Hospital Josep Trueta

La setmana vinent, l’Institut Català de la Salut a Girona (ICS), i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) donaran el tret de sortida a un cicle de conferències sobre les malalties neurodegeneratives, organitzat amb motiu de la propera edició de la Marató de TV3 d’aquest any. Sota el títol “Les malalties neurodegeneratives: què en sabem?, cap a on anem?”, els professionals de la salut d’ambdues organitzacions, sota el paraigües del Departament de Salut, i amb la col•laboració de les organitzacions vinculades a la investigació, la docència i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades i les seves famílies, volen contribuir amb aquest cicle a divulgar i conscienciar la població sobre què són i quines conseqüències tenen aquestes malalties.

El cicle, que se celebrarà al llarg de mes de novembre, a l’auditori Josep Irla, de la seu de la Generalitat a Girona, s’inclou dins de la línia estratègica del Projecte CIMS que promou les accions conjuntes de l’ICS i de l’IAS dirigides a la participació ciutadana. El programa consta de quatre sessions, dedicades a les malalties neurodegeneratives, més prevalents: l’Alzheimer (14 de novembre), el Parkinson (18 de novembre), l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) (25 de novembre) i l’Esclerosi Múltiple (28 de novembre). La prevalença de les malalties neurodegeneratives a la Regio Sanitària de Girona se situa entre el 12 i el 15 per cent en persones majors de 65 anys.

Cada taula del cicle estarà integrada per un equip multidisciplinar de professionals. Les xerrades comptaran amb la participació de neuròlegs especialistes en la patologia objecte de la xerrada, a més de professionals d’altres disciplines que també intervenen en el procés de la malaltia, com ara professionals d’infermeria, fisioterapeutes i neuropsicòlegs, així com associacions de malalts i familiars de malalts.

La iniciativa s’ha presentat avui a la seu territorial de la Generalitat a Girona en un acte en què hi han intervingut el director territorial de Salut, doctor Josep Trias; el gerent de l’ICS-Girona i de l’IAS, doctor Vicenç Martínez-Ibáñez; el president de l’IAS, doctor Joan Profitós; i el cap del Servei de Neurologia de l’ICS-Girona i l’IAS, doctor Secundino López-Pousa.

La malaltia d’Alzheimer

La primera de les sessions, que se celebrarà el 14 de novembre, serà la dedicada a la malaltia d’Alzheimer. Segons dades del Registre de Demències de Girona (ReDeGi), del Servei Català de la Salut, des que aquest es va posar en funcionament l’any 2007 s’han registrat a la Regió Sanitària de Girona un total de 4.633 nous casos de demència, dels quals un 58,3%, són malalts d’Alzheimer. Una de les dades més rellevants que ha posat de manifest el ReDeGi és la mitjana de temps entre l’inici dels símptomes i el moment del diagnòstic, uns 2,4 anys, per a la malaltia d’Alzheimer. Per aquest motiu, cal fer una especial atenció als signes d’alerta que es presenten en les primeres etapes ja que és només en aquestes fases quan les medicacions que es disposen fins al moment són més efectives.

En la malaltia d’Alzheimer cal prestar especial atenció al deteriorament progressiu de la memòria, quan de forma reiterada les persones que pateixen aquesta malaltia s'obliden dels esdeveniments recents al cap d'uns minuts. També pot ser un senyal d’alarma la disminució i pèrdua de la relació temps i espai, els errors d’orientació en espais coneguts, els oblits i les confusions en els àpats o a la nit, etc. així com els canvis de caràcter com l’apatia, la pèrdua d'iniciativa i la falta d'interès o una major irritabilitat. A més, també es poden detectar alteracions mínimes, però progressives, en l'expressivitat, amb un llenguatge més pobre, mantenint la comprensió i els aspectes socials de la comunicació (gestos, entonació, expressió i actituds). A partir dels 30 anys el cervell comença a envellir, les neurones disminueixen la seva grandària però no desapareixen, el nombre de sinapsis disminueix, el metabolisme cerebral es redueix (consumeix menys oxigen) i es fabriquen menys proteïnes intracerebrals. En canvi, en la malaltia d’Alzheimer, les neurones s'atrofien i després es moren.

