El treball, impulsat per infermeres de l’Equip d’Atenció Primària de Ripoll, ha contribuït a aclarir els efectes del confinament sobre la salut de la població amb diabetis tipus 2 que resideixen en un àmbit rural
La mostra va incloure 233 persones i també va permetre copsar la percepció que tenien del seu estat de salut durant el confinament
Les mesures de confinament domiciliari que es van dur a terme durant la pandèmia de COVID-19 van modificar les rutines de la població i, de retruc, van alterar la salut de moltes persones. Aquestes alteracions podien afectar especialment a la ciutadania amb un major risc cardiovascular, com ara les diagnosticades de diabetis. Conscients de la situació, infermeres de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Ripoll, van decidir impulsar un estudi que mesurés l’impacte del confinament domiciliari per COVID-19 en la població amb diabetis tipus 2 –la més freqüent en adults- dins d’un àmbit rural. Els resultats, que ara han estat difosos per la publicació especialitzada Metas de Enfermería, permeten concloure que el confinament no va afectar en el control dels nivells de glucosa a la sang dels pacients d’aquesta àrea del Ripollès ni en el seu risc cardiovascular.
Les infermeres Imma García, Teresa Muns i Meritxell Fajula, i la doctora Anna Ponjoan, de la Unitat de Suport Recerca Clínica d’Atenció Primària, són les encarregades de signar un estudi que contribueix a aclarir els efectes que va tenir el confinament sobre la salut de la població amb diabetis del tipus 2 que resideix en zones rurals. El treball inclou 233 usuaris i usuàries del servei d’atenció primària de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon diagnosticades amb aquesta malaltia, que acostuma a aparèixer en edat ja adulta i que es pot prevenir seguint hàbits de vida saludables, com ara una alimentació equilibrada i l’activitat física, precisament un factor que va quedar molt limitat durant les setmanes de confinament per aturar la pandèmia de la COVID-19.
Una altra variable que també s’apreciava important a l’hora de fer l’estudi va ser el fet de desenvolupar-se en un àmbit rural i amb una població més envellida en relació amb zones urbanes. En aquest sentit, la mitjana d’edat de la mostra va ser de 69,8 anys, majoritàriament homes (56,2%) i no fumadors (90,3%).
Les dades que s’han extret del treball mostren que la mitjana d’hemoglobina glicosilada, l’indicador de glucosa a la sang més conegut, gairebé no va canviar: del 7.26% en el preconfinament va passar a 7.28% en el postconfinament.
L’obtenció de les dades es va realitzar en dues fases. La primera va consistir en la recollida de les dades registrades en la història clínica dels pacients durant l’any anterior al confinament (de març de 2019 a març de 2020) i la segona durant els sis mesos posterior al confinament (de juny de 2020 a desembre de 2020) per tal de fer les comparacions. En aquesta segona fase, s’hi va afegir un qüestionari dirigit als participants de l’estudi amb l’objectiu de copsar quina percepció tenien del seu estat de salut. El 81,97% d’aquests van respondre no tenir percepció d’un empitjorament en el control de la malaltia, mentre que la resta (18,03%) sí que considerava haver empitjorat. Ho atribuïen, segons va registrar l’enquesta, a la falta d’exercici físic (42,85%), els canvis en la dieta (21,43%) o la manca de seguiment sanitari (4,76%). Pel que fa al 30,96% dels enquestats, atribuïa la percepció d’empitjorament a més d’una causa.
Els resultats obtinguts per l’estudi, que va rebre l’aprovació del comitè ètic de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), reflecteixen que el confinament no va generar impacte ni en el control de la diabetis del tipus 2 ni en el risc cardiovascular dels pacients en l’àmbit rural del Ripollès.
