coronavirus

Durant aquests dies s’està fent una neteja intensa de les dues UCI tancades i avui ja es posat en marxa l’Hospital de Dia amb els primers pacients Si l’evolució de la pandèmia es manté sobre el previst, a partir del dia 4 de maig es començarà a recuperar fins a un 30% de l’activitat presencial de consultes externes, però es continuarà prioritzant l’atenció telefònica o telemàtica

Dimecres de la setmana passada va ingressar el primer pacient a la unitat d’hospitalització que s’ha posat en marxa a la planta 9a B, una nova àrea de cures intensives i semiintensives permanent que acollirà exclusivament pacients amb Covid19. La posada en marxa d’aquesta unitat ha permès tancar dues de les UCI provisionals, la UCI 3, situada a l’Hospital de dia polivalent i endocrinològic, i la UCI 5 , situada a les urgències de pediatria. La següent UCI que està previst buidar de pacients serà la 6, situada a la zona d’hospitalització de Pediatria. Durant la tarda d’ahir també es van traslladar a la Unitat de la 9a B els pacients semicrítics que ocupaven els llits de la Unitat d’Ictus situada a la Unitat Polivalent d’Alta Intensitat de Cures, fet que permetrà traslladar al seu espai original als pacients que han patit un ictus. 

Així, durant aquest matí la Unitat de crítics i semicrítics de la 9a B tenia ocupats 14 dels 28 llits disponibles. La posada en marxa d’aquesta unitat té per objectiu disposar d’una zona Covid de manera fixa i permanent a l’Hospital, guanyar llits de crítics i semicrítics i poder començar a buidar les UCI provisionals que s’han muntant, per anar recuperant la normalitat mica en mica, sempre i quan l’evolució de la pandèmia ho permeti.

Des de finals de la setmana passada i durant aquesta setmana es fa una neteja intensiva dels espais que havien servit d’UCI provisional. Avui ha començat l’activitat a l’Hospital de dia polivalent i endocrinològic on estan citats els primers pacients a fer-se tractaments, des que va començar la pandèmia i va obligar a convertir aquest espai en una unitat de crítics. L’activitat d’aquest espai també anirà incrementant de manera paulatina per mantenir les mesures de seguretat establertes. Durant les darreres setmanes, s’ha estat fent el 20% de tractaments, que es realitzaven a l’edifici ambulatori.

Reactivar paulatinament les consultes externes

Si l’evolució de la pandèmia ho permet, a partir del dia 4 de maig està previst poder començar a incrementar l’activitat presencial de Consultes Externes que s’havia vist reduïda a un 10% donat que només es feia aquella activitat que era inajornables i que s’havia de fer amb la presència del pacient. El fet de començar a activar l’activitat ambulatòria ha obligat el centre a prendre un seguit de precaucions per tal de poder garantir amb les mesures de protecció ordenades per les autoritats sanitàries.

Així, es preveu poder començar a recuperar fins a un 30% de l’activitat habitual de consultes externes, on normalment es feien unes 900 visites al dia. Així, s’estima que es visitaran presencialment unes 300 persones, que seran citades segons la necessitat que sigui visita presencial. Es continuaran prioritzant, com fins ara, les visites de manera telefònica i telemàtica en benefici de la seguretat del pacient.

Com a mesura per evitar aglomeracions a les sales d’espera i poder mantenir les distàncies de seguretat, també es demanarà als pacients que arribin a l’hora que els han citat, no abans, per tal d’estar el menys temps possible esperant. Una altra de les demandes és que no vinguin acompanyats i que portin una mascareta quirúrgica.  

El Comitè de seguiment de la Covid 19 a l’Hospital Trueta es reuneix diàriament per valorar l’evolució de la pandèmia i prendre les decisions oportunes en cada moment. És per aquest motiu que la dinàmica assistencial del centre s’ajusta a la realitat del moment segons les necessitats que hi hagi.

Fotografies de la nova unitat de crítics i semicrítics de la 9a B i de l'Hospital de Dia polivalent (última fotografia), començant a recuperar parcialment l'activitat.

