infermeria

Ubicat a la primera planta del Trueta, el nou espai s’ha dissenyat amb l’objectiu de prestar atenció sanitària en un entorn més còmode i agradable per als menors i familiars

Consta d'una sala oberta amb quatre punts d'atenció a usuaris, un box per a l’assistència de pacients fràgils, zona de control, emmagatzematge i preparació de la medicació

L’entrada en funcionament d’aquesta àrea permet agrupar activitats que fins ara es realitzaven en diferents zones del Trueta, a Consultes Externes o a Urgències de Pediatria 

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha inaugurat l'Hospital de Dia Pediàtric, un nou espai assistencial destinat a concentrar aquelles cures o tractaments especialitzats que no requereixen ingrés hospitalari. L’àrea, situada a la primera planta del Trueta, disposa de tots els elements per oferir una atenció assistencial més eficient i còmoda, tant per als nens i nenes com per a les seves famílies. A la vegada, permet alliberar altres espais on fins ara es realitzaven aquest tipus de procediments.

El nou Hospital de Dia Pediàtric del Trueta està preparat per atendre menors de fins a 15 anys en seguiment per qualsevol subespecialitat pediàtrica, cirurgia pediàtrica,  infermeria pediàtrica o per l’Equip d’Atenció al Pacient Crònic Complex i Pal·liatiu Pediàtric. Entre els tractaments que s’hi realitzen, hi ha els relacionats amb el diagnòstic d’al·lèrgies alimentàries, alteracions en el sistema endocrí o seguiments postquirúrgics. Prestacions que fins ara es feien en diferents àrees de l’Hospital –Planta d’Hospitalització o Urgències de Pediatria– i també a Consultes Externes.

“Són proves que, en molts casos, necessiten que els infants estiguin un temps prolongat al centre i d’aquí ve la necessitat de disposar d’un espai més agradable i adaptat a les necessitats dels pacients pediàtrics i les seves famílies”, destaca el doctor Pablo Sáez, cap de secció del Servei de Pediatria del Trueta.

Més espai assistencial per a Pediatria

Amb l’entrada en funcionament de l’Hospital de Dia Pediàtric, el Servei de Pediatria del Trueta guanya una nova ubicació dirigida a l’atenció dels infants. L’espai, de 70 m², consta d'una sala oberta amb quatre punts d'atenció a infants, un box tancat, una zona de control i una zona d'emmagatzematge i preparació de la medicació.

La inversió de l’obra ha estat de 83.900 €, mentre que la Fundació Barça ha finançat l'adequació de l'espai des del punt de vista de l’atenció centrada en els infants a través del programa 'Polseres Blaugranes'. En aquest sentit, la sala compta amb jocs i altres elements decoratius destinats a facilitar que els nens i nenes disposin de distracció mentre es realitzen els tractaments.  

L’activitat de l’Hospital de Dia Pediàtric és de dilluns a divendres, i la previsió és que cada setmana atengui entre 30 i 40 infants, juntament amb els seus acompanyats. L’espai és compartit per pediatres de diferents especialitats (pneumoal·lergologia, endocrinologia, gastroenterologia, reumatologia, infectologia, pacient pediàtric crònic complex i pal·liatiu, nefrologia i neurologia) juntament amb professionals d’infermeria pediàtrica. A la vegada, es rep el suport de professionals de la psicologia, la nutrició, el treball social, i de personal administratiu, segons les necessitats específiques de cada cas. 

FOTOGRAFIES: El nou hospital de dia pediàtric del Trueta disposa de diferents espais adaptats per oferir una atenció centrada en els infants.

Més d’una vintena de professionals sanitaris de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta formen el nucli principal de l’Equip Docent del primer màster de l’Estat especialitzat en infermeria endoscòpica, que neix de la necessitat d’aprofundir en els coneixements i habilitats dins d’un àmbit que durant els darrers anys ha experimentat una important evolució pel que fa al nombre i la complexitat dels seus procediments. La formació s’ha configurat de manera que els titulats en infermeria puguin adquirir noves capacitats en àrees d’endoscòpia, com la del Trueta, que va registrar més de 9.500 proves i exploracions durant 2023. El curs, que arrenca el pròxim gener, incideix tant en les tècniques convencionals com en les més avançades en quatre especialitats endoscòpiques: digestologia, pneumologia, otorrinolaringologia i urologia. La Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació promou aquest màster, que també compta amb especialistes vinculats als hospitals Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol. A la vegada, dins dels continguts del curs s’hi suma la titulació d’Operador d’Instal·lacions de Radiodiagnòstic i la certificació en Suport Vital Immediat. 

