Notícia

Unes 200 persones van participar en aquesta jornada, impulsada per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i les Unitats Docents de l’Hospital Trueta – ICS Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària, Atenció Primària, la Fundació Salut Empordà, Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i enguany, també, la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. També va comptar amb el patrocini de la Fundació Mutual Médica i també de l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona. Al final de la jornada es van entregar quatre premis a les millors Comunicacions Orals dels i les residents d’un total d’11 exposicions, i també es van premiar els tres millors pòsters, d’entre la vuitantena que s’han defensat.  

Unes 200 persones van assistir ahir a la III Jornada Gironina de Recerca per Residents – Fundació Mutual Médica, que té la missió de fomentar la recerca entre els residents de les comarques gironines. L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) juntament amb les unitats docents dels principals hospitals i institucions sanitàries de la Regió Sanitària de Girona amb formació especialitzada van ser els organitzadors de l'esdeveniment.

El programa d’enguany va estar especialment enfocat en els professionals sanitaris joves i els seus primers passos en el món de la recerca, recollint la proposta dels mateixos residents. Prop de cent residents han tingut l’oportunitat d’exposar els seus treballs d’investigació, realitzats en el marc de la seva formació especialitzada. A més, durant l'acte es va dur a terme una taula rodona on professionals sanitaris joves van compartir les seves experiències inicials en la recerca. En paral·lel, es va oferir una ponència magistral sobre investigació i Intel·ligència Artificial a càrrec de Carolina Garcia Vidal, investigadora de l’IDIBAPS i de l’Hospital Clínic.

“Fomentar una cultura de recerca entre els sanitaris en formació és clau perquè combinin aquestes dues activitats en el seu futur professional. L'assistència sanitària de qualitat només s’assoleix si metges, infermeres i altres professionals assistencials també investiguen com millorar-la, sempre en benefici de la societat", va afirmar la Dra. Marga Nadal, directora de l'IDIBGI.

Per a organitzar l’acte, l’IDIBGI ha col·laborat amb les Unitats Docents de l’Hospital Dr. Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària, d’Atenció Primària ICS Girona, Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, Fundació Salut Empordà – a través de l’Institut de Recerca Glòria Compte –, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i, enguany, també la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, convocant els seus respectius residents. La Jornada va estar patrocinada per la Fundació Mutual Médica i per l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona. L’Ajuntament de Girona i l’Auditori – Palau de Congressos de Girona també hi van col·laborar.

Premis als millors treballs

A la Jornada es van presentar un total de 95 treballs que posen de relleu la destacada activitat recercaire dels residents. Els millors treballs es van exposar en format de Comunicació Oral dins el programa, mentre que la resta van ser presentats com a pòsters científics, que els residents també van defensar en el marc de la jornada.

Al final de l’acte es va fer entrega dels premis als millors treballs científics realitzats pels i les residents, que estan patrocinats per la Fundació Mutual Médica. Els treballs guanyadors en la categoria de Comunicació Oral han estat: “Aplicació de POCUS en el despistatge de lesió d'òrgan diana en consultes externes de pacients amb infecció per VIH”, exposat per José Andrés Marchena, resident de Medicina Interna a l'Hospital de Palamós; “Privació socioeconòmica i maneig de la DM2 a l'àmbit d'Atenció Primària de Catalunya”, exposat per Maria Ramon, resident d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) Girona; i “Sedació inhalada perllongada amb isoflurà: experiència en un hospital de tercer nivell”, exposat per Laia Tarré, resident de Medicina Intensiva a l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Enguany també es va entregar un quart premi a millor Comunicació Oral, en aquest cas, patrocinat per l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona, que ha estat atorgat a “Caracterització de la Població Centenària de Girona”, exposat per Patricia González i Arantxa Mallou, resident d'Atenció Primària a l'ICS Girona.

