Amb motiu del Dia Internacional de la malaltia, la unitat durà a terme aquest proper dilluns 12 de febrer una jornada divulgativa, dirigida a pacients i familiars, i oberta a la ciutadania.

Es calcula que entre sis i vuit mil persones pateixen algun tipus d’epilèpsia a la Regió Sanitària de Girona.

Dilluns 12 de febrer se celebra el Dia Internacional de l’Epilèpsia, promogut per l’Oficina Internacional per l'Epilèpsia (IBE, per les seves sigles en anglès) i la Lliga Internacional contra l'Epilèpsia (ILAE, per les seves sigles en anglès). La diada pretén augmentar la visibilitat de la malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen i les seves famílies. En aquest marc, la Unitat d’Epilèpsia del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, organitzarà aquest dia la primera jornada sobre la malaltia dirigida a pacients i famílies, i a totes aquelles persones interessades, amb l’objectiu de contribuir a la seva divulgació. La jornada, que tindrà lloc a la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina de Salt, a partir de les 15.00 hores, tractarà la malaltia des de diferents perspectives: l’estigma,  l’epilèpsia en les dones, la seva afectació en la pràctica de l’esport, en la conducció o en la feina, l’epilèpsia durant l’embaràs i lactància, l’atenció a la crisi convulsiva, la comorbiditat i la polifarmàcia.

L’epilèpsia és una malaltia neurològica crònica. L’OMS indica que l’epilèpsia afecta uns 50 milions de persones a tot el món. A Catalunya s’estima una prevalença de 7-8 persones per cada 1.000; i en concret, a la Regió Sanitària de Girona, es calcula que entre sis i vuit mil  persones pateixen algun tipus d’epilèpsia. El Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina disposa d’una unitat especialitzada que atén uns vuitanta pacients a la setmana.

L'epilèpsia es produeix a causa d’una hiperexcitabilitat en l'activitat elèctrica del cervell, com una sobrecàrrega. En condicions normals, les cèl·lules nervioses (neurones) del cervell es comuniquen entre elles mitjançant senyals elèctriques que regulen diverses funcions del cos. Quan aquesta activitat elèctrica es descontrola, provoca episodis coneguts com a "crisis epilèptiques". Tothom pot tenir algun cop a la seva vida una crisi epilèptica i això no vol dir tenir la malaltia. La malaltia es té quan aquestes crisis passen de manera recurrent.

Les crisis epilèptiques es poden manifestar de diferents maneres: convulsions, pèrdua de consciència (absències), moviments involuntaris o alteracions sensorials. Les crisis poden aparèixer en qualsevol moment, però hi ha factors que les propicien pel que conèixer-los ajuda a evitar-les. En aquest sentit, la doctora Cristina Coll, neuròloga de la Unitat d'Epilèpsia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, destaca la importància d'adoptar hàbits de vida saludables, d’un bon descans nocturn i exercici físic regular, i d’evitar el consum de tòxics. Afegeix que és essencial adquirir coneixements sobre la malaltia per millorar la qualitat de vida dels pacients.

L'epilèpsia pot afectar persones de totes les edats, i la seva atenció sol implicar una combinació de tractaments farmacològics, teràpies i suport emocional. És important subratllar que, amb el tractament adequat, moltes persones amb epilèpsia poden portar una vida plena.

El tipus d'epilèpsia varia en funció de la seva etiologia, l'edat del pacient, la forma de presentació i els símptomes experimentats. La diversitat en tots aquests aspectes de la malaltia és àmplia, tal com ho és la singularitat de cada individu que la pateix. Cal destacar especialment les dones en edat fèrtil, ja que les hormones poden exercir una influència significativa, especialment en aquelles que estan sotmeses a tractament anticonceptiu o es troben en estats com l'embaràs, la lactància o la menopausa. A més, cal tenir en compte la possible influència d'altres patologies o tractaments específics que cada persona pugui estar seguint.

La doctora Coll subratlla l’estigma associat a l'epilèpsia i com aquest afecta la qualitat de vida de les persones que la pateixen, “més que les pròpies crisis epilèptiques”. La neuròloga també posa èmfasi en la importància de comprendre que el diagnòstic d'epilèpsia comporta indicacions legals que cal conèixer, sense que això impliqui una discriminació social.

L'epilèpsia és una de les malalties més antigues conegudes i documentades a través de la història. A la Mesopotàmia ja es troben referències a símptomes que podrien correspondre a episodis epilèptics. A l'Antiga Grècia hi ha documents que fan referència a l'epilèpsia, destacant figures com Hipòcrates. Aquesta època va influir en la conceptualització de la malaltia, i es creia que l'epilèpsia estava relacionada amb l'activitat del déu de la medicina, Asclepi. A l'Edat Mitjana, va persistir la falta de comprensió sobre l'epilèpsia, i es va associar sovint a supersticions i creences religioses. Es creia que les crisis epilèptiques eren manifestacions de possessió demoníaca. Al llarg del Renaixement, es va iniciar un intent de comprendre més científicament la naturalesa de l'epilèpsia. No obstant això, persistia la manca de coneixement sobre les seves causes i tractaments eficaços. Durant els segles XVIII i XIX es van fer progressos significatius. Figures com John Hughlings Jackson van contribuir a l'observació clínica i a la descripció de les crisis epilèptiques. Va ser també en aquesta època quan es va començar a considerar l'epilèpsia com una afecció neurològica. Amb l'avanç de la neurociència al segle XX, es van desenvolupar tècniques més sofisticades d'imatge cerebral i es van aprofundir els coneixements sobre els mecanismes neurobiològics implicats en l'epilèpsia. Això va donar lloc a un millor tractament i a un canvi substancial en la percepció social d'aquest trastorn.

En l'actualitat, la investigació continua avançant per comprendre millor els factors genètics, neurobiològics i ambientals que contribueixen a l'epilèpsia, amb l'objectiu de desenvolupar tractaments més efectius i millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen. També hi ha la possibilitat de cirurgia en pacients candidats.