· L’estudi, liderat per investigadores de l’Hospital Trueta de Girona i de l’Hospital Germans Trias, ha analitzat prop de 25.000 casos en què no detecta diferències segons el sexe pel que fa a l’assistència i el tractament dels pacients amb ictus isquèmic agut

· Conclou que les dones pateixen ictus isquèmic i seqüeles més greus que no pas els homes, sobretot per patir-los a una edat més avançada

· El treball ha recollit sistemàticament tots els codis ictus de Catalunya, en un registre únic amb participació del SEM i de tots els hospitals de la xarxa d’atenció a l’ictus

El codi ictus a Catalunya assoleix bons resultats globals, i si s’analitza segons el sexe de la persona que el pateix, la qualitat de la seva aplicació també està garantida donat que no existeixen biaixos segons el pacient sigui home o dona.
Aquesta és la principal conclusió del primer estudi de recerca realitzat amb perspectiva de gènere a Catalunya per analitzar l’existència de variabilitats en l’assistència i el tractament dels pacients quan pateixen un ictus isquèmic agut.
La recerca, impulsada i culminada per investigadores de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i de l’Hospital Germans Trias, ha avaluat prop de 25.000 casos i ha conclòs que no hi ha diferències, segons el sexe, pel que fa a l’activació del codi ictus i a la qualitat de l’atenció d’aquests pacients, a diferència del que pot ocórrer en altres malalties i contextos. Així, la sensibilitat i el temps de resposta en els casos observats van ser similars tant en dones com en homes, ja fos un ictus lleu, moderat o greu, sense diferències en el reconeixement dels símptomes.

L’estudi -titulat ‘Diferències de sexe i gènere en l’atenció a l’ictus agut: mètriques, accés al tractament i resultats. Una anàlisi territorial del sistema Codi Ictus de Catalunya’- es va realitzar en base al registre prospectiu de Codi Ictus de Catalunya (CICAT) en què es van valorar 23.371 codis ictus activats durant quatre anys, entre 2016 i 2019. En concret, va posar el focus en trobar diferències en funció del sexe en l’activació del protocol de codi ictus, en els temps d’arribada a urgències, de realització de proves i d’administració de tractaments, així com els tractaments rebuts i en l’evolució clínica dels pacients amb ictus isquèmic.

Per a Natàlia Pérez de la Ossa, neuròloga especialista en ictus de l'Hospital Germans Trias, l’estudi aporta informació molt valuosa des del punt de vista social, en ser el primer que analitza si l’atenció que reben homes i dones que pateixen un ictus isquèmic a Catalunya és similar. “El nostre sistema d’atenció a l’ictus no fa diferències: tothom és atès principalment pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en un temps molt ràpid. S’arriba a un hospital, de mitjana, en menys 2 hores des de l’inici dels símptomes, i això permet aplicar tractaments urgents a una gran part dels pacients, siguin homes o dones”.

La segona conclusió rellevant de l’estudi indica que, encara que no s’hagin observat diferències pel que fa a la identificació dels pacients, als temps d’assistència i a l’accés al tractament, el treball sí que n’observa pel que fa a la gravetat de l’ictus isquèmic i al seu pronòstic. Així, i després d’analitzar diferents variables –com el tipus d’ictus patit, l’estat de la persona abans de patir-lo o l’hora d’inici dels símptomes-, es fa palès que les dones tenen una major edat, més dependència funcional prèvia a l’ictus i símptomes d’ictus més greus –amb oclusió de grans vasos cerebrals- que en el cas dels homes. Aquests fets comporten una pitjor recuperació clínica en comparació amb els homes, tot i tenir un mateix accés als tractaments en la fase aguda de la malaltia.
“El registre de codi ictus ha detectat que el 35% de les dones amb ictus isquèmic són d’edat avançada amb símptomes molt greus, probablement deguts a arítmies cardíaques no conegudes”, remarca Yolanda Silva, neuròloga especialista en ictus del servei de Neurologia de l’Hospital Josep Trueta.
 

De fet, en la cohort estudiada, s’observa un pic significatiu de dones majors de 75 anys amb símptomes d’ictus greu, cosa que indica que es tracta d’un grup de població especialment exposat i sensible a les conseqüències de l’ictus. L’estudi recomana considerar aquest fet i abordar-lo amb un enfocament personalitzat en el reconeixement de la fibril·lació auricular i el tractament anticoagulant a l’atenció primària, especialment en dones d’edat avançada. “Aquest grup de dones, que sovint viuen soles i no poden alertar als sistemes d’emergències mèdiques, són un perfil de pacient especialment susceptible i fràgil a qui hem de dedicar atenció especial per evitar les conseqüències de patir un ictus”, afegeix Silva.
 

Per últim, el treball suggereix, en la línia d’altres ja existents, que certs factors biopsicosocials tenen una influència important en la recuperació funcional després de patir un ictus i que podrien explicar diferències en l’evolució a llarg termini. Així, l’impacte emocional per l’ictus patit, el grau de suport social i familiar o l’accés a teràpies de rehabilitació serien factors determinants, que caldria investigar amb deteniment per a planificar intervencions que minimitzin les diferències de gènere en la recuperació de l’ictus.