Nota de premsa

El 19 i 20 de març podran fer una visita guiada per diferents serveis assistencials del Trueta segons les preferències, mentre que el 19 a la tarda es reserva per a la sessió dedicada a medicina i infermeria familiar i comunitària, que es farà a CAP Alfons Moré i Paretas de Salt En total, aquest any el Trueta ofereix 55 places de residents de primer any, tres més que el 2023, mentre que els equips d’atenció primària de l’ICS a Girona acreditats per fer formació disposen de 41 places

L’Institut Català de la Salut a Girona organitza el 19 i 20 de març una nova Jornada de Portes Obertes amb l’objectiu de mostrar als futurs residents de medicina, infermeria i farmàcia com són els centres i com està planificada cada especialització. Els assistents, després de rebre la benvinguda a la sala d’actes de l’Hospital Trueta (9:30 h, el 19 de març i 9:00 h, el 20), rebran la informació de cada especialitat per part de residents i tutors/ores, i podran fer una visita guiada per diferents serveis assistencials, segons les seves preferències, de manera que podran visitar aquelles especialitats per a les quals tinguin més interès. Aquesta visita guiada la faran acompanyats dels residents actuals, amb els quals tindran l’oportunitat de resoldre dubtes, conversar i intercanviar impressions. Per assistir-hi de forma presencial, cal enviar prèviament un formulari d’inscripció.

La Jornada de Portes Obertes per als Futurs Residents es desenvoluparà en dues jornades: la del 19 de març està enfocada a presentar les especialitats quirúrgiques i les d’infermeria, mentre que la del 20 de març es dedicarà a les altres especialitats mèdiques i de serveis centrals. Glòria Padura, directora del Trueta; Yolanda Silva, cap d’estudis; i Enrique Estévez, president de la Subcomissió d’Infermeria, s’encarregaran de donar la benvinguda als assistents —també es podrà seguir en línia— i fer una primera aproximació als eixos docents del centre. La Jornada del 19 s’allargarà a la tarda (16.00 h) al CAP Alfons Moré i Paretas de Salt, on es desenvoluparà la sessió dedicada a l’especialització de medicina i d’infermeria familiar i comunitària, formació que es fa en aquells centres d'atenció primària de l'ICS a la Regió Sanitària Girona acreditats. Esteve Avellana, director d’Atenció Primària; Ferran Cordón, cap d’estudis, i Maria Herranz, presidenta de la Subcomissió d’Infermeria, donaran la benvinguda als assistents, que posteriorment podran conèixer les característiques del programa formatiu explicat pels tutors i residents de la seva unitat docent (UDMAFIC).

El Trueta disposa de 33 especialitats acreditades per impartir docència, de les quals 31 ofereixen plaça aquest 2024. El nombre de places per a cada especialitat són: 47 per a residents de medicina (MIR), una per a residents de farmàcia (FIR), quatre per a residents de llevadoria (LLIR), dues per a residents d’infermeria especialitzada en pediatria (IRR) i  una plaça d’infermeria del treball.

Precisament, la plaça d’infermeria del treball és una de les novetats en l’oferta del Trueta per aquest 2024. Aquesta especialitat de la branca de la infermeria està orientada a prestar serveis assistencials i de promoció de la salut dins l’entorn laboral. Enguany, el Trueta també ofereix una plaça més de les especialitats de cardiologia (3) i de digestiu (2). D’aquesta manera, el centre ofereix 55 places per a residents de primer any, tres més que l’any passat. 

Pel que fa a la formació en Medicina i d’Infermeria Familiar i Comunitària, s’ofereixen 33 places de MIR i 8 places d’IIR, mantenint-se les xifres de 2023. Aquesta formació s’imparteix als Centres d’Atenció Primària acreditats per fer docència, que en el cas de l’ICS a Girona són: Banyoles, Blanes, Canet de Mar, Can Gibert del Pla de Girona, Figueres, Olot, Montilivi - Vila-Roja de Girona,  Salt, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Santa Clara de Girona, Sarrià de Ter, Taialà de Girona i Tordera. La mateixa Unitat Docent també imparteix formació al CAP de Malgrat de Mar, vinculat a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, i al de Cassà de la Selva, associat a l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS).  