L’increment de procediments i la seva complexitat ha motivat que professionals sanitaris de diferents especialitats del Trueta hagin donat impuls a una formació destinada a certificar la capacitat dels titulats en Infermeria d’actuar amb eficàcia i seguretat dins una àrea d’endoscòpies. El programa d’assignatures, que s’imparteixen en línia, inclou l’estudi de la fisiopatologia vinculada amb l’endoscòpia en cadascuna de les quatre especialitats, a banda d’incidir en el funcionament dels circuits assistencials i la cartera de serveis. La part teòrica es completa amb dues assignatures pràctiques (iniciació i avançada) que s’impartiran al Trueta, amb l’opció d’acordar convenis per realitzar aquestes pràctiques en altres centres que disposin d’espais amb les condicions necessàries. L’Hospital disposa d’una àrea d’endoscòpia renovada el 2022 i que permet realitzar tota mena de procediments diagnòstics i terapèutics endoscòpics avançats. De fet, de les quatre habilitades, dues sales estan plomades i equipades amb una torre de raigs per fer procediments d’intervencionisme d’alta complexitat.

En aquestes instal·lacions, l’any 2023, el Servei d’Aparell Digestiu va realitzar més de 8.000 proves endoscòpiques, encapçalades pel que fa al volum per les colonoscòpies (2.268) i les esofagogastroduodenoscòpies (2.445). S’hi afegeixen més de 1.300 proves del Servei de Pneumologia i unes 140 biòpsies endoscòpiques i insercions de pròtesis fonatòries per part d’otorrinolaringologia. Des de 2019, l’Àrea ha vist incrementada l’activitat un 7% pel que fa als procediments digestius, que són els més habituals. 

Creixement continu de la infermeria endoscòpica
L’endoscòpia és un procediment mèdic que permet examinar l’interior d’òrgans i teixits del cos mitjançant una sonda flexible anomenada endoscopi amb una petita càmera i un llum al seu extrem per capturar imatges.  Mitjançant l’endoscopi es pot introduir petit instrumental per prendre mostres de teixits (biòpsies) o tractar determinades malalties. Les nombroses aplicacions que té l’endoscòpia s’han incrementat al llarg dels anys, i s’hi han afegit procediments nous com l’endoscòpia intervencionista, que combina l’ús d’altres proves diagnòstiques per imatge com l’ecografia o la tomografia.

En resposta al desenvolupament tècnic explosiu de l’endoscòpia, l’Equip d’Infermeria del Servei d’Endoscòpies ha adoptat una cultura activa de creixement professional, amb activitats formatives i subespecialitzacions que permeten donar resposta d’infermeria autònoma en camps com la càpsula endoscòpica, proves funcionals digestives o la elastografia hepàtica. També s’han desenvolupat consultes monogràfiques d’infermeria com la de malalties inflamatòries intestinals (reconeguda com una unitat d’excel·lència d’atenció integral), patologia hepàtica, sedació o gastrostomies. D’aquesta manera el departament d’infermeria dona un suport professional continuat i actualitzat al pacient.

La Direcció d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut a Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària estan desplegant un projecte per millorar l’abordatge de les ferides cròniques complexes. Una ferida es cronifica quan es produeix una pèrdua de continuïtat de la superfície epitelial amb poca tendència a la curació espontània, i és necessari un temps més llarg per a la cicatrització; un procés que pot durar mesos o, fins i tot, anys. Les ferides cròniques complexes representen un problema de salut important per la dificultat de cicatrització, la llarga evolució, la despesa econòmica que impliquen i, sobretot, per la disminució de la qualitat de vida de les persones que les pateixen i dels seus cuidadors.

