Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

aliança

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha manifestat que l’aliança entre centres hospitalaris és una de les grans transformacions del darrer any i mig, juntament amb la potenciació de l’Atenció Primària L’aliança entre proveïdors de salut permetrà millorar l’equitat territorial i que la persona sigui atesa en seu territori de referència

El Departament de Salut ha formalitzat la constitució de l’aliança estratègica de la xarxa assistencial hospitalària de la Regió Sanitària Girona. El conveni s’ha formalitzat en un acte de signatura presidit pel conseller de Salut, Manel Balcells, a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona. Es tracta de la primera aliança en matèria assistencial, docent i de recerca i innovació entre proveïdors del sistema de salut liderada pel Departament de Salut que es constitueix a Catalunya, amb la finalitat de promoure la col·laboració entre hospitals petits, mitjans i grans i atendre la ciutadania sense que s’hagi de desplaçar fora del seu territori més proper. “Estem contents perquè es un pas endavant per una millora assistencial que feia falta” ha manifestat Manel Balcells, que ha indicat que “el projecte a Girona estava madur i per això s’ha signat i posat en marxa”. Després de la signatura s’ha realitzat la primera reunió operativa per definir quins seran els propers passos.

A la signatura del conveni hi ha participat també el director del Servei Català de la Salut, Ramon Canal; el gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia; i els gerents de les set entitats proveïdores de salut implicades en l’aliança gironina: el director general de l’Institut Català d’Oncologia, Joan Brunet; la gerenta de l’Institut d’Assistència Sanitària i de l’Institut Català de la Salut a Girona, Àngels Morales; el gerent de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, Josep Maria Padrosa; el gerent de la Fundació Salut Empordà, Sergi Iglesia; la codirectora gerenta de la Fundació Hospital de Palamós – Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, Montse Garcia i el gerent de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, Ramon Cunillera.

L’aliança estratègica defineix uns espais territorials i poblacionals per a la planificació de la prestació de la cartera bàsica de serveis, la de referència i la de complexitat. Així doncs, la Regió Sanitària Girona tindrà com a referència de complexitat l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta per als hospitals de Figueres, Palamós, Olot, Santa Caterina i Blanes. I per Hospital Sant Jaume de Calella, a l’Alt Maresme, el centre de referència serà l’Hospital Germans Trias i Pujol. El conseller ha indicat que “en un futur tot el parc sanitari, el Campus de Salut (Trueta i IAS) serà el pal de paller des del punt de vista de terciarisme”.

La Regió Sanitària Girona té una llarga trajectòria de col·laboració entre els diversos hospitals i aquesta aliança té com a propòsit intensificar, consolidar i millor aquestes experiències i iniciar-ne de noves.

El conseller de Salut ha definit el que avui s’ha presentat com “una novetat transcendent”, “un canvi, perquè estructurem una cosa que s’ha produït durant molt de temps i a tot arreu, com són les aliances estratègiques”. En aquest sentit, Balcells ha qualificat la Xarxa com “una aliança estratègica estable, coordinada, planificada i, a més a més, liderada des del Servei Català de la Salut i, per tant, des del Departament de Salut”. El conseller ha afegit que el Departament de Salut “té la responsabilitat que els serveis assistencials, independentment de la seva titularitat, mantinguin una equitat i una sostenibilitat i finançament adequat”.

Amb el desplegament de la xarxa s’incrementarà la resolució en l’activitat assistencial a través de la col·laboració de projectes comuns, amb la finalitat de proporcionar la millor atenció especialitzada en condicions d’equitat arreu del territori, amb independència del lloc de residència de la persona. Això pot implicar la mobilitat de professionals entre els hospitals que formen part de la xarxa.

L’aliança estratègica ha de contribuir a mitigar problemàtiques com la disponibilitat de professionals de determinades especialitats, les desigualtats territorials en l’accés a procediments i una major sostenibilitat del sistema, a través de projectes de gestió compartida i models de treball col·laboratius, aprofitant els recursos i l’expertesa dels hospitals de la Regió. Balcells ha explicat que “aquesta complementarietat ha de permetre que si en algun centre fa falta algun professional d’alguna especialitat, o que en algun cas siguin necessaris equips territorials de determinades especialitats –com ja passa a la demarcació de Girona amb endocrinologia-, que es faci de forma sistemàtica a través d’aquesta xarxa”.

Aquesta aliança no substitueix altres projectes col·laboratius que ja estiguin operatius entre els hospitals que integren la xarxa assistencial hospitalària de la Regió Sanitària Girona, sinó que es mantenen vigents dins d’aquest nou marc de relació.

La creació de xarxes hospitalàries territorials és un dels principals eixos de la transformació del sistema sanitari, que ha de donar resposta a les noves necessitats de la ciutadania, amb l’equitat territorial i la qualitat assistencial com a centre d’aquestes polítiques. Aquest model també inclou l’atenció primària, amb al incorporació de nous perfils professionals i l’atenció a les residències, i que planteja també la manera com es relacionarà amb l’atenció hospitalària i l’atenció intermèdia.

En aquest sentit, el conseller ha posat l’accent que “la creació de les xarxes és una de les dues grans transformacions del darrer any i mig: una és la de l’atenció primària i el que representa des del punt de vista resolutiu i l’altra gran transformació és el treball col·laboratiu, coordinat i complementari dels centres hospitalaris perquè siguin bàsicament els professionals els que es desplacin i cada vegada menys els pacients, perquè apropem l’atenció sanitària a la ciutadania gràcies a la complementarietat dels centres”.

