Hospital Trueta

La Jornada sobre el VPH celebrada avui al Trueta ha apuntat a la vacunació i la detecció precoç, al monitoratge i al foment de la salut sexual per contenir la prevalença del virus en la societat

El virus del papil·loma humà (VPH) és la infecció de transmissió sexual més freqüent a la societat. La seva elevada prevalença, tant en homes com en dones, fa que la prevenció sigui un aspecte fonamental, començant per la vacunació, la detecció precoç, el monitoratge i el foment de la salut sexual.

Aquest ha estat un dels missatges que s’han remarcat durant la jornada multidisciplinària dedicada al virus del papil·loma humà celebrada aquests divendres a la sala d’actes de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. El Programa ha comptat amb diverses ponències de professionals sanitaris del Trueta, en especial del Servei de Ginecologia i Obstetrícia, així com d’especialistes d’altres centres hospitalaris catalans, que han actualitzat i intercanviat informació sobre el VPH, que es transmet principalment a través de les relacions sexuals. Un dels símptomes visibles és l’aparició de berrugues en zones com la genital i, en alguns casos, deriva en càncers com el de coll d’úter, també conegut com a càncer de cèrvix. Precisament, les dades de la Unitat d’Epidemiologia i Registre del Càncer de Girona (ERCG), vinculada a l’Institut Català d’Oncologia (ICO), indiquen que el càncer de cèrvix és el tercer pel que fa a la incidència dins dels càncers ginecològics registrats a la demarcació (16%), només rere del càncer de cos d’úter i el d’ovari. La mitjana a la província de Girona és de 27 casos anuals durant el període 1994-2020, amb una tendència que ha augmentat durant els darrers anys.

Altres tipus de càncers com el de vagina, vulva, penis, anus o el càncer orofaringi també estan relacionats, en un percentatge molt elevat, amb la infecció per VPH.

Cada any es detecten uns 630.000 casos de càncer relacionats amb el VPH. Hi ha una major incidència en dones, pel fet que el 85% d’aquests càncers s’originen a la cèrvix. Però si s’exceptua aquesta patologia, el percentatge segons el sexe s’equilibra notablement (45% en homes i 55% en dones).

La vacunació, així com el Programa de detecció precoç, ha permès reduir substancialment el càncer de coll uterí. Per contra, el càncer orofaringi, que afecta la zona de la gola, ha experimentat un creixement notable durant els darrers anys pel que fa a casos diagnosticats i la tendència als països desenvolupats és que arribi a superar el de cèrvix. En aquest context, una de les ponències de la jornada s’ha centrat en el càncer orofaringi i en la seva incidència.

A Catalunya, la vacunació contra el VPH fa anys que és sistemàtica en nenes d’entre 11 i 12 anys i des del curs 2022-23 s’ha ampliat també als nens. També es poden vacunar les persones adultes que formin part dels grups de risc vigents, una qüestió que ha tractat la doctora Ester Vila, ginecòloga de l’Hospital Trueta. En aquest sentit, ha remarcat que l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és que el 2030 el 90% de les dones estiguin vacunades en l’àmbit global abans dels 15 anys, el 70% amb un cribratge correcte com a mínim una vegada abans dels 35 anys i el 90% de les dones amb una patologia relacionada amb el VPH correctament tractades.

  

La importància de detectar aquells senyals vinculats a l’espectre autista en els primers anys de vida dels infants per intervenir-hi de manera precoç s’ha posat de manifest durant la III jornada de Grup de Treball de Nadons amb Risc en el Neurodesenvolupament, que se celebra avui a l’Aula Magna de la Casa de la Cultura de Girona. Al voltant de 200 persones han seguit la jornada de manera presencial o telemàtica; xifra que reflecteix el creixent interès per conèixer amb més profunditat un trastorn que durant els últims anys ha seguit una línia ascendent pel que fa al nombre de casos detectats. Els experts apunten diversos factors a l’hora de respondre sobre aquest augment.

Marina Mestres i Lourdes Busquets, psicòlogues i fisioterapeutes del Centre de Recerca i Formació Carrilet, han estat les encarregades de parlar dels senyals que poden alertar sobre l’autisme durant els primers anys de vida de l’infant, precisament quan és més complex fer un diagnòstic.

