Un nou estudi realitzat a l’atenció primària no dona suport a la prescripció generalitzada d’estatines a persones grans sanes per a la prevenció cardiovascular, però si ho fa en el cas de persones seleccionades.
L’estudi conclou, per exemple, que la prescripció d’estatines redueix un 24 % el risc de malaltia cardiovascular i un 16 %, la mortalitat per totes les causes en pacients majors de 75 anys amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2).
Les estatines (fàrmacs utilitzats per controlar el colesterol) no s'associen amb una reducció de les malalties cardiovasculars o de la mort per qualsevol causa en persones sanes de més de 75 anys, però sí que són efectives en la reducció d'aquests riscos en persones grans que pateixen DM2. Aquestes són les conclusions d'un nou estudi liderat per investigadors del Grup d'Investigació en Salut Vascular de Girona (ISV-Girona) de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol), de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de la Universitat de Girona, que ha avaluat l'efectivitat d'aquests fàrmacs en la prevenció cardiovascular en majors de 75 anys sense malaltia cardiovascular prèvia ―algunes amb diabetis tipus 2 i d’altres, sense.
Per fer-ho, els investigadors han utilitzat informació de la base de dades clíniques Sistema d'informació per al desenvolupament de la investigació en atenció primària (SIDIAP). Es van seleccionar 46.864 persones de més de 75 anys, sense antecedents de malaltia cardiovascular entre 2006 i 2015. Els participants es van agrupar com a no usuaris i com a nous usuaris d'estatines (que eren els pacients que les prenien per primera vegada, o que iniciaven el tractament amb estatines i no les havien pres en els 18 mesos anteriors) i, dins d’aquests dos grups, els que tenien DM2 i els que no en tenien.
L'anàlisi comparativa de les dades dels diferents grups seleccionats mostra que el tractament amb estatines no s'associa amb una reducció del risc cardiovascular ni amb la mortalitat en general en persones sanes majors de 75 anys, però que sí que té un efecte protector en persones d'entre 75 i 85 anys amb DM2; en concret, redueix un 24 % el risc de malaltia cardiovascular i un 16 %, la mortalitat. Aquest efecte, segons els investigadors, disminueix a partir dels 85 anys i desapareix totalment als 90 anys. D’altra banda, en l’estudi no s’observa l’aparició d’efectes secundaris rellevants.
"La malaltia cardiovascular és la principal causa de mort a tot el món, especialment entre la població de 75 anys o més, que cada cop és més nombrosa. En les darreres dècades, la prescripció generalitzada d'estatines com a mesura de prevenció cardiovascular en aquest segment de la població ha augmentat", explica Rafel Ramos, investigador principal de l'estudi i coordinador del Grup ISV-Girona de l'IDIAPJGol.
"Fins ara, els estudis realitzats ens diuen que les estatines són efectives en prevenció secundària. És a dir, en persones d’aquestes edats que pateixen afeccions del cor o dels vasos sanguinis aquests fàrmacs ajuden a prevenir nous esdeveniments cardiovasculars (angina, infart, ictus); però, tot i que cada cop és més comú el seu ús generalitzat en les persones majors de 75 anys per a la prevenció primària (en persones sense antecedents cardiovasculars), l'evidència científica de la seva efectivitat és escassa, especialment en les més grans de 85 anys. En aquest sentit, el nostre estudi aporta nou coneixement basat en dades clíniques de la vida real", afegeix Rafel Ramos.
L'estudi, en què també han participat investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i del Grup SACYL de la Unitat d'Investigació en Atenció Primària de l'Alamedilla (Castella-la Manxa), en el marc de col·laboració de la Xarxa d'Investigació en Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (redIAPP), no dona suport a l'ús generalitzat d'aquest tractament en persones grans o molt grans sanes, però sí que ho fa en el cas de persones seleccionades, com per exemple aquelles persones que tenen entre 75 i 85 anys i DM2.
“Els nostres resultats donen suport a la necessitat d'individualitzar el procés de presa de decisions sobre el tractament amb estatines en aquesta població. Cal millorar les eines de predicció de risc per identificar les persones que podrien beneficiar-se'n, com és el cas de les persones amb diabetis tipus 2, tal com s’observa en la nostra recerca. Pensem que la informació ha de ser compartida amb els pacients d'una manera comprensible, perquè puguin participar en la decisió de prendre estatines o no prendre’n. També considerem que el llindar de risc per a la indicació d'estatines s’hauria d’adaptar a aquesta població”, conclou Rafel Ramos, investigador principal.
ICSGIRONA
Dilluns, 24 Setembre 2018
