Malgrat els factors associats als hàbits poc saludables del ritme de vida actual, com ara una dieta hipercalòrica i un estil de vida sedentari, la prevalença de l’obesitat s’ha mantingut estable. Aquest fet permet concloure que hi ha una població d’individus que no són genèticament susceptibles a l‘obesitat. Per descobrir nous gens que contribueixin a un teixit adipós sa es va iniciar un estudi en una soca de ratolins que s’havien mantingut prims durant més de 60 generacions.

En aquest estudi han participat investigadors de l’IDIBGI, encapçalats pel doctor José Manuel Fernández Real, juntament amb professionals del Regne Unit, Eslovènia, Islàndia, Finlàndia, Àustria i els Estats Units d’Amèrica, que han aconseguit identificar un gen, anomenat tiosulfat sulfurtransferasa, thiosulfate sulfurtransferase (TST), que es podria considerar un dels gens de les persones primes. Les investigacions han demostrat que els teixits grassos dels ratolins més prims tenen nivells alts d’una proteïna també anomenada TST, produïda per aquest gen del mateix nom, que ajuda a desintoxicar els residus nocius que s’acumulen dins les cèl·lules de greix en el cas d’una dieta alta en calories. Posteriorment, es va crear una nova soca de ratolins que produïen alts nivells de TST en les cèl·lules de greix, i que van ser capaços de resistir l’augment de pes i la diabetis, fins i tot amb dietes altes en calories.

Un cop feta la translació de l’estudi a humans, també s’ha descobert que els individus obesos tenen menys expressió d’aquest gen que els considerats prims.

Els resultats de la investigació s’acaben de publicar a la revista Nature Medicine, una de les més prestigioses del món, amb el títol "Genetic identification of thiosulfate sulfurtransferase as an adipocyte-expressed antidiabetic target in mice selected for leanness” (“La identificació genètica del tiosulfat sulfurtransferasa com a objectiu antidiabètic expressat als adipòcits de ratolins seleccionats pel fet d’estar prims"). La descoberta de la base genètica d’aquesta resistència a la insulina pot ajudar a crear noves estratègies d’intervenció per a l’obesitat i les malalties cardiovasculars i metabòliques associades.

L’IDIBGI, que té els seus orígens en la Fundació Privada Doctor Josep Trueta, es va crear el juliol de 2005 amb la finalitat de promoure, desenvolupar, gestionar i difondre la recerca biomèdica en l’àmbit de les comarques de Girona. Amb aquest objectiu, aglutina grups de recerca de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària, la Universitat de Girona, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut Català de la Salut a Girona.