El programa de la jornada ha inclòs ponències per part de professionals de diversos àmbits i associacions. D’aquesta manera, s’ha vist reflectida la composició multidisciplinària i interdepartamental del Grup de Treball de Nadons amb Risc en el Neurodesenvolupament, format ara fa vint anys per atendre els nens i nenes amb aquests trastorns o amb risc de patir-ne des del naixement i fins als 16 anys.

A banda dels professionals del Servei de Pediatria de l’Hospital Trueta, el Grup també està integrat per una àmplia representació de professionals i associacions vinculades als àmbits de la salut, el benestar social i l’educació.

La jornada també ha posat de manifest les dificultats que tenen molts infants amb autisme amb l’alimentació, sovint pel fet de ser molt selectius amb el que mengen. Un tema encara poc tractat i amb manca d’unitats d’expertesa i que ha desenvolupat Alberto Pintor, rehabilitador de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. 

Per conèixer en primera persona les qüestions que envolten els nens i nenes amb autisme i els seus familiars en el dia a dia, s'ha dedicat una xerrada titulada ‘compartint el camí d’en Daniel’, en la qual els pares d’en Daniel expliquen la seva experiència personal, dubtes i quines passen han seguit.

La jornada s'ha completat amb una ponència dedicada a tractar les necessitats emocionals d’aquests infants i com satisfer-les a càrrec d’Helena Rivera, psicòloga clínica del CSMIJ Girona, mentre que l’apartat educatiu també ha tingut un espai, enfocat a conèixer les bases dirigides als alumnes amb trastorn de l’espectre autista, amb Carles Rom, mestre d’educació especial del CRETDIC Girona, com a ponent.

   

La Jornada s’ha completat amb la realització de proves orientades a la prevenció, com ara les ecografies de Doppler, que han permès comprovar l’estat de les artèries d’un centenar d’usuaris

El vestíbul de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha estat l’escenari, un any més, dels actes commemoratius del Dia Mundial de l’Ictus, orientats a donar a conèixer la importància de les tasques preventives per evitar patir un ictus, aprendre a identificar-ne els senyals d'avís i saber com actuar. La gran novetat d’aquest 2023 ha estat l‘entrega dels premis de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia, que suposen un reconeixement a aquelles entitats o projectes de les comarques gironines que contribueixen a millorar l’atenció dels pacients i els seus familiars. Els guardonats han estat l’Associació Ictus Girona; el programa pilot Multiactivitats per a persones afectades d’ictus (Núria Sabater, Mònica Ramírez i Marcel·la Torra); el projecte Benestar per a persones i famílies que conviuen amb un ictus (Anna Bertran) i el projecte Què fem després de l’ictus? (Elisabet Ortiz i Anna Feliu).

La directora de l’Hospital Trueta, Glòria Padura; el cap de servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, Lluís Ramió;  el cap de la Unitat d’Ictus, Joaquín Serena i el neuròleg i organitzador de la cursa ‘Corre per l’Ictus!’, Mikel Terceño, han estat els encarregats d’entregar un diploma acreditatiu als representants convidats a l’acte de lliurament dels premis, cadascun dels quals té una dotació econòmica de 2.000 euros, gràcies als diners recaptats l’any passat a la marxa i la cursa solidària ‘Corre per l’Ictus!’, una iniciativa que consisteix en un recorregut de 2,3 km caminant o 10 km corrent, amb sortida i arribada a Fontajau, i que enguany està programada per al 19 de novembre.

La Jornada s’ha completat amb les habituals proves preventives a càrrec dels professionals del Servei de Neurologia del Trueta, com la realització d’ecografies de Doppler a un centenar de persones per comprovar l’estat de les seves artèries. Es tracta d’una prova no invasiva que permet calcular el flux de la sang en els vasos sanguinis i, segons el resultat, pot indicar un factor que predisposi a patir la malaltia.

Els professionals d’infermeria del servei també han fet altres proves destinades a mesurar la pressió arterial, els nivells de glucèmia i, a pacients indicats, se’ls ha fet un monitoratge electrocardiogràfic per avaluar el risc d’arrítmies cardíaques, que són una causa potencial de patir un ictus.

