Entre els anys 1990 i 2019, la incidència d’infart de miocardi a l’àrea de Girona es va reduir un 1% en les dones i un 4% en homes cada any a la població d’entre 35 i 74 anys, mentre que en els darrers 10 anys, la seva letalitat, el nombre de persones que moren 28 dies després de l’inici dels símptomes, ha quedat estancada al voltant del 15%

S’han analitzat dades de gairebé cinc milions d’ingressos hospitalaris i més de 70.000 certificats de defunció, dins l’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR)

El descens de la letalitat entre les persones que pateixen un infart de miocardi s’ha estancat en els deu últims anys, segons dades de l’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR) que publica la Revista Española de Cardiología. A la vegada, la incidència d’aquesta patologia ha caigut de forma continuada entre els anys 1990 i 2019, a un ritme d’un 1% anual en dones i un 4% en homes, descens que s’ha alentit en els darrers deu anys. Les dades es refereixen a la població de la demarcació de Girona, però ja es treballa per aplicar l’algoritme desenvolupat per a la seva anàlisi al conjunt de Catalunya.

El treball l’ha encapçalat el Grup de recerca del REGICOR a l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, amb el Programa d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS), i cardiòlegs de l’Hospital del Mar i de l’Hospital Clínic de València, així com especialistes en atenció primària i experts internacionals i del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV).

El REGICOR té com a objectiu contribuir al coneixement de la magnitud del problema de les malalties cardiovasculars i les seves causes. El Servei de Cardiologia de l'Hospital Trueta, la Unitat d'Investigació en Atenció Primària de Girona, emmarcada a l'IDIAP Jordi Gol, i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) també tenen grups de recerca vinculats a aquest registre.

Per obtenir les seves conclusions, el treball ha examinat 4.974.977 ingressos hospitalaris i 70.405 certificats de defunció, subministrats pel programa PADRIS, tots anònims. El seu estudi desvela que el nombre d’infarts de miocardi per 100.000 habitants i el seu pronòstic han millorat en els últims trenta anys. També hi ha menys casos de mort sobtada, que han passat de ser el 40% de tots els infarts a ser el 15%, i s’ha incrementat la supervivència, fins al 95%, entre els pacients que arriben a l’hospital. Tanmateix, en els darrers 10 anys no s’han produït millores en aquests indicadors.

En aquest sentit, en la població de 35 a 74 anys de Girona, la incidència de l’infart de miocardi ha baixat un 1% anual en dones i un 4% en homes entre els anys 1990 i 2019, mentre que la letalitat, el percentatge de morts 28 dies després de patir-ne un, s’ha estancat en el 15% els darrers deu anys.

Un altre dels factors que ha tingut una variació positiva és la mortalitat entre les dones que pateixen un infart. Si fa trenta anys el mateix grup REGICOR va establir que tenien un risc més gran de morir en la fase aguda que els homes tot i tenir una incidència de la patologia tres vegades més petita, ara la diferència ha desaparegut. Ho explica la Dra. Irene Román, professora de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya i investigadora del grup REGICOR i de l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central, que apunta que “afortunadament, aquella nota d’atenció dels anys 90 ha fet que actualment aquesta diferència hagi quedat corregida i que l’oportunitat de supervivència sigui similar en homes com en dones”.

Els autors de l’estudi consideren que aquests resultats són molt rellevants per a la planificació sanitària. El Dr. Isaac Subirana, un dels seus autors i cap d’estadística del grup REGICOR, destaca que cal “buscar estratègies que facilitin el monitoratge constant de la magnitud del problema de l’infart de miocardi, que encara és la principal causa individual de mort i despesa sanitària al món”. En aquest sentit, ha deixat clar que “la planificació sanitària s’ha de fonamentar en dades objectives que es puguin obtenir anualment, de tal manera que sigui possible analitzar-ne les tendències al llarg del temps”.

Les polítiques públiques de prevenció, promovent estratègies de salut a través dels estils de vida saludables i l’educació sanitària per aprendre què fer en cas d’un infart de miocardi, també entre els infants, són importants per continuar reduint el nombre de morts per aquesta patologia. Com recorda el Dr. Jaume Marrugat, investigador principal de l’estudi i coordinador del grup de recerca REGICOR, “ningú neix predestinat a patir un infart. El risc de partir-lo és en part genètic, un 50%, i en part depèn dels estils de vida (activitat física, dieta, tabac i sobrepès)”. “La prova és que sabem que malgrat tenir un cert risc genètic en la població, podem reduir la incidència de l’infart. Reduint-ne la incidència, reduirem també els lamentables casos de mort sobtada. És difícil trobar algú que no conegui algun cas de mort sobtada en familiars, amics o coneguts”, afegeix.