Els pacients amb Alzheimer són grans dependents i majoritàriament estan cuidats en i per l’entorn familiar. El rol de cuidador és bàsic en la seva cura.

El 18 de novembre, el cicle tractarà el Parkinson, una malaltia neurodegenerativa crònica i progressiva que afecta al cervell i més concretament a les estructures encarregades del control i de la coordinació del moviment, així com del manteniment del to muscular i de la postura. La malaltia és deguda a la mort precoç de les neurones que fabriquen una substància química, anomenada dopamina, que és essencial per a què els moviments es realitzin de manera àgil, efectiva i harmònica. La malaltia de Parkinson, que predomina més en homes, és rara en persones menors de 40 anys i seva incidència augmenta ràpidament a partir dels 60 anys. A Catalunya hi ha uns 20.000 malalts afectats i a la demarcació de Girona més de 2.000. La progressió de la malaltia és molt variable segons els pacients i encara que generalment evoluciona lentament, acaba afectant tant les rutines diàries més bàsiques, l’activitat laboral i socialitzar-se amb els amics i els familiars.

El 25 de novembre, s’oferirà la taula dedicada a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia degenerativa de tipus neuromuscular que afecta les neurones encarregades de la motricitat. S’origina quan aquestes neurones anomenades motoneurones perden funcionalitat i moren. És una malaltia incurable i només existeix avui en dia un tractament que allarga uns mesos la supervivència dels pacients. La malaltia afecta principalment a persones entre 40 a 70 anys i és lleument més prevalent en homes en edats avançades. En el nostre entorn es presenten 1-2 casos per cada 100.000 habitants i any, i això a la nostra província vol dir entre 7 i 14 pacients nous cada any. S’estimen que a Catalunya hi ha unes 400 persones afectades.

El 28 de novembre, la sessió estarà dedicada a l'esclerosi múltiple, una malaltia del sistema nerviós central que afecta el cervell, la medul•la espinal i els nervis òptics. En aquesta malaltia s’afecta tant la mielina que envolta les neurones i que facilita la conducció dels impulsos nerviosos, com les pròpies neurones. L’esclerosi múltiple és la causa més freqüent de discapacitat neurològica no traumàtica en adults joves. Es diagnostica entre els 20 i 40 anys d’edat, que és quan les persones comencem el nostre projecte vital tant a nivell personal, laboral, familiar com social. La discapacitat que es pot derivar de la malaltia té una enorme influència en la vida dels pacients i de les seves famílies, fent que es redueixi de manera significativa la qualitat de vida de les persones i les seves famílies. La prevalença de la malaltia en el nostre entorn és mitjana-alta i s'està detectant un augment dels casos en els darrers anys. A la província de Girona hi ha més de 600 malalts afectats i cada any es diagnostiquen entre 35 i 40 nous casos a la regió sanitària.

Implicació d’organitzacions i institucions

El cicle “Les malalties neurodegeneratives: què en sabem?, cap a on anem?” compta amb la col•laboració del Fòrum Associació dels Col•legis Sanitaris, que inclou els col•legis professionals de metges, diplomats d’infermeria, fisioterapeutes, psicòlegs i veterinaris; l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona (Idibgi), les facultats de Medicina i Infermeria de la UdG, l’Acadèmia de la Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona, el DipSalut, els ajuntaments de Girona i Salt; així com les fundacions i associacions de pacients i familiars: la Fundació Tutelar Fadesia, l’Associació Catalana per al Parkinson, Fundació Miquel Valls, Fundació Esclerosi Múltiple, Creu Roja Girona, l’Associació EMAD de Sant Feliu de Guíxols, l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Cassà de la Selva, l’Associació Alzheimer ALSEMA Blanes i Associació Catalana Parkinson de Blanes, la Selva i Alt Maresme, i l’Associació d’Ajuts a Malalts d’Alzheimer i Afectats AMA, de Figueres.

