RSC

Es crearà un equip d’experts, ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que estarà format per professionals de pediatria i treball social de l’Institut Català de la Salut i professionals de psicologia i psiquiatria de l’Institut d’Assistència Sanitària 

El Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies han presentat aquest matí a Girona el nou ‘Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut’, que actualitza el que estava vigent des de 2008. Una de les novetats del document consisteix en ampliar el paper dels professionals d’atenció primària i comunitària en la prevenció i la detecció d’aquesta problemàtica. Per això, se’ls dona eines en la seva actuació per ajudar a evitar situacions de maltractament i a diferenciar què és un maltractament i què no, reduir el marge d’interpretació subjectiva i afavorir la detecció i notificació de casos.

Un dels avenços del protocol és la voluntat d’evitar la victimització secundària dels infants i adolescents, sense caure en l’infradiagnòstic, per exemple evitant la repetició de les diligències que es practiquen en aquests casos i actuant, en general, amb mínima intervenció, amb rapidesa i amb especialització, de manera que no es prolongui de manera innecessària el seu patiment.

En l’elaboració del protocol han col·laborat més d’una seixantena de professionals de diferents disciplines i nivells assistencials de Catalunya, a més de professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per la seva banda, el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han reordenat el model d’atenció tenint en compte les necessitats i expectatives actuals, amb una visió integral que potencia el nivell d’atenció primària comunitària –inclosa l’atenció a la salut mental- i els serveis d’urgència dels hospitals de referència.

El protocol contempla la necessitat de crear equips d’experts. En aquest sentit, a la Regió Sanitària de Girona, l’Equip Funcional d’Experts en abusos sexuals i maltractament greu estarà ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i estarà format per professionals de diferents disciplines: pediatria, treball social, psicologia, psiquiatria, amb suport d’infermeria pediàtrica i un administratiu. Aquest Equip s’encarregarà de fer el diagnòstic sanitari i el tractament inicial i d’assessorar els professionals de primària i dels hospitals comarcals. Aquest Equip, que començarà a ser operatiu al 2020, s’integrarà a la Unitat d’atenció integrada que desplegarà més endavant la DGAIA al nostre territori.

El protocol contempla la formació i sensibilització dels professionals sanitaris. D’una banda, els integrants de l’Equip Funcional d’Experts, que rebran una formació específica i a fons, i de l’altra la resta de professionals sanitaris, amb especial èmfasi en els d’atenció primària, per tal que coneguin el protocol, les mesures preventives a aplicar, els criteris de detecció dels possibles casos de maltractament i abusos sexuals a la infància, com actuar davant d’aquestes situacions, quins circuits s’han establert i com es treballa la recuperació de l’afectat. 

A nivell de Catalunya, s’està desenvolupant un apartat a l’eCAP (la història clínica informatitzada d’atenció primària) que permetrà als professionals d’atenció primària introduir dades d’infants atesos amb indicadors de risc de maltractament. Aquestes dades es connectaran amb el Registre Unificat de Maltractaments Infantils de Salut (RUMI salut), que des del 2009 permet recollir informació de casos atesos als hospitals de Catalunya amb servei de pediatria, ginecologia i obstetrícia.

Així mateix, per facilitar que els professionals recullin la informació de forma més estructurada s’han dissenyat tres models de documents: la fitxa de notificació de situació de risc o desemparament infantil dels serveis de salut, l’informe d’atenció sanitària, i el comunicat judicial; tots tres models s’incorporaran als sistemes dels diferents dispositius sanitaris, que es nodriran progressivament de les dades de les pròpies històries clíniques de cada nivell assistencial.

Proactivitat dels professionals i valoració integral dels casos

 La visió positiva i preventiva tracta d’anticipar-se al problema i estimular el bon tracte de l’infant i l’adolescent en la seva màxima amplitud per, d’aquesta manera, no haver de resoldre les conseqüències d’una negligència en la seva atenció. Així doncs, per tal de contribuir a la reducció o eradicació de casos nous abans que el problema es presenti, cal implementar mesures preventives per donar suport i apoderament a les famílies perquè fomentin el bon tracte.

