L’estudi, que fa un anàlisi de casos des de 1997 a 2008, ha estat publicat avui per la prestigiosa revista científica The Lancet Oncology

La prestigiosa revista científica The Lancet Oncology publica avui l’article “ Survival for haematological malignnacies in Europe between 1997 and 2008 by región and age: results of EUROCARE-5, a population-based study” estudi EUROCARE que demostra que les teràpies diana que s’han introduit durant la darrera dècada per tractar neoplàsies hematològiques allarguen la supervivència dels pacients.  Aquest estudi ha comptat amb la participació de dos investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta i professionals de l’Institut Català d’Oncologia de Girona, els doctors Gemma Osca-Gelis i Rafael Marcos-Gragera.

 

L’estudi ha analitzat 560.400 casos de neoplàsies hematològiques registrades entre 1997 i 2008 a 20 estats d’Europa diferents, essent l’estudi de supervivència en població adulta més important que s’ha fet mai a Europa. A principis d’aquest mil·leni, es van començar a introduir uns nous tipus de tractaments, anomenats teràpies diana, dirigides directament a actuar sobre les cèl.lules cancerígines, evitant així, danys a cèl·lules no tumorals. Els tractaments utilitzats fins al moment són bàsicament l’imatinib per a la leucèmia mieloide crònica i el rituximab pels limfomes  no Hodgkin.

Els estudis realitzats per l’equip d’investigació constaten una millora de la supervivència al cap de 5 anys en pacients que han rebut aquest tipus de fàrmac durant el període d’estudi així com millora en les tècniques transplataments de moll d’os Així mateix, posen en evidència que continua havent-hi diferències de supervivència entre països europeus.

Els països que han registrat la millora en la supervivència més destacada durant els anys 1997-2008 han estat a Europa septentrional, central i oriental, tot i que a Europa de l'est (on la supervivència l'any 1997 era la més baixa) continuen tenint menor supervivència per a la majoria de càncers de la sang que en altres llocs,  donat que van incorporar-se més tard que la resta d’Europa en l’administració d’aquest tipus de tractaments.  On menys ha millorat la supervivencia ha estat al sud d'Europa i al Regne Unit.

Aquest estudi analitza dades de més de 30 registres poblacionals de càncer, cap dels quals de l’estat espanyol.

Dades gironines

Prenent com a base aquest estudi, a Girona es diagnostiquen aproximadament un promig anual de 90 casos de neoplàsies mieloides, dels quals 21 casos son leucèmies mieloides agudes, 30 casos síndromes mielodisplàstiques, 32 casos neoplàsies mieloproliferatives i 4 casos de síndromes mielodisplàstiques/neoplàsies mieloproliferatives. En els últims 15 anys s’ha pogut constatar un augment de la incidència per totes neoplàsies mieloides excepte per a la leucèmia mieloide aguda, que es manté constant.

Analitzant la supervivència d’aquests pacients s’ha detectat un augment de la supervivència pel conjunt de neoplàsies mieloides, especialment en pacients més joves. Aquest increment de supervivència en pacients joves és degut a la millora en els resultats del transplantament al·logènic de progenitors hematopoètics, tant pel que fa a la millor estratificació dels pacients en grups de risc, una major disponibilitat de donants, la millora en la selecció de donants (resultat de l’avenç en les tècniques moleculars de tipatge HLA), el desenvolupament de transplantament que augmenten la proporció de malalts que se’n poden beneficiar i la millora dels resultats del procediment tant per l’aprenentatge dels equips que el realitzen com per la major disponibilitat de tractaments de suport.

De la mateixa manera que a Europa, a Girona s’evidencia l’impacte favorable de la introducció d’inhibidors de tirosin-quinases (essencialment, imatinib) en l’esperança de vida de malalts diagnosticats amb leucèmia mieloide crònica. Segons els resultats obtinguts a Girona, la supervivència de pacients amb leucèmia mieloide crònica a 5 anys ha passat de ser 43.5% en casos no tractats (diagnosticats majoritàriament abans del 2002) versus 78.1% en els casos tractats amb imatinib.

Per a més informació: http://press.thelancet.com/bloodcancers.pdf