El Trueta comença a fer arteriografies cerebrals, una prova diagnòstica que permet saber la causa dels ictus

Fa uns dies es va realitzar el primer procediment, que va anar a càrrec d´un equip dels serveis de Neurologia i Radiologia

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta va realitzar el 29 de novembre la primera arteriografia cerebral a un pacient que havia patit un ictus, en concret una hemorràgia cerebral de causa desconeguda. Es tracta d’una prova diagnòstica que permet saber la causa de l’ictus en un determinat tipus de pacient.

Aquesta prova s’ha de dur a terme en una sala equipada per fer neuroradiologia intervencionista a càrrec de professionals específicament formats. En aquest cas, hi va intervenir un equip integrat per un especialista del Servei de Neurologia amb formació en neuroradiologia intervencionista i personal d´infermeria del Servei de Radiodiagnòstic amb formació especifica.

El Servei de Radiologia de l’Hospital Trueta de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) té una llarga experiència en la realització de procediments dins de la Unitat de Radiologia Intervencionista, tant a nivell ambulatori com de manera urgent. La realització d’aquesta primera arteriografia cerebral pressuposa incorporar una nova prestació a la carta de serveis del Trueta, que és el centre de referència en el tractament de l'ictus a la Regió Sanitària Girona. Per aquest motiu, s’ha creat una unitat funcional en la qual intervenen professionals dels dos serveis implicats en el procediment.

Fins ara aquestes proves s’havien de realitzar en centres de Barcelona, on es derivaven els pacients per a la seva realització i posterior retorn al Trueta. El fet que ja es puguin dur a terme arteriografies cerebrals a l’Hospital de Girona estalviarà derivar un centenar de pacients a l’any.

La incorporació de la realització d’arteriografies cerebrals obre la porta a la possibilitat en un futur de poder fer neurointervencionisme al Trueta, sempre que es prevegi a la planificació del Servei Català de la Salut. Aquest tractament permetria extreure per via endovascular el trombe que ha provocat l’ictus, és a dir, la introducció d’un catèter en una artèria del pacient per arribar fins al coàgul que l’obstrueix i poder-lo extreure.

Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. Els ictus poden ser de dos tipus: hemorràgics, quan hi ha el trencament d’una artèria, o isquèmics, quan es produeix una oclusió d’una artèria. A la demarcació de Girona s’estima que cada any 1.700 persones pateixen un infart cerebral o ictus isquèmic, que representen el 80% dels ictus totals. El tractament de l’ictus isquèmic en fase aguda pot requerir tractament fibrinolític, tractament endovascular –que actualment es deriva a Barcelona– i/o ingrés en una unitat d’ictus.

El Servei de Neurologia del Trueta atén més de 1.000 ictus cada any, dels quals necessiten ingressar a la Unitat d’Ictus entre 500 i 600 pacients. Un 70% d’aquests pacients són autònoms al cap de tres mesos. Els fàrmacs trombolítics o fibrinolítics són els que han mostrat ser més eficaços en el tractament de l’infart cerebral en les primeres hores, i a l'Hospital Trueta s'administren de forma habitual. Aquest tractament consisteix en l’intent de dissolució del trombe que ha clos l’artèria i que dificulta la correcta circulació cerebral. El tractament amb un fàrmac endovenós es pot administrar als pacients en qui no té contraindicació i que arriben als centres hospitalaris dins les quatre o cinc hores següents a l’inici dels símptomes de l’ictus, en casos seleccionats dins les nou hores posteriors.

A l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta es van tractar l’any 2016 un total de 149 pacients amb fibrinòlisi, nou més que l’any anterior, inclosos els pacients tractats mitjançant telemedicina. Aquesta xifra representa un 30% de tots els pacients que ingressen, una dada molt alta que està per sobre dels estàndards europeus i que és també el percentatge més elevat de tots els hospitals de Catalunya. El subministrament d’aquest tractament permet que en el 51% dels casos els pacients siguin asimptomàtics al cap de tres mesos d’haver patit l’infart cerebral. Els pacients que no responen als tractaments intravenosos i que compleixen uns determinats criteris són derivats a Bellvitge, Vall d’Hebron o Germans Trias i Pujol per rebre tractament endovascular, donat que actualment són els hospitals autoritzats per donar aquest tipus de tractament.

 

Signes d’alerta

Els signes que ens han de fer pensar en un probable ictus i demanar ajuda sanitària immediatament (trucant al 061) són la pèrdua de força o de sensibilitat de manera sobtada a la cara, un braç i/o una cama d’un costat del cos; la pèrdua sobtada de visió d’un ull; la dificultat per parlar o entendre, i un intens i sobtat mal de cap. Només el 50% dels pacients arriben a l’Hospital dins de les primeres sis hores des de l’inici de l’afectació.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la malaltia cerebrovascular representa la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en els adults dels països occidentals. A l’Estat espanyol és la primera causa de mortalitat entre les dones i representa el principal motiu d’incapacitat, ja que la majoria de pacients pateix seqüeles que, en el 40% dels casos, els inhabiliten per fer les seves activitats quotidianes. Cal tenir present que un de cada sis ictus ocorren en persones joves. Des dels punts de vista sanitari i econòmic, l’ictus és una afectació de primera magnitud. Representa el 70% del total d’ingressos de caràcter neurològic i suposa al voltant d’un 5% de la despesa sanitària. No obstant això, hi ha dades esperançadores, ja que els últims anys la mortalitat ha disminuït gràcies als treballs de prevenció i detecció precoç, així com a les millores en l'atenció hospitalària als pacients en les unitats d'ictus i al desenvolupament de tractaments aplicats durant les primeres hores, com la trombòlisi i els nous procediments d'extracció de trombes.

HOSPITAL
Dilluns, 11 Desembre 2017