Actualment, als centres sanitaris de l’ICS a Girona s’estan especialitzant un total de 309 residents, dels quals 183 ho fan a l’Hospital Trueta (164 professionals de medicina, 11 professionals d’infermeria i 8 professionals de farmàcia) i 126 a l’atenció primària (111 metges i metgesses i 15 infermeres).

La Docència constitueix una de les línies bàsiques d'activitat de l’ICS a Girona, amb l’objectiu de contribuir a formar professionals sanitaris plenament capacitats per atendre les necessitats de la ciutadania a l’àmbit de la salut.

1   2 

3   4 

FOTOS 1 i 2: Jornada de portes obertes organitzada a l'Hospital Trueta el 2023.

FOTOS 3 i 4: Jornada de portes obertes del 2023 dedicada a l’especialització de Medicina i d’Infermeria Familiar i Comunitària, formació que es fa als centres d'Atenció Primària. 

De les 30 defuncions en total, 14 complien els requisits per ser donant, i 11 d’aquests han donat el seu consentiment, és a dir, 4 de cada 5 són donants efectius El primer balanç de la prova pilot realitzada a Palafrugell ha permès comprovar l’eficàcia de la donació en els casos de defuncions a la llar El projecte té l’objectiu d’incrementar la donació de còrnies i fer possible el dret del pacient a ser donant en qualsevol entorn

Fa poc més d’un any des que es va realitzar la primera donació de còrnies d’una pacient en tractament pal·liatiu a domicili, en el marc d’una prova pilot pionera a Catalunya i impulsada a la Regió Sanitària Girona, de la mà de l’equip del Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport (PADES) de Palafrugell, gestionat per Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE). El primer balanç del projecte realitzat a l’Àrea Bàsica de Salut de Palafrugell és positiu i ha permès comprovar l’eficàcia de la donació en aquells casos en què el pacient mor al domicili: el 30% de les defuncions de pacients en seguiment per l’equip PADES de Palafrugell ha acabat en donació. El projecte s’ha desenvolupat en coordinació amb el SSIBE, el Banc de Sang i Teixits (BST), l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i amb la col·laboració de la funerària Mémora Girona.

Durant el primer any d’activitat s’ha produït la mort de 30 persones en tractament pal·liatiu a domicili, de les quals 14 complien requisits per a ser donants. Finalment, 3 van morir a l’hospital i computen com a donant en entorn hospitalari, però el consentiment i tota la gestió prèvia s’havia fet des de l’equip PADES. Dels 11 restants, 8 van ser donants. Els altres 3 van ser negatives familiars. Per tant, de tots els pacients, un 50% han complert els requisits necessaris per a ser donants i finalment, d’aquests, el 80% han fet efectiva la donació, ja sigui a domicili o a l’hospital.

Fins ara, la donació de còrnies només es podia realitzar en un entorn sanitari, però ara gràcies a aquest projecte també és possible fer-la efectiva en els casos de pacients atesos per als equips PADES quan la defunció es produeix al domicili. L’objectiu final és el d’augmentar el nombre de donacions actuals i fer sempre possible el dret de la donació independentment de l’entorn. L'equip de PADES és fonamental a l’hora d’identificar els possibles donants, ja que fa l'enllaç entre l'equip especialitzat de còrnies de l'hospital i els candidats a ser donants. Són aquests professionals de PADES els que s'encarreguen de detectar els possibles donants en fase terminal al domicili, així com d'informar el pacient i/o la família del seu dret a ser donant de còrnies. En cas que s'opti per aquesta via, l'equip PADES ho comunica a l'equip especialitzat de còrnies de l'Hospital de Palamós per iniciar l'engranatge.

L'extracció del teixit corneal és una intervenció de poca complexitat, però la coordinació entre totes les entitats implicades és complexa, raó per la qual fins el moment només s’havia iniciat el pla pilot amb el PADES de SSIBE a Palafrugell. En aquest pla, s'han implicat diferents parts: l’equip especialitzat de còrnies de l’Hospital de Palamós, l’equip de PADES, els tanatopràctics de Mémora Girona, el Banc de Sang i Teixits i l’Hospital Trueta.