La detecció de qualsevol tipus de maltractament (físic, psicològic o emocional, per negligència o abandonament, abús sexual, etc.) requereix d’una actitud proactiva per part dels agents implicats i la seva valoració final com a tal ha de ser fruit d’un estudi global, que uneixi les visions sanitàries i psicosocials. El protocol, per exemple, apunta indicadors de sospita –en infants i adolescents, però també en pares, mares i tutors- per avaluar si s’està davant d’un cas de maltractament i estableix quines actuacions (proves, exploracions físiques, entrevistes) i tractaments s’han de seguir en funció de la gravetat dels fets.

A més, d’una banda, el protocol dedica un apartat específic per al maltractament prenatal, el que té lloc quan no s’ofereix al fetus totes les atencions que li calen; és a dir, quan una gestant, per exemple, s’alimenta de forma deficient, consumeix drogues, està en una situació de vulnerabilitat o està sent maltractada, tal i com es recull en el protocol de violència masclista.

De l’altra, la guia també recomana actuacions per detectar el maltractament en nadons. En aquest sentit, s’entén que un moment de gran vulnerabilitat són aquests primers mesos de vida, sobretot si es tracta del primer fill o filla. Llavors, diversos factors poden generar frustració en els progenitors, un fet que sumat al desconeixement del risc que pot suposar sacsejar un nadó, pot generar situacions que posin en greu risc la seva vida. Per això, es recomana fer cerca activa de signes de fatiga dels progenitors i fer consell preventiu sobre el sacseig des dels serveis de neonatologia dels hospitals i de forma coordinada amb els centres d’atenció primària.

Per últim, el protocol també vetlla per protegir els professionals sanitaris que, sovint, viuen situacions d’estrès emocional important en atendre infants o adolescents que pateixen o estan en risc de patir un maltractament. En aquest sentit, es remarca la necessitat que les entitats proveïdores on presten servei els professionals els garanteixin recursos i condicions de treball que els facin sentir segurs per a actuar com correspongui.

Des d’aquest mes es realitzen trombectomies mecàniques de manera regular, tot i que fa un any que es van començar a fer

Aquest any se n’han fet 36, amb uns resultats molt satisfactoris

Professionals dels serveis de Neurologia i de Radiologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta han començat a fer de manera regular tractaments amb teràpia endovascular (trombectomies mecàniques) a pacients que han patit un ictus isquèmic agut amb oclusió arterial de gran vas per un trombe. Aquest procediment consisteix en la introducció d’un catèter en una artèria del pacient per arribar fins al coàgul que l’obstrueix –i que ha produït l’ictus– i poder-lo extreure. Malgrat que aquest procediment es va començar a fer de manera puntual l’octubre de l’any passat, des d’aquest mes el procediment es fa de manera continuada, en horari de 8 a 20 h de dilluns a divendres. Si es produeix algun cas fora d’aquest horari, el pacient haurà de continuar essent derivat a algun centre de Barcelona, tal i com es feia amb tots els casos que hi havia fins que es va iniciar l’activitat al Trueta.

Aquests procediments es fan en una sala equipada amb tecnologia específica: la sala de radiologia intervencionista. Des del 3 d’octubre de 2018, dia en què es va atendre el primer cas al Trueta, que era també el primer pacient tractat amb teràpia endovascular fora de la demarcació de Barcelona, han entrat a la sala de radiologia intervencionista un total de 41 pacients, dels quals a 37 se’ls ha fet una trombectomia mecànica. En el 86 % dels casos s’ha aconseguit una recanalització arterial i s’ha pogut extreure el trombe que ocloïa el vas. El 29 de setembre passat es va estrenar el nou horari del servei, 12 hores diàries de dilluns a divendres, cosa que converteix el Trueta en l’Hospital de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona amb un horari de cobertura més gran.

L’ampliació de la carta de serveis amb l’assoliment d’aquest tipus de procediments fa que el Trueta, el centre de referència d’ictus a la Regió Sanitària Girona, pugui assumir actualment qualsevol patologia isquèmica cerebral. S’estima que, amb aquesta ampliació horària, es realitzaran uns 70-80 tractaments amb teràpia endovascular a l’any, i que uns 50 casos hauran de continuar sent derivats a Barcelona, atès que han succeït de 20 h a 8 h o en cap de setmana.