Pel que fa als millors pòsters científics, van ser premiats Jehimy Jean Álvarez Santos, resident de Nefrologia a l'Hospital Trueta, pel pòster titulat “Relació entre marcadors inflamatoris a la malaltia renal crònica”; Paula Serrat, resident de Pediatria a l'Hospital Trueta, pel pòster titulat “Estudi descriptiu de la incidència de la síndrome d'abstinència després de l'ús prolongat de sedoanalgèsia a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques d'un hospital de tercer nivell”; i Carla Subirana i Mireia Bruguera, residents de Farmàcia a l'Hospital Trueta, pel pòster titulat “Vancomicina en pacients pediàtrics: monitorització, ajustament de dosi i seguiment de la funció renal”.

L’equipament tindrà catorze consultes i substituirà l’actual consultori local Olot Nord, al barri de Sant Miquel El conseller Balcells ha destacat que el nou CAP serà “modèlic” i millorarà tota l’atenció primària de la ciutat

Les obres de construcció del nou CAP d’Olot, ubicat al barri de Sant Miquel, començaran  durant el mes de maig, un cop s’hagi formalitzat el contracte amb les empreses adjudicatàries per part d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha visitat avui els terrenys cedits per l’Ajuntament d’Olot, ubicats entre els carrers Rei Martí l’Humà i Abat Racimir, on s’aixecarà l’equipament de tres pisos. El nou CAP substituirà el consultori local Olot Nord i tindrà 14 consultes, una àrea d’atenció no programada, zona de rehabilitació i el Servei de Rehabilitació Comunitària de salut mental.

El conseller Balcells ha explicat que l’execució de les obres ja ha estat licitada, de manera que properament començaran els treballs i ha destacat que el nou CAP d’Olot “és una llarga reivindicació de la població que finalment veu la llum”. “L’equipament suposarà un abans i un després per al barri de Sant Miquel i Sant Roc, permetrà dotar la ciutat d’un segon CAP i millorarà tota l’atenció primària i comunitària d’Olot”, ha afegit. Així mateix, el nou centre “comptarà amb tots els equipaments i l’espai necessaris per encabir-hi els nous rols professionals que s’han incorporat a l’atenció primària, amb un espai modèlic per a activitats comunitàries”, ha explicat Balcells. També n’ha destacat la sostenibilitat i el seu disseny arquitectònic, relacionat amb la natura i l’àrea volcànica de la Garrotxa.

El nou CAP Olot 2 estarà gestionat per l’Institut Català de la Salut (ICS) i s’ha projectat en un edifici amb planta soterrani, planta baixa i tres pisos més. L’accés principal serà per la planta baixa des del carrer Rei Martí l’Humà, a l’encreuament amb el carrer Abat Racimir, i s’hi ubicarà la zona de recepció, l’àrea administrativa i l’atenció no programada.

A la planta soterrada hi haurà l’àrea de rehabilitació, amb una sala de gimnàstica polivalent, vestidors i magatzem. Pel que fa a l’àrea assistencial, comptarà amb 14 consultes de medicina, infermeria i altres especialitats distribuïdes entre la primera i la segona planta. I el tercer i últim pis es destinarà en la seva totalitat al Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental. A més, l’edifici inclou un pati interior que permetrà la il·luminació i ventilació de les sales d’espera i la planta soterrada. Així doncs, totes les consultes estaran orientades a la façana del carrer, mentre que les sales d’espera seran generalment obertes i orientades a aquest pati. Pel que fa a l’estructura, a l’interior hi haurà fusta natural i per a la façana s’utilitzarà maó (obra vista) com a material predominant.

