Atenció Primària

El Centre d’Atenció Primària Jordi Nadal de Salt, adscrit a l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, ha completat la renovació de la planta baixa de l’edifici, que li permet disposar d’espais més funcionals tant per als usuaris com per als professionals que hi treballen. L’actuació, que s’ha desenvolupat en dues fases durant un any i mig, ha inclòs la reforma del vestíbul d’entrada i de l’àrea de treball de recepció, així com la millora de les consultes polivalents per fer cirurgia menor, dels boxs per a analítiques i procediments d’infermeria i del box destinat a atendre les urgències. L’actuació també s’estén a espais per facilitar el circuit de funcionament intern del centre i a l’adquisició de nous materials i mobiliari per a la pràctica assistencial.

Les reforma, amb un pressupost adjudicat de 515.781 € (sense IVA), s’ha realitzat de manera que el CAP ha pogut mantenir l’activitat assistencial durant l’execució de les obres. Destaca l’adequació del  vestíbul d’entrada, on s’ubica el taulell de recepció i una zona àmplia perquè els usuaris puguin esperar amb comoditat el torn per ser atesos. Aquesta actuació correspon a la primera fase de l’obra, que va concloure el desembre passat i que també va incorporar la millora de la zona de treball dels professionals, consistent en l’adequació d’una sala àmplia de treball d’atenció telefònica, una altra sala per al personal, una biblioteca de consulta, i per a treballs en grup, i un espai d’emmagatzematge.

Pel que fa a la segona fase, s’ha completat aquest abril amb la posada en marxa de dues consultes polivalents per fer procediments de cirurgia menor, atenció psicològica, treball social i d’altres. S’hi afegeix un box d’urgències i dos més per a analítiques i altres procediments d’infermeria. Precisament, aquesta actuació, a banda de concentrar aquesta activitat específica en un mateix espai de la planta baixa, també ha permès guanyar dos boxs més, respecte als disponibles abans de la reforma.

L’actuació s’ha completat amb l’adquisició de nou material i aparells per a la pràctica sanitària, així com mobiliari, lliteres o carretons de medicació.  

“La primera fase de la reforma ens ha donat la possibilitat de tenir millors espais de reunió i per al treball administratiu fora de la consulta i del taulell, mentre que amb la segona fase disposem de més espai per a consultes específiques i que permet que aquestes estiguin concentrades en una mateixa zona, per tal de no interferir amb la resta de l’activitat assistencial del centre”, destaca la doctora Maria Josep López Dolcet, directora de l’Equip d’Atenció Primària de Salt. 

Equip d’Atenció Primària escollit per aplicar el model CSIR
Els treballs de reforma del CAP Jordi Nadal impulsen l’objectiu de continuar donant una atenció de qualitat als més de 14.000 usuaris que estan, adscrits a aquest centre, que ofereix una àmplia cartera assistencial vinculada a la medicina general, la infermeria i l’odontologia. Una activitat que es veu ampliada amb proves específiques com són espirometries, petita cirurgia o serveis de psicologia i de treball social. El centre s’integra dins de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Salt, el qual ha estat un dels seleccionats pel Departament de Salut per aplicar el model de centres de salut integral de referència (CSIR). Aquesta iniciativa dotarà els centres d’atenció primària de més autonomia i capacitat de gestió, més eficiència i qualitat a l’hora de respondre a les necessitats de les persones. En aquest context, l’EAP Salt ha posat el focus en la millora de resultats assistencials i, en concret, en el desenvolupament d’una atenció integral i integrada envers el pacient crònic complex (PCC) i el pacient de molt alta complexitat assistencial (MACA).

Els usuaris de Girona valoren amb un 8,03% el grau de satisfacció global de l’atenció rebuda a l’atenció primària, i el 88,4% manifesta que, en cas de poder escollir, continuaria fent ús del servei. Aquests són els principals resultats de l’estudi realitzat dins el Pla d'enquestes de satisfacció del CatSalut PLAENSA pel que fa a la percepció, experiència i satisfacció dels usuaris del Servei Català de la Salut amb l’atenció primària, realitzat el darrer trimestre de 2024. A nivell de Catalunya, la satisfacció dels usuaris
amb el servei rebut durant l’any 2024 és de 7,75 sobre 10, mentre que la fidelitat amb el servei s’ha situat al 86,0%, ambdós per sobre dels resultats obtinguts al 2023.

A nivell de tot Catalunya, han respost l’enquesta 35.022 persones, de les quals se n’ha extret una mostra de 30.000 ponderada en funció de la representació de cada grup (edat, sexe i ABS). D’aquestes, un total de 3.280 eren usuaris de les 41 àrees bàsiques de salut de la Regió Sanitària de Girona. Als participants se’ls preguntava sobre la seva experiència en l’accessibilitat als serveis, el tracte i interaccions amb professionals, la participació en la presa de decisions o la coordinació i organització del centre, per
exemple. Les enquestes es van realitzar entre el 14 i el 24 d’octubre del 2024.

