Amb la introducció de la sialoendoscòpia, ja no serà necessari desplaçar-se de la Regió Sanitària de Girona per a rebre aquesta cirurgia, que estalvia cicatrius externes, ajuda a evitar extirpacions glandulars i propicia una millor recuperació del pacient

El Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha introduït en la seva cartera de serveis el tractament d’obstruccions a les glàndules salivals majors (paròtides i submaxil·lars) mitjançant sialoendoscòpia, un procediment quirúrgic que ofereix diversos avantatges, com ara l’evitació de cicatrius externes o l’extirpació de la glàndula en molts casos. A més, el postoperatori és poc molest i no requereix ingrés hospitalari si les característiques clíniques del pacient permeten fer la intervenció en règim de cirurgia ambulatòria.

La sialoendoscòpia s’utilitza per al diagnòstic i el tractament de persones que pateixen malalties vinculades a les glàndules salivals. La tècnica consisteix en la visualització de l'interior dels conductes de les glàndules salivals majors amb un endoscopi, que porta una font de llum i que permet introduir instruments per a la manipulació de càlculs en els conductes de drenatge (litiasi), taps mucosos, estretament del conducte (estenosi) o bé per fer extraccions de petites mostres. Aquests tipus d’obstruccions salivals generen episodis de gran inflamació de les glàndules que poden impossibilitar la correcta realització dels àpats per dolor i dificultat en la deglució. En casos més evolucionats, es poden produir infeccions  glandulars que requereixin tractaments antibiòtics, ingrés a l'Hospital o, fins i tot, en el cas d'abscessos, una cirurgia amb anestèsia general per drenar el pus. En els casos més extrems poden arribar a comprometre la vida del pacient.

També és adient en el tractament de la síndrome de Sjöegren (reducció de la  producció de saliva) o en la sarcoïdosi (acumulació de cèl·lules inflamatòries), així com en pacients que tenen complicacions a les glàndules salivals a causa de tractaments oncològics, com el radioiode per al càncer de tiroides o la radioteràpia en càncer de cap i coll. La sialoendoscòpia es pot realitzar a qualsevol persona llevat que, en el cas d’infants, la mida d'entrada del conducte de la glàndula no permeti la introducció de l'endoscopi.

“Respecte al tractament convencional, la sialoendoscòpia ens permet reduir el risc de tenir durant la intervenció una lesió en el nervi facial, que pot causar la pèrdua de mobilitat d’alguna part de la cara, o en el nervi lingual, amb la pèrdua de sensibilitat a la llengua i en el gust que això suposa”, destaca el doctor Miquel Artajona, coordinador mèdic del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial del Trueta.

La incorporació de la sialoendoscòpia per part del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial del Trueta, que és el referent per al tractament de patologies de les glàndules salivals de la Regió Sanitària de Girona, evitarà els desplaçaments d’aquells pacients indicats per a rebre aquest tipus de cirurgia a Barcelona. L’estimació inicial del servei és fer aproximadament 30 sialoendoscòpies anuals.

Es calcula que la prevalença de càlculs en els conductes de drenatge de les glàndules salivals (litiasi) afecta l’1% de la població, tot i que els casos que presenten símptomes es redueixen al 0,45%. En aquests casos, en què cal intervenir, la sialoendoscòpia ha demostrat ser més eficient i disminuir els riscos respecte a la cirurgia més convencional pel fet de ser un procediment menys invasiu. En aquest sentit, el procediment habitual per a l’extracció d’aquests càlculs ha estat mitjançant una incisió dins de la cavitat oral del terra de la boca o la galta, en funció de la localització de la glàndula, per fer un drenatge o aspiració de l’abscés, que produeix en nombrosos casos cicatrius o pèrdua de la sensibilitat de la llengua. En el cas que no es pugui extreure la litiasi, s'ha de plantejar extirpar completament la glàndula afectada, fet que implica la disminució del flux de saliva i, per tant, un empitjorament  a l’hora de parlar i de menjar. La sialoendoscòpia, per la seva banda, suposa un procediment menys agressiu i més propici a l’hora de preservar la glàndula.