En relació al Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental, actualment està ubicat al carrer Castellar Lloveras, en uns locals de lloguer, i gestionats per l’Institut d’Assistència Sanitària. Un cop acabades les obres del nou CAP, el servei es traslladarà a les noves instal·lacions, que inclouen despatxos, una sala polivalent i una sala de treball corporal.
El municipi d’Olot actualment disposa d’un centre d’atenció primària, el CAP Garrotxa, construït el 1974, i el consultori local Olot Nord, situat al barri de Sant Miquel, tots dos gestionats per l’Institut Català de la Salut. Actualment, tant el CAP Garrotxa com el consultori local Olot Nord necessiten més espais per a poder treballar de forma més funcional i a la vegada poder assumir el creixement poblacional així com la incorporació de nous professionals.

El consultori local, que serà substituït pel nou CAP, està ubicat en un local de planta baixa entre mitgeres que es va adaptar l’any 2006 per a consultori. La superfície construïda és de 266 metres quadrats i disposa d’un total de 4 sales de consulta. Així doncs, amb la construcció del nou CAP, es triplicarà el nombre de consultes i es passarà de 4 a 14. Durant el 2023, el consultori local Olot Nord ha realitzat 49.860 visites i té una població assignada de 5.984 persones.

Els treballs es van adjudicar a principis d’abril a les empreses Viscola (obra civil) i ISTEM (instal·lacions) i es preveu que durin un any i mig, de tal manera que el nou CAP podria entrar en funcionament a mitjans del 2026. El tràmit es troba actualment en la fase de presentació de documentació per part dels adjudicataris i pendent de formalitzar el contracte. Un cop realitzat aquest tràmit, podran començar les obres d’acord amb el disseny arquitectònic realitzat pel despatx Comas-Pont/Arquitectes. En total s’actuarà sobre una superfície de 1.917 metres quadrats.

A la visita del conseller als terrenys del nou CAP també hi ha participat l’alcalde d’Olot, Josep Berga; el gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia; el director d’atenció primària de l’IAS-ICS Girona, Esteve Avellana; el director de l’equip d’atenció primària d’Olot, Josep Lluís Nicolau i el director de la Xarxa de Salut Mental de la Garrotxa gestionada per l’IAS, Ernest Torrell.

La Unitat Pediàtrica Mediambiental d’Olot, de referència a Catalunya
El conseller Balcells també ha visitat l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, on s’ha reunit amb l’equip directiu, professionals i els responsables de la Unitat Pediàtrica Mediambiental (PEHSU), l’única d’aquestes característiques a Catalunya. Balcells ha manifestat la decisió de transformar la PEHSU en una Unitat de referència per a tot el país. En aquest sentit, ha destacat que es tracta d’un projecte “singular i modèlic, amb una visió holística i comunitària de la salut, que volem estendre en el conjunt del territori per tal que tots els equips pediàtrics apliquin els coneixements de la PEHSU. La capital de la pediatria mediambiental de Catalunya hauria de ser Olot”. 

La PEHSU és una unitat clínica especialitzada en salut mediambiental pediàtrica, una subespecialitat pediàtrica que aborda la prevenció, detecció, avaluació i maneig de les malalties i riscos mediambientals relacionats amb la salut dels infants.

El nou model s’ha començat a implantar a la zona del Gironès Sud i Selva Interior i té per objectiu millorar l’atenció a aquestes persones El projecte és una de les línies d’actuació en el marc del desplegament de l’atenció integrada

La Regió Sanitària Girona està treballant en el desplegament d’una nova estratègia d’atenció a les persones grans fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), en el seu mateix entorn. El projecte té l’objectiu de donar una millor resposta a als pacients amb patologies i problemes de salut complexes i de més prevalença, millorar-ne el maneig i adequar els serveis actuals a aquest nou model.

En una primera fase s’implantarà a la zona del Gironès Sud i Selva Interior, que comprèn tots els recursos sanitaris i socials de set àrees bàsiques de salut (ABS): Anglès, Breda-Hostalric, Cassà de la Selva, Arbúcies-Sant Hilari, Santa Coloma de Farners, Salt i Sils-Vidreres-Maçanet, així com el Parc Hospitalari Martí i Julià, de referència d’aquestes set ABS. Posteriorment, la ruta assistencial es desplegarà a tota la Regió Sanitària Girona. La nova estratègia d’atenció beneficiarà més de 3.500 persones de la zona del Gironès Sud i Selva Interior que actualment pateixen malalties cròniques complexes i avançades.