Per als professionals d’Infermeria, l’atenció a les ferides cròniques complexes ocupa una part important de la seva feina diària, tant pel temps de dedicació que requereixen com pel repte que suposa fer front a les dificultats que planteja la cura d’aquestes ferides. El projecte, que s’ha començat a implantar a Girona, té com a objectius millorar la qualitat de l’atenció als pacients que les pateixen, disminuir el temps del procés de cicatrització, establir un model metodològic d’actuació unificat a tots els equips d’atenció primària de l’ICS Girona i de l’IAS, oferir assessorament amb expertesa als professionals d’infermeria i millorar el cost-eficàcia dels tractaments.

El projecte treballa amb un model basat en un abordatge integral de la lesió, en què s’actua sobre les causes que la produeixen, i se centra en la millora contínua del tractament. Incorpora, a més, la  millora de la qualitat de vida del pacient i el model de gestió del cas, és a dir, oferir una atenció centrada en la persona, amb un pla individualitzat de decisions compartides en què s’integra l’atenció dels diferents professionals i el treball en xarxa.

El projecte neix de la necessitat de coordinar i unificar criteris per a l’atenció integral del pacient. Consisteix en la creació d’una consultoria de ferides cròniques complexes per a la coordinació, l’assessorament i la formació de professionals d’infermera de l’atenció primària. Aquesta consultoria està formada per 7 infermeres amb un alt nivell d’expertesa en l’atenció a aquests tipus de ferides. Aquest grup d’infermeres tenen assignats uns equips d’atenció primària (EAP), i donen cobertura entre totes als 29 equips d’atenció primària de l’ICS Girona i de l’IAS. Aquestes consultores expertes fan formació i assessorament a les infermeres referents de ferides que ja hi ha a cada un dels EAP. També fan atenció clínica directa als pacients, participen en el diagnòstic diferencial de les ferides i assessoren en tractaments.

Malgrat que ja s’havia començat a treballar abans de la pandèmia de la COVID-19, no va ser fins a la primavera passada que es va reprendre amb impuls el projecte. Així, van començar a preparar una formació per homogeneïtzar els coneixements en ferides cròniques dels EAP. Seguidament, van planificar una formació general a professionals d’infermera, que s’ha dut a terme durant aquest mes de febrer, i que ha permès impartir la formació a 270 professionals d’infermeria. El pas següent és posar en marxa el nou model d’abordatge als centres d’atenció primària de les dues institucions, acció que s’iniciarà aquest mes de març. Les expertes de la consultoria continuaran fent formació continuada i, al seu torn, compartiran els coneixements adquirits amb referents de cada EAP.

La persona que presenta una ferida crònica/complexa es veu afectada tant des del punt de vista físic, com psicològic i social. L’afectació física es deu a dolor, dificultat en la mobilitat, inflamació, pesadesa a les cames, rampes, pruïja, incapacitat, dependència i alteració de la imatge corporal. Psicològicament, l’afectació va en augment a mesura que es va cronificant la ferida i la persona presenta ansietat, depressió i desconfiança. L’afectació social ve ocasionada per l’abundant exsudat i la mala olor de les ferides, que poden comportar aïllament social, soledat, angoixa i disminució progressiva de les relacions socials.

S’estima que a Europa la incidència de ferides cròniques complexes és d’entre una i dues persones de cada cent. Entre un 40 i un 50% de les úlceres de les extremitats inferiors triguen a cicatritzar aproximadament uns sis mesos; un percentatge molt similar, al voltant dels dotze mesos i un 10% triguen períodes superiors als cinc anys. En els dotze mesos següents a la cicatrització, un terç de les ferides tornen a aparèixer.

La infermera del CAP Dr. Joan Vilaplana de la ciutat de Girona, Sílvia Álvarez, ha estat guardonada amb el V Premi Tenim Talent, en la categoria d’Atenció Primària, que atorga la Societat Catalano-Balear d’Infermeria. El lliurament ha tingut lloc aquesta tarda a Barcelona.

Els Premis #TenimTalent es lliuren a joves infermeres i infermers amb talent, capacitat o actitud especial per desenvolupar una activitat amb gran habilitat i carisma. Tenen per objectiu descobrir a joves professionals que tindran un impacte en el nostre futur.

En aquesta ocasió, el premi dins la categoria d’Atenció Primària ha recaigut sobre la jove infermera del CAP Dr. Joan Vilaplana (EAP Taialà-Girona), Sílvia Álvarez, de 28 anys i natural de Zamora, que durant la seva etapa laboral ha demostrat tenir una gran capacitat assistencial, investigadora, docent i gestora.