Comparat amb la resta de centres que realitzen aquest tractament endovascular de l’ictus isquèmic agut, durant l’any 2019 el Trueta és l’Hospital de Catalunya amb els millors resultats pel que fa al temps transcorregut entre la punció i la recanalització arterial; és a dir, el temps transcorregut entre l’inici del tractament i l’extracció efectiva del trombe. Així, al Trueta aquest procediment tarda una mitjana de 37 minuts, mentre que la mitjana de Catalunya és de 50 minuts. A més a més, l’accés a aquesta teràpia des de l’inici dels símptomes és de 169 minuts, per sota de la mitjana de Catalunya que és de 190 minuts.

Per a l’inici d’aquest procediment ha estat clau la incorporació de la realització d’arteriografies cerebrals al Trueta, a finals de 2017, que va obrir la porta a la possibilitat de poder fer neurointervencionisme. També ha estat necessari formar professionals del Servei de Neurologia en neurointervencionisme. Actualment, el Trueta compta amb dos intervencionistes especialitats en el tractament endovascular de l’ictus isquèmic. La realització d’aquests procediments va a càrrec d’equips formats per un professional de neurologia i un de radiologia especialitzats en neurointervencionisme, amb la col·laboració del Servei d’Anestèsia i de professionals d’infermeria especialitzada del Servei de Radiodiagnòstic amb formació especifica.

Commemoració del Dia Mundial de l’Ictus

Demà, 29 d’octubre, es commemora el Dia Mundial de l’Ictus i, com és habitual en els darrers anys, professionals del Trueta han avançat a avui la celebració. Un any més, han fet formació sobre la malaltia i han realitzat ecografies de Doppler per comprovar l’estat de les artèries de tothom qui hi ha estat interessat. En total, s’han realitzat 117 proves, el resultat de les quals pot indicar un factor que predisposi a patir la malaltia. Professionals d’infermeria també han mesurat la pressió arterial i la glucèmia a qui ho ha volgut i s’han donat recomanacions de mesures preventives, com són fer exercici físic moderat, mantenir una dieta sana i equilibrada baixa en sal i greixos, i evitar de fumar.

A més, aquest any, la Unitat d’Ictus de l’Hospital en col·laboració amb l’Associació d’Ictus de Girona i l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona han organitzat avui tallers de ioga, d’origami, de disfàgia i del mètode Ronney Gardiner per a pacients que han patit un ictus, a més de la conferència “La Música com a eina terapèutica: el ritme per al cos i les cançons per al llenguatge. Experiències d'una Unitat Neurològica Integral", a càrrec de Samira González, fisioterapeuta de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona.

L’ictus, segona causa de mort i primera d’invalidesa

Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. Cada any, 1.700 gironins pateixen un infart cerebral, i només el 50 % arriben a l’Hospital dins les primeres sis hores des de l’inici de l’afectació. Els signes que ens han de fer pensar en un probable ictus i demanar ajuda sanitària immediatament (trucant al 061) són la pèrdua de força o de sensibilitat de manera sobtada a la cara, un braç i/o una cama d’un costat del cos; la pèrdua sobtada de visió d’un ull; la dificultat per parlar o entendre, i un intens i sobtat mal de cap.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la malaltia cerebrovascular representa la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en els adults dels països occidentals. A l’Estat espanyol és la primera causa de mortalitat entre les dones i representa el principal motiu d’incapacitat, ja que la majoria de pacients pateix seqüeles que, en el 40 % dels casos, els inhabiliten per fer les seves activitats quotidianes. Cal tenir present que un de cada sis ictus ocorren en persones joves. Des dels punts de vista sanitari i econòmic, l’ictus és una afectació de primera magnitud. Representa el 70 % del total d’ingressos de caràcter neurològic i suposa al voltant d’un 5 % de la despesa sanitària. No obstant això, hi ha dades esperançadores, ja que en els darrers anys la mortalitat ha disminuït gràcies als treballs de prevenció i detecció precoç, així com a les millores en l'atenció hospitalària als pacients en les unitats d'ictus i al desenvolupament de tractaments aplicats durant les primeres hores, com la trombòlisi i els nous procediments d'extracció de trombes.