Per al seu desplegament, la Regió ha dissenyat un programa formatiu de tres jornades complementàries dirigides específicament als professionals d’aquesta zona i durant les quals es tracta l’abordatge integral i integrat de l’atenció a les persones amb cronicitat, des de la vessant sanitària com social. La primera de les formacions es va celebrar el 14 de març a l’Auditori de Santa Coloma de Farners i avui ha tingut lloc la segona jornada formativa, a l’Hospital Santa Caterina. La tercera i última sessió es realitzarà el mes de maig i serà aleshores quan es donarà per iniciada la nova estratègia d’atenció.

En la planificació i atenció a la complexitat hi haurà implicats diversos actors: atenció primària, atenció hospitalària d’aguts, atenció intermèdia, atenció a la salut mental, atenció continuada, dispositius residencials, SEM, serveis socials i tot l’entorn social del pacient i del cuidador.

Per avançar en el seu desplegament s’han definit cinc aspectes clau d’actuació entre tots ells. En primer lloc, incrementar la identificació de les persones fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), promoure una valoració des de diferents dimensions de la persona i un pla individualitzat.

A continuació, realitzar un seguiment del pacient quan es troba en situació d’estabilitat clínica, que inclou la revisió periòdica de la seva situació, l’entorn i el del cuidador i definir els circuits, processos i pràctiques de col·laboració entre els diferents serveis, així com la planificació de les transicions entre els diferents recursos.

En tercer lloc, s’estableixen les accions en cas de descompensació del pacient i, en aquest sentit, es promou la planificació i coordinació de la resposta i circuits, però també garantir que l’entorn de la persona disposa d’informació clara sobre els professionals, serveis de referència i via de contacte per a cada situació. També s’indiquen accions orientades a l’esfera individual, per exemple, la planificació de decisions anticipades; a afavorir l’atenció domiciliària, i la resposta assistencial d’acord amb el grau de complexitat.

Per últim, el desplegament de l’estratègia incorporarà la promoció de dinàmiques territorials entre les organitzacions i els equips implicats, així com la promoció d’actuacions transversals centrades en la planificació de les altes hospitalàries (en el moment previ, durant i posterior) per garantir el millor abordatge del pacient i la continuïtat d’atenció.

El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, destaca que l’estratègia és un “canvi profund en la manera com gestionem l’atenció de les persones més vulnerables i fràgils. Això significa identificar de manera més precisa aquells pacients que necessiten una atenció diferent i més individualitzada per adequar els circuits a totes les dimensions de la seva vida”.

Per a la materialització de la ruta assistencial s’han constituït diferents nivells de treballa la Regió. D’una banda, un Grup Impulsor amb representació de la Direcció Estratègica d’Atenció Integrada del Departament de Salut, la Regió Sanitària Girona a través dels dos Referents d’Atenció Integrada Social i Sanitària (RAISS), l’Institut Català de la Salut i l’Institut d’Assistència Sanitària. I d’una altra, una Taula Territorial amb professionals sanitaris i socials (treballadors socials, SEM, salut mental, PADES, atenció primària, atenció hospitalària, atenció continuada i urgent (ACUT) i farmàcia).

El projecte s’emmarca en el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària dels departaments de Salut i Drets Socials. La ruta assistencial és el resultat d’un procés exhaustiu de recerca i revisió dels actuals circuits i processos per tal de millorar-los, enfocats en les necessitats de les persones amb malalties cròniques complexes i avançades, i ha comptat amb la participació de tots els actors involucrats en els àmbits de gestió, clínic, tecnològic, sociosanitari, primari i hospitalari.

