L’Artteràpia és una disciplina que té per objecte la integració i el desenvolupament emocional de l’esser humà. Les experiències desenvolupades per l’Artteràpia permeten comprendre com els medis artístics, amb l’ajuda de l’artterapeuta, faciliten processos de canvi en diferents àmbits on la persona desenvolupa la seva experiència vital, com poden ser l’educatiu, el de salut i el de la comunicació i integració social. Actualment l’Artteràpia està present en el tractament de pacients oncològics, amb fibromiàlgia, pal·liatius, trastorns de l’alimentació, addiccions, o altres malalties mentals; també en l’educació reglada o no regalda i en nombroses intervencions comunitàries (immigració i integració social, violència, gent gran...). Concretament, a diferents dispositius de la Xarxa de Salut Mental i Addicions de l’IAS s’ha anat incorporant aquesta disciplina com a eina de treball amb els seus usuaris en diferents àmbits com ara l’Hospital de Dia d’Adolescents o els centre de dia d’adults.
Per avançar en el coneixement i la pràctica professional en els àmbits sanitari, educatiu i social, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i l’Associació Professional d’Artterapeutes (Grefart) organitzen la cinquena edició de les Jornades Artteràpia, Salut i Comunitat, que seran inaugurades aquest dissabte 23 de març per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau; el president de la Diputació, Joan Giraut; el president de l’IAS, Joan Profitós, i el president de Grefart, Miquel Izuel. L’acte inaugural se celebrarà a les 13.00 hores, al Centre Cultural de la Mercè.
Durant el divendres 22 i al llarg del dissabte 23 tindrà lloc el curs de sensibilització i introducció a la disciplina, que comptarà amb sessions obertes a la ciutadania (vegeu programa adjunt). Les jornades s’allargaran fins el 4 de maig amb diferents accions amb usuaris i professionals de la salut, d’educació i del treball sociocomunitari, que permetran donar a conèixer la utilitat de l’Artteràpia en aquest àmbits, a través de conferències, presentació de casos en Artteràpia i tallers de sensibilització. El 12 d’abril, l’Auditori Josep Irla, acollirà la taula rodona “La creació en l’art i l’artteràpia”, en la qual hi participaran Mapi Rivera, creadora visual; Joan Enric Barceló, membre d’Els amics de les Arts; Pere Parramon Rubio, professor i crític d’art; i Miquel Izuel, que intervé com a director del Màster d’Artteràpia de la UdG.
Des del dia 22 de març i fins el 12 d’abril romandrà exposada al hall de l’Hospital Santa Caterina una exposició fotogràfica sobre un cas tractat amb Artteràpia.
Pinzellada històrica
A finals del segle XIX, apareix l'ús del teatre en els hospitals per a ajudar a sortir als malalts de la seva apatia (com en la Casa de Salut del doctor Blanche). L'ús de l'art estava més al servei d'una evasió que d'una autèntica transformació de les malalties. En aquest període comença a utilitzar-se aquest treball (més tard conegut com a laborteràpia) com a eina d'una possible reinserció social. La psiquiatria hospitalària i institucional s’interessarà per pintures i dibuixos com una manera de desxifrar, d'interpretar la malaltia mental. A començament del segle XX Prinzhorn (1922) va reunir una ingent col·lecció de dibuixos, pintures, escultures, brodats, objectes de tota índole, escrits, etc., de persones amb malalties mentals. L'obra va ser catalogada entre 1980 a 1985. El seu objectiu era entendre millor les patologies i classificar-les.
Entre les arrels de l’Artteràpia a Europa, s’ha d’anomenar la plataforma de l’Art brut, creada en 1949 per artistes, entre ells Jean Dubuffet i André Breton. Entre els seus objectius estaven “investigar aquelles produccions artístiques realitzades per persones desconegudes que presenten una forma d'invenció personal, d'espontaneïtat, de llibertat, més enllà de convencions i d'hàbits rebuts”. Mereixen una atenció especial els moviments de renovació pedagògica duts a terme per Decroly, Montessory, Steiner i Freinet, que van encoratjar l'expressió creadora dels nens, desenvolupant una nova consciència sobre les capacitats creatives del ser humà.
A Estats Units, trobem en Margaret Naumbrung a una de les fundadores d’aquesta disciplina. En 1947 publica el seu estudi “Art lliure i expressió en la conducta de nens amb problemes. Mitjans i diagnòstics en Teràpia”. Per a ella serà molt important ajustar-se al ritme del pacient, iniciar primer el treball amb un desbloqueig creatiu, no forçar els temps de cada pacient. Saber veure i el saber escoltar. Usarà l'art com element de mediació psicoterapèutica.
Edith Kramer se situa des d'altra posició, la de l'art com teràpia. El seu treball se centra més en l'activació dels processos psíquics durant la creació que en la interpretació d'aquests mateixos processos. A Kramer li interessarà observar com els conflictes van a ser traslladats per mitjà de la creativitat, dels estrets confins d’una vida personal compromesa i reduïda a l'ampli món de la imaginació.
La psiquiatria va institucionalitzar el interès per la pintura dels malalts mentals a partir de 1950, amb motiu de la celebració a París del I Congrés Mundial de Psiquiatria. Aprofitant aquesta circumstància des de l'Hospital de Sainte Anne a París es va organitzar la primera gran exposició “d’Art Psicopatològic”, en el Centre d'Investigació del mateix Hospital. En 1959 es creà la SIPE (Société International de Psychopathologie de l’Expression). Al 1999 l’Artteràpia va ser admès professionalment a Gran Bretanya en el servei de Sanitat Britànic. Té un estatut protegit, una formació reconeguda i un registre de professionals.
Al 2010, a Espanya i des de diferents Associacions Professionals d’Artteràpia, Grefart entre elles, es va crear la Federació Espanyola d'Associacions Professionals d’Artteràpia (FEAPA) per tal de potenciar el desenvolupament professional i la recerca en Artteràpia, elaborar un codi deontològic que reguli la seva pràctica i servir de plataforma d’intercanvi d’experiències professionals, entre altres finalitats.
Disposeu del detall de les activitats de les V Jornades en el següent enllaç