La Sílvia es va incorporar al CAP gironí al 2016 per realitzar la seva especialització en infermeria familiar i comunitària, un àmbit que sempre l’ha apassionat. Durant aquesta etapa formativa, va potenciar el projecte comunitari “la Setmana de la Felicitat” i es va iniciar en la faceta investigadora duent a terme un estudi pilot a les quatre àrees bàsiques de salut de Girona sobre les teràpies de deshabituació tabàquica grupals que s’hi duien a terme. Aquest estudi va rebre el premi com a millor comunicació oral en el  XIV Congrés d’Infermeria Familiar i Comunitària de 2018. Durant aquests anys també  va cursar el diploma d’Especialització en el Maneig avançat de ferides cròniques complexes a la Universitat de Jaén.  

Un cop acabada la seva especialització va incorporar-se a la plantilla del CAP, convertint-se en la Referent de Salut Comunitària al 2019. Va dur a terme diferents projectes, com un pla formatiu teòric i pràctic per al professorat i altre personal de diferents centres d’educació secundària o un projecte comunitari per potenciar la vacunació antigripal, entre d’altres.

Al setembre de 2020, a plena pandèmia, va decidir liderar i assumir la substitució de la direcció infermera del CAP, duent a terme tasques de supervisió, organització i gestió del personal d’infermeria del centre. També es va fer càrrec de l’actualització dels procediments relacionats amb la Covid19 i la gestió de la campanya de vaunació, començant de manera natural un lideratge clar com a referent clínic d’infermeria, rol que va acabar consolidant un cop acabada la substitució que va assumir, al juny de 2021.

En aquest moment, la Sílvia Álvarez forma part de l’equip que treballa el Pla d’Enfortiment de l’Atenció Primària, és la referent ARES del centre i també tutora de les infermeres internes residents de familiar i comunitària del CAP Joan Vilaplana, tasca que va iniciar al setembre de 2021. També fa de docent a la Unitat Docent Multiprofessional d'Atenció Familiar i Comunitària GIRONA-ICS a la Universitat de Girona.

Fotos: La Sílvia Álvarez recollint el premi durant l'acte celebrat a Barcelona. A la imatge central i a l'esquerra, la guardonada acompanyada per una representació de professionals de l'Equip d'Atenció Primària Taialà-Girona

S’estima que una de cada quatre persones de 30 a 70 anys tenen apnea obstructiva del son, un trastorn infradiagnosticat que comporta una elevada morbiditat i mortalitat si no és tractat a temps.
El projecte crearà la Unitat Virtual del Son experta i introduirà a l’atenció primària la figura de l’infermer o la infermera del son.
L’estudi està liderat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut a Girona, i compta amb la participació de 7 entitats d’arreu de l’Estat espanyol i Portugal. 
El projecte té una durada de tres anys i un pressupost de 3,1 milions d’euros.

El Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha donat el tret de sortida a Innòbics-SAHS, un nou projecte europeu per millorar el diagnòstic i tractament de l’apnea obstructiva del son als centres d’atenció primària. El projecte té una durada de 3 anys i és fruit d’una idea inicial de l’equip de Pneumologia dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, a més de molts anys de recerca i pràctica clínica capdavantera en aquesta malaltia a l’hospital gironí i a diversos centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de la Regió Sanitària Girona.

“L’apnea del son és un repte de salut pública molt important, que afecta una de cada quatre persones i que pot comportar problemes cardiovasculars greus, alteracions neurocognitives, i, fins i tot, accidents laborals i de trànsit si no es diagnostica i tracta adequadament”, explica el doctor Anton Obrador, coordinador del projecte i pneumòleg emèrit de la Unitat del Son de l’Hospital Trueta de Girona.

El projecte té un pressupost de 3,1 milions d’euros, i està finançat per EIT Health i cofinançat per les nou entitats que hi participen: l’Institut Català de la Salut de Girona, l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), la Fundació TIC Salut Social, el Centro Hospitalar Lisboa Norte, Pulso Ediciones, TRC Informática, Interuniversitair Micro-Electronica Centrum, ResMed Spain, i OXIGEN Salud. El procés de selecció per aconseguir el finançament del projecte va ser altament competitiu, ja que s’hi van presentar 164 projectes europeus, dels quals 33 van passar a la fase final i només 13 van ser adjudicats.