Avui ha tingut lloc la presentació als professionals de l’Institut d’Assistència Sanitària i l’Institut Català de la Salut a Girona dels resultats de la tasca dels grups de processos verticals del Projecte CIMS, corresponents a l’atenció al malalt crònic, l’hospitalització i el bloc quirúrgic. Durant els darrers mesos un centenar de professionals de les dues institucions han treballat per a definir cada procés i determinar, de forma consensuada, accions de millora en cada camp. En total s’han presentat 115 accions, repartides entre els tres processos, amb l’objectiu de la millora contínua i la certesa de poder avaluar l’impacte d’aquestes mesures, que a partir d’avui ja formen part del Pla Estratègic CIMS 2013-2015 i algunes de les quals es començaran a implementar aquest mateix mes d’octubre.


Abordatge dels pacients crònics
El grup que treballava aquest camp, format per professionals de les dues institucions dels àmbits d’atenció primària, hospitalària i sociosanitària, ha proposat accions concretes de com abordar el tractament dels pacients crònics, amb l’objectiu d’evitar ingressos innecessaris i consultes urgents. D’entre les propostes destaca el desplegament, ja iniciat, d’un registre únic i accessible a tot els sistema, dels pacients crònics complexos i amb malaltia crònica avançada. També s’ha destacat la necessitat de fer una valoració integral en l’hospitalització convencional, amb un especial esment a evitar iatrogènia i la presentació de síndromes geriàtriques com a conseqüència del mateix ingrés hospitalari.
D’altra banda, la coordinació entre els diferents nivells assistencials és clau per obtenir bons resultats en aquest grup de població, donat que són molts els professionals que intervenen en la seva cura. En aquest sentit, la gestió de casos, que ja s’està portant a terme amb molts bons resultats, ha de sevir com a model de seguiment al pacient crònic.
Una altra acció que hauria de tenir resultats a curt termini és la unitat de subaguts situada a l’IAS i que podrà substituir ingressos convencionals per ingressos en un règim intermedi entre el de convalescència (socio-sanitari) i els de l’hospital d’aguts.


Procés d’hospitalització
Per aquest procés es van crear dos grups de treball independents per a l’ICS i l’IAS, de manera que algunes de les propostes que avui s’han presentat són específiques per a l’Hospital Dr. Josep Trueta o per al Santa Caterina.
Aquest grup de millora ha centrat el seu treball en homogeneïtzar els sistemes de treball i reordenar les funcions de professionals i usuaris per tal que l’activitat assistencial es dugui a terme de la manera més fluida possible. Per això s’ha revisat tot el procés, des de l’ingrés, diagnòstic, tractament i alta mèdica, cobrint tots els requeriments relacionats amb els problemes de salut, buscant optimitzar els recursos materials i humans i fent que l’estada a l’hospital sigui la mínima i amb la màxima eficiència i qualitat.
Al mateix temps, per garantir la millor acollida a la planta d’ingrés es reforçarà la informació que es dóna al pacient i als seus familiars en el moment de l’arribada i s’implementarà un circuit de revisió per garantir la comprensió d’una informació completa i actualitzada.
Pel que fa a les altes mèdiques, aquestes seran comunicades amb més precisió horària a farmàcia, cuina i servei d’ambulàncies, per evitar duplicitats que en ocasions es produeixen. En aquest sentit, un major ajustament de les altes permetrà també una millor coordinació en el canvi de llits i la neteja dels considerats prioritaris.
Com en els altres processos, es treballarà per a mesurar els resultats d’aquestes propostes amb la finalitat de millorar-les contínuament i dur a terme els canvis necessaris per aconseguir el valor afegit més elevat possible en quant a rendibilitat i satisfacció del pacient.


