Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Hospital Trueta

La dermopigmentació aconsegueix recrear l’arèola i el mugró, donant coloració i forma a la zona, i esdevé una alternativa a una nova intervenció quirúrgica Durant el primer semestre de 2023 ja eren 49 les usuàries que havien optat per aquest servei dins del procés de reconstrucció de la mama de l'hospital Trueta
 

Prop d’un centenar de pacients, la majoria dones a les quals se’ls ha realitzat una reconstrucció de la mama després d’un procés oncològic, han estat ateses al servei de dermopigmentació des de la seva posada en marxa, a finals de setembre de 2021. Des de llavors i fins al passat juny, les dones que havien optat per aquesta tècnica durant el procés de reconstrucció de la mama van ser 85, xifra que suposa la consolidació d’aquesta prestació per a aquelles pacients que, després de la cirurgia, volen millorar l’autoimatge sense haver de passar novament per un procés quirúrgic.

La dermopigmentació consisteix en la coloració d’una zona del cos, mitjançant la implantació de pigments a través d’unes microagulles a la pell, amb una tècnica 3D que produeix l’efecte òptic tridimensional i aconsegueix una simetria visual. Aquesta prestació, que es du a terme al Centre d’Especialitats Güell de Girona, la realitza una professional d’infermeria específicament formada per fer aquesta tècnica que està vinculada al Servei de Cirurgia Plàstica de l’Hospital Trueta, des d’on venen derivades moltes de les pacients. “Sovint, aquestes pacients haurien de tornar a entrar al quiròfan perquè se’ls reconstruís l’arèola i el mugró, però se’ls dona l’alternativa de recrear aquesta zona donant-hi coloració i contorn amb tècniques 3D, que permeten donar volum sense que hagin de tornar a passar per una intervenció”, explica Sònia Tendero, la infermera responsable, que també destaca la diversitat de pacients que opten per aquest servei, “des de persones joves a adultes”. Totes elles comparteixen el mateix desig: recuperar la seva identitat i donar per finalitzat un procés dolorós físicament i emocionalment.

A les usuàries se’ls fa una primera visita on es revisa la seva història clínica i se’ls dona tota la informació sobre el procés. En aquesta mateixa visita, després de revisar la zona, es determina el to de pigment que millor s’ajusta a la seva pell i la forma de l’arèola convenient, i  es fa una prova d’hipersensibilitat als pigments per tal d’assegurar que no es produeixi cap reacció al·lèrgica. Posteriorment, l’habitual és realitzar dues sessions de pigmentació per tal d’obtenir el resultat òptim. Cada sessió acostuma a tenir una hora de durada —els factors de la zona a tractar influeixen en el temps de la sessió—  i no és usual que es necessiti aplicar anestèsia a la zona. És habitual que al cap de dos anys d’aquesta primera dermopigmentació es torni a citar la pacient per avaluar si s’ha rebaixat la intensitat de la pigmentació de la zona a causa de la renovació natural de les capes de la pell. En cas de ser així, es fa un retoc.

La bona acollida de la prestació s’ha vist reflectida en l’augment anual de persones que han estat ateses. Va ser a finals de setembre de 2021 quan es va posar en marxa el servei amb quatre primeres pacients. En el 2022, la xifra de dones ateses va créixer fins a tancar l’any amb 32. Un increment que ha continuat aquest 2023, amb 49 usuàries del servei registrades ja en el primer semestre de l’any. 

Més enllà de la millora estètica

A banda del canvi estètic que percep la pacient, la dermopigmentació de l’arèola i el mugró també s’adverteix com un servei beneficiós per a l’estat anímic d’aquella persona que ha patit un procés lesiu en el seu cos, motivat per una operació. “Ajuda a tancar un capítol. És una manera de recuperar l’anterior imatge de la zona mitjançant una tècnica indolora i que dona un resultat ràpid i satisfactori”, indica Tendero.

D’aquesta manera, la dermopigmentació s’ha refermat com una tècnica a l’abast d’aquelles persones afectades per un procés de mastectomia i reconstrucció de la mama, que permet recuperar l’harmonia del cos de forma indolora, ràpida i satisfactòria. Per tant, com destaca Tendero, aquest tractament “pot anar directament relacionat amb la millora de la qualitat de vida de les persones.”