El projecte promou disminuir la càrrega administrativa de l’atenció primària, des d’on es gestionaven anteriorment aquestes baixes

L’hospital Trueta ha tramitat 1.888 comunicats relacionats amb baixes per l’ingrés des que la Regió Sanitària Girona va començar a desplegar al setembre de 2022 la gestió de les incapacitats temporals (IT) per ingrés des dels propis hospitals i fins a tancament del 2023. D’aquests comunicats, 1.003 corresponen a la primera baixa produïda per l’ingrés i els 885 restants són comunicats de confirmació que es generen de forma automàtica si al cap de 7 dies el pacient encara continua ingressat.

El projecte, impulsat pel Departament de Salut, s’emmarca dins el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària i Comunitària (PEiTAPiC), que treballa amb l’objectiu de reforçar aquesta línia assistencial i desburocratitzar les seves tasques.

La baixa per IT la genera el propi hospital en el moment de l’ingrés, ja sigui de forma urgent com programada, a petició del pacient i a partir de la informació que es recull en aquell moment. D’aquesta manera, s’estalvien desplaçaments dels familiars al centre d’atenció primària per a gestionar-la. Si al cap de 7 dies –comptant des del primer dia que va faltar a la feina- el pacient encara continua ingressat, es genera un comunicat de confirmació de manera automàtica, el qual té una validesa de 14 dies. Tant la baixa com el primer comunicat es poden descarregar des de La Meva Salut. Els següents comunicats de confirmació s’han de tramitar des de l’atenció primària.

L’Hospital Trueta va ser un dels primers centres de la Regió preparats informàticament per gestionar les IT. La mesura beneficia la població en edat laboral i el canvi permet agilitzar els processos, disminuir el nombre de contactes a l’atenció primària per gestions d’aquest tipus i millorar l’experiència del pacient i el seu entorn. El 18% de les IT generades a la regió són per ingrés hospitalari.

El Codi Risc Suïcidi es va activar en 257 casos durant el 2023, 73 més que abans de la pandèmia Salut impulsa una acció a 17 ciutats gironines que posa l’èmfasi en la prevenció i la capacitat de detecció de l’entorn

La Regió Sanitària Girona va activar el Codi Risc Suïcidi (CRS) en 257 casos durant el 2023, un 40% més que les activacions registrades el 2019, quan en van ser 184. Dels 257 casos de CRS produïts l’any passat, el 77% van acceptar realitzar almenys una visita de seguiment al centre de salut mental de referència. En comparació amb el 2022, la xifra també ha augmentat en un 23%, havent-se activat en 209 ocasions. Les dades inclouen els territoris de la xarxa de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària. Les activacions durant el 2023 del Codi Risc Suïcidi representen una taxa de 3,3 casos per cada 10.000 habitants, essent les comarques de la Selva i Gironès-Pla de l’Estany les que tenen una taxa més alta: de 3,8 casos per cada 10.000 habitants. Aquest balanç s’ha fet públic avui al matí durant la presentació de la campanya de prevenció del suïcidi del Departament de Salut a la Regió Sanitària Girona i que posa el focus en la capacitat de prevenció i detecció de l’entorn.

L’acció consisteix en la instal·lació temporal d’uns vinils que mostren un punt negre que simbolitza allà on es poden trobar les persones amb ideació suïcida i s’emmarca en la campanya “No el deixis caure en el pou del suïcidi”. A la Regió Sanitària Girona s’ha estès a 17 ciutats –capitals de comarca o amb prop de 20.000 habitants- amb un total de 19 vinils; essent la Regió amb més punts adherits (el 20% dels vinils instal·lats arreu de Catalunya). Aquests punts es van començar a instal·lar ahir i se’n completarà el muntatge durant tot avui. Els vinils, de 2,6 m de diàmetre, estaran presents a les ciutats adherides durant un mes. Amb aquesta instal·lació, Salut vol posar èmfasi en la detecció de senyals d’alerta i en la prevenció per part de l’entorn de les conductes que atempten contra la pròpia vida i, també en demanar ajuda, si cal, trucant al telèfon 061/Salut Respon.