El balanç positiu obre la porta a seguir treballant per poder estendre el model progressivament a altres punts del territori. Tal com explica Xavier Arrebola, director adjunt d’infermeria i referent de donació de teixits de SSIBE, “hem demostrat que la donació de còrnies a domicili no només és factible, sinó també una oportunitat. Durant aquest 2024, ens plantegem replicar el model a la resta d’ABS del Baix Empordà i alhora ens oferim per compartir la nostra experiència amb altres ABS o entitats proveïdores que desitgin avançar en la donació de còrnies a domicili”. En aquest sentit, des d’aquest mes de febrer ja s’ha començat a implantar a l’àrea bàsica de Palamós i es preveu que progressivament s’estengui al conjunt de la comarca.

Per la seva banda, la doctora Núria Masnou, coordinadora territorial a Girona de donació i trasplantament d’òrgans i teixits, es mostra satisfeta “de poder treure la donació dels centres hospitalaris i ajudar a que les persones que ho vulguin, independentment del lloc on finalment morin, puguin ser donants de còrnies. És un esforç organitzatiu complex, però que compensa. I els resultats del pilot són bons”. A més, subratlla que l’objectiu final és que progressivament “tota la Regió Sanitària Girona disposi d’aquesta possibilitat”.

La dra. Anna Vilarrodona, directora del Banc de Teixits del BST, també es mostra optimista. “L’experiència ens demostra que la iniciativa és factible i extrapolable a la resta del territori, nosaltres treballem per a poder-ho fer realitat”. La velocitat a la qual s’implementi “dependrà de poder comptar amb tots els elements claus de coordinació necessaris”, afegeix Vilarrodona, en referència al Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport PADES, als Equips de coordinació de trasplantaments dels hospitals de Catalunya i a les Funeràries i BST.

“Val la pena fer extensiu l’agraïment a tots els donants i els professionals implicats per la seva dedicació i entusiasme per fer realitat un projecte complex” destaca Vilarrodona, tot posant de relleu la importància de la donació de teixits. “Aquesta és la donació més invisible, però que pot salvar moltes vides: un donant de teixits pot ajudar més de 100 persones; i d’alguns teixits, com les vàlvules i les còrnies, en som deficitaris”, subratlla la responsable. Durant el 2023, la donació de còrnies en el conjunt de Catalunya va beneficiar 3.194 persones, que van rebre aquest teixit ocular.

Qui pot ser donant de còrnies?

Els requisits per a ser donant de còrnies són molt menys restrictius del que es pot pensar. La donació de teixits la pot fer tothom amb el simple fet de compartir la voluntat amb la família i les persones més properes. L’edat límit en aquest moment són 89 anys. Tenir miopia, estigmatisme, hipermetropia, o haver estat operat de cataractes no impedeix que les còrnies siguin viables per a un trasplantament. Tampoc haver patit un càncer. Només es rebutgen les donacions de les persones que pateixen malalties hematològiques i de les que tenen serologies positives per hepatitis B, hepatitis C o sida, entre d’altres. Per fer-se donant de còrnies, igual que de qualsevol altre teixit o òrgan, és important parlar-ho amb l’entorn més proper i deixar-ne constància a la meva salut. Arribat el moment, i si es compleixen les condicions, un professional sanitari plantejarà a la família l’opció d’efectuar la donació d’òrgans o teixits al difunt.

L'any 2015 es va iniciar a la Regió Sanitària Girona el desplegament d'un model sectorial en donació d'òrgans i teixits. A partir del 2017, a més de l’Hospital Trueta, es va començar a estendre als hospitals comarcals el programa de donació de còrnies, buscant i aconseguint actualment que cada centre fos autònom en tot el procés, des de la detecció dels possibles donants fins a l'extracció de còrnies. Actualment en formen part els hospitals comarcals de Figueres, Santa Caterina, Palamós, Olot, Blanes i Calella. Durant el 2023 hi van haver 295 persones donants de còrnies a la Regió Sanitària Girona.