    

Image
Image
Image
Un estudi coliderat per investigadores de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI,  conclou que el transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d'hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic. Aquesta troballa podria ser útil per millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus. Es tracta d’un estudi secundari de RACECAT publicat a JAMA Neurology que posa el focus a les hemorràgies intracerebrals. Aquest tipus d’ictus és el menys freqüent, entre un 15 i un 20% dels casos, i sol tenir un pronòstic més greu.

El transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d'hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic, segons els resultats d'un estudi publicat a la revista JAMA Neurology. La investigació, que forma part d'una anàlisi secundària de l'estudi RACECAT, ha estat liderada per investigadores de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI.

Els resultats d’aquest estudi han anat acompanyats de la publicació d’una editorial a aquesta prestigiosa revista científica, que posa en relleu la necessitat de reavaluar els protocols de triatge i trasllat dels pacients amb ictus en funció del tipus d’ictus, la gravetat dels símptomes i la localització, i suggereix que, en pacients amb un subtipus d’ictus hemorràgic, l'estabilització oportuna dels pacients al centre assistencial més proper, seguida de la transferència a centres de tractament més especialitzats, pot ser una estratègia efectiva per millorar els resultats en salut.


RACECAT, un assaig clínic transcendental

L'estudi RACECAT es va dur a terme a Catalunya entre el març del 2017 i el juny del 2020 amb la participació de tots els hospitals receptors d'ictus i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Va analitzar més d'un miler de pacients amb ictus greu i va avaluar dos enfocaments: enviar-los directament a hospitals amb capacitat per fer tractaments endovasculars o enviar-los a l'hospital més proper, amb un possible trasllat posterior si cal una trombectomia. El projecte va ser liderat per investigadors de l'IGTP, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i els serveis de Neurologia dels hospitals Germans Trias i Pujol (HUGTiP) i Vall d’Hebron.

La Dra. Natalia Pérez de la Ossa, colíder del Grup de Recerca Neurovascular de l'IGTP i coordinadora de la Unitat d'Ictus de l'HUGTiP, comenta: “RACECAT ens ha demostrat que la decisió del trasllat no pot ser la mateixa per a tots els casos, ja que depèn de molts factors. Cal individualitzar la decisió i trobar eines que ens permetin distingir el tipus d'ictus quan el pacient és a l'ambulància per decidir el millor destí. Actualment es fa servir l'escala RACE, que valora la gravetat de l'ictus, però seguim investigant per optimitzar els protocols i avançar el tractament en funció de les necessitats de cada cas”.


L'ictus hemorràgic

L'estudi secundari de RACECAT publicat recentment a JAMA Neurology posa el focus a les hemorràgies intracerebrals, incloent-hi els 302 pacients amb ictus hemorràgic inclosos a l’estudi RACECAT. Aquest tipus d’ictus és el menys freqüent, entre un 15 i un 20% dels casos, i sol tenir un pronòstic més greu.

La primera autora de l'estudi, la Dra. Anna Ramos, investigadora del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l'Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau i neuròloga vascular adjunta del Servei de Neurologia del mateix hospital, explica que “a l'ictus hemorràgic, causat pel trencament d'una artèria que produeix una hemorràgia, hi ha dues estratègies: una actuació senzilla, com baixar la pressió i controlar el sucre, o una actuació complexa, amb el trasllat del pacient a centres amb UCIs especialitzades i neurocirurgians. Aquesta segona estratègia de vegades implica trasllats més llargs i, per tant, un retard en el tractament. Per aquest motiu, determinar el circuit que cal seguir a l'ictus hemorràgic és molt important per saber quina d'aquestes dues estratègies cal aplicar i per traslladar els pacients d'una manera segura”.


El trasllat a un centre especialitzat com a primera opció, en dubte

Els resultats de l'estudi assenyalen que el transport directe a un centre de tractament endovascular en lloc del centre local més proper augmenta les complicacions mèdiques per als pacients amb ictus hemorràgic i pot tenir conseqüències negatives a posteriori. Passats 90 dies, els pacients traslladats directament a un centre de referència per al tractament endovascular van mostrar un pitjor resultat funcional i més taxa de mortalitat en comparació amb aquells enviats al més pròxim.