Bloc quirúrgic
Com en el procés de l’hospitalització, han estat dos els grups que han treballat el procés del bloc quirúrgic, un per a buscar punts de millora a l’Hospital Doctor Josep Trueta i l’altre per al Santa Caterina. Ambdós grups de treball has analitzat en profunditat els procediments quirúrgics actuals per donar un entorn de qualitat en tota l’atenció quirúrgica i fer-la de forma segura, integral i sostenible, que permeti resultats excel·lents, optimitzant recursos tenint en compte la calidesa humana i la qualitat de la informació que es proporciona al pacient i als seus familiars.
S’ha decidit revisar el circuit de medicació postoperatori i es crear la taula de programació quirúrgica a cada un dels hospitals, amb l’objectiu de rendibilitzar al màxim les hores de quiròfan, els recursos humans i materials i la qualitat assistencial de tot el procés.
Un altre dels reptes és la creació a l’Hospital Santa Caterina de la Unitat de Dolor Agut, per millorar l’analgèsia després de la intervenció, oferint el màxim confort al pacient i avançar cap al concepte d’Hospital sense dolor. Per això s’incorporarà com a constant vital l’Escala Visual Analògica, que permet mesurar la intensitat del dolor que descriu el pacient.
Pel que fa al Trueta, es vol garantir encara més la seguretat del pacient i amb aquest objectiu s’implantaran accions concretes. També es vol harmonitzar el circuit de la informació que es dóna al pacient i als seus familiars. La presentació dels resultats d’aquests tres processos dóna pas als que s’iniciaran aquest mateix dimecres i que abordaran l’atenció al pacient crític, l’atenció urgent i alternatives a l’hospitalització (hospitals de dia i els gabinets),tant de l’Hospital Dr. Josep Trueta com del Santa Caterina. Fins ara ja s’han presentat un total de 86 accions de millora que tenen a veure amb qüestions tant de l’àmbit assistencial, laboral, de comunicació, de docència i de recerca, que s’estan començant a implantar.

Aquest matí s’ha realitzat a l’Hospital Santa Caterina i a l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta la segona sessió de balanç de gestió en la que la direcció de l’Institut d’Assistència Sanitària i de l'Institut Català de la Salut a Girona han presentat els principals resultats del 2013 així com les accions previstes per al darrer semestre de l’any. Amb una clara voluntat informativa i de transparència envers els professionals, els responsables de la institució han avaluat els indicadors de gestió, econòmics i assistencials.

La primera de les sessions ha tingut lloc a l'IAS, on el director assistencial de la institució, el doctor Miquel Carreras, ha destacat en l’àmbit hospitalari l’augment del 13,88% en l’activitat en la cirurgia major ambulatòria (1.395 altes), del 14,85% en l’Hospital de Dia (7.438 sessions), i del 40,4% en proves diagnòstiques (612). També ha posat en valor el fet que el 63% de les altes són quirúrgiques enfront de les mèdiques.

En relació amb l’atenció primària, el doctor Carreras ha destacat l’activitat del nombre de sessions en l’àmbit de salut comunitària i els resultats del pacient expert en l’atenció al pacient crònic. Pel que fa a l’activitat en salut mental les xifres apunten a la tendència continuada en l’increment de l’atenció ambulatòria, tant pel que fa a l’Hospital de Dia d’Adults (+ 15,98%), amb 4.544 estades; als centres de dia (+11,47%), amb 337 pacients; centres de salut mental d’adults (+5,6%), amb 36.641 visites; centres de salut mental infantojuvenils (+8,92%), amb 13.152 visites; i als centres d’atenció les drogodependències (+11,48%), amb 12.944 visites. Aquestes xifres reforcen el model d’atenció a la salut mental de la població de referència.

El gerent de l’IAS, el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, ha volgut destacar el reconeixement que es va fer ahir en la presentació de la Central de Resultats, que analitza diferents indicadors assistencials i econòmics dels 61 hospitals que formen part del Sistema Integral de Salut de Catalunya (SISCAT), a la tasca realitzada a l’IAS a nivell econòmic. En aquest sentit, dins l’estratègia enfocada a la sostenibilitat en la gestió, l’IAS ha desenvolupat la comptabilitat analítica, una eina basada en el desplegament del costos per unitat, que ha ajudat a la detecció d’ineficiències que es van corregint progressivament i que permeten la millora contínua. S’ha utilitzat els costos com una eina de gestió compartida amb el professionals, i això ha suposat un exercici de transparència i corresponsabilitat: els professionals són conscients de l’impacte econòmic de les seves accions invitant a actuacions de millora conjunta que generen un benefici institucional a través de reunions amb la direcció (gerència, econòmica, RRHH, assistencial).