L’objectiu de la Unitat de Neonatologia del centre, impulsora de la iniciativa a partir dels i les professionals de l’Equip NIDCAP, és continuar potenciant el rol de cuidadors dels familiars de nadons prematurs

El Programa INFA-Neo, impulsat per la Unitat de Neonatologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta amb l’objectiu d’acompanyar les famílies dels nounats prematurs amb menys de 30 setmanes de gestació i potenciar el seu rol de cuidadors, creix aquest 2024 amb dues noves accions. La primera consisteix en la programació d’activitats periòdiques dirigides a augmentar els coneixements dels diversos professionals implicats en les cures i la relació amb l’entorn del nadó. I la segona suposarà disposar pròximament d’una biblioteca amb publicacions vinculades amb la criança i les cures en neonatologia, que podrà ser consultada pels familiars dels nadons durant la seva estada a l’Hospital.

El nou programa d’activitats formatives s’anomena '12 mesos-12 reptes' i repassa de forma mensual temàtiques destacades dins l’estratègia assistencial dels nounats prematurs i les seves famílies, des del moment en què es detecta l’embaràs de risc, la possible assistència del nadó prematur a la Unitat de Cures Intensives Neonatals o el seguiment després de l’alta. L’abordatge de cada reunió es fa a partir d’unes activitats proposades, que poden tenir un caire més teòric, pràctic o  lúdic. Segons el tipus de temàtica a desenvolupar, també es pot comptar amb la presència d’un especialista extern que potenciï l’activitat. El programa va arrencar el gener amb una trobada dedicada a les cures prenatals, mentre que la de febrer se centrarà en la reanimació avançada.

Altres temàtiques destacades incloses en el programa són la ‘Golden Hour’, concepte que fa referència al conjunt de procediments que es realitzen durant els primers 60 minuts de vida del nadó prematur i que són importants a l’hora de prevenir i tractar algunes de les dificultats més freqüents que presenten. També es tractaran els beneficis del contacte pell amb pell, que ajuda les mares i els pares a establir els primers vincles afectius amb el nounat i, d’aquesta manera, promoure el seu desenvolupament neurològic, millora el creixement i afavoreix la lactància materna. El control de les infeccions, la protecció pulmonar o el procés d’alta i seguiment del nadó també tindran assignades activitats al llarg de l’any.

Pel que fa a la creació d’una biblioteca especialitzada, la Unitat de Neonatologia del Trueta vol posar a disposició dels cuidadors dels nounats aquelles publicacions que els ajudin en les tasques vinculades amb la criança i les cures, tant des d’una part més formativa, com lúdica. Els llibres de la INFA-Neoteca, com s’ha anomenat la iniciativa, s’obtenen gràcies a una donació del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) i els familiars dels nadons els podran consultar durant l’estada del nadó a l’Hospital.

Amb l’impuls de la INFA-Neoteca, que entrarà en servei durant els pròxims dies, es volen potenciar els beneficis de compartir moments de lectura en el desenvolupament neurològic del nadó, més enllà de com sigui de petit. En aquest sentit, hi ha estudis que demostren que llegir contes en etapes tan sensibles del neurodesenvolupament del nadó propicia la millora de les seves capacitats cognitives i augmenta l’activitat cerebral, sobretot en aquelles zones vinculades al llenguatge. Sense oblidar els beneficis que suposa per al vincle emocional amb el nounat compartir aquests moments de lectura.  

Beneficis del Programa INFA-Neo
El Programa INFA-Neo està impulsat per l’Equip NIDCAP (New Born Individualized Developmental Care and Assessment Program)  de la Unitat de Neonatologia del Trueta. Va iniciar-se a mitjan 2023 com a iniciativa pionera en el nostre entorn amb la finalitat d’impulsar la inclusió de les famílies en les cures de nounats amb menys de 30 setmanes de gestació mitjançant una atenció i capacitació personalitzada. Un equip multidisciplinari de professionals de la Unitat s’encarrega de fer reunions  setmanals a les famílies, centrades en les cures i el desenvolupament del seu nadó. Posteriorment, es fa un seguiment individualitzat i s’anota el progrés pel que fa a la capacitació dels familiars en les cures. 