Des de l’inici de la pandèmia, s’han fet PCR a més de 1.300 persones de la tercera edat

Professionals assistencials d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut a Girona i de l’Institut d’Assistència Sanitària estan assumint l’atenció a la salut d’una població de 5.918 persones que viuen en 97 residències de gent gran, atenció a la infància i l'adolescència, i salut mental públiques i privades repartides arreu de la Regió Sanitària. Aquesta actuació directe a les residències s’està duent a terme des de mitjans de març, quan es va començar a detectar que hi havia baixes entre els professionals dels centres i que requeria una col·laboració dels professionals sanitaris. Fins ara s’han realitzat fins a 8.050 visites presencials, de les quals 5.284 han estat realitzades per part de metges i infermeres. La resta es tracta visites d’altres col·lectius i realitzacions de proves, com ara les PCR per a la detecció del Covid 19, de les quals fins ara se n’han fet més de 1.300 i s’estima que diumenge s’hauran superat les 1.800. També s’han fet 6.096 visites no presencials (telefòniques o telemàtiques) per al seguiment dels usuaris. A part de l’atenció als usuaris, també s’ha començat a fer testos ràpids serològics de cribratge als treballadors de les residències, amb els testos adquirits per la Diputació de Girona.

El seguiment de l’evolució dels casos que van sortint es fa, ja des de l’inici de la pandèmia, a partir del comitè de seguiment del Covid format pel CatSalut, el Departament de Treball, Acció Social i Famílies (TASF), Vigilància Epidemiològica i la Direcció d’Atenció Primària de l’ICS a Girona i de l’IAS Girona, en tant que principals proveïdors d’aquest àmbit a la Regió Sanitària. La informació dels casos nous l’aporta TASF a partir de trucades que es realitzen a tots els centres residencials, durant les quals es reporten les incidències en usuaris i professionals de tots els centres residencials, així com altres problemàtiques que poden anar sorgint.

Des de la Direcció d’Atenció Primària de Girona ja hi havia, amb anterioritat a la pandèmia del Covid19, una relació col·laborativa tant amb TASF, com amb les pròpies residències, gràcies a la feina duta a terme en els darrers anys. Així, teníem un coneixement previ de l’entorn de benestar social, de les residències, dels seus gestors, dels seus professionals i fins i tot en moltes d’elles ja tenien instal·lat el programa d’història clínica de l’atenció primària, ECAP, i el metge/ssa de la residència ja és un professional de l’equip d’atenció primària. Aquesta col·laboració prèvia ha estat un clar avantatge.

Així, els equips directius dels equips d’atenció primària han fet reunions de coordinació amb els responsables dels centres, visites a les instal·lacions i han establert circuits de treball. Alhora han designat professionals mèdics i d’infermeria, dins de cada equip, responsables de l’atenció directa. En aquest sentit, els equips d'atenció primària de l'ICS a Girona i l’IAS han destinat professionals sanitaris a donar suport a les residències, en coordinació amb els treballadors dels centres residencials. Aquesta atenció sanitària es dóna els 7 dies a la setmana, les 24 hores del dia. S’intenta que la major part de l’atenció sigui programada, telefònica i presencial. També els professionals sanitaris donen suport a dispositius específics Covid19 que s’han posat en marxa a la demarcació, com és el cas de la Residència Orpea, un recurs amb 147 places de les quals n’hi ha 31 d’operatives que serveix per donar suport a aquelles residències que tenen problemes per sectoritzar els pacients per garantir una bona actuació.

Una de les tasques que també han realitzat els professionals de l’atenció primària ha estat donar indicacions als treballadors de les residències sobre canvis que han de fer en el seu dia a dia per evitar contagis de Covid. Així es s’ha estat fent formació sobre la utilització del equips de protecció individual i higiene de mans. També s’han donat recomanacions sobre bugaderia, uniformitat, neteja i gestió de residus. Quan ha estat necessari també s’ha informat i s’ha donat documentació sobre com fer aïllament de malalts per contenir la infecció.

Des de la DAP juntament amb tots els hospitals comarcals, s’ha establert un sistema de consultoria, és a dir, s’ha habilitat un circuit que garanteixi que els professionals de l’atenció primària que van a les residències poden fer consultes les 24h del dia  7 dies a la setmana als especialistes dels comarcals. Els hospitals ho han gestionat amb els seus respectius equips, ja siguin internistes, geriatres o metges d’urgències.

