Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Innovació Assistencial

El nou panell de control global, que ha començat a funcionar a Urgències, actualitza en temps real la situació dels pacients atesos, l’estat dels que requereixen ingrés i la disponibilitat de llits, entre altres dades clau per agilitzar decisions

El sistema s’estendrà progressivament a la resta de serveis del centre i a l'Hospital Santa Caterina per reforçar la coordinació entre equips i optimitzar la gestió dels recursos mitjançant l’ús intel·ligent de les dades

Està preparat per poder detectar de manera precoç situacions de tensió i activar alertes a partir d’eines d’intel·ligència artificial

 

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha començat a implementar un innovador sistema informàtic que dona als professionals una visió global de la situació assistencial del centre en temps real i facilita la presa de decisions òptimes en el moment adequat. El sistema permet conèixer tota l’estona el nombre de pacients atesos, el temps d’espera, quins pacients requereixen ingrés i la disponibilitat de llits, entre altres dades clau per detectar punts de tensió assistencial i agilitzar la presa de decisions. A la vegada, està preparat per recomanar canvis en els fluxos assistencials mitjançant eines d’intel·ligència artificial i d’analítica avançada. Tot plegat, amb l’objectiu de millorar l’atenció a la ciutadania. 

El sistema s’ha començat a instaurar a Urgències i s’anirà estenent a la resta de serveis del centre de manera gradual per facilitar la coordinació entre ells i optimitzar els recursos humans i materials de l’hospital. El fet d’haver iniciat el procés a urgències s’explica perquè és una àrea on el fet de conèixer la situació a temps real té grans avantatges a l’hora de reduir temps d’espera, evitar saturacions i anticipar necessitats en altres àrees del centre.

Els professionals poden consultar les dades a partir d’un panell de control accessible des de pantalles fixes, que ja s’han ubicat en espais de treball d’Urgències. Aquesta informació també és accessible des de dispositius mòbils i des de l’escriptori de treball dels professionals, fet que facilita la consulta des de qualsevol punt del servei i millora la coordinació. 

“Disposar d’aquest panell de control global fa que tots els professionals del Servei d’Urgències tinguem una visió global que ens ajuda a optimitzar circuits”, destaca la doctora Àngels Gispert, cap del Servei, que afegeix: “Mitjançant les pantalles que tenim repartides pel Servei d’Urgències podem veure a temps real quina és la situació: quants pacients tenim en cada un dels circuits, quin és el temps d’espera... D’aquesta manera, cada equip sap el temps que porten els pacients a la seva zona assistencial. A la vegada, també ens permet saber quants pacients tenen llit assignat en cas que sigui necessari i el temps que estan pendents d’aquest llit.”

 

Detecció precoç de situacions de tensió 

A banda de la situació a temps real, el sistema també inclou dades històriques, amb detall horari i càlculs de mitjana dels últims tres anys. Precisament, aquest ampli arxiu d’informació fa que el sistema estigui preparat per detectar de manera precoç situacions de tensió i per activar alertes a partir de l’anàlisi d’algoritmes i l’ús d’eines d’intel·ligència artificial.

Així mateix, s’ha treballat un mòdul dedicat als pacients en hemodiàlisi, que permet monitorar en temps real l’estat dels pacients i la disponibilitat dels recursos necessaris per al seu tractament. Aquesta funcionalitat facilita la coordinació entre equips, anticipa possibles incidències i garanteix una gestió òptima de les sessions d’hemodiàlisi.

Pròximament, el sistema s’anirà estenent amb panells dirigits a aportar una visió general de l’activitat en àrees com les plantes d’hospitalització, el bloc quirúrgic i intervencionisme, amb dades de seguiment de cada intervenció, el quiròfan assignat, l’hora d’inici i final, i la unitat de destí per al postoperatori.

 

Aposta per la transformació digital

El Trueta s’erigeix en el primer centre hospitalari de l’Institut Català de la Salut (ICS) que introdueix aquest panell de control global, fet que reflecteix la voluntat del centre de treure el màxim profit a l’ús intel·ligent de les dades per millorar l’atenció hospitalària.  

Com destaca el doctor René Robles, director de la Secretaria Tècnica del Trueta i de l’IAS, el panell de control global suposa un gran canvi en la manera com podem gestionar l’hospital des de l’àmbit de les dades: “Treballar amb informació en temps real i eines d’intel·ligència artificial ens ajuda a anticipar necessitats, preveure tensions assistencial i optimitzar recursos”. “Posem la dada al centre de l’organització, de manera que sigui compartida, entenedora i orientada a l’acció. Quan tothom mira la mateixa informació les decisions són més ràpides, alineades i efectives”, afegeix Robles.

L’impacte esperat del projecte inclou una millor ocupació dels espais, més visibilització de l’estat i la ubicació dels pacients, així com un augment de la satisfacció dels professionals pel suport que l’eina aporta en la seva tasca diària. Els avantatges per als usuaris es tradueixen, entre altres, en temps d’espera menors i més seguretat, gràcies al monitoratge més precís del seu estat. 

Durant el procés d’implementació, s’anirà avaluant la incidència del sistema mitjançant l’estudi d’indicadors d’impacte clínic, la freqüència d’ús per part dels professionals o a partir d’enquestes de satisfacció dels usuaris.

Pròximament, el sistema també s’implementarà a l’Hospital Santa Caterina, en el marc de l’aliança estratègica entre els dos centres, per garantir una gestió coordinada i eficient dels recursos hospitalaris a escala territorial. 