S’ha demostrat que gràcies a aquesta inclusió s’aconsegueix reduir l’estada del nadó a  l’Hospital, millorar el desenvolupament i  augmentar el guany de pes, a banda de reduir l’estrès parental  i la depressió postpart. L’any 2023 van néixer al Trueta 49 nadons amb menys de 32 setmanes de gestació, que suposen un 4% del total de naixements (1.235). 
 

1  2       3        

4    5     

Fotos 1 a 4. Sessio del programa d'activitats dedicat a la simulació d'una reanimació d'un prematur extrem.

Foto 5. Reunió del programa INFA-Neo vinculada a la potenciació de les capacitats dels familiars dels nadors prematurs com a cuidadors. 

Entre els dos centres van concentrar el 35% de les intervencions quirúrgiques de llista d'espera realitzades pels centres hospitalaris de la Regió Sanitària de Girona el 2023 Aquest impuls ha permès reduir notablement el temps d’espera: la mitjana disminueix en 79 dies al Trueta i en 139 al Santa Caterina

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l’Hospital Santa Caterina de Salt van tancar el 2023 registrant un notable increment pel que fa al volum d’intervencions quirúrgiques acumulades respecte al 2022, fet que també va traduir-se en una reducció destacada pel que fa als dies d’espera per ser operat. Així, entre els dos centres van realitzar un total de 15.079 operacions de llista d’espera, un 34,8% més que l’any anterior. Aquest impuls a l’activitat quirúrgica ha contribuït en una reducció del temps d’espera per ser intervingut. La mitjana va ser de 216 dies al Trueta, 79 menys que en el 2022, mentre que al Santa Caterina, l’espera  va ser de 137 dies, 139 menys que l’any anterior.

L’augment registrat en l’activitat quirúrgica dels dos hospitals durant el 2023 s’ha gestat gràcies al compromís dels professionals de l’Institut Català de la Salut a Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària i al pla de millora de l’accessibilitat impulsat pel Departament de Salut, que ha permès recuperar l’activitat no urgent que havia quedat afectada per la pandèmia. El Trueta va acumular 8.277 intervencions quirúrgiques a persones en llista d’espera al llarg de 2023, un 33% més respecte al 2022 (6.223). Pel que fa al Santa Caterina, va tancar l’any amb 6.802 intervencions  acumulades, un 37% més que el 2022 (4.962). 

En total, els hospitals de la Regió Sanitària de Girona van acumular 42.375 intervencions quirúrgiques de llista d’espera l’any 2023, de les quals un 35% van correspondre a l’activitat conjunta del Trueta i el Santa Caterina, centres que estan en aliança estratègica des de fa deu anys. Aquestes xifres també certifiquen la recuperació de l’activitat quirúrgica prèvia a la pandèmia de la COVID-19 (2019).

L’augment de les operacions acumulades també va permetre als dos centres compensar l’entrada de 20.861 pacients nous en la llista d’espera per ser intervinguts (un 16,8% més). En aquest context, s’ha realitzat una gestió ordenada dels temps d’espera prioritzant aquells pacients que feia més temps que estaven la llista i amb el compliment del temps de garantia de cada procediment.

Intervencions amb termini de garantia

En relació amb els temps de garantia vinculat a les intervencions cataractes, pròtesis de maluc i pròtesis de genoll, en tots tres casos els terminis van ser inferiors als 180 dies que el Departament de Salut estableix com a màxim. La mitjana del temps d’espera per aquests procediments va ser de 83 dies al Trueta i de 73 dies al Santa Caterina. En tots dos centres es va reduir el temps d’espera respecte al 2022, una rebaixa que va ser especialment notable al Santa Caterina: 94 dies menys de mitjana. En total l’any passat van acumular 1.967 procediments d’aquest tipus.