L’Hospital Trueta és el centre de referència pel que fa al tractament de l'ictus a la Regió Sanitària Girona. El Servei de Neurologia atén més de 1.300 ictus cada any, dels quals necessiten ingressar a la Unitat d’Ictus més de 600 pacients. Un 70 % d’aquests pacients són autònoms al cap de tres mesos. Els fàrmacs recanalitzadors són els que han mostrat ser més eficaços en el tractament de l’infart cerebral en les primeres hores, i a l'Hospital Trueta s'administren de forma habitual. Aquest tractament consisteix en l’intent de dissolució o extracció del trombe que ha clos l’artèria i que dificulta la correcta circulació cerebral. El tractament es pot realitzar als pacients en qui no té contraindicació i que arriben als centres hospitalaris dins les primeres 3-6 hores següents a l’inici dels símptomes de l’ictus; en casos seleccionats, fins a les 9-24 hores posteriors. El subministrament d’aquest tractament permet que en el 51 % dels casos els pacients siguin asimptomàtics al cap de 3 mesos d’haver patit l’infart cerebral. És molt important insistir que, com més aviat aconsegueixi arribar el pacient a l'Hospital, més gran és la probabilitat que pugui ser tractat i que pugui recuperar-se.

La sala de radiologia intervencionista durant la realització d'una trombectomia mecànica a un pacient que havia patit un ictus isquèmic.

En aquestes dues imatges, podem veure com queda afectada la circulació arterial arran d'un ictis isquèmic i com es recupera després del tractament endovascular.

Imatges dels actes dels professionals del servei de Neurologia realitzant ecografies de doppler i donant consells de salut, avui al vestíbul del Trueta.

  

Per cada client que visiti l’establiment de Girona Nord del 14 al 20 d’octubre, König donarà 1 euro per ajudar a millorar l’atenció als infants ingressats a l’Hospital

Del 14 al 20 d’octubre de 2019, totes les consumicions que es facin al restaurant König Girona Nord seran solidàries. I és que, per cada client que visiti l’establiment del carrer Font de l'Abat durant aquesta setmana, König destinarà 1 euro al Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

D’aquesta manera, l’empresa de Girona se suma a la campanya ‘Fes+Trueta’ que va néixer l’any 2017 amb la finalitat d’apropar el Trueta a la societat  gironina i de facilitar que tothom qui ho vulgui pugui col·laborar activament en el seu creixement, ja sigui a través de donacions econòmiques directes i donacions de material o bé organitzant activitats solidàries a favor de l’Hospital, com en aquest cas.

L’acció solidària de König ―que tindrà lloc des del dilluns 14 d’octubre fins al diumenge 20 d’octubre, ambdós inclosos, en horari de 9 del matí a 12 de la nit― vol animar tothom a acostar-se al local de Girona Nord per esmorzar, dinar, sopar, prendre un cafè o un refresc i ajudar així a fer un Hospital Trueta encara millor per als més petits.

Pediatria de l'Hospital Trueta és el servei de referència de les comarques de Girona per a l’assistència sanitària especialitzada de mitjana i alta complexitat de la població pediàtrica de 0 a 14 anys. Disposa d’una unitat neonatal, una àrea de cures intensives i una de cures intermèdies pediàtriques. Cada any ingressen prop d’un miler d’infants a la planta de Pediatria, dels quals uns 200 passen per la Unitat de Cures Intensives de Pediatria. A més, les Urgències de Pediatria atenen cada any uns 15.000 nens i nenes. A la Unitat de Neonatologia s’hi atenen entre 350 i 400 nadons cada any.

El Servei de Pediatria del Trueta compta amb les especialitats de cardiologia, infectologia, immunodeficiències, pneumologia, al·lèrgia, gastroenterologia, nefrologia, reumatologia, endocrinologia, nutrició i neurologia. Disposa, a més, de gabinets de proves de funció respiratòria i al·lèrgia, proves funcionals d’endocrinologia i bombes d’insulina, toxina botulínica i endoscòpia digestiva.