Millora del diagnòstic a l’atenció primària

L’apnea obstructiva del son és un trastorn que produeix una obstrucció de la via aèria mentre la persona dorm, per una relaxació dels músculs de la part posterior de la gola. Les persones que la pateixen s’acostumen a despertar diverses vegades durant la nit amb sensació d’ofec, tot i que sovint no en són conscients perquè es tornen a adormir de seguida. Altres símptomes són els roncs i esbufecs mentre dormen i l’excessiva somnolència diürna, que és una de les causes comunes d’accidents de trànsit i laborals. La variabilitat en la presentació dels símptomes, la manca de sospita de la malaltia i la dificultat dels hospitals per poder donar resposta a tota la demanda fan que el diagnòstic sigui molt inferior respecte a la incidència real.

La síndrome de l’apnea del son és una malaltia molt prevalent que, principalment, afecta homes entre 30 i 60 anys, que augmenta amb l’edat i l’índex de massa corporal. És una malaltia infradiagnosticada. Segons els investigadors, actualment només es diagnostiquen el 10% dels casos a les unitats hospitalàries especialitzades a l’Estat espanyol, que acostumen a tenir llistes d’espera superiors a un any. L’objectiu d’Innòbics SAHS és millorar en un 300% el diagnòstic de la malaltia. Tal com exposa el doctor Obrador, “volem actuar més ràpid, reduir les llistes d’espera i facilitar als pacients que siguin diagnosticats i tractats al seu CAP de referència”. I per fer-ho possible, es crearà la Unitat Virtual situada a la Unitat del Son de l’Hospital i es dotarà l’atenció primària de recursos humans i tècnics.

En primer lloc, desenvoluparan un breu qüestionari (de no més d’un minut) perquè els professionals mèdics o d’infermeria de l’atenció primària el puguin passar als pacients amb sospita d’apnea del son. Un primer cribratge que en el cas de sortir positiu serà derivat a una nova figura professional al CAP:  l’infermer o la infermera del son.

Quan el pacient arribi a la consulta de l’infermer o la infermera del son del CAP, se li facilitarà un dispositiu electromèdic (polígraf del son) que haurà d’utilitzar durant una nit a casa per monitorar el seu son i constants vitals. Un dispositiu que, fins ara, només es dispensava des de les unitats hospitalàries del son.

Per poder dur a terme el projecte, s’entrenaran més de 60 professionals d’infermeria i es crearan dues unitats virtuals del son, una a Girona i una a Lisboa, en les quals s’abocaran totes les dades obtingudes al dispositiu perquè els professionals interactuïn i puguin fer virtualment el diagnòstic i proposar el tractament.

Implementació a Catalunya

L’administració pública vetllarà en tot moment per la correcta introducció i ús de les tecnologies en el procés assistencial, tal i com explica Jesús Berdún, responsable del projecte a la Fundació TIC Salut Social de la Generalitat de Catalunya: “es facilitarà la transformació digital d’un procés diagnòstic mitjançant la integració de dades i la creació d’una unitat virtual de suport. Un fet que permetrà dotar d'eines l’atenció primària per millorar el procés assistencial, i reportarà beneficis directes per als pacients”.

Els responsables del projecte asseguren que la posada en marxa d’aquest nou procediment diagnòstic permetrà reduir a 30 dies la llista d’espera dels pacients que requereixin ser derivats a les unitats del son dels hospitals. A Catalunya es provarà el procés diagnòstic a determinats centres d’atenció primària i, passats els tres anys del projecte, es presentarà una proposta per poder implementar-lo a més centres catalans i exportar-lo a d’altres comunitats autònomes i països europeus. En l’àmbit internacional, en aquest projecte és clau el suport d’EIT Health, que és una xarxa de més de 150 partenaires amb el suport de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, que és un organisme de la Unió Europea. Per aquest motiu, el projecte Innòbics tindrà un ampli accés als coneixements i les capacitats de tots els socis europeus. 

