• Els investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i el centre tecnològic Eurecat també han comprovat que els nivells d’histidina es vinculen amb una espècie bacteriana de la microbiota intestinal.
• Aquesta recerca suggereix que la interacció entre la microbiota, la histidina i el fetge gras pot obrir noves oportunitats terapèutiques per millorar la salut hepàtica en pacients amb obesitat.

Un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i del centre tecnològic Eurecat revela la relació entre els nivells baixos d’histidina en sang i la malaltia del fetge gras. Publicat a la revista científica “Cell Reports Medicine”, la recerca suggereix noves oportunitats terapèutiques per millorar la salut hepàtica en pacients amb obesitat.

La malaltia del fetge gras no alcohòlic és la malaltia hepàtica més freqüent en tot el món i s’estima que afecta una de cada quatre persones. Es caracteritza per una acumulació excessiva de greix en les cèl·lules hepàtiques per causes metabòliques, sense relació amb el consum d’alcohol, i es vincula a l’obesitat i la diabetis. Aquesta investigació, duta a terme per ambdues institucions, es va centrar en l'exploració de la relació entre la malaltia del fetge gras i la histidina, un aminoàcid essencial amb funcions importants dins l’organisme. Els resultats mostren que la histidina té una relació inversa significativa amb l'acumulació de greix al fetge.

L’equip investigador del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBEROBN va arribar a aquesta conclusió examinant tres grups de persones diferents, sumant un total de 651 individus sans amb diversos graus de fetge gras.

A més, en l’anàlisi de la microbiota intestinal, van identificar un grup de bactèries específiques clarament associades als nivells d’histidina: com més proteobactèries a la microbiota intestinal, menys histidina en sang. “Les proteobactèries tenen uns gens involucrats en la degradació d’histidina i estan augmentades en pacients amb fetge gras”, exposa el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, investigador consolidat de l’IDIBGI que ha liderat aquesta publicació. “Això podria explicar per què els nivells d’histidina són més baixos en aquests pacients, i podria causar l’acumulació de greix al fetge”, afegeix.

La validació dels resultats es va dur a terme amb la col·laboració d’Eurecat en assaigs en quatre models preclínics diferents, incloent rosegadors i la “mosca de la fruita” (Drosophila Melanogaster). A tots els models,la suplementació de la dieta amb histidina va millorar la condició del fetge gras, disminuint l’expressió de gens implicats en la síntesis de greixos i els nivells de triglicèrids en el fetge.

“La suplementació alimentària amb aminoàcids és coneguda i segura, i el fet que el nostre tractament hagi funcionat en diferents models preclínics, ens fa pensar que es pugui traslladar amb èxit a persones afectades de fetge gras”, explica el Dr. Xavier Escoté investigador de la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat.

“Actualment la malaltia del fetge gras es tracta amb recomanacions sobre l’estil de vida i alguna medicació, però sense un tractament específic plenament efectiu. Per això, aquestes troballes suggereixen una diana terapèutica sòlida”, afirma el Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i del CIBEROBN, que també és cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Josep Trueta de Girona.

Per això, els resultats d’aquesta recerca poden conduir a explorar possibles tractaments futurs, com la suplementació de la dieta amb histidina o la modificació de la microbiota, per millorar la salut hepàtica en pacients amb obesitat. L’estudi té com a primers autors la Dra. Anna Castells-Nobau, investigadora de l’IDIBGI, i Sergio Quesada-Vázquez, investigador d’Eurecat.