König és una empresa familiar que va obrir el seu primer local al centre de Girona l’any 1973. Avui compta amb vuit establiments a la província de Girona, dos al centre de Barcelona i un a Vic. En el marc de la seva política de responsabilitat social corporativa col·labora habitualment en causes solidàries vinculades a entitats públiques i fundacions sense ànim de lucre.

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en circulació, aquest mes de setembre, els primers vehicles de la nova flota 100% sostenible. Actualment, 12 cotxes elèctrics ja s’usen per atendre urgències domiciliaries nocturnes a Barcelona ciutat. Durant els propers quatre mesos, l’ICS rebrà la resta de vehicles fins arribar a les 344 unitats que es van adjudicar en el concurs, de 12.316.583 euros, i que també inclou la instal·lació i manteniment de 230 punts de càrrega. A la Gerència Territorial de Girona està previst que arribin 38 vehicles, que s'utilitzaran principalment per a l'atenció primària, per fer domicilis, així com pels CUAP i el PADES. De la flota que arribarà, un total de 26 cotxes es destinaran a substituïr els que ja hi havia, mentre que 12 aniran a centres on fins ara no hi havia vehicle o per incrementar la dotació actual.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha presentat avui aquesta nova flota en un acte al CAP Drassanes de Barcelona, en què ha ressaltat que “la mobilitat sostenible està absolutament lligada amb la salut de les persones i és tambe per a la salut que fem aquest canvi”. La consellera ha afegit que es tracta d“un gran canvi en com ens organitzem tenint en compte l'eficiècia energètica, que és un compromís clau del Govern”.   Per la seva part, el director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, ha destacat que “els vehicles que avui presentem són una eina imprescindible per a una bona colla dels nostres professionals. En el procés de disseny del projecte hem parlat amb els professionals que els utilitzen i hem escoltat les seves necessitats”. Argimon ha subratllat, també, que aquests vehicles els permetrà fer una millor assistència. “Ens permeten portar l’activitat assistencial directament als ciutadans, i, a partir d’ara, ho farem millor i de forma més sostenible amb uns vehicles que facilitaran la feina”, ha reblat el director gerent de l’ICS.    Nova flota sostenible   Del total de vehicles, 218 cotxes són elèctrics, un 63% del total. Gràcies a aquest projecte, la Generalitat assoleix l’objectiu marcat per a l’any 2022 d’instal·lació de punts de càrrega. En aquells punts on s'arribi a acords amb els ajuntaments, aquests punts es duplicaran i podran ser usats per tota la ciutadania.   Anualment, els vehicles de l’ICS fan 4,4 milions de quilòmetres, més de 12.000 al dia. Quilòmetres recorreguts per atendre urgències d’atenció primària, hospitalització a domicili o per a transport intern.   En la nova flota hi ha vehicles compactes urbans, turismes, furgonetes i fins i tot vehicles tot camí per aquells territoris que així ho necessiten. En aquest sentit, en aquells casos on les característiques dels serveis ho requereixen, la flota elèctrica es complementa amb models híbrids o de gas.   Cotxes més ecològics, menys emissions a l’atmosfera   En xifres absolutes, gràcies a aquest canvi a gran escala, es deixaran d’emetre 12.000 tones anuals de CO₂ a l’atmosfera, un volum que equival a les emissions anuals de 1.000 llars. L’aposta pel respecte pel medi ambient també té impacte com a mesura de salut, ja que l’evidència científica vincula la contaminació atmosfèrica urbana com un dels factors més perjudicials per a la salut de la població.   Què inclou la licitació?   El contracte d'arrendament inclou la gestió continua de la flota, el manteniment integral, les reparacions, la substitució dels pneumàtics, la subscripció de l'assegurança, l'assistència en carretera les 24 hores del dia i les despeses de matriculació i càrregues impositives i fiscals corresponents.   Tots els vehicles tenen un localitzador GPS per fer-ne un seguiment de forma continuada. D’aquesta manera, es monitoritza l’estat del vehicle, com per exemple les distàncies recorregudes, la càrrega de les bateries, la disponibilitat de combustible o la detecció automàtica d’avaries.   Els profesionals que utilitzin aquests vehicles ja estan rebent formació específica i en tècniques de conducció energèticament eficient.   L’ICS, camí a la sostenibilitat: mobilitat, energia i gestió de residus   La nova flota de vehicles i les accions per promoure una mobilitat més sostenible a nivell individual s’emmarquen dins el Pla de responsabilitat social corporativa de l’ICS, que cerca l’impuls de mesures que repercuteixin positivament en la ciutadania, en l’organització i els seus treballadors i treballadores. Entre elles, l’ús racional dels recursos naturals i la implantació d’accions sostenibles amb impacte positiu directe en la salut.   L’ICS també compta amb una política ambiental que recull el compromís de la institució per ser referent en la inclusió de l’estratègia ambiental en tots els centres. Algunes de les accions més destacables són les següents:  

