Història

L'Hospital es va inaugurar l'any 1956 amb el nom de Residencia Sanitaria del Seguro Obligatorio de Enfermedad de Gerona amb la intenció de donar atenció a beneficiaris de la Seguretat Social, és a dir, a persones sense mitjans econòmics.

La construcció

La construcció seguia un model nou, inspirat en els hospitals nord americans. Va ser la primera obra a Girona construïda amb formigó armat i amb exterior d’obra vista. La direcció de l'obra l'assumí l'equip d'arquitectes de l'INP dirigit per Aurelio Botella Enríquez. Era un edifici de deu plantes, de les quals, set estaven dedicades a hospitalització, i tenia una capacitat per a 291 llits. Hi havia, però, només tres plantes habilitades per a l'assistència quirúrgica, cosa que reduïa les places a un centenar de llits. El seu índex d’ocupació era molt baix, i es dedicava, principalment, a l’obstetrícia i la traumatologia. Al 1959 canvia el nom per Residencia Sanitaria de la Seguridad Social General Álvarez de Castro.

El personal

La primera plantilla de la Residencia estava formada per 150 persones. Hi havia el director mèdic i 28 metges, els quals ja treballaven a l’ambulatori, i dos metges residents, 28 infermeres, 3 matrones externes; i al 1958 es van incorporar 7 ajudants d’infermeria. El personal no sanitari estava format per un cap d’administració, 5 administratius, un cap de zeladors, 56 subalterns (6 zeladors, personal de neteja, personal de taller, bugaderia, cosidor, personal de cuina...); i personal d’ofici: dos jardiners, un fuster, un paleta, dos pintors, un lampista, dos mecànics, dos electricistes, un calefactor i quatre fogoners. I el capellà.

Des del punt de vista d'evolució històrica de l'Hospital, un dels aspectes que ha sofert canvis més importants és la infermeria. El personal d'infermeria de l'Hospital estava format inicialment per religioses, germanes de la comunitat religiosa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i poques infermeres seglars. En els primers anys de Residencia la seva tasca va ser imprescindible. A més de les activitats sanitàries, les germanes es feien càrrec de dirigir i controlar les activitats de la cuina, del cosidor, de l’escola d’infermeria i de la residència d’estudiants. El 29 de desembre de 1996 les germanes van marxar de l’Hospital. A partir de 1966, amb la creació de l’escola d'ajudants tècnics sanitaris (ATS), va anar incrementant cada vegada més el nombre d’infermeres no vinculades a les comunitat religiosa.

La jerarquització

De mica en mica, el centre va anar incorporant més especialitats quirúrgiques, fet que va contribuir que els ciutadans canviessin a poc a poc la seva percepció sobre l'Hospital. Un dels moments més importants que va viure l’hospital va ser justament l’any 1974, quan es van jerarquitzar els serveis, és a dir, es van nomenar caps de servei, caps de secció i adjunt, donant a tots els facultatius la categoria laboral que els pertocava i creant noves unitats mèdiques. Aquest canvi va comportar una gran revolució tant en el sistema assistencial com en el docent. La jerarquització de l'Hospital va venir acompanyada d'un augment de la plantilla global de la Residència que es va doblar.

L’any 1981 es van transferir les competències de sanitat a la Generalitat i l’any següent  es va formar el primer comitè d'empresa que va sorgir arran del trasllat forçós d'una infermera, el qual va acabar amb múltiples sancions administratives.

Ja a finals dels setanta l'hospital s’havia quedat petit i es plantejava una possible ampliacó i reestructuració de l'edifici. Les obres d’ampliació de l’hospital es van allargar durant quatre anys i es van donar per acabades la primavera de l’any 1984. Aquell mateix anys, es va acabar l’edifici del pàrquing.

Al 1990 van canviar el nom per adoptar el d'un dels metges catalans amb més projecció internacional, el Dr. Josep Trueta.

La docència

Avui en dia, la relació de l'Hospital amb la docència és un dels seus aspectes més rellevants, ja que s'hi imparteixen també estudis de pregrau per a estudiants d'infermeria de la UdG i des de l’any 2008 també de medicina. També es fa formació postgrau per a estudiants de medicina des de l’any 1978 i de llevadors i llevadores interns residents. Els primers serveis en disposar de MIR van ser cirurgia general, medicina interna, ginecologia i obstetrícia, anestèsia, pediatria i medicina intensiva. L’any 1996 es va signar un conveni amb la Universitat de Girona que va consolidar la vocació de l'Hospital com a centre formatiu, motiu pel qual va adoptar el seu nom actual i definitiu: Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

La recerca

La recerca és la tercera branca pel que fa a l’activitat de l’Hospital. Primer va ser la Fundació Doctor Josep Trueta qui va promoure, desenvolupar i difondre la recerca biomèdica per millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties. Aquesta va ser creada el 1995 i era de gestió privada. Un pas important va ser la creació de l'Agència d'Investigació, moment en que es va començar a adquirir rigor científic i projecció internacional. Al 2005 va agafar el relleu l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta, IDIBGI, i des del 2008 és caire públic i adscrit al Programa CERCA.


Cronologia

 

+ de 50 anys d'història

L’any 2006 l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta de Girona va commemorar el 50è aniversari. Van ser molts i molt multitudinaris els actes organitzats en motiu d’aquesta efemèride aconseguint de ple els objectius que s’havien marcat des d’un primer moment: la projecció de l’Hospital a la ciutat, tant des d’una vessant social, històrica com acadèmica, estrenyent els vincles del centre amb la societat que l’envolta i entre els mateixos treballadors i extreballadors.

D’aquella commemoració n’ha quedat un gran record entre tots els professionals de la salut i una major empremta a la societat gironina. Però també ens ha quedat la història del Trueta recollida en el llibre “De la Residència a Hospital d’alt nivell. 50 anys de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona 1956- 2006” del qual en són autors el Dr. Josep Roig, Purificación Merino i el Dr. Joan Baró; el testimoni de treballadors extreballadors recollits en un DVD que fa un repàs gràfic a la història del nostre centre; una escultura de Torres Monsó realitzada pel 50è aniversari, un pin de plata commemoratiu i dos premis que van ser lliurats al nostre centre en motiu de la tasca social i assistencial realitzada des de 1956.

Per aquells que volgueu conèixer la història del nostre centre, recollida en el llibre  "De la Residència a Hospital d’alt nivell. 50 anys de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona 1956-2006” gràcies al testimonis que la van viure en directe, el podeu descarregar clicant aquí.

Hospital