Per la seva banda a l'ICS, també es va fer balanç de l’activitat a l’Hosiptal universitari de Girona Dr. Josep Trueta i a l’àmbit de l’atenció primària. Al Trueta s’està fent un increment de l’activitat quirúrgica, amb 759 intervencions quirúrgiques més en el mateix període anterior (540 de cirurgia major i 219 de cirurgia menor), de les quals cal destacar l’increment de les operacions fetes de manera ambulatòria (CMA). També cal posar de relleu l’augment registrat pel que fa a tractaments d’hospital de dia, que en els darrers anys ja estan tenint una tendència a pujar.

Respecte a l’atenció primària, l’activitat registrada és molt semblant a la del primer semestre de l’any passat, amb un total de 1.534.037 visites convencionals i 94.556 visites urgents als punts d’atenció continuada. Cal destacar la feina feta a nivell de l’atenció als pacients crònics, una de les línies d’actuació del Pla de Salut 2011-2015.


Noves accions del Projecte CIMS

La directora assistencial de les dues institucions en el marc del Projecte CIMS, d'aliances estratègiques entre l'ICS i l'IAS, la Dra. Anna Ochoa, va avançar la feina que caldrà fer en el sí del projecte en el darrer quadrimestre de l'any. Ha destacat que es començarà a treballar en l'execució de les 86 accions que van ser proposades en els grups de treball que es van posar en marxa a principi d'any, en els quals hi van participar prop de 200 professionals. La Dra. Ochoa ha indicat que la previsió és que al llarg del mes d'octubre es comenci a treball posar fila l'agulla a fer efectives 17 de les accions proposades, les primeres que es materialitzaran. Es tracta d'accions enfocades a millorar diferents aspectes com són els resultats, els processos assistencials, l'organització interna i l'atenció els ciutadans.

Paral•lelament, el darrer trimestre de l'any es posaran en marxa 6 grups de treball més: un tractarà les diferents cultures organitzatives de les dues institucions, un per millorar el treball en equips, i quatre més que abordaran diferents processos assistencials. En concret, un grup tractarà l'atenció al pacient crític, un altre l'atenció urgent i el dos més -un a cada institució- l'hospital de dia i els gabinets.

El Dr. Martínez Ibáñez també ha indicat que aquest darrer trimestre també es començaran a implantar les millores en els processos d'hospitalització, quiròfans i d'atenció al pacient crònics que s'han proposat en els respectius grups de treball que s'han creat en els darrers mesos. Serà un final d'any en el que es començaran a fer efectius els primers resultats del Projecte CIMS, fruit de la participació i col•laboració de molts dels professionals de les dues institucions, objectius que estan emmarcats en el Pla de Salut 2011-2015 del departament de Salut i que també buscaran la millora dels resultats a l'ICS a Girona i a l'IAS en benefici dels pacients.
 

La Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple (UNIEM) de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona organitza demà, 5 de juliol, les III Jornades Gironines en Esclerosi Múltiple (EM). En aquesta trobada científica, que es farà a Pals, hi participen professionals d’institucions i equips dedicats a l’esclerosi múltiple a la província de Girona, que posaran en comú l’activitat realitzada, faran una actualització sobre la malaltia i es dissenyaran futures línies de col•laboració i recerca entre elles. Hi participen professionals de l’Hospital Dr. Josep Trueta, l’Hospital Santa Caterina (IAS), l’Hospital de Figueres, l’IDIBGI, l’IDI-Girona i el grup Vicorob de la Universitat de Girona.

El programa de la jornada compta amb ponències sobre els efectes de la medicació, els trastorns psiquiàtrics en EM i el seu maneig, bases de dades existents, la recerca de nous biomarcadors i el futur del tractament d’aquesta malaltia, entre d’altres.