Per a la Dra. Yolanda Silva, adjunta del servei de Neurologia de l'Hospital Josep Trueta i investigadora de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), una de les conclusions principals de l'estudi és la necessitat de “seguir avançant en la recerca de nous mètodes per a una selecció més precisa en origen del pacient amb ictus i, així, realitzar la derivació més idònia”. Silva també destaca com aquest estudi pot millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus: “Molts d'aquests pacients fan broncoaspiracions durant el trasllat i un tractament antiemètic previ pot ser una mesura positiva”.

Aquests resultats aporten evidència que ajudarà a millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus i plantegen preguntes sobre l'efectivitat de portar els pacients directament a centres de tractament endovascular quan es sospita un ictus hemorràgic.

Image
Image
Image
La finalitat és continuar millorant en el seguiment exhaustiu de nens i nenes nascuts abans de les 32 setmanes de gestació o amb un pes inferior als 1.500 grams i afavorir la coordinació entre els diferents agents implicats. Aquest Protocol s’inclou dins del Grup de Treball multidisciplinari i interdepartamental encarregat de fer el seguiment continuat d’aquests infants des del naixement i fins als 16 anys. Prop de 50 nadons prematurs que neixen a l’Hospital Trueta s’afegeixen al Grup cada any, als quals se sumen aquells nounats que, tot i no ser prematurs, poden tenir algun risc en el neurodesenvolupament.

Els avenços de la neonatologia en les darreres dècades han aconseguit disminuir significativament la mortalitat dels infants nascuts amb un pes menor de 1.500 grams o amb una edat gestacional menor de 32 setmanes. Atès que aquests nadons tenen més risc de patir trastorns en el desenvolupament o discapacitat, el servei de Pediatria de l’Hospital Trueta ha impulsat els darrers mesos un nou protocol específic per a aquest col·lectiu d’infants, amb dues finalitats principals. D’una banda, fer-los un seguiment exhaustiu que ajudi a anticipar-se als problemes de salut que puguin patir i, en conseqüència, intervenir-hi de manera més precoç. De l’altra, millorar la coordinació i l’intercanvi d’informació entre els diferents professionals i institucions vinculats als àmbits de la salut, l’educació i el benestar social. El Protocol, que va començar a desenvolupar-se l’any passat i que ha anat implementant-se al llarg dels darrers mesos, estableix el pla d’actuació per a prop de 50 nadons amb gran prematuritat que neixen a l’Hospital Josep Trueta cada any, als quals s’afegeixen aquells nounats que, tot i no ser tan prematurs, poden tenir algun risc en el seu neurodesenvolupament. El document precisa el procediment d’actuació en diferents etapes, que van des del naixement, l’alta hospitalària i la coordinació entre l’Hospital, l’Atenció Primària i els centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), així com d’altres agents més específics. El seguiment comença amb la valoració en néixer del nivell de risc dels infants de partir diversos factors que van més enllà dels antecedents familiars i obstètrics. En aquesta valoració, s’hi afegeixen les diverses exploracions que s’hagin realitzat durant l’ingrés i els resultats de proves, com ara els cribratges auditius i visuals. Més enllà de paràmetres mèdics, també es té en compte el context emocional i social de la família. Posteriorment, es marca un calendari específic per seguir cada cas a partir de les avaluacions realitzades per professionals de la neonatologia i la neuropediatria, del treball social i de la psicologia.


Grup de Treball d’Infants amb Risc en el Neurodesenvolupament

El Protocol per a prematurs amb un pes inferior a 1.500 grams amb risc en el seu neurodesenvolupament s’inclou dins del marc del Grup de Treball multidisciplinari encarregat de fer el seguiment continuat des del naixement i fins als 16 anys. Creat ara fa vint anys per atendre els nens i nenes amb trastorns en el desenvolupament o amb risc de patir-ne, el primer projecte del Grup va ser organitzar els circuits de derivació d’aquests infants i adolescents a cada un dels agents implicats. El Grup ha anat sumant entitats i professionals d’àmbits assistencials vinculats a la salut, l’educació i el treball social a mesura que han anat sorgint noves necessitats. A banda dels professionals de la Unitat Neonatal de l’Hospital Trueta, al Grup també hi ha equips de Pediatria de l’Atenció Primària i representants dels CDIAP de la Regió Sanitària Girona, del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), dels equips d’Orientació Psicopedagògica (EOP) i del Centre d’Atenció a la Discapacitat (CAD). S’hi sumen serveis educatius específics que presten recursos formatius per a discapacitats auditius (CREDA) i visuals (CREDV CRE ONCE Barcelona). L’evolució del Grup de Treball d’Infants amb Risc en el Neurodesenvolupament ha estat contínua i ha permès optimitzar recursos i millorar l’atenció multidisciplinària que rep aquest col·lectiu d’infants. D’aquesta manera, s’ha aconseguit avançar en la seva millora assistencial.