També s’ha fet una feina d’implicació de les farmàcies de les zones juntament amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Girona. Malgrat que totes els centres residencials tenen garantida la prescripció farmacèutica via recepta electrònica per als seus usuaris, es va considerar important implicar les oficines de farmàcia de les zones de les residències en el control dels medicaments, tant pel que fa a l’abastiment, com control i conservació.

Fent testos ràpids serològics als professionals de la residència MIFAS, aquest matí a Girona

Professionals de l'atenció primària de Banyoles i de Roses en residències geriàtriques dels seus respectius territoris.

Professionals del CAP de Pineda fent formació a la residència assistida Els Arcs.

Professionals del CAP Santa Clara a la residència Puig de'n Roca, a la primera foto, i els de CAP Can Gibert del Pla a Orpea.

Els psicòlegs del Parc Hospitalari Martí i Julià i de l’Hospital Trueta es van organitzar per atendre les demandes de professionals, pacients i familiars en la nova situació de pandèmia Covid19

Fa un mes que els equips de Suport Emocional del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt i de l’Hospital Trueta de Girona es van posar en marxa per fer front a les necessitats psicològiques i emocionals dels professionals en la gestió de la pandèmia de Covid19. Els equips, de la mà de la direcció de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), es van organitzar en previsió de la demanda que la nova situació d’emergència sanitària podia generar, tant per part dels professionals com dels pacients i les seves famílies, atesa la restricció de visites que les organitzacions sanitàries es van veure obligades a fer per prevenir el contagi de la malaltia.

Aquests equips de suport, integrats pels grups de psicòlegs que ja hi havia als centres, es van ampliar amb especialistes, psicòlegs i psiquiatres, de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, el Centre Sociosanitari La República, Mutuam Girona i el Bisbat. En conjunt, l’activitat realitzada pels equips del parc de Salt i l’hospital de Girona suma un total de 1.811 intervencions en aquestes quatre setmanes. D’aquest total, 1.376 s’han dirigit específicament a pacients i a familiars i 226 a professionals. S’han dut a terme 138 acompanyaments religiosos o espirituals.

Els equips ofereixen servei als professionals, pacients i familiars cada dia, de vuit del matí a les vuit del vespre i ho fan a través de les visites presencials, telefòniques i sessions grupals en el cas dels treballadors o vídeotrucades i atenció personal en el cas dels malalts i les seves famílies. Segons explica la psicòloga clínica de l’IAS, Mercè Soms, coordinadora de l’equip al Parc Hospitalari Martí i Julià, l’objectiu en el primer cas és ajudar a la pròpia gestió emocional i minimitzar l’estrès, per mantenir l’atenció i concentració necessàries per exercir les tasques assistencials “el millor possible”. Per la seva banda, Natàlia Artigas, psicòloga i coordinadora de l’equip de l’Hospital Josep Trueta, afirma que “aquesta situació d’emergència ens ha dut a un escenari d’incertesa, por i angoixa”. “L’augment de les reaccions emocionals és normal davant els esdeveniments extraordinaris com els que estem vivint i és important poder-les reconèixer i acceptar”, manté Artigas. “Per poder ajudar és imprescindible per a una bona gestió emocional”, afegeix Laura Fàbregas, psicòloga del parc hospitalari.

Segons expliquen les expertes, el servei d’ajuda als professionals ha adaptat una eina de debriefing clínic per ajudar als equips “ben acceptada i amb bona resposta”. Es tracta d’una conversa guiada de 15 minuts per poder treballar les preocupacions de l’equip, emfatitzar el que es fa bé, buscar què i com millorar, acordar solucions i evitar caure i instal·lar-se en la queixa, que “no ajuda”. Aquest procediment també inclou l’aprenentatge d’estratègies de descompressió per millorar la gestió de l’estrès i també recomanacions d’autocura. Concretament s’han realitzat més centenar de debriefings al llarg d’un més als hospitals Trueta i Santa Caterina. D’altra banda, s’ha elaborat un protocol per ajudar als professionals sanitaris a donar males notícies i de dol per telèfon en aquest context d’emergència sanitària.