 

DECLARACIÓ DEL DR RENÉ ROBLES (director Secretaria Tècnica H. Trueta i IAS Girona) 

DECLARACIÓ DE LA DRA. ÀNGELS GISPERT (1) (cap del Servei d'Urgències H. Trueta)

DECLARACIÓ DE LA DRA. ÀNGELS GISPERT (2) (cap del Servei d'Urgències H. Trueta)

 

FOTOGRAFIES: Professionals del Servei d'Urgències de l'Hospital Trueta observen les dades en temps real de l'estat del Servei a les pantalles del nou panell de control global i que pròximament s'anirà estenen per la resta d'àrees del centre.

El nou model s’ha començat a implantar a la zona del Gironès Sud i Selva Interior i té per objectiu millorar l’atenció a aquestes persones El projecte és una de les línies d’actuació en el marc del desplegament de l’atenció integrada

La Regió Sanitària Girona està treballant en el desplegament d’una nova estratègia d’atenció a les persones grans fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), en el seu mateix entorn. El projecte té l’objectiu de donar una millor resposta a als pacients amb patologies i problemes de salut complexes i de més prevalença, millorar-ne el maneig i adequar els serveis actuals a aquest nou model.

En una primera fase s’implantarà a la zona del Gironès Sud i Selva Interior, que comprèn tots els recursos sanitaris i socials de set àrees bàsiques de salut (ABS): Anglès, Breda-Hostalric, Cassà de la Selva, Arbúcies-Sant Hilari, Santa Coloma de Farners, Salt i Sils-Vidreres-Maçanet, així com el Parc Hospitalari Martí i Julià, de referència d’aquestes set ABS. Posteriorment, la ruta assistencial es desplegarà a tota la Regió Sanitària Girona. La nova estratègia d’atenció beneficiarà més de 3.500 persones de la zona del Gironès Sud i Selva Interior que actualment pateixen malalties cròniques complexes i avançades.

Per al seu desplegament, la Regió ha dissenyat un programa formatiu de tres jornades complementàries dirigides específicament als professionals d’aquesta zona i durant les quals es tracta l’abordatge integral i integrat de l’atenció a les persones amb cronicitat, des de la vessant sanitària com social. La primera de les formacions es va celebrar el 14 de març a l’Auditori de Santa Coloma de Farners i avui ha tingut lloc la segona jornada formativa, a l’Hospital Santa Caterina. La tercera i última sessió es realitzarà el mes de maig i serà aleshores quan es donarà per iniciada la nova estratègia d’atenció.

En la planificació i atenció a la complexitat hi haurà implicats diversos actors: atenció primària, atenció hospitalària d’aguts, atenció intermèdia, atenció a la salut mental, atenció continuada, dispositius residencials, SEM, serveis socials i tot l’entorn social del pacient i del cuidador.

Per avançar en el seu desplegament s’han definit cinc aspectes clau d’actuació entre tots ells. En primer lloc, incrementar la identificació de les persones fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), promoure una valoració des de diferents dimensions de la persona i un pla individualitzat.

A continuació, realitzar un seguiment del pacient quan es troba en situació d’estabilitat clínica, que inclou la revisió periòdica de la seva situació, l’entorn i el del cuidador i definir els circuits, processos i pràctiques de col·laboració entre els diferents serveis, així com la planificació de les transicions entre els diferents recursos.

En tercer lloc, s’estableixen les accions en cas de descompensació del pacient i, en aquest sentit, es promou la planificació i coordinació de la resposta i circuits, però també garantir que l’entorn de la persona disposa d’informació clara sobre els professionals, serveis de referència i via de contacte per a cada situació. També s’indiquen accions orientades a l’esfera individual, per exemple, la planificació de decisions anticipades; a afavorir l’atenció domiciliària, i la resposta assistencial d’acord amb el grau de complexitat.

Per últim, el desplegament de l’estratègia incorporarà la promoció de dinàmiques territorials entre les organitzacions i els equips implicats, així com la promoció d’actuacions transversals centrades en la planificació de les altes hospitalàries (en el moment previ, durant i posterior) per garantir el millor abordatge del pacient i la continuïtat d’atenció.

El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, destaca que l’estratègia és un “canvi profund en la manera com gestionem l’atenció de les persones més vulnerables i fràgils. Això significa identificar de manera més precisa aquells pacients que necessiten una atenció diferent i més individualitzada per adequar els circuits a totes les dimensions de la seva vida”.

Per a la materialització de la ruta assistencial s’han constituït diferents nivells de treballa la Regió. D’una banda, un Grup Impulsor amb representació de la Direcció Estratègica d’Atenció Integrada del Departament de Salut, la Regió Sanitària Girona a través dels dos Referents d’Atenció Integrada Social i Sanitària (RAISS), l’Institut Català de la Salut i l’Institut d’Assistència Sanitària. I d’una altra, una Taula Territorial amb professionals sanitaris i socials (treballadors socials, SEM, salut mental, PADES, atenció primària, atenció hospitalària, atenció continuada i urgent (ACUT) i farmàcia).

El projecte s’emmarca en el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària dels departaments de Salut i Drets Socials. La ruta assistencial és el resultat d’un procés exhaustiu de recerca i revisió dels actuals circuits i processos per tal de millorar-los, enfocats en les necessitats de les persones amb malalties cròniques complexes i avançades, i ha comptat amb la participació de tots els actors involucrats en els àmbits de gestió, clínic, tecnològic, sociosanitari, primari i hospitalari.