Els resultats de l’article científic, publicat a la prestigiosa revista “Gut Microbes”, apunten que aquests microorganismes podrien esdevenir una nova diana terapèutica contra el deteriorament cognitiu.

L’estudi combina dades de dues grans cohorts humanes i experiments amb ratolins per evidenciar el vincle entre una espècie d’arquees, el metabolisme intestinal i la funció cognitiva.

Una recerca liderada per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) ha identificat per primer cop una associació significativa entre la presència d’un microorganisme del grup de les arquees, present a la microbiota intestinal, i la funció executiva del cervell en persones adultes. Concretament, l’equip ha observat que nivells elevats de Methanobrevibacter smithii, una espècie del regne de les arquees (Archaea), es vinculen a un millor control inhibitori i flexibilitat cognitiva, així com també a una composició de microbiota intestinal específica i a alteracions metabòliques beneficioses per al cervell. Els resultats, publicats a la revista científica “Gut Microbes”, assenyalen aquest microorganisme com una potencial diana terapèutica per afavorir la salut cerebral, especialment en persones amb obesitat.

L’estudi ha combinat tècniques d’anàlisi de diversos nivells de regulació biològica (metagenòmica i metabolòmica) i també de neuropsicologia en més de 1.000 persones. Les anàlisis s’han fet a partir de dues grans cohorts o grups de població: la cohort IRONMET (125 participants) i la cohort de l’Imagenoma de l’envelliment (942 participants).

“Els resultats mostren que les persones amb alta abundància de M. smithii a l’intestí obtenen millors puntuacions en els tests de funció executiva del cervell, que engloben habilitats com la planificació, la inhibició i la flexibilitat cognitiva, totes elles amb un gran impacte en la vida diària”, destaca el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, cap del grup de recerca en Medicina i Biologia Integrativa de Sistemes de l’IDIBGI i co-autor de correspondència de l’article. A la vegada, s’ha observat que els individus amb nivells elevats de M. smithii a l’intestí també tenen una composició de la microbiota intestinal concreta. “Estudis com aquest posen de manifest la necessitat d’integrar diferents nivells de dades biològiques per entendre com la microbiota pot influir en funcions complexes com la cognició”, afegeix Mayneris-Perxachs.

Les arquees, sovint oblidades en els estudis sobre la microbiota intestinal, són microorganismes d’un regne diferent dels bacteris, amb una estructura cel·lular pròpia i una gran capacitat per resistir condicions extremes. En el cas de l’intestí humà, el tipus d’arquees més habituals són els metanògens, com M. smithii.

“Aquest treball evidencia que certs membres de la microbiota, com les arquees, poden tenir un paper funcional en la salut cerebral. És un pas important per entendre millor l’eix intestí-cervell més enllà dels bacteris” explica el Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBERObn i co-autor de correspondència de l’article. El Dr. Fernández-Real també és cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Dr. Josep Trueta i degà i catedràtic de la Universitat de Girona.

“És important continuar investigant per aprofundir en el paper que tenen les diferents espècies que componen la microbiota intestinal, entendre com interactuen entre elles i quines contribueixen més als canvis metabòlics que poden influir en la cognició i en la salut”, indica Andrea Fumagalli, primer autor de l’article i investigador pre-doctoral de l’IDIBGI en el marc del projecte europeu SmartAge.

En aquest estudi, liderat per l’IDIBGI, també hi han col·laborat equips investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) - CIBERESP, i també de la Universitat Pompeu Fabra. Aquest darrer equip ha dut a terme proves amb ratolins per estudiar l’efecte directe d’aquest microorganisme sobre el comportament i el metabolisme cerebral. El resultat del trasplantament de microbiota de donants amb alts nivells de M. smithii és que ha millorat la flexibilitat cognitiva i ha reduït el pes corporal dels ratolins receptors. Aquests resultats s’alineen amb les conclusions de l’anàlisi en humans.

L’estudi obre una nova via en la recerca de la relació entre microbiota i cervell, destacant la importància d’explorar no només els bacteris sinó també altres membres de la microbiota intestinal, com les arquees, que podrien tenir un paper decisiu en la salut mental i metabòlica. Les conclusions també obren la porta a considerar aquesta espècie d’arquees com una possible diana terapèutica per millorar la funció executiva del cervell, especialment en les persones amb obesitat, que tendeixen a tenir un menor control inhibitori.