• Al llarg del matí d’avui al centre de salut CAP Güell de Girona s’han realitzat les proves genètiques a familiars de persones desaparegudes
• A la demarcació de Girona s'han fet les proves a 60 familiars i en el conjunt de Catalunya ja són 461 els familiars que han fet la prova d'identificació genètica
• El mes de novembre es van fer les primeres proves i des d’aleshores se n’han programat a centres de salut de les quatre demarcacions catalanes amb l’objectiu d’arribar a tots els inscrits al Cens de persones desaparegudes

Els departaments d'Afers Exteriors i de Salut, a través del Laboratori de Genètica de l'Hospital Vall d'Hebron, han realitzat al llarg d'aquest matí a Girona proves genètiques als familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. La sessió, que ha tingut lloc al Centre de salut CAP Güell, ha comptat amb la presència de la directora general de Relacions Institucionals, Carme García, i el cap de Genètica de l’Hospital Vall d'Hebron, Dr. Eduardo Tizzano.

A la demarcació de Girona hi ha actualment 368 familiars de desapareguts que han sol·licitat la realització de la prova d’identificació genètica i fins avui ja s‘han fet la prova un total de 60 persones. En el conjunt de Catalunya s’ha recollit la mostra genètica a 461 persones des del novembre passat, quan el Govern va començar la programació de les proves. Els pròxims mesos es continuaran prenent mostres a Girona i també a les demarcacions de Lleida, Tarragona i Barcelona amb l'objectiu de continuar creant la base de dades que ordena i classifica els perfils genètics dels familiars de desapareguts. Les dades genètiques obtingudes s'encreuaran, posteriorment, amb els perfils genètics de les restes òssies exhumades de persones desaparegudes.

El Departament d'Afers Exteriors, a través de la Direcció de Relacions Institucionals i amb el Parlament, està informant els més de 5.300 registrats d'arreu de Catalunya al Cens de persones desaparegudes, sobre el procediment a seguir per sol·licitar i programar l'extracció de mostres genètiques als centres mèdics de Catalunya. Les primeres proves es van fer a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona el 23 de novembre amb l'objectiu d'arribar a tots els registrats.

Paral·lelament, un cop obtinguda la mostra genètica de les persones sol·licitants, el Laboratori de Genètica de la Vall d'Hebron farà l'estudi dels perfils genètics, i procedirà a crear una base de dades per fer-ne l'encreuament amb la base de dades realitzada pel Departament d’Exteriors amb les mostres genètiques analitzades de les restes òssies dels desapareguts. Aquest procés és llarg i laboriós, i de llarg recorregut, les proves l'encreuament entre les dues bases de dades seran progressives, de manera que els resultats s'aniran obtenint de forma gradual.

Funcionament del procés

A més de les proves d'identificació genètica als familiars de desapareguts, el Programa inclou la identificació genètica de les restes òssies exhumades de persones desaparegudes. Per això, aquest gener el Departament d'Afers Exteriors va presentar el Pla de fosses 2017 que permetrà realitzar almenys una quarantena d'actuacions enguany, a tot el territori, per a la recuperació de restes òssies de desapareguts. L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), d'acord amb l'autoritat judicial, serà l'òrgan encarregat de portar a terme les anàlisis antropològiques de restes humanes.

En cas de coincidència, la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament avisarà i posarà a la disposició del sol·licitant les restes del seu familiar perquè en decideixi el destí. En cas de no trobar coincidència, la informació genètica s'emmagatzemarà en la base de dades pel seu futur encreuament amb nous perfils genètics que s'aniran extraient de les restes humanes exhumades.

Més informació al dossier de premsa.