A tancament de 2023 al Trueta hi havia 509 pacients esperant a ser operats per cataractes (364), pròtesis de maluc (53) o de genoll (92), que suposen una reducció del 24% en relació amb 2022. Cal tenir present que, a més, s’ha hagut de fer front a un increment d’entrada de pacients del 27%, amb 1.281 persones més. L’activitat d’aquests procediments s’ha doblat en un any.

Pel que fa al Santa Caterina, a 31 de desembre hi havia 448 pacients en llista d’espera, un 50% menys que un any enrere (335 de cataractes, 40 de maluc i 73 de genoll). En aquest centre el volum de pacients amb indicació quirúrgica per algun d’aquests procediments s’ha mantingut estable. El nombre total d’operacions ha crescut un 44% respecte del 2022.

Pel que fa a les cirurgies oncològiques, que tenen un termini màxim de resolució de 45 o de 60 dies segons el tipus de procediment, el temps que van haver d’esperar els pacients durant el 2023 va ser de 21 dies de mitjana al Trueta i 28 al Santa Caterina. Entre els dos centres, han entrat el llista d’espera 1604 nous pacients, que suposen 186 més que els que van entrar a la llista per operar-se de càncer l’any 2022.

Finalment, el Trueta, com a centre de referència de la Regió Sanitària de Girona en cirurgia cardíaca, ha concentrat els 151 procediments quirúrgics de l’especialitat registrats a la demarcació el 2023; un 15,2% més respecte a l’any anterior.

Activitat quirúrgica global dels dos centres

Aquestes dades corresponen les intervencions quirúrgiques de llista d’espera, però cal tenir en compte que als centres es realitzen altres operacions. Així, per exemple, en total al Trueta es van fer 13.915 operacions quirúrgiques durant 2023 (12.975 de cirurgia major i 940 cirurgies menors). Pel seu costat, al Santa Caterina es van acumular 8.228 intervencions: 7.284 de cirurgia major i 944 de cirurgia menor. La xifra conjunta s’eleva fins a les 22.143 intervencions, que suposa un increment de l’activitat dels dos blocs quirúrgics de gairebé el 27% respecte al 2022.

      

Amb motiu del Dia Internacional de la malaltia, la unitat durà a terme aquest proper dilluns 12 de febrer una jornada divulgativa, dirigida a pacients i familiars, i oberta a la ciutadania. Es calcula que entre sis i vuit mil persones pateixen algun tipus d’epilèpsia a la Regió Sanitària de Girona.

Dilluns 12 de febrer se celebra el Dia Internacional de l’Epilèpsia, promogut per l’Oficina Internacional per l'Epilèpsia (IBE, per les seves sigles en anglès) i la Lliga Internacional contra l'Epilèpsia (ILAE, per les seves sigles en anglès). La diada pretén augmentar la visibilitat de la malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen i les seves famílies. En aquest marc, la Unitat d’Epilèpsia del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, organitzarà aquest dia la primera jornada sobre la malaltia dirigida a pacients i famílies, i a totes aquelles persones interessades, amb l’objectiu de contribuir a la seva divulgació. La jornada, que tindrà lloc a la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina de Salt, a partir de les 15.00 hores, tractarà la malaltia des de diferents perspectives: l’estigma,  l’epilèpsia en les dones, la seva afectació en la pràctica de l’esport, en la conducció o en la feina, l’epilèpsia durant l’embaràs i lactància, l’atenció a la crisi convulsiva, la comorbiditat i la polifarmàcia.

L’epilèpsia és una malaltia neurològica crònica. L’OMS indica que l’epilèpsia afecta uns 50 milions de persones a tot el món. A Catalunya s’estima una prevalença de 7-8 persones per cada 1.000; i en concret, a la Regió Sanitària de Girona, es calcula que entre sis i vuit mil  persones pateixen algun tipus d’epilèpsia. El Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina disposa d’una unitat especialitzada que atén uns vuitanta pacients a la setmana.