L’aliança estratègica està dirigida per un òrgan de govern destinat a promoure’n el desplegament i integrat pels gerents de les entitats proveïdores de salut que hi participen, el director del Servei Català de la Salut i el gerent territorial. Així mateix, també es constituiran comissions de treball que establiran de forma operativa com s’ha de dur a terme aquesta coordinació i complementarietat.

Image
Image
La mitjana de temps d’espera per a la primera visita s’ha reduït 62 dies en relació amb el 2022 El procés d’unificació, que s’inclou dins de l'aliança estratègica IAS-ICS, ha permès fer front a l’augment de la demanda de primeres visites a les Consultes Externes, que superen les 8.500 des de 2020


El Servei d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta i de l’Hospital de Santa Caterina ha pogut disminuir substancialment el temps d’espera de les primeres visites, tot i l’augment de la demanda tant a les Consultes Externes com a l’Hospital de Dia. Aquesta disminució ha estat possible gràcies a la unificació dels serveis d’al·lergologia dels dos centres hospitalaris l’any 2020, que ha permès maximitzar els recursos, augmentar el nombre de facultatius que conformen el servei i facilitar la relació amb professionals d’altres serveis assistencials per formar grups d’expertesa en àmbits específics.   

Des del 2020 i fins a l’octubre de 2023, el Servei d’Al·lergologia ha acumulat més de 8.500 primeres visites ateses a les Consultes Externes, que s’atenen al Centre Sanitari Güell de Girona. D’aquestes, 2.163 corresponen al període que va de l’1 de gener al 25 d’octubre d’enguany. Un any abans (2022) es van superar les 3.000 primeres visites (3.052), xifra que va suposar un increment del 37% respecte al 2021 (1.925) i del 55% respecte al 2020 (1.380), anys en què també es va rebre l’impacte de la pandèmia.

La progressió de pacients atesos s’ha resolt amb una gestió òptima del Servei, que ha aconseguit rebaixar més de 200 dies el temps d’espera per a les primeres visites. Aquesta millora ha estat progressiva des de l’any 2021 i, actualment, la mitjana del temps d’espera se situa en 81 dies.

Aquesta disminució del temps d’espera és resultat de la millora organitzativa del Servei d’Al·lergologia, que també ha hagut de respondre a l’augment de la demanda. “La majoria dels pacients arriben a partir de les derivacions procedents de les àrees bàsiques de salut de la Regió Sanitària Girona —exceptuant l’Alt Maresme — a través d’un formulari de derivació”, explica Laia Prat, coordinadora del servei, que dona cobertura a una població de referència de prop de 800.000 habitants. El Servei ofereix assistència, d’una banda, al Centre Sanitari Güell de Girona, on es concentren les Consultes Externes i els gabinets de proves funcionals (espirometries, prick-test o proves  epicutànies), mentre que les intervencions més complexes (immunoteràpia, estudi d’al·lèrgia a medicaments o administració de fàrmacs biològics) es fan a l’Hospital de Dia del Santa Caterina, on disposen dels equips i mitjans per respondre a qualsevol reacció al·lèrgica greu. Les consultes presencials es combinen amb les telemàtiques    —sempre amb el vistiplau del pacient”, incideix Prat— com a alternativa per evitar desplaçaments a aquelles persones de la demarcació que resideixen lluny de Girona.

El servei el componen quatre professionals de medicina i cinc d’infermeria especialitzada en al·lergologia. La unificació iniciada el 2020 dins de l'aliança estratègica IAS-ICS ha permès que l’Equip hagi guanyat transversalitat amb altres especialitats assistencials dels hospitals Trueta i Santa Caterina, com ara dermatologia, pneumologia i otorrinolaringologia. D’aquesta manera, com destaca Laia Prat, “s’han impulsat consultes més especialitzades i la formació d’unitats d’expertesa, que suposa una millora en l’eficiència a l’hora d’atendre els usuaris i tractar aquells casos més complexos”.

La població al·lèrgica augmenta

El tipus d’al·lèrgies que es tracten amb més freqüència al Servei d’Al·lergologia del Trueta i del Santa Caterina són les relacionades amb les vies respiratòries (rinitis, conjuntivitis o asma). Les segueixen les al·lèrgies als aliments i als medicaments, la dermatitis atòpica, la urticària, l’angioedema o l’anafilaxi. Durant els darrers anys, el nombre de persones que pateixen alguna d’aquestes afectacions ha crescut; fet que ratifica les previsions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que avança que el 2050 el 50% de la població tindrà algun tipus d’al·lèrgia. L’experiència del servei és que s’han incrementat les reaccions al·lèrgiques i que cada cop hi ha episodis més greus que es manifesten amb un xoc anafilàctic, la qual cosa obliga a intervenir d’urgència. “També hem apreciat que aquest tipus de patologies al·lèrgiques es donen a edats més precoces, a la primera infància”, afegeix Prat.

Des del servei es presta una assistència integral, que comença amb la detecció del tipus d’al·lèrgia i continua amb el seguiment de cada pacient, que es pot allargar fins que el pacient ho requereixi. L’evolució progressiva dels tractaments fa que cada vegada siguin més avançats, incloent-hi mesures i recomanacions per evitar el contacte amb l’agent al·lergogen i  el tractament farmacològic. Com explica Laia Prat: “Anem cap a la immunoteràpia molecular i els tractaments biològics per a l’asma greu i la urticària greu ja són una realitat. A més, són medicaments amb una elevada seguretat i pocs efectes secundaris”.



 

Image
Image
Image
Image