La campanya a comarques gironines s’ha presentat a la plaça 1 d’octubre de Salt, davant la Coma Cros, on hi ha instal·lat un d’aquests vinils. Ha comptat amb la participació del gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia; l’alcalde de Salt, Jordi Viñas i el cap de psiquiatria d’aguts i urgències psiquiàtriques de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Domènec Serrano.

El gerent de la Regió, Jaume Heredia, ha agraït la col·laboració de tots els ajuntaments implicats i ha destacat “la importància de la col·laboració entre administracions alhora de sumar esforços per un objectiu comú, com és la prevenció del suïcidi”. Heredia ha insistit en “la importància que l’entorn sigui capaç de detectar els factors de risc com la soledat, l’aïllament o la depressió per tal d’alertar en cas que puguin desembocar en conductes suïcides”. Ha posat en valor el model comunitari de salut mental de la regió, implantat per l’IAS i la Comunitat Terapèutica del Maresme, i de referència mundial. “El nostre model ha crescut, a més des de fa uns anys en equips de professionals que actuen en el lloc de vida de les persones, sobretot en aquells col·lectius que es troben en una situació més complexa i vulnerable. Aquest enfocament permet una intervenció personalitzada i evitar ingressos i visites a urgències”, ha explicat.

En aquest sentit l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha destacat la vinculació històrica del municipi amb l’atenció a la salut mental i com aquesta ha evolucionat, conscient, tothom, de la seva importància”. Viñas ha subratllat també que la instal·lació del vinil de la campanya de prevenció del suïcidi és un espai “per on hi passa molta gent i especialment gent jove que amb la pandèmia més van patir a nivell emocional, aquí hi tenim l’ERAM, el Viver d’Empreses, alumnes de l’institut que hi tenim a tocar, els artistes del Canal o usuaris de la Biblioteca Iu Bohigas”.

Per la seva banda, el cap de psiquiatria d’aguts i urgències psiquiàtriques de l’IAS, Domènec Serrano, ha posat l’accent en el patiment de les persones que intenten suïcidar-se. L’expert ha explicat que els factors dels pensaments suïcides són múltiples i que sovint responen a trastorns afectius, però també a altres causes psicosocials. El doctor Serrano ha detallat que si bé el nombre de suïcidis consumats és major en homes, el percentatge de temptatives és més alt en les dones, a l’igual que succeeix en les persones grans en relació amb les joves.

En l’última dècada, entre els anys 2012 i 2021, s’han produït a la Regió unes 818 morts per suïcidi, el 74% de les quals han sigut homes, segons dades del Registre de Mortalitat de Catalunya del Departament de Salut.

Segons els últims resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya, (ESCA 2021), gairebé una de cada tres dones (27,9%) i un de cada cinc homes (17%) manifestava tenir malestar emocional. A Girona, que engloba el període 2021-2022, només el 15,6% dels homes admetia tenir malestar emocional, enfront del 21,6% de les dones gironines.

El Codi Risc Suïcidi

El Codi Risc Suïcidi es va implantar a la Regió l’any 2015 i defineix el circuit i el procediment d’actuació a seguir davant la detecció d’un cas amb risc de suïcidi alt, amb l’objectiu de reduir la mortalitat per aquesta causa i evitar el risc de noves conductes suïcides. El primer avís el rep normalment el 061, ja sigui via telefònica, presencialment per una activació d’atenció assistencial, o per qualsevol altre agent de salut. Així doncs, el CRS ha permès implantar un procediment homogeni d’actuació per millorar la seguretat dels pacients atesos per conductes suïcides en els serveis d’urgències hospitalàries i garantir la continuïtat assistencial posterior a l’alta.