Hospital Trueta

El Clínic-IDIBAPS i el CSIC-Universitat de Salamanca coordinen el projecte ASPIRE-AECC que inclou 15 hospitals per realitzar un assaig clínic, així com 10 centres d'investigació bàsica-translacional. Formen part del projecte dos investigadors dels serveis de Cirurgia i de l’Aparell Digestiu especialistes en fetge de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona. L’objectiu d’aquesta recerca és realitzar un assaig clínic per incrementar la supervivència en pacients amb carcinoma hepatocel·lular, el tipus de tumor primari de fetge més freqüent i altament agressiu

L'Associació Contra el Càncer ha adjudicat la major ajuda econòmica filantròpica concedida fins ara al país per investigar càncers de baixa supervivència a Espanya: dues noves ajudes a projectes d'investigació oncològica, per un total de 18 milions d'euros, distribuïts en 20 províncies espanyoles amb més de 350 investigadors involucrats.

Una de les ajudes està destinada a la investigació del càncer de fetge, liderada pels Drs. Josep M. Llovet, (Clínic-IDIBAPS) i Xosé R. Bustelo (CSIC-Universitat de Salamanca), que té un finançament de 8 milions d’euros i una durada de 6 anys. En aquest projecte, un dels centres participants serà l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta – Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) amb el Dr. Santiago López Ben (Servei de Cirurgia General – Cap de la Secció Hepatobiliopancreàtica de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Cirurgia General i Digestiva de l’IDIBGI) i la Dra. Margarita Sala (Servei d’Aparell Digestiu - Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Malalties Digestives i Microbiota). L'altra ajuda està destinada a un projecte d'investigació de càncer de pulmó de cèl·lules petites dirigit per l'Institut de recerca Hospital 12 d'Octubre i el Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

Millorar la supervivència en càncer de fetge
A Espanya es diagnostiquen al voltant de 6.500 casos de càncer de fetge a l'any, dels quals el carcinoma hepatocel·lular és el tumor primari més freqüent. Aquest tipus de carcinoma és altament agressiu, amb taxes de curació inferiors al 30%. La resecció del tumor mitjançant cirurgia o el trasplantament de fetge són els principals tractaments actuals, tot i que només són aplicables al 25% dels pacients. A més, aquests tumors solen reaparèixer en un 30-50% dels casos tres anys després de la cirurgia.
Immunoteràpia i cirurgia per a pacients amb carcinoma hepatocel·lular

L’Hospital Clínic-IDIBAPS i el Centre d'Investigació del Càncer de Salamanca coordinen l'ajuda “ASPIRE-AECC: Millorar la supervivència dels pacients de càncer de fetge combinant immunoteràpia i cirurgia”. El projecte, que tindrà una durada de sis anys, té com a objectiu dur a terme un assaig clínic aleatoritzat per incrementar la supervivència en pacients amb carcinoma hepatocel·lular d'etapa primerenca i alt risc de desenvolupar de nou un tumor després de la seva extirpació quirúrgica. Per això, s'administrarà immunoteràpia abans i després de la cirurgia del tumor i promoure, així, una major resposta immunitària antitumoral.

En el projecte es definiran també marcadors que permetin predir la resposta al tractament per avançar cap a una teràpia més personalitzada, així com la identificació de teràpies alternatives per als pacients que mostrin resistència al tractament amb immunoteràpia.

L'assaig clínic es desenvoluparà en 15 centres hospitalaris, mentre que els estudis de laboratori es realitzaran en 10 centres d'investigació bàsica-translacional. En total participaran en el projecte 40 professionals de la medicina i investigadors de 25 centres localitzats en 15 províncies: A Coruña, Badajoz, Barcelona, Bizkaia, Cantàbria, Còrdova, Girona, Lleida, Màlaga, Madrid, Navarra, Salamanca, Sevilla, València i Saragossa.

“Estem segurs que la naturalesa multifacètica d'aquest consorci, juntament amb l'experiència demostrada pels diferents grups en la realització d'assajos clínics i investigacions disruptives, fa factible el nostre objectiu general: la millora equitativa de la supervivència general en pacients amb carcinoma hepatocel·lular”, assenyalen els Drs. Llovet i Bustelo, coordinadors del projecte.

Per la seva banda, l’equip gironí de l’Hospital Trueta-IDIBGI, conformat pels Drs. Sala i López Ben, subratllen que: "Poder participar en aquest gran projecte multicèntric suposa una gran notícia alhora que un gran repte pel nostre hospital. Però, sobretot, es tracta d’una molt bona notícia pels nostres pacients amb carcinoma hepatocel·lular".