En relació amb l’atenció que els equips ofereixen als pacients i les famílies, es promou la comunicació i l’acompanyament entre el pacient i la família a través de tabletes, “evitant així la sensació de soledat i aïllament, donades les circumstàncies”, diu Mercè Soms. Esdevé “cabdal” l’acompanyament en el procés de final de vida i s’ofereix suport espiritual en cas que es requereixi; en aquest sentit s’acompanya als familiars, tant presencialment com per telèfon, facilitant que la família es pugui acomiadar de la manera més desitjada possible, ja que la situació motivada per la pandèmia no permet el contacte físic, sales de vetlla ni cerimònies de comiat. Els equips dels hospitals treballen coordinadament amb l’equip de psicòlegs de suport a l’atenció primària, que fan el seguiment a les famílies dels difunts

El programa de suport emocional també s’ha posat ara en marxa per als professionals de la Fundació Salut Empordà, amb un equip de professionals de la Xarxa de Salut Mental de l’IAS i d’altres psicòlegs externs.

L’equip del complex hospitalari de Salt està format per vuit professionals i l’equip de l’hospital de Girona per dotze especialistes, inclosos els psiquiatres de la Xarxa de Salut Mental que fan la interconsulta. Aquests equips s’han reforçat amb professionals que habitualment treballen a altres dispositius i residents de salut mental i estant coordinats pels psicòlegs de suport a primària en l’acompanyament a les famílies en els processos de dol.

La gestió del suport psicològic a l’àmbit d’Atenció Primària Girona

Per atendre les peticions de suport emocional tant de professionals com de pacients i familiars en l’àmbit de l’atenció primària, els nous equips s’ajuden del recurs dels psicòlegs del Programa de Suport a la Salut Mental de Primària, que també depèn de la Xarxa de Salut Mental de l’Institut d’Assistència Sanitària. Per reforçar les àrees del Gironès, Selva Interior i Garrotxa es compta amb els psicòlegs de cronicitat, que depenen del centre sociosanitari Mutuam Girona. Tots ells estan a disposició de les demandes que es reben, tant de professionals com de pacients. Pel que fa a professionals que treballen en residències de la Regió Sanitària de Girona es compta amb el recurs dels psicòlegs del SEM i del Dipsalut, que donen suport emocional a aquests professionals. En el cas de les tres Àrees Bàsiques de Salut del Maresme (Tordera, Canet i Pineda de Mar) el recurs arriba de part de Comunitat Terapèutica del Maresme, que proveeix els serveis de salut mental de la zona. Per la seva banda, els equips de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de cada comarca també atenen els professionals i usuaris de les residències del territori, sent especialment important la seva tasca en les que acullen persones amb discapacitat.

En l’àmbit d’acompanyament al tram final de vida, l’equip de PADES (atenció domiciliària) fa una primera intervenció, amb famílies i professionals, i si s’escau es demana el suport als equips de psicòlegs creats amb motiu de la pandèmia.

Quins són els neguits de cada col·lectiu

Els Equips de Suport Emocional que exerceixen als diferents centres coincideixen en les preocupacions principals dels diferents col·lectius que atenen. Segons han explicat, els professionals solen estar neguitosos pel temor al propi contagi i per les dificultats que suposa gestionar una quotidianitat “molt canviant”, així com pel propi benestar i el dels seus companys de feina. En relació amb les famílies dels pacients ingressats, l’angoixa ve determinada per no poder acompanyar-los, i per això agraeixen “molt” el suport que reben a través de les trucades i les videoconferències que “fem a diari amb els pacients”. Quan la situació del pacient és molt greu i s’apropa el final de vida, “la família agraeix que se’ls permeti venir i poder acomiadar-se durant una estona, encara que sigui breu. És un dels moments més difícils, però necessaris i alhora més agraïts i emotius”, mantenen els psicòlegs. En relació amb els pacients ingressats amb Covid19, genera malestar sobretot la incertesa sobre la l’evolució de la malaltia i la sol·licitud de no poder veure la família. Pel que fa als integrants dels propis equips que ofereixen l’atenció psicològica, tots ells asseguren ser testimonis de situacions “molt dures” i el que més els preocupa és com “cuidar-nos per poder ajudar”, la possibilitat de contagi i les precaucions que han de mantenir a casa amb la família.

