Els professionals sanitaris de les residències supervisen que l’extracció es faci de manera correcta per tal que la mostra sigui vàlida.
Des dels equips d’atenció primària es gestionen els fulls de peticions de les mostres, s’encarreguen de la logística i l’organització i de la revisió dels resultats.

Els centres residencials de la Regió Sanitària de Girona han començat a fer PCR seqüenciades cada 15 dies a tots els seus treballadors amb el sistema de l’automostra, és a dir que cada professional es faci ell mateix la presa de la mostra per a PCR mitjançant frotis nasal. Aquest mètode es va començar a aplicar el dia 28 d’octubre a algunes residències de l’Alt Empordà i a partir d’aquestes s’ha anant estenent a tota la resta. Aquesta setmana ja s’haurà fet la primera ronda d’autopreses a pràcticament totes les residències de la Regió, de manera que ja s’haurà entrat a les rondes seqüenciades.

Professionals d’infermeria dels equips d’atenció primària de referència de cada residència –les gestores de residències- s’han encarregat de fer la formació als professionals sanitaris dels centres residencials, els quals s’encarreguen de fer la supervisió de que les autopreses per garantir que el frotis nasal es faci correctament i que l’automostra sigui vàlida.

Des dels CAP, a part d’aquesta formació prèvia, s’assumeix tota la part logística i d’organització. És a dir, es preparen els fulls de petició de PCR, les etiquetes amb les quals s’han d’identificar les mostres recollides, es prepara el material necessari per fer les extraccions i es fa arribar als centres residencials. Els professionals d’infermeria dels CAP també s’encarreguen de la revisió dels resultats de les PCR i de fer les notificacions corresponents dels casos positius, a partir dels quals es prenen les mesures oportunes.

Per començar a fer els cribratges seqüenciats, la Comissió de centres socials de caràcter residencial de la Regió Sanitària de Girona va fer una tasca de classificació de les residències segons si eren de prioritat alta (aquelles que s'ha de fer primer per no haver tingut casos, és a dir, que no hi ha immunitat comunitària i amb dificultat per a sectoritzar), o de prioritat baixa (les que havien tingut casos i per tant tenien ja una immunització interna). A partir d’aquesta classificació de priorització, els professionals que s’encarreguen de residències de cada equip d’atenció primària han calendaritzat la realització de les automostres a cada un dels centres residencials per garantir que es facin de manera esglaonada per facilitar la tasca posterior de processament de mostres per part del laboratori.

A Catalunya es va començar amb les proves de cribratge de la COVID-19 amb frotis naso-faringi, després es va passar al frotis nasal i ara s’ha ampliat a l’automostra. Per tant, es guanya en agilitat de detecció de casos positius. Posar en marxa l’automostra permet millorar en eficiència i capacitat del cribratge, malgrat que es perdi una mica de sensibilitat de les proves.