Els serveis d’atenció primària de la Regió Sanitària de Girona són dels més ben valorats de Catalunya, ja que en 14 dels 22 ítems analitzats, les respostes obtingudes són millors que la mitjana catalana i en la resta són semblants. Des que es realitza el PLAENSA, les dades de satisfacció de l’atenció primària de Girona amb les valoracions més baixes van arribar l’any 2021, coincidint amb la pandèmia. Des d’ençà, aquestes han anar millorant progressivament, arribant ara als nivells que hi havia abans de la Covid.
Els centres d’atenció primària de Girona han obtingut una resposta superior al 90% en la meitat dels indicadors analitzats, una puntuació considerada d’excel·lència. Els 3 ítems més ben valorats al 2024 són la neteja del CAP (amb un 96%), el tracte personal
dels infermers o infermeres, amb un 95,9% i la comprensió de les explicacions donades, amb un 94,1%. També s’han valorat de manera excel·lent altres qüestions com ara el tracte del personal mèdic, si s’ha donat la informació necessària i de manera coherent, o la sensació d’estar en bones mans, entre d’altres.

De la resta d’estàndards analitzats, en deu preguntes les respostes han estat per sobre del 80%, valorats també com a indicadors positius, i en només 2 qüestions es considera que hi ha marge de millora: la facilitat per obtenir un dia de visita (puntuada amb un
68,8%, per sobre de 62,3% de Catalunya) i la puntualitat per entrar a la visita (amb un 73% a Girona, també per sobre del 67,5% de la mitjana catalana).

A nivell global de Catalunya, els resultats obtinguts en l’estudi PLAENSA d’atenció primària de l’any 2024 mostren una puntuació similar als resultats obtinguts durant l’any 2023. La satisfacció dels usuaris amb el servei rebut durant l’any 2024 és de 7,75 sobre 10, mentre que la fidelitat amb el servei s’ha situat al 86,0%, ambdós per sobre dels resultats obtinguts al 2023.

Amb motiu del 40è aniversari del desplegament del treball social sanitari (TSS), l’Institut Català de la Salut (ICS) va organitzar el passat 21 de març una jornada d'expertesa professional que va reunir més de 400 assistents de la institució, entre els quals hi havia representats professionals d’Atenció Primària i Comunitària de la Gerència de l’ICS a Girona.
Sota el lema ‘Des de la proximitat en la cura, enfortint el treball social sanitari’, la jornada va quedar emmarcada dins d’una setmana de celebració per al treball social pel fet de coincidir amb dues dates clau. D’una banda, el 40è aniversari de l'aprovació del Decret 84/85, que va marcar l'inici de la reforma de l’Atenció Primària de salut a Catalunya i el desplegament del treball social sanitari. De l’altra, la commemoració del  Dia Mundial del Treball Social, celebrat el 18 de març.

Participació destacada de professionals de Girona
Els i les professionals que van intervenir en les taules de debat van fer un balanç de l'evolució del treball social sanitari a l’ICS i van reflexionar sobre els reptes de futur. Per part de l'ICS Girona, les intervencions van anar a càrrec de Cristina Solé, treballadora social sanitària del CAP Pineda de Mar, i  Lorena Rodríguez, TSS del CAP Girona 4 i de la Unitat Trànsit de Girona. Cristina Solé  va participar en la taula de reflexió titulada ‘Davant de la cruïlla’, mentre que Lorena Rodríguez va formar part de la taula titulada ‘Itineraris de present i de futur entorn els temes clau de l’àmbit del treball social sanitari’.

Un escenari simbòlic
La Jornada es va desenvolupar l'Hospital Universitari de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat, una ciutat que té un paper històric en el desenvolupament del treball social sanitari. En aquest context, Bellvitge va acollir les primeres Jornades de Treball Social d'Atenció Primària el 1997 i també les més recents, el 2018. 

Els equips d’atenció primària de Salt i  Canet de Mar són els equips de L'Institut Català de la Salut (ICS) a Girona seleccionats pel Departament de Salut per aplicar el model CSIR de Centres de Salut Integral de Referència (CSIR). La iniciativa dotarà als centres de salut de més autonomia i capacitat de gestió, més eficiència i qualitat. Es tracta d’una de les mesures que va proposar el Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) per reformar l’atenció primària per fer-la més eficient, accessible i centrada en les necessitats de les persones. Als EAP de la Regió de Girona seleccionats s'hi afegeix el de Calella (Corporació de Salut del Maresme i la Selva), sent tres dels 26 equips seleccionats arreu de Catalunya.

Un total de 116 equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya, 11 dels quals de la Regió Sanitària de Girona, s’han presentat a la convocatòria del Departament de Salut per a convertir-se en CSIR. Totes les propostes presentades les ha avaluat un comitè de selecció composat per representants del Departament de Salut, el Servei Català de la Salut (CatSalut) i del CAIROS. S’ha tingut en compte la solidesa del projecte i la factibilitat de portar a terme les adaptacions proposades.