Un total de 411 pacients ingressats ja han pogut tornar a casa seva i 49 han deixat la unitat de cures intensives Tot l’Hospital s’ha bolcat a fer front a les necessitats generades amb la pandèmia del Covid 19

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha atès fins ara un total de 800 pacients amb Covid positiu, dels quals 514 han requerit ingrés hospitalari. Ahir al centre hi havia 114 pacients positius ingressats, 45 dels quals en llits convencionals, i 63 en llits de crítics i semicrítics, a més de 6 amb hospitalització domiciliària. A més, s’han atès 453 pacients més sospitosos, dels quals 173 han acabat ingressant. En total doncs, el servei d’Urgències ha atès 1.145 pacients per Covid, ja siguin casos confirmats o sospitosos i ha fet el seguiment de 63 hospitalitzacions domiciliàries. El dia amb més moviments va ser el 26 de març, quan es van atendre 60 pacients a urgències, quasi la meitat dels quals va requerir ingrés. També s’ha hagut de lamentar la mort de 68 persones amb COVID, 6 de les quals al mateix servei d’urgències.

Dels 514 pacients que han requerit ingrés hospitalari, 411 pacients positius ja han estat donats d’alta, a més de 144 sospitosos. El dia 3 d’abril va ser en el dia en que es van donar més altes, amb un total de 21. Els serveis que més altes de pacients que han retornat a domicili han donat són Medicina interna, amb un total de 184, i 31 de Pneumologia. La Unitat de Crítics també ha donat 49 altes de pacients, en aquest cas per ingressat a un altre servei i acabar-se de recuperar.

Des que es va declarar la pandèmia, l’Hospital ha fet un gran esforç per adaptar-se a la nova situació: adaptant les seves instal·lacions, comprant material, equipament electromèdic i equipament de protecció individual als professionals.

L’esforç més important l’han fet els professionals, molts dels quals han hagut de deixar els seus llocs de treball habituals per incorporar-se a les unitats de crítics, especialment el personal d’infermeria: infermeres de pediatria, d’endoscòpies, hospitalització, de l’àrea quirúrgica... moltes han fet un esforç per formar en l’atenció al pacient crític i per adaptar-se a les noves condicions de treball. Des de la Direcció d’Infermeria s’han ampliat al 100% les jornades que tenien reduccions i s’han fet 46 noves contractacions, sobretot per cobrir els llocs de treball que deixaven aquestes infermeres reubicades en unitats de crítics. D’aquestes, hi ha 16 estudiants de quart d’Infermeria, que acaben el seu grau en poques setmanes. Tots aquests havien fet pràctiques en àrees de crítics i s’han incorporat a les UCI que s’han habilitat per fer front a la pandèmia. 

Els professionals mèdics també han fet un important esforç, especialment notable el dels intensivistes, internismes i pneumòlegs, però també d’altres serveis que han fet equip amb aquests professionals per ajudar en tot allò que ha estat possible. Cal tenir present, que alguns serveis han baixat l’activitat i d’altres no, i que també els ha suposat un esforç poder destinar professionals a donar un cop de mà a les especialitats més tensionades.

Des de la Unitat Bàsica de Prevenció s’ha fet un seguiment de tots els professionals del Trueta i de l’atenció primària de l’ICS a Girona que presentaven símptomes compatibles amb Covid. Així, han realitzat fins a 611 proves de diagnòstic per coronavirus PCR, 367 de les quals a l'Hospital. En total, han donat positiu a la prova 109 professionals del Trueta, 35 dels quals ja s’han pogut reincorporar al lloc de treball.

Però la pandèmia ha sacsejat tot l’Hospital, no només els professionals que fan atenció directe. Molts altres serveis s’han vist amb la necessitat d’adaptar-se a la nova situació: manteniment per habilitar nous espais assistencials, electromedicina localitzant, arranjant i comprovant aparellatge necessari per a l’atenció del pacient crític i semicrític (ventil·ladors invasius i no invasius, monitors, bombes,...), magatzem, secretècnica, informàtica, la unitat de compres, recursos humans, atenbció a la ciutadania, admissions, i un llarg etcètera de serveis que englobarien la totalitat dels professionals del centre.

