El Registre de Demències de Girona recupera l’activitat després de la pandèmia
Un nou equip tècnic al capdavant del dispositiu ha iniciat una actualització en la recollida de noves variables d’interès
El Registre de Demències de Girona (ReDeGi), dispositiu de vigilància epidemiològica gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), ha tancat l’any 2022 amb un total de 10.436 nous casos de demència registrats durant el període d’activitat 2007-2022. Del conjunt de casos registrats, el grup més nombrós correspon als casos amb diagnòstic de demència associat a la malaltia d’Alzheimer, que representa el 54,8% del total (5.716 casos); el segon grup són els casos vinculats a la malaltia cerebrovascular (demència vascular i demència degenerativa amb component vascular), que equival al 22,9% dels casos (2.392); la tercera categoria fa referència als diagnòstics de demències degeneratives de tipus no Alzheimer, que inclou els casos de demència per cossos de Lewy, demència fronto-temporal o demència associada a la malaltia de Parkinson, entre d’altres diagnòstics. Aquest tercer grup representa l’11% del total (1.147 casos). La darrera classificació està formada pels diagnòstics de demències secundàries a altres patologies i els casos de demència amb subtipus diagnòstic no especificat; aquest últim grup representa l’11,3% del total de casos registrats (1.181 casos).
Les dones representen gairebé el 63% dels casos
D’acord amb les dades recollides durant els 16 anys d’activitat del ReDeGi, les dones representen el 62,7% dels casos registrats i la mitjana d’edat en el moment diagnòstic és de 79,6 anys. La distribució dels casos amb diagnòstic previ als 65 anys representen un 4,8% del total, mentre que hi ha un nombre important de casos majors de 85 anys en el moment diagnòstic, que representa el 25,7% del registre. La majoria dels casos viu al seu domicili (72,6%) o en el domicili d’un familiar (21,1%) en el moment del diagnòstic. Des de l’any 2017 es registren també els casos que viuen sols al domicili en el moment del diagnòstic, havent-se registrat des de llavors 696 casos, que representen un 22,8% del total que vivia en el seu domicili en el moment del diagnòstic.
Un 61% dels casos són diagnosticats en fase inicial de la malaltia
La major part dels diagnòstics s’han fet en la fase inicial de la malaltia (61,4%), un 29,6% en la fase moderada i només en un 7,9% en la fase greu. El centres d’atenció primària són la principal font de derivació cap als serveis especialitzats.
Pel que fa al temps d’evolució dels símptomes és una informació disponible en el 87,8% dels registres, situant-se de mitjana en 2,37 anys. Les persones diagnosticades abans dels 65 anys mostren un temps d’evolució dels símptomes major que la resta (2,58 vs. 2,36 anys).
Antecedents clínics
En quant als antecedents clínics, les dades indiquen que el 29,4% dels casos registrats (2007–2022) té antecedents familiars de demència i/o de malaltia neurodegenerativa. El 76,3% dels casos registrats presenta almenys un factor de risc cardiovascular, hipertensió (HTA), diabetis mellitus (DM), dislipèmia (DLP) o ictus. La HTA continua sent el factor de risc cardiovascular més freqüent amb el 61,5% dels casos, seguit de la DLP (37,5%) i la DM (23,1%). L’antecedent personal de depressió és el més freqüent de la resta d’antecedents registrats (22,4%), seguit de les malalties tiroidals (7,9%), traumatisme cràneo-encefàlic (3,6%), malaltia de Parkinson (3,5%) i trastorns psicòtics (1,9%). El 16% no presenta cap dels factors de risc registrats, tot i que això no significa que poguessin presentar alguna altra comorbiditat associada.
La major part dels casos registrats compten amb una prova de neuroimatge, i és el TAC la principal eina de cribratge, tot i que l’ús de la ressonància magnètica ha anat augmentant en els darrers anys.
Recuperació de l’activitat després de la pandèmia
Durant la segona meitat de l’any 2022, el ReDeGi normalitza l’activitat després del període de pandèmia, i registra al conjunt de la Regió Sanitària de Girona un total de 376 nous casos, sent la malaltia d’Alzheimer la més freqüent amb el 59,6% de diagnòstics, seguit de la demència amb component vascular que arriba fins al 29%. Aquestes dades continuen consolidant la tendència que es venia observant als darrers anys d’increment dels casos amb diagnòstic de demència vascular i demència degenerativa amb component vascular.
A l’any 2022 es consolida l’increment dels casos amb diagnòstic associat al component vascular en detriment, principalment, dels registres amb diagnòstic únic de malaltia d’Alzheimer.
Cal destacar també durant aquest 2022 l’inici de la recollida de casos de deteriorament cognitiu lleu en context de malaltia neurodegenerativa (principalment la malaltia d’Alzheimer), que ha assolit el 10,6% del total de casos registrats.
Nou equip tècnic al capdavant del registre
A l’any 2022 s’ha dut a terme un canvi en la coordinació i composició de l’equip tècnic del projecte que actualment pivota sobre professionals de la Neurologia del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, amb les doctores Ariadna Gifreu i Anna Cots al capdavant. El nou equip ja ha iniciat una actualització pel que fa a la recollida de noves variables d’interès. Entre aquestes cal destacar el registre dels casos de deteriorament cognitiu lleu, amb la finalitat d’observar-ne l’evolució al llarg del temps i detectar-ne els factors de risc de conversió a demència; així com la determinació de biomarcadors moleculars i d’imatge avançada associats als diferents tipus de demències, una activitat que s’està duent a terme en la pràctica clínica habitual i que permet un diagnòstic precoç i una millor identificació dels subtipus de demències, l’anàlisi dels quals són útils tant pel diagnòstic precoç, com també com a eines per a la recerca i la investigació.
El ReDeGi és un referent en l’àmbit de l’epidemiologia de les demències a Catalunya. Aquesta trajectòria permet aportar dades sòlides sobre les característiques clíniques i demogràfiques dels casos de demència atesos als centres d’atenció especialitzada de la Regió Sanitària de Girona, la qual cosa és d’utilitat per adequar els recursos dels sistemes públics de salut i millorar la gestió de les necessitats assistencials d’aquesta població. Recull les dades dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, i dels hospitals comarcals d’Olot, Campdevànol, Palamós, Figueres, Blanes i Calella de Mar.
Descàrrega de fotografia. Autor. IAS
Part del nou equip tècnic. D'esquerra a dreta, Lluís Ramió, Ariadna Gifreu, Antoni Turon i Imma Pericot.