Els quatre projectes premiats per la Unitat d’Ictus del Trueta

L’associació Ictus Girona es va constituir l’any 2014 amb la finalitat d’orientar i donar suport a aquelles persones que han patit un ictus, així com al seu entorn familiar. L’entitat organitza periòdicament diferents activitats que ajuden a la rehabilitació física i cognitiva, com ara tallers de diversa temàtica, fisioteràpia aquàtica o un servei d’atenció psicològica. Precisament el Premi atorgat posa el focus en el desenvolupament del Programa de suport psicològic, especialment en fases inicials, que serveixi d’ajuda i guia per encarar la nova situació. Olga Costabella ha estat qui ha recollit el Premi en nom de l’associació.

Les terapeutes de l’Hospital de Palamós (SSIBE) Núria Sabater, Mònica Ramírez i Marcel·la Torra encapçalen el Programa pilot de multiactivitats, dirigit a persones que han patit un ictus més o menys recent i que presenten algun tipus de seqüela pel que fa a la mobilitat. El projecte premiat se centra en la rehabilitació, posterior al tractament que es pot haver rebut a l’entorn hospitalari, mitjançant l’activitat física adaptada al domicili mateix, amb exercicis de mobilitat de les extremitats o de respiració, així com a l’exterior, amb passejades curtes o treball adaptat en parcs de salut. A banda de la rehabilitació física, el segon pilar de la proposta és la creació d’espais de confiança a través de l’organització de grups de suport conduïts per un professional sanitari que acompanyi els participants en el procés. La finalitat global és fomentar el benestar físic i emocional, augmentar l’autonomia en la vida diària, i la participació social i l’oci dels pacients.  

La fisioterapeuta i psicòloga especialitzada en neurorehabilitació i acompanyament en la malaltia Anna Bertran, impulsora de l’Espai Ara i Així, de Figueres, ha rebut el Premi  pel seu projecte de benestar mitjançant la promoció de grups de suport, consistent en la formació de grups de familiars i malalts d’ictus que permetin resoldre dubtes i plantejar qüestions, com ara el paper del cuidador o l’acompanyant dels pacients en diferents activitats de la vida diària. Un altre grup s’enfoca com una eina del malalt per compartir dubtes i conèixer experiències d’altres afectats d’ictus, amb l’objectiu de sentir-se més reconfortats. El projecte es completa amb un taller que sota el títol  ‘Mou-te després de l’ictus’, que posa l’accent en la importància de l’exercici físic i la neurorehabilitació, amb activitats en grup —com ara exercicis i jocs per treballar el cos, la ment i la diversió— adaptades a les necessitats de cadascú.

Les professionals d’infermeria del Trueta Elisabet Ortiz i Anna Feliu, encapçalen el projecte Què fem després de l’ictus?, basat en xerrades informatives liderades per especialistes de diversos àmbits de la medicina, la infermeria, la psicologia, la fisioteràpia o el treball social, així com dels mateixos malalts i dels familiars. Les xerrades volen fomentar l’autonomia i la qualitat de vida dels malalts d’ictus i familiars i es desenvoluparan en llocs on sigui fàcil que es pugui desplaçar tota la gent que hi estigui interessada (centres cívics, biblioteques, sales d’hospitals o centres adaptats). A la vegada, es vol proporcionar material gràfic, com poden ser díptics, que serveixi per difondre informació rellevant vinculada a l’ictus, així com material audiovisual que contingui programes de rehabilitació que es puguin realitzar al domicili mateix. També es vol impulsar una pàgina web on els pacients i familiars puguin informar-se sobre tractaments, novetats en recerca i intercanviar recomanacions o dubtes sobre la malaltia. 

   

      

Es calcula que la nova Unitat podria assumir més de 1.200 pacients per any, de manera que suposa un pas endavant a l’hora de millorar l’aprofitament dels recursos sanitaris

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta posa en funcionament aquest 9 d’octubre la nova Unitat d’Hospitalització a Domicili, que permetrà que els pacients rebin una assistència especialitzada, contínua i de qualitat equiparable a les de l’entorn hospitalari, però en un espai més còmode com és la seva llar. A la vegada, la posada en marxa de la Unitat contribuirà a optimitzar els recursos d’espai i assistencials del Trueta

L’hospitalització domiciliària és una modalitat assistencial en què els professionals sanitaris hospitalaris proporcionen un tractament actiu al pacient a casa seva. Suposa una alternativa real a l’hospitalització convencional, perquè és segura, sostenible i satisfactòria per al pacient. El seu objectiu és atendre i millorar la salut de les persones, oferint-los una assistència especialitzada al domicili com a espai terapèutic (físic, psíquic i social) adient.

Inicialment, la Unitat d’Hospitalització a Domicili del Trueta proposarà que s’acullin a aquesta modalitat assistencial les persones majors de 18 anys procedents del Servei d’Urgències Generals que requereixin ingrés hospitalari, que estiguin clínicament estables i que disposin d’un cuidador a casa la major part del dia. En tots els casos, el domicili ha d’estar dins l’àrea d’influència del Trueta (àrees bàsiques de salut de Girona, Sarrià, Celrà i Pla de l’Estany) amb una distància màxima entre el domicili i l’Hospital de 30 minuts.

La Unitat d’Hospitalització a Domicili del Trueta dependrà funcionalment del Servei d’Urgències Generals i estarà integrada per personal amb un perfil multidisciplinari, que inclou personal de medicina, d’infermeria, d’administració i de farmàcia hospitalària; tots en estreta col·laboració amb altres especialitats hospitalàries. La Unitat s’ha estructurat de manera que els pacients en règim d’hospitalització domiciliària gaudeixin d’una cobertura assistencial 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, els 365 dies de l’any.

Pel que fa al funcionament assistencial, en el moment de l’ingrés s’establirà un programa de visites mèdiques i d’infermeria segons la patologia del pacient, que podrà modificar-se segons la seva evolució. Tant el pacient com el cuidador tindran un número de contacte telefònic específic per a consultes, dubtes o incidències. Una vegada la persona estigui recuperada, es donarà l’alta mèdica i infermera al pacient.

Es calcula que la Unitat d’Hospitalització a Domicili podria assumir més de 1.200 pacients per any, de manera que suposa un pas endavant per millorar l’aprofitament de recursos sanitaris, ja que permet disminuir el nombre d’estades hospitalàries (l’any 2022 l’Hospital Trueta va atendre 78.244 usuaris a Urgències, dels quals el 14% van quedar ingressats) i, a la vegada, es manté una atenció assistencial continuada i de qualitat en el millor espai terapèutic per al pacient, perquè li proporciona comoditat i potencia la seva autonomia funcional.

  

Un centenar de professionals de diferents disciplines han participat aquest matí en la IV Jornada de la Unitat per tractar els avenços en la investigació i el diagnòstic, tractament i seguiment de les pacients amb càncer ginecològic

Un centenar de professionals han participat aquest matí en la 4a edició de la Jornada Científica de la Unitat Funcional de Ginecologia Oncològica (UFGO), celebrada a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, durant la qual s’han tractat els darrers avenços en els càncers d’endometri, de cèrvix i d’ovari. També s’ha abordat la sexualitat en el càncer ginecològic i s’han presentat els resultats de supervivència d’aquests tipus de càncers a la província de Girona.

La UFGO es va posar en marxa el mes de febrer de 2016 i compta amb la participació de professionals assistencials de ginecologia, oncologia radioteràpica, oncologia mèdica i infermeria als qui, posteriorment, en el Comitè que es convoca setmanalment, s’afegeixen professionals de radiodiagnòstic, medicina nuclear, psicooncologia i anatomia patològica.
Des que es va posar en funcionament la UFGO del Trueta, integrada per professionals de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, s’han atès un total de 3.074 pacients (266 el 2016, 287 el 2017, 313 el 2018, 339 el 2019, 603 el 2020, 299 el 2021, 475 el 2022 i 498 fins a l’agost de 2023).

Pel que fa als tipus de càncers diagnosticats per primera vegada i tractats a la UFGO el 2022, en 77 casos es van tractar tumors d’ovari; en 74 casos, d’endometri; en 23 casos, de coll uterí; en 11 casos, de càncer de vulva, i en 4 casos, de sarcoma.