Les propostes de l'ICS Girona

Salt

L’EAP de Salt, gestionat per l’Institut Català de la Salut, està format per un total de 140 professionals, que presten assistència des dels 2 CAP de Salt (Jordi Nadal i Alfons Morè) i als consultoris locals de zona rural (Aiguaviva, Vilablareix, Fornells i Bescanó). Atén una població de més de 45.000 persones. Des de la direcció de l’equip consideren que participar en el projecte els ajudarà a millorar l’”organització, el desenvolupament professional i el model d’atenció, a més de fer-nos créixer com a equip, millorar l’atenció i la satisfacció dels ciutadans i ser referents d’altres equips amb poblacions similars a la nostra”.

En el projecte presentat al CAIROS per esdevenir centres CSIR, l’EAP Salt explicita que posarà el focus en la millora de resultats assistencials i, en concret, en desenvolupar una atenció integral i integrada envers el Pacient Crònic Complex (PCC) i el de Molt Alta Complexitat Assistencial (MACA). En aquest sentit, volen potenciar una projecte de recerca per a poder mesurar l’impacte de les accions que implantin en la millora de resultats assistencials i en la satisfacció de pacients, famílies i professionals. A nivell tecnològic, en el projecte que l’EAP Salt ha presentat al CAIROS per a la seva valoració, es posa en valor el grau d’implementació a Salt del nou Historial Electrònic de Salut (HES) que s’està desplegant a Catalunya. Els professionals també proposen ser pilots per iniciar nous projectes amb intel·ligència artificial, com ara la instal·lació de
sistemes de reconeixement de veu a les consultes per agilitzar la redacció d’informes de salut i cursos clínics, fet que eliminaria barreres visuals i milloraria la comunicació entre professionals i pacients, així com també optimitzaria el temps del professional.

El projecte plantejat per l’EAP planteja estratègies per potenciar la recerca al centre i la formació dels professionals. En aquest sentit, A nivell específic, posen l’accent en la capacitació per al desenvolupament de tècniques i procediments de cartera avançada com ecografies i ecocardiografies, infiltracions, espirometries, MAPA i altres.

Pel que fa a millores organitzatives proposades, l’equip té en marxa des del febrer un projecte pilot d’autogestió d’agendes amb quatre unitats bàsiques assistencials que inclou administratiu de referència, la valoració del qual serà important per exportar-ho a més unitats. També plantegen fer rotacions en determinats serveis hospitalaris per millorar els coneixement mutu entre professionals en aquelles patologies, com ara cardiologia i medicina interna/geriatria, i fer consultories específiques amb especialistes de traumatologia i d’atenció a les persones drogodependents.

Canet de Mar

L’Equip d’Atenció Primària de Canet de Mar, gestionat per l’Institut Català de la Salut, està integrat per un total de 88 professionals, que atén una població de prop de 24.000 persones entre el CAP de Canet de Mar i els consultoris de Sant Pol, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta. Des de l’equip creuen que esdevenir un centre CSIR és “una boníssima oportunitat” perquè “permet construir un model més resilient i adaptat a les necessitats canviants de la societat, focalitzat en la maximització de competències, la coordinació multidisciplinària, la digitalització i la potenciació de l’atenció comunitària per donar resposta a les noves realitats de la població”.

En el seu document de candidatura de l’EAP per a ser CSIR, l’Equip exposa diferents projectes per millorar l’organització assistencial amb l’objectiu posat en la millora de la qualitat assistencial: “La meva UAS”, que reforça el paper dels administratius sanitaris; “Salut sense barreres” enfocat a millorar l’atenció domiciliària per a pacients fràgils o en situació de final de vida; “UABPED” per millorar l’atenció a la població pediàtrica i “Residències 360°” que passa per la creació d’un equip específic per a l’atenció a les persones grans que viuen en centres residencials.

Des de l’EAP visualitzen la tecnologia i la intel·ligència artificial com una eina molt útil per millorar els resultats en salut de la seva població. En aquest sentit, fan algunes propostes entre les quals, la implantació d’alguna eina de suport clínic basada en IA, que pugui donar recomanacions basades en guies clíniques i facilitar la presa de decisions i a utilitzar els tractaments més adequats. Aquestes eina, per exemple, també podria crear algoritmes per identificar els pacients amb més risc de patir complicacions i proposar accions preventives. També plantegen la utilització de la IA per altres actuacions, com ara per llegir i analitzar imatges, com radiografies, retinografies, dermatoscòpies o ecocardiogrames, permetent detectar patologies de manera precoç i optimitzar derivacions.

El projecte proposa la creació de nous rols dins l’equip – com un gestor d’IT i un tècnic de salut comunitària- així com una redefinició dels existents, per aprofitar millor el talent i les competències de cada professional i reduir la sobrecàrrega mèdica, alhora que augmentaria la capacitat resolutiva de l’equip.