Més d’uns dos-cents professionals sanitaris de tota la Regió Sanitària de Girona han treballat els últims dos anys per elaborar les anomenades rutes assistencials (RA) i els plans directors de diferents patologies, per tal de definir els fluxos dels pacients d’aquestes patologies als diferents dispositius del sistema sanitari (hospitals, centres d’atenció primària, sociosanitària, assistència social, etc.). Les rutes assistencials conformen tot el procés d'atenció dels pacients, tant sigui el diagnòstic com els casos estables, aguditzacions, dificultats de maneig, planificació de l'alta i l'entorn de complexitat. L’RA d’una determinada patologia estableix com s'han d’organitzar els professionals per aplicar-hi la millor praxi clínica. Després d’aquesta important tasca, n’han quedat definits i tancats els diferents procediments, els quals s’estan implantant al llarg del 2014.

 

Procés de la MPOC, insuficiència cardíaca, diabetis i depressió

Durant el 2013 es va treballar en les rutes assistencials de la malaltia pulmonar obstructiva crònica i la insuficiència cardíaca i, a finals d’any, tots els equips d’atenció primària de la Regió ja van adoptar els nous processos definits en aquestes dues rutes.

 

També es va començar l’actuació pel que fa a la descripció de les RA de la diabetis mellitus i de la depressió, que s’han tancat el present any 2014. La primera d’aquestes RA la coordina la Unitat d’Endocrinologia, Dietètica i Nutrició Territorial Girona (UDENTG), localitzada a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, i s’hi ha treballat juntament amb l’atenció primària. Aquesta ruta millora els circuits de derivació dels pacients, amb la inclusió d’altres especialitats lligades a les complicacions de la diabetis.

 

L’RA del trastorn depressiu major està coordinada i impulsada per l'equip de professionals de salut mental de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) amb professionals de l'àmbit de l'atenció primària. Els objectius d’aquesta RA són millorar l’atenció a les persones amb depressió i contribuir a la reducció de la mortalitat i morbiditat d’aquestes persones afectades establint un bon cribratge i valoració del risc de suïcidi, així com millorant els seus resultats en salut i qualitat de vida.

 

La depressió és un dels problemes de salut que suposa una càrrega més elevada de morbiditat perquè s’associa a una alta prevalença i un elevat impacte sobre la qualitat de vida de les persones que la pateixen. La prevalença d’aquesta malaltia a la Regió Sanitària de Girona és d’un 7,3 per cada 1.000 habitants. La depressió representa una quart part dels pacients atesos als centres de salut mental d’aquelles comarques, amb una proporció majoritària del gènere femení.

 

Procés de les lumbàlgies

Un altre dels processos assistencials que s’ha ordenat és l’atenció a les lumbàlgies, que en aquest moment es troba en plena implantació. Entre la població adulta de la Regió Sanitària de Girona, el 28,1% dels homes i el 33,2% de les dones pateixen mal d’esquena crònic a la zona lumbar o dorsal, segons l’Enquesta de salut de Catalunya. A Catalunya, les malalties osteomusculars són la segona causa d’incapacitat transitòria i generen el 19% de tots aquests processos. El mal d’esquena (cervical, dorsal o lumbar) és la causa del 61% de totes les incapacitats transitòries.

 

Arran d’aquesta elevada prevalença i per les importants repercussions assistencials i socioeconòmiques que en deriven, el mal d’esquena es considera un important problema de salut als països occidentals. És per això que a la Regió Sanitària de Girona es va decidir incidir en l’atenció a les lumbàlgies i es va crear un grup de treball format per professionals de totes les entitats proveïdores, amb l’objectiu principal de millorar l’atenció a la lumbàlgia de l’adult.

 

En aquest sentit, al llarg de l’any passat es va treballar amb el procés de lumbàlgia, que estableix el model de maneig multidisciplinari del dolor lumbar de l’adult, el qual durant aquest any 2014 es comença a implantar. L’eix central del document és potenciar-hi el paper de l’atenció primària. Aquest model preveu la formació continuada dels professionals, la participació del personal d’infermeria en el procés del dolor lumbar, la prestació de suport dels fisioterapeutes als equips d’atenció primària, la utilització de la mateixa guia de pràctica clínica, la sol·licitud protocol·litzada de proves d’imatge, i l’harmonització del procés de derivació i retorn dels pacients en relació amb l’atenció especialitzada. També s’hi preveu crear una unitat funcional en la qual participin reumatòlegs i traumatòlegs per donar suport als metges de l’atenció primària a través de consultories.

 

En relació amb això també s’ha posat en marxa un grup de treball per unificar el criteri d’atenció de les gonàlgies (dolor al genoll) i paulatinament s’aniran abordant totes les patologies osteomusculars més prevalents.

 

La unificació de criteris i definició d’aquests models assistencials que es duen a terme a la Regió Sanitària de Girona s’emmarquen en el Pla de salut i, en concret, en segueixen la línia 3 d’actuació, que potencia un sistema integrat més resolutiu des dels primers nivells i al territori.