La Unitat d’Arrítmies del Trueta ha atès 853 pacients en el primer any de funcionament

A la nova sala d’electrofisiologia s’han fet 207 estudis electrofisiològics i 146 ablacions i s’hi han implantat 247 dispositius cardíacs

El volum d’activitat assolit ha permès contractar un electrofisiòleg més

La Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Trueta va entrar en funcionament el mes de desembre de 2017. Es compon de la nova sala d’electrofisiologia, dotada amb un equipament de primer nivell i amb aparells d’última generació, que va permetre iniciar al Trueta procediments que fins aleshores no es feien a Girona i la sala de marcapassos on s’implanten aquests aparells, activitat que fins aleshores es realitzava als quiròfans. Durant aquest primer any de funcionament, a la Unitat d’Arrítmies s’han atès 853 pacients. D’aquests, 524 pacients han rebut atenció a nova sala d’electrofisiologia ―on s’han realitzat un total de 207 estudis electrofisiològics, que han comportat que s’haguessin de fer 146 ablacions. També s’han realitzat 247 intervencions per implantar algun tipus de dispositiu cardíac, principalment marcapassos i desfibril•ladors.

Els estudis electrofisiològics són procediments diagnòstics que consisteixen en la inducció d’arrítmies als pacients que pateixen taquicàrdies supraventriculars, per determinar quina és la causa que els provoca les palpitacions. Segons els resultats de l’estudi, els pacients han de seguir determinats tractaments -com ara les ablacions.

L’ablació és un procediment pel qual es crema, mitjançant calor, el focus que genera les arrítmies, de manera que aquest punt queda desconnectat de la resta del cor. Més del 90 % dels pacients als quals s’ha fet una ablació no torna a tenir arrítmies, així doncs, es pot dir que l’efectivitat del tractament és molt alta. En aquest primer any, al Trueta s’han fet un total de 146 ablacions, de les quals 115 han estat convencionals i 31, complexes. En aquests últims casos, les arrítmies són més complicades i el procediment necessita més feina tècnica: cal fusionar una imatge radiològica (d’una tomografia computada [TC] o d’una ressonància magnètica [RM]) amb l’electricitat intrínseca del cos, cosa que es duu a terme a través de sistemes de navegació en què cal la intervenció d’enginyers. A aquest tipus d’ablacions complexes, cal dedicar-hi més temps que a les convencionals, el pacient ha de ser sedat  i per fer-les cal que hi hagi més equipament tecnològic.

Des que està en funcionament la nova sala d’electrofisiologia de la Unitat d’Arrítmies també s’han implantat 247 dispositius cardíacs: 119 marcapassos (a pacients amb bradicàrdia, freqüència lenta del cor) i 78 desfibril·ladors automàtics implantables (DAI), (a pacients amb risc de mort sobtada, dels quals 27 són resincronitzadors cardíacs implantats a pacients amb insuficiència cardíaca avançada). També s’han implantat 13 resincronitzadors sense desfibril·lador, 30 monitors Holter (a pacients que pateixen síncopes que cal monitorar durant uns anys) i s’han fet 7 reimplantacions d’elèctrodes.

Cal tenir en compte que, durant el 2018 a la sala de marcapassos se’n van implantar 329 addicionals.

A més d’aquests procediments diagnòstics i terapèutics que necessiten  l’equipament de la sala d’arrítmies, els professionals de la Unitat també han fet altres activitats, com ara  30 cardioversions –descàrregues elèctriques que tenen per objectiu restaurar el ritme cardíac normal,, 10 tests farmacològics per determinar si els pacients pateixen la síndrome de Brugada i 7 pericardiocentesis.

Durant aquests primers mesos d’activitat, d’entre tots aquests procediments només s’han produït tres complicacions durant la implantació d’algun dels dispositius cardíacs, que es van resoldre satisfactòriament. 

Els mesos de més activitat van ser els de juliol, setembre i octubre. Dels estudis electrofisiològics s’ha determinat que els diagnòstics més freqüents han estat les  alteracions del ritme per taquicàrdia (freqüència accelerada) de la part de dalt del cor que es presenten de forma intermitent, i la pèrdua de coneixement o síncope.

El volum d’activitat realitzada durant aquest any a la Unitat d’Arrítmies ha fet necessària la incorporació d’un nou electrofisiòleg a l’equip, que s’ha incorporat aquest mes de gener. A part, els professionals de la unitat també es fan càrrec de les consultes específiques d’arrítmies i del seguiment dels malalts als quals se’ls ha implantat algun tipus de dispositiu.

 

Una gran millora per als pacients

El cap de servei de Cardiologia, Ramon Brugada, destaca la millora que ha suposat per als pacients la posada en marxa de la Unitat d’Arrítmies. En aquest sentit, explica que “estem donant servei a una població que abans havia d’anar a Barcelona”. Així, els pacients als quals s’havia de fer un estudi electrofisiològic “havien d’ingressar al Trueta, passar-hi una nit i l’endemà anar amb ambulància a algun hospital de Barcelona on els feien el procediment; després tornaven al Trueta, passaven una nit més i després anaven a casa”. Ara, en canvi, “aquests pacients venen a les 8 del matí, els fem el procediment i són a casa a l’hora de dinar; amb sis hores, tenen tot el procediment acabat”.

Brugada afegeix que també ha suposat un salt qualitatiu per als pacients que s’han de sotmetre a la implantació d’algun dispositiu cardíac, especialment els DAI: “aquests pacients abans havien d’ingressar dies, o fins i tot setmanes, a l’Hospital Trueta, esperant fins que en algun hospital de Barcelona els poguessin posar el desfibril·lador”. Ara, aquests pacients “si necessiten el DAI els el posem aquí i ja està”. Brugada afirma que “el salt qualitatiu ha estat espectacular”.

 

 

  

 

 

 

HOSPITAL
Dimecres, 30 Gener 2019