L'epilèpsia es produeix a causa d’una hiperexcitabilitat en l'activitat elèctrica del cervell, com una sobrecàrrega. En condicions normals, les cèl·lules nervioses (neurones) del cervell es comuniquen entre elles mitjançant senyals elèctriques que regulen diverses funcions del cos. Quan aquesta activitat elèctrica es descontrola, provoca episodis coneguts com a "crisis epilèptiques". Tothom pot tenir algun cop a la seva vida una crisi epilèptica i això no vol dir tenir la malaltia. La malaltia es té quan aquestes crisis passen de manera recurrent.

Les crisis epilèptiques es poden manifestar de diferents maneres: convulsions, pèrdua de consciència (absències), moviments involuntaris o alteracions sensorials. Les crisis poden aparèixer en qualsevol moment, però hi ha factors que les propicien pel que conèixer-los ajuda a evitar-les. En aquest sentit, la doctora Cristina Coll, neuròloga de la Unitat d'Epilèpsia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, destaca la importància d'adoptar hàbits de vida saludables, d’un bon descans nocturn i exercici físic regular, i d’evitar el consum de tòxics. Afegeix que és essencial adquirir coneixements sobre la malaltia per millorar la qualitat de vida dels pacients.

L'epilèpsia pot afectar persones de totes les edats, i la seva atenció sol implicar una combinació de tractaments farmacològics, teràpies i suport emocional. És important subratllar que, amb el tractament adequat, moltes persones amb epilèpsia poden portar una vida plena.

El tipus d'epilèpsia varia en funció de la seva etiologia, l'edat del pacient, la forma de presentació i els símptomes experimentats. La diversitat en tots aquests aspectes de la malaltia és àmplia, tal com ho és la singularitat de cada individu que la pateix. Cal destacar especialment les dones en edat fèrtil, ja que les hormones poden exercir una influència significativa, especialment en aquelles que estan sotmeses a tractament anticonceptiu o es troben en estats com l'embaràs, la lactància o la menopausa. A més, cal tenir en compte la possible influència d'altres patologies o tractaments específics que cada persona pugui estar seguint.

La doctora Coll subratlla l’estigma associat a l'epilèpsia i com aquest afecta la qualitat de vida de les persones que la pateixen, “més que les pròpies crisis epilèptiques”. La neuròloga també posa èmfasi en la importància de comprendre que el diagnòstic d'epilèpsia comporta indicacions legals que cal conèixer, sense que això impliqui una discriminació social.

L'epilèpsia és una de les malalties més antigues conegudes i documentades a través de la història. A la Mesopotàmia ja es troben referències a símptomes que podrien correspondre a episodis epilèptics. A l'Antiga Grècia hi ha documents que fan referència a l'epilèpsia, destacant figures com Hipòcrates. Aquesta època va influir en la conceptualització de la malaltia, i es creia que l'epilèpsia estava relacionada amb l'activitat del déu de la medicina, Asclepi. A l'Edat Mitjana, va persistir la falta de comprensió sobre l'epilèpsia, i es va associar sovint a supersticions i creences religioses. Es creia que les crisis epilèptiques eren manifestacions de possessió demoníaca. Al llarg del Renaixement, es va iniciar un intent de comprendre més científicament la naturalesa de l'epilèpsia. No obstant això, persistia la manca de coneixement sobre les seves causes i tractaments eficaços. Durant els segles XVIII i XIX es van fer progressos significatius. Figures com John Hughlings Jackson van contribuir a l'observació clínica i a la descripció de les crisis epilèptiques. Va ser també en aquesta època quan es va començar a considerar l'epilèpsia com una afecció neurològica. Amb l'avanç de la neurociència al segle XX, es van desenvolupar tècniques més sofisticades d'imatge cerebral i es van aprofundir els coneixements sobre els mecanismes neurobiològics implicats en l'epilèpsia. Això va donar lloc a un millor tractament i a un canvi substancial en la percepció social d'aquest trastorn.

En l'actualitat, la investigació continua avançant per comprendre millor els factors genètics, neurobiològics i ambientals que contribueixen a l'epilèpsia, amb l'objectiu de desenvolupar tractaments més efectius i millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen. També hi ha la possibilitat de cirurgia en pacients candidats.