Objectiu: assolir el 70% de supervivència en càncer
1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tindrà càncer al llarg de la seva vida. A Espanya, actualment una persona és diagnosticada de càncer cada 2 minuts. En aquest context, on el càncer és el problema sociosanitari més important del món, impulsar la recerca oncològica ha de ser una prioritat.
Davant aquesta realitat, l'Associació Contra el Càncer lidera la iniciativa “Tots contra el càncer” amb l'objectiu de superar el 70% de supervivència en 2030. Actualment, gràcies a la recerca, la taxa de supervivència en homes és del 55,3% i en dones del 61,7%. Per a això, és necessari impulsar la recerca i la innovació científica i així, aconseguir que els resultats del laboratori arribin al pacient.

Les adjudicacions, presentades a la seu de l'Associació a Madrid el dia 19 de juny, són una de les principals vies de treball a través de les quals l'Associació busca assolir el 70% de supervivència en càncer per a l'any 2030. A més, es destaca d'aquestes adjudicacions la seva territorialitat, ja que acostarà la investigació directament al pacient millorant el seu accés als resultats d'investigació en comptar amb grups tant de personal investigador com mèdic amb una àmplia distribució nacional.

Aquestes dues adjudicacions es troben dins del marc de l'Ajuda Repte AECC 70% Supervivència, destinades a projectes que donin resposta a una necessitat clínica no resolta, esperant així, augmentar la supervivència d'un tipus de càncer amb baixa supervivència i amb una àmplia distribució geogràfica nacional, com el de pulmó i fetge, en aquest cas.

Fotografia: La  Dra. Margarita Sala (Servei d’Aparell Digestiu - Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Malalties Digestives i Microbiota) i el Dr. Santiago López Ben (Servei de Cirurgia General – Cap de la Secció Hepatobiliopancreàtica de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Cirurgia General i Digestiva de l’IDIBGI) 

Actualment, la Unitat atén 46 persones amb aquesta patologia, les quals reben una atenció multidisciplinària, que inclou especialitats com neurologia, pneumologia, endocrinologia i nutrició, neurofisiologia, rehabilitació i psicologia

Les malalties de la neurona motora constitueixen un grup de patologies que causen un gran impacte per al pacient i el seu entorn, tant a l’àmbit personal com familiar, a causa del progressiu deteriorament físic que pateixen i l’alta complexitat de cures. La més freqüent dins d’aquests tipus de malalties és l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), que cada 21 de juny commemora el seu dia mundial per a conscienciar sobre la malaltia i la necessitat de prosseguir amb la investigació de les causes.

Per a donar una millor resposta assistencial a les persones diagnosticades d’ELA i d’altres malalties de la neurona motora de la Regió Sanitària de Girona, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta disposa d’una unitat funcional específica per tractar aquestes patologies, que integra professionals de diferents especialitats: Neurologia, Pneumologia, Endocrinologia i Nutrició, Dietètica, Neurofisiologia Clínica, Rehabilitació, Psicologia i d’Infermeria, així com els equips del Programa d’Atenció Domiciliària i de Suport (PADES). La Unitat va entrar en funcionament l’abril de 2019 i fins aquest juny ha atès 114 pacients diagnosticats d’ELA, els quals han pogut ser tractats per diferents especialistes en un mateix espai i dia.

Precisament, la característica principal de les Unitats Funcionals com la de neurona motora és l’accés a l’atenció i seguiment necessari a través d’un equip interdisciplinari que treballa de forma conjunta i coordinada. Actualment, la Unitat atén 46 persones diagnosticades d’ELA (28 homes i 18 dones), amb una mitjana d’edat de 64 anys. La malaltia, que té una incidència baixa que se situa entre els 6 i 8 casos anuals cada 100.000 habitants, provoca una progressiva degeneració de les neurones que controlen el moviment voluntari dels músculs, com ara les responsables de la parla, de moure les mans i les cames, de caminar, deglutir i respirar. Aproximadament el 5-10% dels casos són hereditaris, i es creu que en el seu desenvolupament també hi poden influenciar causes ambientals.

Cinc anys després de l’entrada en funcionament, els registres d’activitat de la Unitat Funcional de malalties de la neurona motora del Trueta reflecteixen la seva consolidació com a servei de referència per a les persones amb ELA i els altres tipus de malalties de neurona motora a la Regió Sanitària de Girona, amb una estreta relació amb  els Centres d’Atenció Primària (CAP) de cada pacient. La xifra de consultes ateses pels seus professionals ha anat incrementant-se fins a arribar a les 98 realitzades l’any 2023. Aquesta progressió ha permès que cada pacient pugui ser visitat pels especialistes de la Unitat en intervals d’entre dos i quatre mesos segons les necessitats. Pel que fa als primers sis mesos de 2024, la Unitat ja ha realitzat 86 visites.