En aquest moment, ja hi ha quatre àrees bàsiques de salut (ABS) que estan fent el diagnòstic de l’apnea del son amb aquesta metodologia: Salt, Sarrià, Celrà i Dr. Joan Vilaplana – Girona. A partir del mes de maig s’introduirà a Sils, Santa Coloma de Farners i Anglès. A partir del mes de juny a Cassà de la Selva, Arbúcies, Sant Hilari i Breda-Hostalric. Entre els mesos d’octubre i novembre s’acabarà d’implantar a la resta d’àrees bàsiques de salut de la ciutat de Girona i també a Banyoles. Així s’haurà culminat a totes les ABS que tenen els hospitals Trueta i el Santa Caterina com a referència, i es podrà seguir avançant a la resta de territori.

Prova pilot

El projecte sorgeix l’any 2014 de la inquietud del cap de servei de Pneumologia dels dos centres, el Dr. Ramon Orriols, compartida amb el seu equip mèdic, que veien l’infradiagnòstic de l’apnea del son com “un problema mèdic de primeríssima magnitud”. Així, es va començar un treball amb l’equip de pneumòlegs i les àrees bàsiques de salut d’influència dels dos centres hospitalaris, per tal de fer el diagnòstic de l’apnea del son des de l’atenció primària.

Del 2014 al 2016 es va fer una prova pilot, liderada pel doctor Èric Rojas, pneumòleg de la Unitat del Son dels Hospitals Trueta i Santa Caterina. Aquest projecte partia de la idea que el 80% de les persones en algun moment de la seva vida són ateses en un centre d’atenció primària. I els usuaris principals d’aquests recursos –pacients amb una elevada prevalença de diabetis, hipertensió arterial i obesitat– són també els qui més pateixen apnea del son. Per tant, es considerava que els centres d’atenció primària són l’àmbit ideal per al diagnòstic de la patologia.

L’estudi consistia en la comparació dels diagnòstics de l’apnea obstructiva del son que es podien obtenir a través de la pulsioximetria nocturna i la poligrafia respiratòria  domiciliària, analitzades de forma automàtica i valorades pels professionals de medicina d’atenció primària al seu entorn d’assistència, amb el diagnòstic de la poligrafia respiratòria analitzada de forma manual, i la pràctica de la poligrafia completa valorada pel professional de pneumologia a l’entorn hospitalari.

L’estudi es va centrar en dues ABS que tenen el Trueta com a hospital de referència (Sarrià de Ter i Santa Clara) i dues ABS que tenen l’Hospital de Santa Caterina com a centre de referència (Sils i Salt). Es van escollir de manera aleatòria un total de 599 pacients, dels quals 97 finalment hi van participar. El 61% d’aquests pacients eren homes, amb una mitjana d’edat de 57 anys, amb obesitat de grau 1 i la majoria, exfumadors.

Els resultats de l’estudi pilot van evidenciar que la comparativa dels resultats de la poligrafia extrets de manera automàtica coincidien en un 98,8% amb els fets manualment pels professionals de la pneumologia, posant en relleu un diagnòstic positiu d’apnea obstructiva del son. Pel que fa a la gravetat, quan a l’atenció primària es manifestava que el cas era greu coincidia en un 95% dels casos.

Com a conclusions, l’estudi indicava que l’apnea obstructiva del son es pot diagnosticar a l’àmbit de l’atenció primària i que l’anàlisi automàtica permet diagnosticar l’apnea obstructiva, sobretot quan aquesta és greu. Aquests resultats es van compartir en nombrosos congressos nacionals i internacionals i la bona acollida del projecte va animar els investigadors a presentar-lo a l’EIT Health.

Factors de risc i tractament de l’apnea del son

El principal factor de risc de l’apnea obstructiva del son és l’obesitat. En els casos més lleus, els professionals mèdics acostumen a recomanar canvis en l’estil de vida, com fer una dieta equilibrada i esport, per perdre pes, o deixar de fumar. En els casos més moderats o greus, els pacients han d’utilitzar –normalment de forma temporal, tot i que també en alguns casos indefinidament– un dispositiu de pressió positiva contínua a les vies respiratòries quan dormen. Excepcionalment, només una minoria dels pacients requereix altres mètodes o, fins i tot, cirurgia per evitar l’obstrucció de les vies respiratòries.