Des de Medicina Preventiva també ha abocat els seus esforços en la gestió del coronavirus, tant pel que fa al control de seguretat dels equips de protecció individuals que han anat arribant, el control de la correcta utilització per part dels professionals, garantir la neteja i desinfecció dels espais, etc.

I altres serveis com Farmàcia o Laboratori Clínic han hagut d’adaptar part del seus equips a donar resposta a les necessitats del Covid, ja sigui adoptant nous circuits per al subministrament de fàrmacs en el cas de Farmàcia, com per la gestió de les PCR en el cas del Laboratori.

Un dels equips que també ha hagut de fer front a les demandes dels professionals i dels usuaris enfront a la nova situació és l’Equip de Suport Psicològic del Trueta, que s’ha ampliat i reorganitzat expressament per fer front a la pandèmia, de la mà dels professionals de la xarxa de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària. Aquest equip ha donat suport als professionals en relació a la pròpia gestió emocional i davant de qualsevol demanda o necessitat que poguessin tenir. També han estat promovent la comunicació i l’acompanyament entre pacient i família a través de tablets i oferint acompanyament als pacients i a les famílies que ho requerien en el procés de final de vida. 

L’Institut Català de la Salut va posar en marxa l’equip el 20 de març però a partir d’aquesta setmana es preveu que tingui un increment notable d’activitat

Voluntaris de l’entitat Open Arms han començat aquesta setmana a donar recolzament a l’equip d’extraccions de mostres

L’Institut Català de la Salut a Girona va posar en marxa el 20 de març passat un equip per fer extraccions de mostres als domicilis particulars dels pacients i a les residències per analitzar les PCR. Aquest equip està integrat per tres parelles formades per infermera i auxiliar d’infermeria, que es desplacen arreu de la Regió Sanitària Girona fent les extraccions a domicili. Fins ahir, aquest equip havia extret 225 mostres, però es preveu que a partir d’ara el seu volum de feina incrementi notablement, arran de la posada en marxa dels testos ràpids a les residències.

L’equip s’encarrega de fer les extraccions a tots els centres residencials (geriàtrics, residències de discapacitats físics i psíquics, pisos tutelats...), al centre penitenciari Puig de les Basses i també a cases particulars de pacients. En aquest darrer cas, es tracta de pacients oncològics que han de ser sotmesos a una intervenció quirúrgica a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta en els dos dies següents i que, de manera preventiva, es demana una PCR per saber si té Covid 19 o no. L’interès per fer les proves a domicili rau en el fet que si el pacient és Covid positiu és recomanable aplaçar l’operació a que hagi superat el coronavirus atès que el pronòstic pot ser pitjor. L’extracció de mostres es fa a domicili per evitar que el pacient s’acosti al centre hospitalari si és evitable, tenint en compte que els pacients oncològics són persones especialment vulnerables a la malaltia perquè estan immunodeprimides. 

El fet de treballar en parelles pretén facilitar la presa de mostres segura, és a dir, mentre que la infermera procedeix a realitzar l’extracció de mostres, l’auxiliar li dona suport en un entorn net de Covid i mantenint les distàncies de seguretat.  

Es preveu que el volum d’activitat d’aquest equip augmenti notablement. D’una banda perquè des d’aquesta setmana s’han començat a fer testos ràpids a les residències geriàtriques i tots els que surten negatius s’han de reconfirmar amb un PCR. I de l’altra perquè l’Hospital Trueta ha començat a recuperar paulatinament l’activitat quirúrgica programada.

És per aquest motiu, que, igual com s’està fent en altres territoris de Catalunya, l’entitat Open Arms col·laborarà amb l’equip gironí a realitzar les extraccions de mostres de PRC. L’entitat destinarà diàriament dues parelles de voluntaris, amb els seus respectius vehicles, a donar suport a la Regió Sanitària de Girona. Dimarts es va fer una sessió d’acollida per part de la responsable de l’equip de recollida de mostres als voluntaris d’Open Arms, que el mateix dia ja es van incorporar a la dinàmica de presa de mostres a la demarcació.

Part de l'equip, marxant del Centre Güell a fer PCR

Sessió d'acollida amb els voluntaris d'Open Arms