• L’article científic, publicat a la prestigiosa revista Nature Metabolism, també associa la presència d’aquest tipus de virus, que forma part de la microbiota intestinal, amb alteracions en el funcionament de dos neurotransmissors involucrats en el sistema de recompensa i en la regulació de la sacietat, mecanismes típics de l’addicció.
• La recerca també identifica una substància al plasma sanguini, l’àcid antranílic, que podria protegir dels comportaments vinculats a l’addicció al menjar.

Un nou estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha revelat que un tipus de virus present a la microbiota intestinal, concretament els Microviridae, s’associa a l'addicció al menjar i l'obesitat. Fins ara, les investigacions sobre la microbiota s'havien centrat principalment en els bacteris, però aquesta troballa posa de manifest que altres microorganismes, com són els virus, també influeixen en l’equilibri de la salut intestinal i en conductes relacionades amb la nutrició i el metabolisme. La recerca, publicada a la prestigiosa revista Nature Metabolism, també identifica una substància al plasma sanguini, l’àcid antranílic, que podria protegir dels comportaments vinculats a l’addicció al menjar.

L'addicció al menjar és un trastorn en què les persones perden el control sobre el que mengen, i es relaciona directament amb problemes com l'obesitat. L’addicció al menjar desencadena mecanismes del cervell similars als que es produeixen amb altres addiccions. Aquest nou estudi associa la presència d’una espècie de Microviridae dins la microbiota intestinal amb l’obesitat i l’addicció al menjar.

L’estudi relaciona la presència d’aquest tipus de virus i l’addicció al menjar amb el metabolisme de la serotonina i la dopamina. En concret, els investigadors han trobat que la presència de Microviridae es relaciona amb un major nivell de triptòfan i de tirosina en sang. El triptòfan i la tirosina són substàncies que el cos utilitza per produir la serotonina i la dopamina, neurotransmissors essencials en la regulació de l'humor i el plaer i que estan involucrats en mecanismes del cervell que actuen en l'addicció, com el sistema de recompensa i la regulació de la sacietat i el benestar.

“L'estudi subratlla la importància d'incloure els virus en la investigació de la microbiota intestinal, uns microorganismes que sovint havien estat ignorats. És important destacar que la composició del viroma, és a dir, l’ecosistema de virus de l’intestí, és molt específica de cada persona, però dins de cadascú és molt estable en el temps. Això facilita l’adopció d’estratègies personalitzades per tractar l’addició al menjar”, remarca el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, cap del grup de Medicina i Biologia Integrativa de Sistemes de l’IDIBGI que ha liderat la investigació, i co-autor de correspondència de l’estudi.

“La microbiota intestinal podria esdevenir una via innovadora per a tractar l'obesitat i l'addicció al menjar, a través de suplements alimentaris. Aquests resultats tan sòlids se sumen al coneixement que tenim de les la relació entre microbiota i cervell i identifiquen el paper de components com els Microviridae”, subratlla el també co-autor de correspondència Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBERObn, que també és el cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta i catedràtic de la Universitat de Girona.

Resultats validats en éssers humans, ratolins i mosques de la fruita

Les conclusions s’han validat en tres grups independents de persones, que en total sumen 264 individus, i encaixen amb el resultat d’una altra anàlisi del mateix equip de l’IDIBGI en un altre grup de 942 persones, en què s’ha trobat una associació dels Microviridae amb un menor control inhibitori.

L’associació descoberta en humans també s’ha provat en ratolins i mosques de la fruita. En col·laboració amb investigadors de la UPF, quan es va transferir microbiota de pacients amb alta presència de Microviridae a ratolins, aquests van mostrar una major addicció al menjar i alteracions en el metabolisme del triptòfan, serotonina i dopamina al cervell. A més, aquests ratolins van presentar comportaments típics de l’addicció al menjar, com la motivació, la  compulsivitat i la persistència.

“La identificació d'aquest mecanisme innovador implicat en la pèrdua de control de la ingesta alimentària podria representar un avanç rellevant per a la identificació de noves estratègies terapèutiques per a un abordatge més eficaç d'aquests trastorns alimentaris i les seves complicacions metabòliques associades com l'obesitat”, afirma el també co-autor de correspondència Dr. Rafael Maldonado, cap del laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra.

L’àcid antranílic, possible factor protector

A partir de l’anàlisi metabolòmic de les mostres de sang dels pacients, l’equip de l’IDIBGI també va trobar que la presència d’aquest tipus de virus (Microviridae) s’associava a una menor concentració d’un compost derivat del triptòfan anomenat àcid antranílic, fet que pot indicar que la presència d’aquesta substància podria prevenir la manifestació d’aquests comportaments típics de l’addicció al menjar.

Per tal de validar aquesta hipòtesi, es va administrar àcid antranílic a ratolins i també a mosques de la fruita (Drosophila melanogaster). En ratolins, l’equip de la UPF va observar com la suplementació d’àcid antranílic disminuïa l’addicció al menjar i alterava les vies relacionades amb el metabolisme i la síntesi de neurotransmissors, com la serotonina i la dopamina. D’altra banda, l’experimentació amb mosques de la fruita, liderada per la investigadora de l’IDIBGI Dra. Anna Castells-Nobau, va mostrar com l’àcid antranílic regulava el comportament alimentari de les mosques a través del metabolisme de la dopamina.

En aquest estudi també hi han col·laborat investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio)-CIBERESP i la Universitat d’Alacant, entre altres.

Article de referència: Castells-Nobau, A., Puig, I., Motger-Albertí, A. et al. Microviridae bacteriophages influence behavioural hallmarks of food addiction via tryptophan and tyrosine signalling pathways. Nat Metab (2024). https://doi.org/10.1038/s42255-024-01157-x

Sobre l’IDIBGI

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) fa recerca translacional per millorar la salut i la cura de les persones. L’IDIBGI s’organitza en 25 grups de recerca distribuïts en cinc àrees científiques (Cardiovascular i Respiratòria, Metabolisme i Inflamació, Neurociències, Oncohematologia i Salut Mental) que agrupen més de 400 persones, entre professionals de la salut i investigadors bàsics, a les comarques gironines.

L’IDIBGI és una fundació de dret privat del sector públic de la Generalitat de Catalunya, i el seu patronat està integrat pels Departaments de Salut i Recerca, l’Institut Català Salut (ICS) Girona, l’Institut d'Assistència Sanitària (IAS), l'Institut Català d’Oncologia (ICO) Girona, i la Universitat de Girona. L'IDIBGI és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).