Impuls a la cohort de Girona

A partir de la implementació del nou Protocol de nadons nascuts abans de les 32 setmanes de gestació o amb un pes inferior als 1.500 grams amb risc en el seu neurodesenvolupament, s'ha iniciat un registre que serveixi com a eina per a la recerca, tant en l'aplicació i el seguiment del Protocol com en la detecció i el tractament precoç de les problemàtiques que poden desenvolupar aquests infants. Amb les dades obtingudes, la cohort podrà avaluar amb més precisió com s’avança en la coordinació entre professionals, l’optimització dels recursos per millorar la detecció, l’assistència, i en la proximitat entre els professionals i les famílies dels infants. Els darrers mesos, la cohort de Girona també ha recuperat dades d’infants nascuts el 2018 i 2019 amb risc en el seu neurodesenvolupament amb l’objectiu de realitzar estudis neuropsicològics que en comparin els resultats amb els d’un grup de nens no prematurs. Aquesta tasca es combina amb l’organització de jornades formatives, la tercera de les quals està programada per al desembre i tractarà sobre els trastorns de l’espectre autista.

   

Image
Image
Es tracta de la màxima distinció que atorga la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), que acredita la gran capacitat de la Unitat per oferir múltiples serveis assistencials, docents i de recerca. El reconeixement arriba tres mesos després d’estrenar les noves instal·lacions, situades a l’Hospital de Santa Caterina, que permeten disposar de nous espais i recursos.

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) ha concedit a la Unitat del Son dels hospitals Trueta-Santa Caterina el grau d’Excel·lència, que afegit a la seva condició d’Unitat d’Alta Complexitat és la màxima graduació que atorga l’entitat dins d’aquest àmbit. Aquesta distinció suposa el reconeixement de la capacitat assolida per la Unitat, que està adscrita al servei de Pneumologia del Trueta i Santa Caterina, per dur a terme una àmplia cartera d'activitats assistencials, docents i de recerca relacionades amb la prevenció, el diagnòstic i tractament dels trastorns del son en adults i infants.

L’acreditació d’Excel·lència s’afegeix a la condició d’Unitat d’Alta Complexitat obtinguda el 2017 i és el resultat de complir amb els rigorosos criteris que estableix la SEPAR, entitat que reuneix més de 5.700 professionals implicats en la salut respiratòria i que suposa gairebé la totalitat de professionals de la pneumologia, la cirurgia toràcica i de la infermeria i la fisioteràpia respiratòria a l’Estat, juntament amb altres especialistes. L’entitat estableix tres nivells per definir el tipus d’unitat del son: bàsica, especialitzada i d’alta complexitat, i en cadascun es pot optar a un grau més alt fins a assolir l’excel·lència si es compleixen els indicadors establerts, com és el cas de la Unitat del Son del Trueta-Santa Caterina. En aquest sentit, els aspectes que s’han valorat es vinculen als processos assistencials, l’expertesa dels professionals, els espais disponibles i l’activitat docent i d’investigació.

La Unitat del Son dels hospitals Trueta-Santa Caterina ha acreditat els barems d’excel·lència requerits, com ara un mínim de 850 exploracions anuals entre poligrafies respiratòries i  polisomnografies, fet que reflecteix la seva constant progressió i millora tant a escala qualitativa com quantitativa. La Unitat està integrada per un equip multidisciplinari de personal altament qualificat, que inclou tres professionals de la pneumologia, set de la infermeria amb expertesa en son i un tècnic especialista, a més del personal administratiu, que contribueix a oferir una atenció integral. Entre els seus serveis destaca la polisomnografia completa, una tècnica que s'aplica durant la nit i que permet registrar diverses variables com són l'activitat cerebral, la freqüència respiratòria i cardíaca, els moviments oculars i musculars, i altres indicadors clau per diagnosticar diversos trastorns del son, com ara l'apnea obstructiva, l'insomni o la narcolèpsia, entre d'altres.

