Aquest rànquing –desenvolupat per Scimago Lab- combina una sèrie d’indicadors basats en tres categories. En primer lloc, l’activitat científica, que inclou numero de publicacions, impacte de les mateixes, col·laboracions internacionals i lideratge en els articles, entre d’altres. El segon lloc, els resultats d’innovació, que inclou principalment l’impacte tecnològic (patents, llicències) i coneixement innovador. El darrer indicador és l’impacte social, mesurat en part amb la visibilitat de la pàgina web.

A banda d’aquest primer lloc, el reconeixement també situa l’IDIBGI en la novena posició en el global d’institucions estatals, només superada per dos institucions de tipus governamental i set universitats. A nivell mundial general, ocupa la posició 319, però la 64 en l’àrea de la salut. De fet, l’any passat estava al número 10 del rànquing espanyol i al 2014 no apareixia. Si s’analitzen els tres indicadors per separat, a nivell espanyol l’IDIBGI es 32è en activitat científica, 36è en impacte social i quart en resultats d’innovació, esdevenint aquests darrers indicadors els que més han fet pujar la consideració del centre.

Bon paper de les institucions catalanes de salut

Més enllà de l’IDIBGI, aquest rànquing suposa una nova mostra del bon paper de les institucions catalanes en l’àmbit de la salut, doncs en les 10 primeres posicions hi ha l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’Hospital Clínic, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Trueta i l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron.

Aquesta classificació fa servir la informació de cinc anys, amb una diferència de dos anys, el que vol dir que el rànquing 2016 fa referència a la informació d’entre els anys 2010 i 2014 (excepte la web, que es basa en dades 2015).

Pel director general en funcions de l’IDIBGI i director de Biocat, Albert Barberà, aquest reconeixement és el resultat d’una suma de factors i d’una estratègia de prioritzar la qualitat respecte la quantitat, en el sentit que, tot i ser un centre de reduïdes dimensions, compta amb grups de treball de molta qualitat i impacte. Barberà també apunta com altres factors el disposar d’una estratègia d’innovació modesta, molt orientada a la identificació de projectes i d’idees susceptibles de tenir un impacte econòmic i assistencial, així com de treballar coordinadament amb assessors externs i professionals amb expertesa. El reconeixement, per Barberà, “demostra l’esforç fet per un centre de recerca petit per consolidar-se en qualitat, ser referència internacional i treballar per traslladar aquest coneixement generat a la societat i, especialment, al pacient”.