• El 100% de l’energia que consumeixen els centres de l’ICS és energia verda. Actualment, el consum elèctric anual de tots els centres de l’organització correspon a un volum similar al de 800.000 bombetes enceses les 24 hores durant tot un any. En aquesta línia, i per fer-ne un ús més responsable, els centres disposen de sistemes de control per detectar ineficiències. En el darrer any, la despesa ha baixat un 4% gràcies a aquestes indicacions de monitorització. L’objectiu és continuar amb una progressiva reducció dels consums d’aigua i energia amb un objectiu de rebaixar-los un 10%. També es treballa  per millorar, progressivament, la climatització dels centres. El 40% del consum elèctric de l’ICS correspon als sistemes de climatització.
• Impuls de l’autoproducció d’energia, amb plans per introduir l’energia fotovoltaica i, fins i tot, l’eòlica. Segons diversos estudis, els centres d’atenció primària, podrien autogenerar-se una quarta part de la seva energia amb plaques solars. I, el retorn de la inversió, seria en 8-10 anys.
• Aposta per a una millor gestió dels residus. Pel que fa a la gestió dels residus, s’han posat en marxa diferents iniciatives d’economia circular per promoure la disminució d’entrada de materials i de generació de residus. També es promou de forma activa la reducció d’embalatges, gots de plàstic i paper. Pel que fa al paper, bona part del que s’utilitza (el 84%) ja és reciclat. Per disminuir-ne el consum, l’organització ha posat en marxa un grup de treball per avaluar en quines accions no cal imprimir documentació.

La campanya, que es duu a terme amb col·laboració amb l’AECC Catalunya contra el Càncer, va començar l’1 de juny i s’allargarà fins el 16

L’últim dia, es traslladarà l’exposició al mercat, on professionals mèdics i d’infermeria explicaran els motius per fer-se la prova de detecció precoç

Des de l’1 de juny i fins el 16 de juny, el Centre d’Atenció Primària de Figueres acollirà una exposició cedida per AECC Catalunya contra el Càncer per  conscienciar la ciutadania de Figueres de la importància de participar en el Programa de Cribratge de Càncer de Còlon i Recte (PCCCR), que el CatSalut va començar a implantar a la ciutat el mes de gener passat. En aquests mesos només s’han apuntat al programa el 24% de la població convidada, una xifra lluny de la participació aconseguida en les altres àrees bàsiques de salut de la Regió Sanitària de Girona on s’ha implantat fins ara, que és del 40%. L'AECC és una organització no lucrativa, privada i declarada d'utilitat pública, que prta 63 anys treballant en la lluita contra el càncer. L'entitat, està integrada per pacients, familiars, voluntaris i professionals, que treballen per prevenir, sensibilitzar, acompanyar a les persones afectades i per finançar projectes d'investigació oncològica que permeten un millor diagnòstic i tractament del càncer. 