Pel que fa a la capacitat assistencial de la Unitat, el projecte Innòbics-SAHS, impulsat pel servei de Pneumologia del Trueta i Santa Caterina, ha suposat una millora important en el diagnòstic i el tractament de l’apnea obstructiva del son des dels centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Des de la seva implantació el 2022, més de 1.500 pacients han estat valorats d’apnea del son a l’atenció primària i derivats a la Unitat del Son hospitalària en els casos que ha estat necessari completar l’estudi. Cal destacar que la síndrome de l’apnea del son és una malaltia que arriba a afectar el 25% de les persones d’entre 30 i 70 anys i que augmenta amb l’edat i el sobrepès.

Noves instal·lacions a l’Hospital Santa Caterina
La distinció amb el grau d’Excel·lència de la Unitat del Son arriba tres mesos després de l’entrada en funcionament de les noves instal·lacions del servei ubicades a l’Hospital Santa Caterina. Un canvi amb el qual s’ha guanyat espai per realitzar proves i estudis relacionats amb els trastorns del son. El nou equipament disposa de quatre habitacions insonoritzades, cadascuna amb llit individual, bany i butaca ergonòmica per garantir el màxim confort dels pacients durant els estudis del son, una sala de control i una sala polivalent amb equips de videoconferència, que permeten una interacció àgil entre els professionals de la Unitat, els especialistes de l'atenció primària i dels altres hospitals de la Regió Sanitària Girona. Les previsions avancen que les noves instal·lacions permetran augmentar un 20-25% el nombre d’estudis i proves de son, i situar-lo en els 4.800 anuals.

 

Image
Image

El dijous 21 de setembre, en coincidència amb la celebració del Dia Mundial de l'Alzheimer, tindrà lloc a l'Hospital Santa Caterina la I Jornada sobre la Malaltia d'Alzheimer i altres demències", organitzada per la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina. La jornada està dirigida especialment a professionals de l’atenció primària de salut, però també a altres professionals, pacients i familiars, amb interès d’avançar en el seu coneixement sobre la malaltia d’Alzheimer.

La inscripció no té cost, però la seva realització és obligatòria. Podeu fer les vostres inscripcions en AQUEST FORMULARI. Places limitades.

Descarrega't el programa

09.00 h Benvinguda

Miquel Carreras, gerent del CatSalut a Girona.

Àngels Morales, gerenta de l’IAS-ICS Girona

Lluís Ramió-Torrentà, cap de Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina.

09.30 h Presentació de la Unitat de Trastorns Cognitius.

Lilian Vivas, infermera gestora de la Unitat de Trastorns Cognitius.

09.45 h Diagnòstic en trastorns cognitius: quines proves tenim i quan les hem d'utilitzar.

Imma Pericot, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

10.15 h Presentació del Registre de Demències de Girona (ReDeGi)

Ariadna Gifreu, neuròloga. Coordinadora del ReDeGi.

10.30 h Tractament farmacològic de la malaltia d'Alzheimer.

Antoni Turon, neuròleg. Coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius.

11.00 h Tractament no farmacològic

Paper de la rehabilitació cognitiva en el deteriorament cognitiu i demència en fase lleu.

Emili Rodríguez, neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns Cognitius.

Paper de la logopèdia en els trastorns cognitius.

Alba Olivé, logopeda de l’Hospital Santa Caterina.

Mesures a tenir en compte en demències en fase moderada i avançada.

Ivana T. Fernández, infermera de la Unitat de Trastorns Cognitius.

11.30 h Torn obert de preguntes.

12.00 h Pausa cafè.

12.30 h Factors de risc pel deteriorament cognitiu.

Anna Cots, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

12. 45 h Mesures de prevenció pel deteriorament cognitiu.

Laia Vidal, neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

13.00 h Seguiment des de la visió de l'equip d'atenció primària.

Núria Pagès, infermera de l'equip d'atenció primària de Montivili-Vila-Roja de Girona.

13.30 h Experiència de pacients i cuidadors, amb l'acompanyament de Manuela Lozano, neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

14.00 h Cloenda

Antoni Turon, neuròleg. Coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius.