de les artèries del ronyó. Amb l’objectiu de valorar els riscos individuals i definir objectius terapèutics personalitzats també s’han fet 262 ecografies de l’artèria caròtida i 298 proves anomenades Índex turmell-braç (ITB), que permeten valorar l’afectació de la hipertensió a les extremitats inferiors.

En moltes ocasions, la intervenció de l’equip passa per fer una avaluació completa dels pacients i lliurar els informes als professionals de medicina  d’atenció primària o als d’altres serveis hospitalaris, i per donar suport en tot moment al procés diagnòstic i al tractament. No obstant això, hi ha pacients que per la seva complexitat són visitats i seguits directament a la Unitat.

En total, a la Unitat d’Hipertensió s’han realitzat més de dues mil exploracions a 154 pacients, als quals també se’ls imparteix educació sanitària per tal de fer-los partícips del procés terapèutic de la seva malaltia.

El Dr Pere Torguet, de la Unitat d'Hipertensió, fent una ecografia a un pacient