L'Hospital Josep Trueta implanta amb èxit el primer desfibril•lador subcutani a un pacient amb arrítmies

Aquests dispositius es col·loquen de manera menys invasiva i tenen una bateria de més llarga durada que els desfibril·ladors convencionals
Els desfibril·ladors permeten un control remot de l’estat del pacient a través d’un sistema de monitoratge pel qual la informació clínica s’envia per telemedicina a la Unitat d’Arrítmies, que en fa el seguiment

Professionals del Servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta han implantat amb èxit el primer desfibril·lador sense cables, indicat per a persones que pateixen arítmies ventriculars, potencialment mortals, que poden ser degudes a infarts, patologies hereditàries o congènites, o a altres cardiopaties. Amb aquests nous dispositius subcutanis (a sota de la pell), les complicacions relacionades amb la manipulació dels cables de la connexió amb el cor a través de les venes s’estalvien i això permeten el tractament de les arrítmies en pacients amb difícil accés vascular.

En termes generals, els desfibril·ladors són aparells que detecten les arrítmies i les tracten mitjançant una descàrrega elèctrica que aconsegueix recuperar el ritme del cor. Els desfibril·ladors convencionals consten d'un generador d'energia elèctrica que es posa a sota de la clavícula del pacient, mitjançant una incisió lateral propera a l'aixella. El generador està connectat a un cable que ha d'introduir-se fins al cor a través d'una vena. Si el pacient que porta el desfibril·lador pateix una arrítmia, el dispositiu fa una descàrrega elèctrica que aconsegueix restablir el ritme cardíac, cosa que retorna la freqüència normal i evita la mort del pacient.

La col·locació del desfibril·lador automàtic implantable (DAI) subcutani es fa amb una tècnica menys invasiva que la utilitzada en els desfibril·ladors convencionals. Encara que el funcionament és similar, el desfibril·lador subcutani s'implanta sense necessitat d’haver d’accedir al sistema vascular i no es necessita accedir als ventricles del cor per monitorar el ritme cardíac.

Els nous dispositius es col·loquen a sota de la pell, a l'estèrnum, i com que no es toquen el cor ni els vasos sanguinis, la intervenció és més senzilla i no necessita haver de ser guiada per radiologia. També, d’una banda, són més fàcils d'extreure, fet important ja que s’han de substituir quan s’acaba la bateria del dispositiu, i, de l’altra, la durada, d’uns 10 anys, és més llarga que la dels dispositius convencionals.

Seguiment per telemedicina

Els desfibril·ladors –els convencionals i els subcutanis- permeten el control remot dels pacients, de manera que els evita haver de traslladar-se a l'Hospital cada poc temps per fer-ne un seguiment. Els pacients són inclosos en un programa de monitoratge remot, amb què se’ls lliura un aparell comunicador que permet enviar de forma contínua la informació per via telefònica des de casa seva fins a l’Hospital, on el personal de la Unitat d'Arrítmies la revisa i l’avalua. D’aquesta manera, es pot fer un seguiment remot de l’estat del pacient, detectar si s’ha produït alguna arrítmia, i, fins i tot, detectar el consum de les bateries del desfibril·lador. El mateix pacient pot enviar la informació a través del dispositiu de telemedicina, fet que li aporta un alt nivell de seguretat i tranquil·litat, tant a ell mateix com al seu entorn.

S’estima que els professionals de la nova Unitat d’Arrítmies hauran d’implantar desfibril·ladors a uns 120 pacients gironins, dels quals una vintena podrien ser subcutanis. Els pacients joves són els principals candidats a aquest tipus de dispositiu ja que, en tenir una bateria de més durada que els convencionals, els estalvia intervencions quirúrgiques de recanvi. 

Els DAI estan indicats per a determinats pacients que presenten arítmies que poden ser mortals. Normalment, són pacients amb una insuficiència cardíaca molt avançada, cardiopatia isquèmica o malalties cardíaques genètiques.

HOSPITAL
Dijous, 29 Març 2018