L'EM és una malaltia inflamatòria crònica del sistema nerviós central. Es tracta d'una malaltia complexa d'etiologia desconeguda però de base autoimmune en la qual tant factors ambientals com genètics participen en la seva patogènesi. És la causa de discapacitat d'origen neurològic no traumàtic més freqüent en adults joves.

En la majoria dels casos el curs natural de la malaltia és progressiu i incapacitant però els
tractaments farmacològics de que es disposen actualment permeten reduir l’activitat i l’impacte de la malaltia. En un futur immediat es disposarà de nova informació i nous tractaments i per la malaltia que ajudaran, juntament amb els actuals, a avançar en el desitjat tractament personalitzat de la malaltia.

Actualment al món hi ha 2.500.000 persones amb la malaltia, 600.000 a Europa, 46.000 a Espanya i 5.000 a Catalunya. La prevalença a Espanya era d'uns 60 pacients per 100.000 habitants però estudis recents mostren que ha augmentat considerant actualment una prevalença d'entre 80 i 100 segons les àrees geogràfiques.

La Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple del Servei de Neurologia de l’Hospital Dr. Josep Trueta controla i tracta la majoria de pacients d'EM de la província de Girona, i participa en múltiples assaigs clínics.

Les seves línies de recerca principals són l’estudi i determinació de factors genètics i ambientals predisponents per l’esclerosi múltiple i la resposta als tractaments, l’expressió de citocines en l'esclerosi múltiple com a model de malaltia inflamatòria crònica, la identificació i aplicació de noves tècniques de neuroimatge com a marcadors pronòstics en l’esclerosi múltiple, l’estudi i caracterització de les alteracions neuropsicològiques i la rehabilitació cognitiva de la malaltia.

El director del programa de salut de l’escola de negocis de Madrid es reunirà demà amb la direcció de l’ICS i de l’IAS i oferirà una xerrada als professionals.

La prestigiosa escola de negocis ESADE ha mostrat el seu interès pel projecte d’aliances estratègiques entre l’Institut d’Assistència Sanitària i l’Institut Català de la Salut a Girona, el Projecte CIMS. L’interès ha vingut motivat, principalment, per la innovació de la iniciativa i per la manera com s’està duent a terme, potenciant la participació dels professionals en la detecció de possibles sinergies i punts de millora entre les dues institucions sanitàries. Davant la certesa de la particularitat del model, ESADE ha mostrat la seva voluntat de col·laborar-hi i de conèixer de més a prop en què consisteix el Projecte CIMS.

Amb aquests objectius, Francisco Rodríguez Perera, director associat del programa de salut d'ESADE de Madrid, visitarà avui i demà el nostre territori. Demà al matí està previst que tingui una reunió de treball amb el comitè executiu del Projecte CIMS (format per directius tant de l’ICS a Girona com de l’IAS), en la qual se li explicarà com s’està avançant el model i per la seva banda, aportarà el seu coneixement i la seva experiència en intentar resoldre aquelles situacions en les que es puguin trobar les dues institucions en el marc de la seva aliança estratègica. Després de la reunió de treball amb el Comitè executiu, Rodríguez Perea oferirà una conferència oberta als professionals.

Francisco de Paula Rodríguez Perera és llicenciat en Medicina i Cirurgia amb l'especialitat de Medicina Interna, i actualment és director associat del programa de salut d'ESADE Madrid i director d'estratègia de Medtronic Iberica, companyia líder mundial en Tecnologia Sanitaria, on és el responsable de la Unitat d'Economia de la Salut, Relacions Institucionals, Comunicació i Innovació. És diplomat en Gestió Hosxerradpitalaria per ESADE, MBA per ICADE, ha realitzat el Programa d'Alta Direcció d'Institucions Sanitàries d'IESE i el Global Advanced
Management Program (GAMP) de Georgetown University i ESADE. Durant la seva etapa professional ha estat el director gerent de cinc hospitals arreu de l'Estat entre els quals destaca l'Hospital general Gregorio Marañon de Madrid. També ha fet d'assessor del Govern de Canaries en temes de salut, i ha estat director gerent del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares, entre altres.