Cada CSIR –n’hi ha 27 a tot Catalunya- actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció
Els equips d’atenció primària de Canet de Mar, gestionat per l’Institut Català de la Salut, i de Calella, de Corporació de Salut Maresme i la Selva, han iniciat la seva fase de desplegament com a Centre de Salut Integral de Referència (CSIR), dos dels tres seleccionats pel Departament de Salut a la Regió Sanitària de Girona, juntament amb Salt, per fer de laboratori de la transformació de l’atenció primària a Catalunya.
La creació dels CSIR, 27 a tot Catalunya, és una de les apostes del Govern per fer front a les necessitats de salut del segle XXI: l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, la sobrecàrrega dels professionals i les dificultats d’accés a l’atenció. Amb els CSIR, Catalunya fa un pas decidit cap a un nou model d’atenció primària: més propera, més resolutiva, millor integrada i més orientada a les necessitats reals de les persones.
Ser CSIR permetrà els equips d’atenció primària a tenir autonomia de gestió i organitzar-se per assegurar una prestació efectiva i eficient a la població de referència assignada. Cada CSIR actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció, les quals, un cop avaluades, s’estendran a la resta de centres de salut.
El projecte del CSIR de Canet
Un dels principals canvis de Canet és la reorganització de les Unitats Bàsiques Assistencials (UBA). A partir d’ara, cada UBA no només comptarà amb un metge i una infermera de referència, sinó també amb un administratiu assignat. Aquesta figura serà clau per millorar l’accessibilitat al centre, facilitar la comunicació, orientar els usuaris i coordinar les demandes cap al professional més adient.
El projecte posa especial atenció en les persones grans i amb malalties cròniques, reforçant l’atenció domiciliària i comunitària amb una visió multidisciplinària i proactiva. S’han començat a establir canals directes de comunicació amb els pacients atesos al domicili, contactant-los de forma regular per anticipar-se a possibles complicacions i necessitats. Aquest nou model d’atenció també compta amb el suport de professionals com nutricionistes, fisioterapeutes i referents de benestar emocional (RBEC), que s’integren a l’equip i s’apropen al domicili per oferir una atenció més personalitzada. A més, s’està reforçant l’atenció a les residències amb equips més coordinats i àgils.
Paral·lelament, per millorar l’eficiència i reduir la càrrega burocràtica dels professionals, s’estan implementant eines d’intel·ligència artificial, com la transcripció automàtica de veu, que permeten guanyar temps per dedicar-lo a l’atenció directa.
L’objectiu final és estendre progressivament la reorganització de l’equip, millorant la resposta a les demandes de salut, incrementant la satisfacció de la ciutadania i obtenint millors resultats en salut.
El projecte del CSIR de Calella
Dins dels projectes singulars que va presentar l’EAP Calella hi ha la incorporació del farmacèutic clínic dins dels equips d’atenció primària com a professional amb agenda pròpia, amb l’objectiu de garantir una prescripció de qualitat, especialment en pacients polimedicats, i millorar la seguretat del pacient en l’ús del medicament.
En l’àmbit de la intel·ligència artificial aposten per la implantació de la videoconsulta per evitar desplaçaments innecessaris, especialment en residències geriàtriques, on es contempla també la participació del geriatra. A més, es desenvoluparà una eina basada en IA per redirigir els pacients amb problemes de l’aparell locomotor cap al professional més adient, amb les proves necessàries fetes prèviament a la visita amb l’especialista. Aquesta iniciativa s'emmarca en el projecte de millora de la coordinació amb l’atenció hospitalària, amb la creació de protocols de derivació específics per especialitats. Actualment, ja s’han treballat els protocols de cardiologia, traumatologia, oftalmologia, unitats de diagnòstic ràpid de càncer.
També impulsem un projecte de recerca sobre la desprescripció de benzodiazepines, amb la participació dels nous rols als EAPs les referents de benestar emocional i el farmacèutic clínic, en resposta a l’increment preocupant del seu ús.
També es participarà en un pla per optimitzar la gestió de les baixes laborals, especialment les relacionades amb patologies musculoesquelètiques i malestar emocional, en aquest cas es comptarà amb les referents de benestar i els fisioterapeutes dels equips.
Pel que fa al model d’atenció domiciliària, es vol reforçar la longitudinalitat, és a dir, que els mateixos professionals atenguin els usuaris al llarg de la seva vida, i atendre els pacients a casa seva, amb el suport d’un equip específic d’Atenció Domiciliària Intensiva (ADI). A més, es treballarà en la creació d’un dispositiu específic per atendre les descompensacions de pacients crònics aguditzats als CAP, evitant derivacions a urgències hospitalàries i contribuint a reduir els ingressos evitables.
Desplegament i seguiment
La setmana passada el Govern de Catalunya va donar l’impuls definitiu a la transformació de l’atenció primària de salut amb l’aprovació d’un acord pel qual s’autoritzen les mesures necessàries per a la seva reforma operativa, que s’inicia aquest desplegament dels CSIR. Alhora l’acord estableix els criteris generals per a la seva implantació en el territori i la posterior avaluació.
Durant els propers mesos els CSIR desplegaran els seus projectes, els quals seran avaluats per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) amb la coordinació del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), l’espai impulsat pel Govern per repensar el sistema de salut. De cada CSIR se’n farà un seguiment trimestral durant un any, amb l’objectiu de determinar si les mesures testades poden estendre’s a la resta del sistema sanitari. La nomenclatura CAP (Centre d’Atenció Primària) serà substituïda per la nova CSIR.
Convocatòria oberta
Els CSIR neixen amb l’objectiu de posar a prova, en condicions reals, un conjunt de mesures que volen fer l’atenció més accessible, resolutiva i centrada en les persones. Els 27 centres han estat seleccionats mitjançant una convocatòria oberta a tota la xarxa pública d’atenció primària. Hi han participat 116 equips de totes les regions sanitàries -11 dels quals de la Regió Sanitària de Girona-, fet que demostra el compromís i la implicació dels professionals. Finalment, s’han escollit propostes que combinen qualitat, capacitat de lideratge i representativitat territorial i de models de gestió. Cada CSIR actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció.
Els antecedents
El model d’atenció primària vigent a Catalunya va ser dissenyat fa més de quaranta anys (Decret de Reforma de l’Atenció Primària 1985) i és un dels pilars fonamentals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Tot i els avenços aconseguits, presenta actualment limitacions per fer front als nous reptes socials, demogràfics i professionals com l’envelliment de la població, la creixent cronicitat, l’increment de la complexitat assistencial, la pressió sobre els professionals i les desigualtats territorials.
El CAIROS, creat pel Govern el setembre de 2024, ha validat aquest diagnòstic mitjançant una revisió rigorosa de l’evidència existent i un procés d’escolta amb múltiples agents del sistema. En aquest marc, ha proposat un conjunt de mesures prioritzades per transformar operativament el sistema de salut, amb especial focus en l’atenció primària.