Aquesta Unitat atén pacients de tota la Regió Sanitària Girona, atès que el Trueta és el centre terciari per a l’abordatge d’aquests tipus de tumors relativament poc freqüents, el tractament dels quals s’ha de realitzar en centres amb un alt grau d’especialització.
L’objectiu de la Unitat és millorar la qualitat basant-se en una porta única d’entrada compartida per a totes les especialitats i en l’assistència coordinada per tal d’atendre les pacients en un mateix temps i espai físic, d’acord amb el Pla de tractament i seguiment; això també ha de servir per planificar l’estratègia terapèutica basada en l’evidència científica. Així, els diferents especialistes poden visitar la pacient de manera simultània i consensuar les decisions sobre el diagnòstic i el tractament inicial.
Una de les prestacions més recents a incorporar-se a la Unitat ha estat una consulta específica d’infermeria enfocada a tractar les seqüeles vinculades als tractaments rebuts com, per exemple, la salut sexual d’aquelles dones que han passat per un càncer ginecològic. En la mateixa consulta també es realitza una tasca de prehabilitació quirúrgica, consistent a donar pautes de nutrició, exercici físic o eines psicològiques per arribar amb una millor preparació a la intervenció quirúrgica i, en conseqüència, millorar-ne els resultats.  

La consolidació de la UFGO també ha ajudat a impulsar, conjuntament amb l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), línies de recerca pròpies, així com a potenciar la investigació clínica, que ha permès agilitzar la incorporació de nous tractaments com la immunoteràpia per a càncers avançats d’endometri o la teràpia de manteniment centrada en el càncer d’ovari.

La implantació de les unitats funcionals (al Trueta, la primera que es va posar en marxa, el 2013, va ser la dedicada als càncers de cap i coll) ha donat com a resultat la facilitació d’un diagnòstic ràpid i acurat, una millora significativa dels intervals de diagnòstic-tractament, un impacte positiu en la supervivència dels pacients i la possibilitat d’oferir als pacients i les seves famílies una atenció global i més personalitzada.

Resultats de supervivència del càncer ginecològic
Durant la Jornada també s’han presentat els resultats de supervivència del càncer ginecològic a la província de Girona a partir de les dades recollides a la Unitat d'Epidemiologia i Registre del Càncer de Girona (UERCG), vinculat a l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Aquest registre permet conèixer quina és la incidència i el tipus de tumor que més impacten en la població de les comarques de Girona des de 1994, així com els resultats que s’obtenen en termes de curació i supervivència.

Les dades de la UERCG reflecteixen que  el càncer de cos d’úter —amb el d’endometri com a més habitual— és el que presenta una major incidència entre els càncers ginecològics registrats a la demarcació, amb un ~44% del total.

Durant el període 1994-2020, la mitjana de casos de càncer de cos d’úter va situar-se en 73 casos anuals (23,5 casos per 100.000 dones-any). També és el que millors taxes de supervivència registra a cinc anys del diagnòstic, gairebé el 75%, segons indiquen les dades recollides pel registre entre 1994 i 2016. Aquest és el càncer ginecològic que registra un millor pronòstic.

Existeixen dos tipus de càncer de cos d’úter: el d’endometri i el de sarcoma uterí, que és molt menys comú i més agressiu. Acostuma a sorgir després de la menopausa i alguns dels seus símptomes són hemorràgies anormals, dificultats per orinar o dolor pelvià.
El segon tumor ginecològic que més casos va acumular a la demarcació de Girona és el d’ovari, que inclou trompes de Fal·lopi i peritoneu, que va suposar el  30% del total. Amb una mitjana de 50 casos l’any (15,6 casos per 100.000 dones-any), aquest tipus de tumor és el que actualment més tracta la UFGO (77 casos el 2022). Atès que no presenta símptomes específics i que no hi ha estratègies per a la detecció precoç,  sovint es presenta en estadis avançats i requereix una intervenció quirúrgica d’alta complexitat i l’abordatge multidisciplinari disponible a la Unitat. La supervivència a cinc anys del diagnòstic ha registrat una destacada millora. Si en el període 1994-2005 era del 35,1%, en el 2010-2016 va augmentar fins al 43,1%.

El càncer de cèrvix va ser el tercer, pel que fa a la freqüència (16%). La mitjana a la província de Girona durant el període 1994-2020 va ser de 27 casos anuals, i la supervivència neta a cinc anys durant el període 1994-2016 frega el 62%, i es manté  també estable.

Finalment, el càncer de vulva i el de vagina són els que van registrar menys diagnòstics, amb un 7,7%. De mitjana, els càncers de vulva i vagina van presentar 13 casos anuals amb una taxa de 3,8 casos per 100.000 dones-any. Aquests últims càncers ginecològics, també són alguns dels més agressius, ja que, malgrat els avenços en els tractaments, la supervivència neta a cinc anys se situa en el 48,3%.