  

  

Es basa en un aparell similar a un marcapassos que mitjançant l’impuls d’un corrent elèctric modula la contractilitat global del cor La teràpia va dirigida a pacients amb insuficiència cardíaca que persisteixen amb símptomes i descompensacions clíniques freqüents malgrat rebre un tractament farmacològic de màxims

És àmpliament conegut que la insuficiència cardíaca (IC) és un problema de salut pública de primer ordre, amb una prevalença clarament a l’alça i associada a una alta morbimortalitat. És en aquest escenari on les unitats d’Insuficiència Cardíaca i d’Electrofisiologia del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta han començat a introduir durant la primavera una teràpia pionera a Catalunya per a casos seleccionats de malalts simptomàtics amb insuficiència cardíaca i una contractilitat del cor reduïda, malgrat rebre un tractament farmacològic de màxims.

Es tracta de la teràpia de la modulació de la contractilitat cardíaca (coneguda en anglès per les sigles CCM). Es basa en un dispositiu d’una mida semblant a la d’un marcapassos, que s’implanta sota anestèsia local a la zona subcutània del pectoral, i que consta d’un generador i dos elèctrodes d’estimulació. Aquests últims alliberen un impuls d’energia de forma repetitiva al cor, fet que produeix una optimització dels nivells de calci dins la cèl·lula i, com a conseqüència, un augment de la contractilitat de les fibres miocardíaques. La teràpia, aprovada per les diferents agències sanitàries reguladores, ha demostrat una millora en el control dels símptomes i les descompensacions clíniques, en la qualitat de vida dels pacients i una major tolerància als esforços.

El Trueta, el primer hospital català a introduir aquesta teràpia, va implantar el primer dispositiu amb èxit el passat mes d’abril i el plantejament durant 2024 és poder consolidar aquest procediment dins la cartera de serveis de les unitats d’Insuficiència Cardíaca i d’Electrofisiologia. Els pacients seran àmpliament estudiats abans i després de l’implant amb una analítica completa, test de qualitat de vida i prova d’esforç amb consum de gasos, entre d’altres proves, per tal de monitorar la resposta clínica a la teràpia.

Unitat d’Insuficiència Cardíaca especialitzada de referència a la demarcació de Girona

L’Hospital Trueta disposa de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca, creada el 2006 i reconeguda el 2018 com a Unitat d’IC Especialitzada per la Societat Espanyola de Cardiologia, cosa que la converteix en l’única de la demarcació amb aquesta acreditació. La Unitat, integrada per facultatius especialistes en cardiologia i medicina interna i infermeria especialitzada en IC, atén una mitjana de 1.000 pacients l’any.

Disposa d’un ampli ventall terapèutic per al tractament de la IC amb fracció d’ejecció reduïda. No obstant això, hi ha pacients que malgrat que prenen un tractament farmacològic de màxims romanen amb una important intolerància als esforços i amb descompensacions clíniques freqüents. Això es tradueix sovint en consultes sanitàries de repetició, amb la penalització que representa per als pacients i per al mateix sistema sanitari. Precisament, teràpies com la modulació de la contractilitat cardíaca es presenten com una alternativa  per alleugerir aquesta situació. 

1  2 

3  4 5 

FOTO 1 a 4. intervenció per a l'implant del dispositiu per desenvolupar la teràpia de la modulació de la contractilitat cardíaca.

FOTO 5: Consulta posterior a la intervenció per monitorar la resposta clínica a la teràpia. 

La presentació dels resultats de la Cohort Espanyola de Toxoplasmosi Congènita (REIV-TOXO) va rebre el Premi a la Millor Comunicació Oral de la 28a Reunió Anual de Societat Catalana de Pediatria realitzada a Girona el 14 i 15 de juny. Es tracta d'un treball impulsat pel Dr. Borja Guarch, del Servei de Pediatria de l'Hospital Josep Trueta de Girona i també investigador vinculat a l'IDIGBI, i el Dr. Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i del grup d'Infecció i Immunitat del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

La Cohort Estatal d'Investigació en Toxoplasmosi Congènita (REIV-TOXO) és un projecte que inclou una base de dades estatals de caràcter ambispectiu, que recull els pacients amb toxoplasmosi congènita (TC) confirmada nascuts a Espanya des de l'1 de gener del 2015 fins a l'actualitat. Actualment formen part de la xarxa 122 hospitals de totes les comunitats autònomes d’Espanya.

La Toxoplasmosi Congènita inclou un conjunt de símptomes que presenta un nadó no nat quan està infectat pel paràsit toxoplasma gondii, que pot causar danys als ulls, el sistema nerviós, la pell i l’oïda. La retirada progressiva del cribratge serològic sistemàtic de la toxoplasmosi a l'embaràs a diverses comunitats autònomes —inclosa Catalunya— ha impulsat la formació de la Cohort, amb l’objectiu de seguir aportant coneixement sobre l'impacte real de la TC a Espanya i disposar de dades científiques que puguin ajudar en la presa de decisions en matèria de salut pública per a la prevenció i tractament precoç de la infecció.

El treball va incloure 56 pacients (54 gestacions), amb un seguiment mitjà de 24 mesos. Gràcies al cribratge prenatal es van poder detectar el 92,8% dels casos d’infecció, la majoria registrats en el tercer trimestre. Al naixement, el 62,5% dels nadons eren asimptomàtics. El 84% van completar el tractament de la TC, però 14,2% van presentar complicacions posteriors, sobretot oculars. Els nadons que no van rebre tractament prenatal van presentar major risc de presentar simptomatologia al naixement i de complicacions durant el seguiment.

El treball de la Cohort REIV-TOXO reflecteix la capacitat del cribratge prenatal per diagnosticar la TC, iniciar tractament durant l’embaràs i obtenir millors resultats clínics al naixement i durant el seguiment. D’aquesta manera, la Cohort vol posar de manifest la necessitat d’establir un cribratge matern universal.

L'estudi ha estat finançat a través de la donació privada de la família Bescos Manau per promoure la investigació de la toxoplasmosi congènita.

L’estudi parteix de la hipòtesi que la distracció en el pacient postoperat disminueix l’ansietat postoperatòria i, en conseqüència, el dolor Filmin ha cedit de forma gratuïta deu llicències d'usuari per accedir a la seva plataforma durant el temps que duri la realització de l’estudi

La Comissió de Recuperació Intensificada en Cirurgia de l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta ha iniciat un estudi destinat a mesurar l'efectivitat de la distracció audiovisual o musical per disminuir l'ansietat postoperatòria i afavorir el procés de recuperació dels pacients. Per desenvolupar-lo, el Trueta compta amb la col·laboració de Filmin, que ha cedit de forma gratuïta deu llicències d'usuari per accedir a la seva plataforma durant el temps que duri la realització de l’estudi.

L’estudi parteix de la hipòtesi que la distracció en el pacient postoperat disminueix l'ansietat postoperatòria i, en conseqüència, el dolor, augmentant l'adherència a la recuperació intensificada. El seu camp d'acció és  l'àrea postquirúrgica del Trueta, i més concretament les unitats de Reanimació Postquirúrgica (REA) i de Reanimació Postanestèsia (URPA). Pel que fa a la mostra, es centra en pacients majors d'edat intervinguts de cirurgia hepatobiliopancreàtica, colorectal i toràcica.

Una vegada definits els instruments adients per mesurar l'ansietat postoperatòria, la segona fase de l'estudi consisteix en l'assaig clínic aleatoritzat dels pacients per avaluar si la distracció ajuda a disminuir l'esmentada ansietat. Els pacients es distribueixen en dos grups: un de control i un d’experimental al qual s’aplica la distracció audiovisual o musical posant-los al seu abast els continguts de Filmin. La companyia compta amb més de 15.000 títols al seu catàleg de pel·lícules, sèries i documentals.

La distracció s'inicia a les tres hores després de la intervenció quirúrgica, moment en el qual també s'inicia la sedestació (sustentació total o parcial del cos) i la tolerància oral, a càrrec del personal sanitari encarregat d'atendre els pacients que participin en l'estudi.

Posteriorment, es recullen les valoracions a través d'un qüestionari específic on s'inclouen les dades sociodemogràfiques del pacient, les constants vitals i diferents escales de valoració i que permetran apreciar l'efectivitat de la distracció audiovisual o musical a l'hora de rebaixar l'ansietat postoperatòria, que és un dels principals factors relacionats amb l'aparició de complicacions en la recuperació dels pacients, segons indiquen estudis previs.

Aquesta col·laboració entre Filmin i l’Hospital Trueta s’emmarca en el programa Fem+Trueta, que té per objectiu implicar entitats, empreses i particulars en el projecte assistencial del centre; sensibilitzar la societat de la importància de les seves aportacions altruistes, i obtenir recursos complementaris per millorar encara més la qualitat de l’assistència que oferim als pacients.

El projecte, que es desenvoluparà durant 2024 i 2025, s'alinea amb les iniciatives de la Comissió d'Humanització de l’Hospital Trueta per tal de millora la qualitat assistencial percebuda pels pacients i la seva vivència durant el període d'hospitalització, principalment a les àrees on les visites de familiars estan restringides.