L’exposició informa sobre què és el còlon, com es forma el càncer, en què consisteix el diagnòstic precoç i la seva importància, el tractament dels pòlips per evitar la transformació d’aquests en càncer, com prevenir el càncer i quin són els grups de risc. El darrer dia de l’exposició, el 16 de juny, la mostra es traslladarà al mercat setmanal, on professionals del CAP, un metge i una infermera, juntament amb membres de Catalunya contra el Càncer, explicaran a la ciutadania la importància de fer-se la prova de detecció precoç, i com ho han de fer per participar-hi. Els professionals resoldran tots els dubtes que puguin tenir en relació al càncer de còlon i recte i el PCCCR.

La implantació del PCCCR a Figueres va començar a mitjan gener, quan es van enviar les primeres cartes invitant persones d’entre 50 i 69 anys a participar-hi. Fins el mes d’octubre s’invitaran 10.342 veïns de l’ABS de Figueres, que inclou aquesta ciutat, a més dels municipis de Fortià, Riumors, Vila-sacra i el Far d’Empordà. Fins el 26 d’abril s’havien convidat 5.519 persones, i s’hi havia acollit 1.348 veïns i veïnes, un 24,42%. La prova ha permès detectar ja els dos primers pacients  amb  càncer, i ja han iniciat el tractament.

La participació en el programa és voluntària, amb una realització biennal. És a dir, la implantació es fa de manera gradual durant dos anys, i un cop s’ha implantat es torna a comença. S'invita a la població diana -tots els homes i dones que tinguin entre 50 i 69 anys durant l'any en curs-, els quals reben una carta a casa seva on se'ls explica el programa i se'ls informa de com participar-hi. Més endavant es fa un segon enviament de cartes de recordatori a totes aquelles persones que no han contestat.

Els veïns que rebin o ja hagin rebut la carta d’invitació, s'han de dirigir a una oficina de farmàcia adherida al programa, on ha de lliurar la carta que hagi rebut, que té un codi d'identificació personal. A la farmàcia li donaran un kit per recollir una mostra de femta i les instruccions de com conservar-la fins que la porti de nou a la farmàcia, que les farà arribar al laboratori del PCCCR. El mètode de cribratge es fa a partir d'una anàlisi que detecta si hi ha restes de sang a la femta.

Si els resultats dels anàlisis són negatius, els participants rebran una carta on se'ls informarà d'aquest resultat i se’ls tornarà a convidar al cap de dos anys. Si són positius, seran citats per a una visita a la unitat d'endoscòpies de l’Hospital de Figueres, on se'ls informarà del resultat i del procés a seguir a partir d'aleshores, que parteix de la realització d’una colonoscòpia diagnòstica. Segons els resultats d'aquest estudi, s'indicarà al pacient què cal fer: participar de nou en el programa al cap de dos anys si el risc és baix, pot ser necessària una segona exploració al cap d'un temps (1 o 3 anys) o pot ser derivat a l’especialista en el cas que es confirmi la presència de càncer. En el cas de Figueres, a 26 d’abril havien donat positiu 84 de les proves i ja s’havien realitzat fins a 41 colonoscòpies.

Un 6% dels participants al Programa solen tenir resultats positius en la prova de detecció de sang oculta en femta que cal estudiar.

El càncer de còlon i recte

A Catalunya cada any se’n diagnostiquen més de 4.000 casos nous de càncer de còlon i recte i actualment ha esdevingut la segona causa de mort per càncer a Catalunya, tant en homes com en dones, amb 1.900 defuncions/any. Així doncs, la supervivència als cinc anys se situa al voltant del 50%. La tendència recent indica una clara estabilització de la mortalitat en homes i un descens en dones.

La majoria dels càncers de còlon i recte es desenvolupen a partir de pòlips adenomatosos. Això no obstant, la presència de pòlips és freqüent a la població i només un petit percentatge progressa a càncer. El temps mitjà necessari per a completar aquesta progressió és llarg, probablement de 10 o més anys, fet que permet prevenir o detectar precoçment el càncer de còlon i recte i millorar-ne el pronòstic.

Donat que aquest càncer és asimptomàtic fins que està molt avançat, és molt important la participació en aquest tipus de programes de detecció precoç. La prova de detecció de sang oculta en femta és l’única que ha demostrat la seva eficàcia en assaigs controlats aleatoritzats.

Reproducció de l'exposició: