Hospital Josep Trueta

L’Artteràpia és una disciplina que té per objecte la integració i el desenvolupament emocional de l’esser humà. Les experiències desenvolupades per l’Artteràpia permeten comprendre com els medis artístics, amb l’ajuda de l’artterapeuta, faciliten processos de canvi en diferents àmbits on la persona desenvolupa la seva experiència vital, com poden ser l’educatiu, el de salut i el de la comunicació i integració social. Actualment l’Artteràpia està present en el tractament de pacients oncològics, amb fibromiàlgia, pal·liatius, trastorns de l’alimentació, addiccions, o altres malalties mentals; també en l’educació reglada o no regalda i en nombroses intervencions comunitàries (immigració i integració social, violència, gent gran...). Concretament, a diferents dispositius de la Xarxa de Salut Mental i Addicions de l’IAS s’ha anat incorporant aquesta disciplina com a eina de treball amb els seus usuaris en diferents àmbits com ara l’Hospital de Dia d’Adolescents o els centre de dia d’adults.

Per avançar en el coneixement i la pràctica professional en els àmbits sanitari, educatiu i social, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i l’Associació Professional d’Artterapeutes (Grefart) organitzen la cinquena edició de les Jornades Artteràpia, Salut i Comunitat, que seran inaugurades aquest dissabte 23 de març per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau; el president de la Diputació, Joan Giraut; el president de l’IAS, Joan Profitós, i el president de Grefart, Miquel Izuel. L’acte inaugural se celebrarà a les 13.00 hores, al Centre Cultural de la Mercè.

Durant el divendres 22 i al llarg del dissabte 23 tindrà lloc el curs de sensibilització i introducció a la disciplina, que comptarà amb sessions obertes a la ciutadania (vegeu programa adjunt). Les jornades s’allargaran fins el 4 de maig amb diferents accions amb usuaris i professionals de la salut, d’educació i del treball sociocomunitari, que permetran donar a conèixer la utilitat de l’Artteràpia en aquest àmbits, a través de conferències, presentació de casos en Artteràpia i tallers de sensibilització. El 12 d’abril, l’Auditori Josep Irla, acollirà la taula rodona “La creació en l’art i l’artteràpia”, en la qual hi participaran Mapi Rivera, creadora visual; Joan Enric Barceló, membre d’Els amics de les Arts; Pere Parramon Rubio, professor i crític d’art; i Miquel Izuel, que intervé com a director del Màster d’Artteràpia de la UdG.

Des del dia 22 de març i fins el 12 d’abril romandrà exposada al hall de l’Hospital Santa Caterina una exposició fotogràfica sobre un cas tractat amb Artteràpia.

Pinzellada històrica

A finals del segle XIX, apareix l'ús del teatre en els hospitals per a ajudar a sortir als malalts de la seva apatia (com en la Casa de Salut del doctor Blanche). L'ús de l'art estava més al servei d'una evasió que d'una autèntica transformació de les malalties. En aquest període comença a utilitzar-se aquest treball (més tard conegut com a laborteràpia) com a eina  d'una possible reinserció social. La psiquiatria hospitalària i institucional s’interessarà per pintures i dibuixos com una manera de desxifrar, d'interpretar la malaltia mental. A començament del segle XX Prinzhorn (1922) va reunir una ingent col·lecció de dibuixos, pintures, escultures, brodats, objectes de tota índole, escrits, etc., de persones amb malalties mentals. L'obra va ser catalogada entre 1980 a 1985. El seu objectiu era entendre millor les patologies i classificar-les.

Entre les arrels de l’Artteràpia a Europa, s’ha d’anomenar la plataforma de l’Art brut, creada en 1949 per artistes, entre ells Jean Dubuffet i André Breton. Entre els seus objectius estaven “investigar aquelles produccions artístiques realitzades per persones desconegudes que presenten una forma d'invenció personal, d'espontaneïtat, de llibertat, més enllà de convencions i d'hàbits rebuts”.  Mereixen una atenció especial els moviments de renovació pedagògica duts a terme per Decroly, Montessory, Steiner i Freinet, que van encoratjar l'expressió creadora dels nens, desenvolupant una nova consciència sobre les capacitats creatives del ser humà.

A Estats Units, trobem en  Margaret Naumbrung a una de les fundadores d’aquesta disciplina. En 1947 publica el seu estudi “Art lliure i expressió en la conducta de nens amb problemes. Mitjans i diagnòstics en Teràpia”. Per a ella serà molt important ajustar-se al ritme del pacient, iniciar primer el treball amb un desbloqueig creatiu, no forçar els temps de cada pacient. Saber veure i el saber escoltar. Usarà l'art com element de mediació psicoterapèutica.

Edith Kramer se situa des d'altra posició, la de l'art com teràpia. El seu treball se centra més en l'activació dels processos psíquics durant la creació que en la interpretació d'aquests mateixos processos. A Kramer li interessarà observar com els conflictes van a ser traslladats per mitjà de la creativitat, dels estrets confins d’una vida personal compromesa i reduïda a l'ampli món de la imaginació.

La psiquiatria va institucionalitzar el interès per la pintura dels malalts mentals a partir de 1950, amb motiu de la celebració a París del I Congrés Mundial de Psiquiatria. Aprofitant aquesta circumstància des de l'Hospital de Sainte Anne a París es va organitzar la primera gran exposició “d’Art Psicopatològic”, en el Centre d'Investigació del mateix Hospital. En 1959 es creà la SIPE (Société International de Psychopathologie de l’Expression). Al 1999 l’Artteràpia va ser admès professionalment a Gran Bretanya en el servei de Sanitat Britànic. Té un estatut protegit, una formació reconeguda i un registre de professionals.

Al 2010, a Espanya i des de diferents Associacions Professionals d’Artteràpia, Grefart entre elles, es va crear la Federació Espanyola d'Associacions Professionals d’Artteràpia (FEAPA) per tal de potenciar el desenvolupament professional  i la recerca en Artteràpia, elaborar un codi deontològic que reguli la seva pràctica i servir de  plataforma d’intercanvi d’experiències professionals, entre altres finalitats.

Disposeu del detall de les activitats de les V Jornades en el següent enllaç

Es reuneixen a l’IAS en una jornada que tractarà l’abordatge en infants, gent gran, persones amb discapacitat o malaltia mental i la violència de gènere

L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) celebrarà demà una Jornada sobre els maltractaments, que arriba aquest any a la seva segona edició, amb el doble objectiu d’analitzar si els indicadors actuals que ajuden als professionals al diagnòstic del maltractament són encara vàlids en el context d’una nova realitat econòmica i social, i d’oferir eines als propis professionals per gestionar la pressió a la qual personalment es veuen sotmesos davant l’atenció a una persona maltractada o al maltractador.

La jornada, que es presenta amb el títol “Senyals d’alerta: avancem-nos als maltractaments”, aplegarà més d’un centenar d’assistents a la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina. La trobada començarà a les 08:45 hores amb una primera taula rodona, on s’exposarà el treball realitzat per les comissions d’experts en geriatria i salut mental. Es tractarà la situació de la gent gran, amb la intervenció de la geriatra i responsable del Centre Sociosanitari La República, Esther Celda: “Nous abordatges en temps de crisi. Els valors, fonaments del nostre treball”. Tot seguit, la treballadora social Rosa García, coordinadora dels recursos residencials per a persones amb trastorns mentals severs de l’IAS, abordarà la situació dels casos de persones amb discapacitat i/o malaltia mental, amb la ponència “Ballant entre l’abús de poder i el maltractament… definint la línia”. Després, hi haurà una exposició d’experiències professionals en el maltractament en el vell i el malalt mental i discapacitat intel·lectual.

La jornada continuarà en espais paral·lels amb un taller t’autoajuda que porta per títol “Experiència compartida com a factor de canvi”, organitzat per facilitar als professionals la seva gestió en l’atenció als casos dels maltractaments.

A partir de les 12.15 hores, es tractaran les situacions de risc en la infància i adolescència, a càrrec de Sílvia Casellas, cap de Servei del Servei d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència; i la nova realitat en la violència de gènere, a càrrec del psicòleg responsable de la Unitat de Teràpia Familiar i de Gènere de l’IAS, Antoni Vives. En acabar aquesta part, s’exposaran experiències sobre l’atenció als maltractaments de gènere i en la infància. Clourà la jornada el Grup de teatre social KILALIA amb l’obra “Laia”.

Durant la jornada i fins el 15 d’abril es podrà visitar a l’entrada de l’Hospital Santa Caterina l’exposició de l’Institut Català de la Dona: “Violència masclista en parella: desmuntem mites?

Decàleg de bones pràctiques

La I jornada sobre maltractaments, organitzada el 3 de febrer de l’any passat, va cloure amb la publicació d’un decàleg de bones pràctiques consensuat pels professionals:

1. Qualsevol actuació ha de vetllar  pel benestar de la persona sotmesa a maltractament.
2. La veu del binomi (maltractat-maltractador) ha d’esser escoltada; en el maltractat per augmentar la seva autonomia i en el maltractador per evitar la venjança.
3. El professional ha d’estar recolzat per les institucions en el compliment dels protocols per evitar la cronificació dels casos i actuar de referent, si cal, en l’acompanyament.
4. La prevenció passa per treballar models de relacions afectives des de l’àmbit escolar, tenir cura del curador principal del depenent i fomentar la justícia en el repartiment dels recursos…
5. La detecció precoç necessita espais de formació pels professionals, potenciar el treball transversal, un canvi de model en la  confidencialitat interdepartamental i de la privacitat.
6. L’avaluació continuada de les guies de treball permetran detectar contradiccions, buits legals i duplicitats que caldrà anar rectificant per millorar la praxi.
7. Com a professionals cal  conèixer els protocols i la guia d’actuació específica del nostre àmbit, el seu desconeixement no perdona una mala praxi. 
8. Cal seguir amb jornades  de discussió sobre la  intervenció específica dels diferents professionals sobre el maltractament per millorar la nostra assistència.
9. S’ha de donar veu a l’afectat per mantenir el seu dret a l’autonomia i deixar que decideixi sobre el seu projecte de vida fins on pugui.
10. La claudicació en el curador principal pot esser l’inici d’una relació afectiva complicada entre ell i el depenent.

L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i la Universitat de Girona (UdG) han impulsat una campanya conjunta per promoure l’ús racional dels medicaments. La campanya, un projecte desenvolupat en el marc del Programa UdG Saludable, a proposta del Servei de Salut Comunitària de l’IAS i treballat concretament amb la Facultat d’Infermeria (professors responsables de l'assignatura de Farmacologia Clínica i Terapèutica i estudiants) i el Grup de Recerca Grup de Recerca "Comunicació Social i Institucional" de la Facultat de Lletres, està dirigida principalment a pacients polimedicats, usuaris de les àrees bàsiques de salut de l’IAS (Breda-Hostalric, Cassà de la Selva i Anglès), amb malalties cròniques (diabetis mellitus, insuficiència cardíaca i malaltia pulmonar obstructiva crònica).

El projecte, que ha tingut com a objectiu dissenyar una campanya que es presenta amb el lema “Els medicaments no són un caramel”, s’ha fonamentat en la proposta educativa “Aprenentatge-servei”, on els participants, alumnes del Grup de Recerca Grup de Recerca "Comunicació Social i Institucional” i de la Facultat d’Infermeria s’han format tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo. Posteriorment i des dels CAP els professionals de la salut reforçaran l’acció amb el consell individualitzat sobre el tractament farmacològic prescrit, a la consulta o al domicili, i amb la intervenció grupal amb els pacients i els seus curadors. 

La campanya té com a objectiu reconduir els errors més comuns en l’administració dels medicaments, ja sigui per part dels propis pacients o dels seus curadors. Entre els errors més habituals s’hi troben: no prendre’s la dosi del medicament quan correspon, prendre’s una dosi de medicament diferent a la prescrita, ingerir medicaments que no han estat prescrits (automedicació), no respectar la data de caducitat, no respectar les mesures de conservació dels medicaments, no complir correctament amb el tractament prescrit o prendre’s el medicament de forma diferent a la indicació donada pel professional de la salut, entre d’altres.

Des d’aquest mes de març el sistema d’informació assistencial emprat per l'Institut d’Assistència Sanitària (IAS) als centres d’atenció primària de les ABS que gestiona (Breda-Hostalric, Anglès i Cassà de la Selva) és l’ECAP, el mateix sistema amb el que treballa l’Institut Català de la Salut (ICS)

Amb el canvi de sistema d'informació, ara unificat, es milloren les funcionalitats de l'aplicació i la gestió de la informació assistencial, ja que esdevé homogènia per a tot el territori. La implantació de l’ECAP permet que les dades clíniques dels pacients siguin accessibles des de qualsevol centre assistencial i també des de l’Hospital Santa Caterina i l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, perquè l’aplicatiu està vinculat als sistemes d’informació dels dos centres. L’ECAP significarà millorar la qualitat i eficiència de la gestió de l’atenció en termes de permeabilitat, seguretat i qualitat de la informació, tant des del punt de vista del pacient com del professional; així mateix, permetrà la comparació de dades entre les diferents ABS que l’utilitzen. El sistema s’està implantant també en altres centres d’atenció primària de la XHUP, que són gestionats per altres organitzacions a banda de l’IAS i l’ICS.

La Comissió de Docència de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha celebrat una jornada de portes obertes als futurs residents interessats a realitzar la seva formació sanitària a la l’organització. L’objectiu d’aquesta jornada ha estat oferir una visió global del funcionament de l’Institució i com es du a terme la integració dels MIR, a més de tenir un primer contacte directe amb els responsables de la Docència i actuals residents.

L’IAS disposa de diferents unitats docents per a la formació d’especialistes i és centre de referència en Psiquiatria Comunitària (residents en psiquiatria, psicologia, infermeria en salut mental) i l’Hospital Santa Caterina és hospital docent per a llevadores i metges de família en rotació hospitalària.  

L’any 2001, l’IAS va ser acreditat per part del Ministeri de Sanitat i Política Social Unitat Docent Multiprofessional de Salut Mental.

L’any 1996, l’organització ja va ser acreditada pel Ministeri d’Educació i Ciència per a la formació d’especialitats en Psiquiatria; l’any 1998 per a la formació de Psicòlegs Clínics; l’any 2000, per a la formació en Infermeria en Salut Mental; i el 2009, en Medicina Familiar i Comunitària. La diversitat de dispositius de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions ha permès oferir, durant tots aquests anys, una formació completa en què els residents poden desenvolupar la seva especialitat, tant en l’àmbit hospitalari com en el comunitari. En la mateixa línia, la formació dels metges de família es porta a terme a tots els dispositius hospitalaris de l’Hospital Santa Caterina; i la formació de llevadores residents als serveis hospitalaris i d’atenció primària. Des que els diferents dispositius han estat acreditats, s’han format a l’IAS un total de 51 professionals. Amb la incorporació dels residents 2012, un total de 36 residents estan a l’IAS en procés de formació.